que mira amunt i amb una corona de ganxets a la part distal (però tan llargs o més que la resta del fruit acampanat). I encara als Ports de Tortosa, per exemple, hi ha una subespècie, l’ Agrimonia euptaoria ssp. grandis (Andrz. Ex Asch. & Graebn.) Bornm., amb la corona dels fruits quasi tan llarga com el cos, amb setes més o menys reflexes, i sense roseta basal de fulles, amb folíols més estrets.

És rara a Catalunya. A més de als Ports de Tortosa, es troba al Ripollès, sota el Baell, a la vall del Barricó, a 950 m snm. Les tres varietats podrien ser emprades igualment, però només Agrimonia eupatoria ho és a la pràctica, per ser la més present, per molt. Agrimonia procera (=odorata) té més agrimoniïna i més apigenina-7-0-glucòsid, però són diferències poc significatives. A la Xina hi ha una espècie molt similar a A. eupatoria: Agrimonia pilosa Ledeb.

L’ Agrimonia eupatoria és una herba vivaç que pertany a la família de les rosàcies. No sol passar de 60 cm d’alçada. El lluc és fort, ja que la planta hiverna i reviu a la primavera. La rel és una mica olorosa. La tija és poc ramificada, predominant la rames ben dretes i llargues. És una mica rogenca, com els fruits. Les fulles pinnatisectes tenen 5-9 segments estretament ovals però molt dentats, barrejats amb altres segments molt menors. Es concentren a la part baixa. La cara inferior dels segments no té glàndules oloroses però és grisenca i pilosa. Les estípules, inciso-dentades i abraçadores, són violàcies. El calze, soldat a l’ovari ínfer, és obcònic fortament 10-solcat radialment. A la part distal o superior té una corona de ganxets no punxents, divaricats o ascendents més curts que la resta del cos fructífer (amb un sol carpel a la maduresa). Flors grogues amb 5 pètals grocs petits, 2 estils i 10-15 estams. Floreix de juny a setembre. Es fa per Europa, Àsia del Nord i occidental, per l’Àfrica septentrional i per Amèrica del Nord. Els majoristes europeus normalment la compren a Hongria, Bulgària o Croàcia.


NOMS POPULARS

CATALÀ: agramònica, agrimoni, agrimònia, agrimònia comuna, cerverola, estrany, flor de Sant Antoni, garmònica, gramònica, gremònia, grimònia, herba cuquera, herba de Sant Antoni, herba de Sant Guillem , herba de Sant Ramon, herba de garrotillo, herba de la sang, herba de les set sangries, herba de mal estrany, herba del mal estrany, herba dels cucs, herba grimònia, herba ramona, herba tossera, herberola, serereta, servereta, serverina, serverola, set sagnies, set sangries, setge blanc, setsagnies, setsangries, tapaculs. 

MALLORQUÍ : cerverola, herba de San Antoni, herba de garrotillo, serverola.

VALENCIÀ: agrimònia, cerverola, herba de la Ramona, herba de Sant Guillem, herba del malastrany, lachasquia, malastrany, mònica, orrorcheta, serverina, serverola, serverola .

CASTELLÀ: agrimonia, agrimonia común, agrimoña, algafete, algafil, algaphite, alimonia, amores, amores pequeños, amoricos, arquimonia, cabsitiella, cafal, cafet, cafil, caillos bordes, mermasangre, eupatoria, eupatorio de Dioscórides, eupatorio de los griegos, gafeti, gafetí, hierba bacera, hierba de San Guillermo, hierba de la gallina, hierba del podador, merma-sangre, oraga, serverola, yerba-bacera.

ALTARAGONÈS: alimonia, arquimonia, esmermasangre, oraga, yerba tripera. 

ARAGONÈS: agrimonia, alimonia, arquimonia, esmermasangre, mermasangre, oraga, yerba tripera.


GALLEC: agrimonia, agrimonio, agrimónia, amores pequenos, amores pequeños, amoricos, eupatória-dos-gregos.


