logo
entradadifumi

raco literari

 

hortdif

GRÈVOL

ILEX AQUIFOLIUM L. (Species Plantarum 1: 125 (1753). [Família Aquifoliàcies]

Àrea possible de distribució europea (de Wikipedia Commons).

MAPA

GRÈVOL

Per a informació més detallada a Espanya:

http://www.jolube.es/Habitat_Espana/documentos/9380.pdf

 

GRÈVOL GRÈVOL

A Ripoll hi ha uns quants grèvols plantats a l’esplanada davant el monestir.
A Catalunya destaquen la grevolosa de Montmaneu/Argençola i la del Montnegre. S’ha legislat la seva conservació des de 1994. http://www.enscat.org/files/noticies/38/ORDRE_regulacio_verd_nadalenci_proteccio_boix_grevol.pdf

A les “comunitats autònomes espanyoles” s’han legislat diversos graus de protecció del grèvol a partir de determinades dates.

Als departaments francesos també s’ha legisla’t per protegir el grèvol, a partir de determinades dates:

En canvi, als Estats Units, a Oregon y Washington, se’l tem com a espècie invasora que cal controlar.

NOMS POPULARS

Català: agrèvol, agrifoli, arbre de mal fruit, arbre de visc, areu, boix grèvol, coscoll del vesc, coscoll grec, coscoll grèvol, coscó marí, éreu, flor de Nadal, grèbol, grègol, greu, greuler, grèvol, grèvol de visc, grevoler, griègol, grèmol, grèvol de visc, hereu. 
Mallorquí : abre de mal fruit, abre de visch, arbre de mal fruit, arbre de visc, arbre de visch, arbre del visc, llampúdol bord. 
Valencià: grevolé, grèvol, grèvol de visc, grévol.
Castellà: Acebo
Euzkera: Gorostiya
Gallec: Acibo
Portuguès: Azevinho
Francès: Houx.
Anglès: Holly —el bosc més famós del món és el d’artistes de cine (Hollywood)—, holm, hulver bush.

D’aquesta espècie se n’han descrit almenys una desena de varietats silvestres, i una vintena de cultivades. Del mateix gènere, a Amèrica del Sud, especialment a Argentina i a Uruguai, s’empra molt l’ Ilex paraguayensis, per fer la infusió del mate. És una infusió estimulant que evita deficiències dietètiques als qui consumeixen només carn rostida. El seu ús va ser promocionat en especial pel jesuïtes. A Amèrica del Nord, a la part del SE dels Estats Units, els indis beuen yaupon, una beguda vomitiva que els neteja, feta amb diverses espècies del gènere: cassine, dahoon, vomitoria. Al món, del gènere Ilex, n’hi ha unes 700 espècies més. Es fan a climes humits i freds, però no a climes secs i desèrtics, o a climes glacials.  Només al Brasil n’hi ha més de 60 espècies. A la Xina, més de 110 espècies. Al Japó, més de 30 espècies. A les Filipines, més de 20 espècies. A les illes de Sumatra i Borneo, més de 40 espècies. I se n’han detectat fossilitzades espècies del gènere des del Cretàcic (fa 125 milions d’anys) o dels del Terciari. Ilex aquifolium és l’espècie més abundant a Europa. A Amèrica potser la més estudiada, a més de l’ Ilex paraguayensis, sigui Ilex opaca. A la Xina, Ilex cornuta, i al Japó, Ilex crenata.   
Una fructificació abundant (dels arbres femella) sembla pronosticar un hivern amb nevades abundants. Pot tenir port arbustiu, o, només excepcionalment, pot atènyer uns 10 m d’alçada, en climes humits. És una arbre petit, dioic. Hi ha peus femenins, que produeixen fruits, i peus totalment masculins, que no en produeixen. És una angiosperma llenyosa, amb flors que tenen calze i corol·la ben diferenciats, en fascicles axil·lars breument pedunculats. Calze persistent amb 4 (5) lòbuls petits. Els 4 (5) pètals són lliures entre ells, llevat de a llur base, i l’ovari és súper. Les flors blanquinoses, de 6-8 mm de diàmetre, tenen un sol carpel. Són actinomorfes, amb 4 (5) pètals. El nombre d’estams 4 (5),  no arriba mai a doblar el de pètals 4 (5). Les fulles són simples, ovalades el·líptiques, ondulades, molt coriàcies, esparses, espinescents. En alguns exemplars, tenen poques punxes al ribet foliar. No hi ha estípules, i el pecíol és curt. Les baies esfèriques, vermelles, al madurar fan entre 8 i 10 mm, amb 4(5) nuclis piramidals. Estigmes 4 (5) gairebé sèssils. El tronc és llis, amb escorça grisenca o verdosa.  

PROPIETATS

AFECCIONS QUE POT GUARIR

PREPARACIONS

PRINCIPIS ACTIUS

 

USOS ESOTÈRICS

FLOR DE BACH

  USOS NO MEDICINALS

L’escorça molt bullida, i deixada fermentar uns 12 dies, dona lloc a la lliga, per a atrapar ocells els caçadors furtius. [Aquesta pràctica va quedar prohibida a Espanya, per la sentència del famós Tribunal Constitucional, el 4 de juny de 2013].

La fusta és dura, resistent a la humitat, i fàcil de modelar per a fer-ne marcs, peces de torneria, estris de fuster, culates d’armes de foc, mànecs d’estris agrícoles o de la cuina, marcs de finestres de palaus reials, de color natural o tintades, taulers d’escacs, pals de tanques, etc.

Una mena d’escombra, feta amb les rames, servia com a escura-xemeneies. A Londres, posaven un noiet italià embolcallat d’una mena de gàbia de cistelleria, entaforada amb rames de grèvol i heura, enmig una processó d’escura-xemeneies, el primer de maig. Ho feien per tal recollir almoines.

Els fruits alimenten a l’hivern els galls fer i altres aus i animalons protegides. Per això és un arbre protegit per diverses lleis a l’àmbit espanyol i català, des de principis de segle XX.

A la fira de Santa Llúcia les rames de grèvol procedeixen només de zones on és permès la recol·lecció, com ara de Galícia o de la província de Sòria o de Burgos, o bé de vivers. En algunes poblacions del centre d’Espanya, el diumenge de rams, enlloc de palmons, fan servir rames de grèvol.

Les fulles poden alimentar el bestiar, quan no hi ha altra cosa.

 

TOXICITAT

Els fruits són tòxics, almenys per a la majoria d’humans. Uns 5 fruits poden ja donar símptomes de toxicitat en nens. En adults, el límit estaria per sobre dels 20. La toxicitat es pot manifestar amb basques, mal de panxa, vòmits, mareig, febre, midriasi, visió borrosa, dificultat per a engolir, arítmia, dispnea i paràlisi respiratòria. La intoxicació caldria combatre-la amb un rentat d’estómac, laxants, administració de carbó actiu, i procurant mantenir les constants vitals (a l’hospital).   
Ana Pastor Julián va signar al BOE de 2004 la ORDEN SCO/190/2004, de 28 de enero, por la que se establece la lista de plantas cuya venta al público queda prohibida o restringida por razón de su toxicidad. A la llista s’hi inclou entre altres moltes espècies el grèvol (Ilex aquifolium), en concret, les parts aèries. https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2004/02/16/pdfs/A01047-01052.pdf
Es va sobreentendre que aquesta llista estava dirigida als herbolaris, però no a les farmàcies, ni a les jardineries o floristeries. Quatre anys després, aquesta ordre, gràcies a Déu, va quedar paralitzada. https://supremo.vlex.es/vid/listado-plantas-prohibidas-toxicidad-42930028