EUSKERA: lachaskia, lafatiñaxehe, lafatiñaxehea, lapatina, lapatiña, latxaski, latxaskia, latxatua, orrorcheta, orrortxeta, usu-belar, usu-belarra.

PORTUGUÈS : agrimonia, agrimónia, amores pequeños, amoricos, erva-agrimónia, erva-eupatoria, erva-eupatória, erva-hepática, estrellada, eupatorio, eupatorio dos gregos, eupatória-dos-gregos, eupatório-dos-gregos, lagramonha.

FRANCÈS: aigremoine eupatoire, agrimoine, eupatoire des anciens, francormier, herbe de saint Guillaume, herbe de sainte Madeleine, soubeirette, thé des bois, thé du nord, toute-bonne, véteresque.

XINÈS: Hsien-He-Ts’ao, Lung-ya Ts’ao, Mao-chiao Ying, Mao chiang-chun, Kua-huang Ts’ao, T’o-li Ts’ao.


HISTÒRIA

S’emprava ja en temps romans (Plini el Vell, Dioscòrides) com a protectora hepàtica. El nom científic deriva d’ Eupator (de noble pare, com Mitrídates Eupator, que emprava ja l’herba al segle I a.C. a Turquia com a vulnerària per guarir les ferides de guerra), —o qui sap si d’ “hepar” (fetge)—, i del nom popular francès “agrimoine”, que a la vegada podria derivar del grec “agros monos” (al camp obert sols) o bé d’ “argema” (remei per als ulls). Si bé el mateix francès “aigre moine” (frare cridaner) valdria; o, simplement, podria derivar d’ “acrimonie” (de gust o tacte aspre). Les diferents versions, doncs, ja ens donen idea que la planta ha de fer-se servir pels ulls, pel fetge, i per l’afonia, i que es troba en terrenys oberts, i que és de tacte aspre.

Culpeper assegurava que és una planta regida per Júpiter, sota el signe de Càncer. Per tant, creia que guaria, per simpatia, els mals per debilitat de les forces de Júpiter i Càncer; i, per antipatia, els deguts als excessos de les forces de Saturn, Mart, i Mercuri. Dit d’una manera més planera, la recomanava contra la gota, ja sigui en ús extern o intern. Deia que obre i neteja el fetge, i, per tant, és molt recomanable contra la icterícia i contra les afeccions hepàtiques, ja siguin per fred o per calor. Que va bé per guarir ferides internes o magolaments. La decocció de la rel amb vi deia que era bona contra les mossegades de serp. També per netejar el ronyó quan l’orina és tèrbola. I, contra el mal de pit, la tos, i les febres quartanes o terçanes. Els fruits i les fulles aturen, segons ell, les hemorràgies; i, externament, amb llard de porc no recent, ajuden a guarir úlceres canceroses i a que surtin punxes o estelles clavades, o a que tornin a la bona posició les articulacions desplaçades. El suc de les fulles ajuda a guarir l’oïda amb pus. El destil·lat de la planta és bo en general contra totes les afeccions que la planta pot guarir, però no és tant potent com les preparacions normals.


COM A FLOR DE BACH

La recomanen per als qui oculten emociones tortuoses, problemes greus i angoixa inconscient. Tot això, darrere una màscara social d’alegria, simpatia, amabilitat i despreocupació. Que eviten discussions i cerquen harmonia. Que tenen tendència a les addiccions (tabac, drogues dures, alcohol, joc, feina, esports de risc, endrapar, compres). I això com a mecanisme d’escapada del llur turment intern. Que cerquen ser acceptats. Que quan es posen malalts, en fan broma. El caldria expressar els autèntics sentiments per arribar a poder trobar la pau interior i la comunicació profunda amb els altres.

AUTENTIFICACIÓ

La planta seca almenys ha de contenir un 2% de tanins, expressats com a pirogal·lol. En cromatografia de capa fina s’empren la rutina i l’isoquercitròsid com a solucions de referència. S’aplica UV de 365 nm espraiant una solució de l’éster aminoetil de l’àcid difenilbòric en metanol. Alguns recomanen emprar com a mostra estàndard la luteolina-7-O-glucòsid (o cinaròsid).