NOMS POPULARS

  • Alemany: gemeine Beifuss, Beifusskraut, wilder Wermut, Besenkraut, Buckell, Echter beifuss, Gewürz-beifuss, Gewöhnlicher beifuss, Gwürzbeifuss, Gänsekraut, Jungfernkraut, Mugwurz, Mutterkraut, Sonnwendgürtel, Weiberkraut.
  • Altaragonès: altamisa, altemisa, yerba sanjuanera.
  • Anglès: wegwood, mugwort, sailor’s tobacco, gypsi’s tobacco, felon herb, chinese moxa, common mugwort, common wormwood, fleabane, motherwort, mugwort wormwood, Saint John's herb, Saint John's plant, Saint John's herb, wegwood, wormwood
  • Àrab: ايسامترأ / فساجنرب / قبح يعارلا / ءليوش
  • Aragonès: altamisa, altemisa, artemisa, hierba sanjuanera, ierba sanjuanera.
  • Castellà: absintio, altamisa, anastasia, artamisa, artamisia, artemega, artemisa, artemisa común, artemisa vulgar, artemisia, ceñidor, cenizos, escobilla parda, flor de santos, hierba del caminante, hierba de San Juan, madra, madre yerba, madrona, manzanillón, santolina, sisim, tomaraja, tomarajas.
  • Català: altamira, altimira, artemeia, artemaga, artemega, artemeia, artemèsia, artemisa, donzell fals, salvatge, herba de la pulmonia, herba de somer.
  • Danès: Grå bynke, Bynke, Uægte malurt, Vild malurt
  • Eslovè: Palina obyčajná, pelin navadni
  • Estonià: Harilik puju
  • Farsi: فساجنرب
  • Finlandès: Pujo, Maruna, Pujomaruna, Tavallinen maruna, Yleinen maruna
  • Francès: armoise commune, brède chinois, herbe de Saint Jean, couronne de Saint-Jean-Baptiste, herbe de feu, herbe-aux-cent-goûts.
  • Gaèlic: Mongach meisce
  • Gallec: artemisia verdadeira, urtemige, flor-de-Sao-Joao, erva-de-fogo, raina-das-ervas, artemexón dos homes, artemexón, artemisa, artemisa maior, artemisa menor, artemise, artemisia, artemixa, artemixa maior, artemixa menor, artemixe, artemixe real, artemusa, axenxo, herba da Nosa Señora, herba de Nosa Señora, herba de Nossa Señora, herba de Santa Maria, herba de Santa María, herba madroa, madroa
  • Hebreu: הנעל היוצמ
  • Hungarès: fekete üröm
  • Irlandès/galès: Y feidiog lwyd, Beidiog llwyd, Bydiog lwyd, Canwraidd lwyd, Llwydlys,
  • Llysiau ieuan, Llysiau ifan, Llysiau llwyd
  • Islandès: Malurt
  • Italià: artemisia comune, amarella, amarena, assenzio selvatico, canapaccio
  • Japonès: オウシュウヨモギ
  • Nepalí: ति तेपाती
  • Noruec: Burot, Bu, Bue, Bugras, Buje, Busløk, Gråbonde, Gråbu, Kattegras, Kattemissu
  • Occità: armisa, artemiso
  • Polac: Bylica
  • Portuguès: artemíge, artemisia verdadeira, aurora-dos-campos, losnacampos, absinthio, artemisia-comum, erva-de-Sâo-Joâo, erva-de-fogo, estacía, flor-de-Sâo-Joâo, flor-de-sâo-joâo, losna, rainha-das-ervas, urtemige.
  • Rus: chernobilnik, Полынь обыкновенная
  • Suec: Vanlig gråbo
  • Tagalo: herbaka
  • Turc: Ayakotu, Ayvadana, Pelinotu
  • Ucraïnès: Полин звичайний
  • Vasc/euskera: erle belar, velar-min, ario, artemisia, artemisia-mina, belar-miña, belarmin, belarr- min, erle belarr, erlebelarr, harjo, txitxare-belar.
  • Xec: Pelyněk černobýl
  • Xinès: 艾草 北艾


DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

Pertany a la família de les Asteràcies o Compostes —que consta d’unes 23000 espècies—, i a la subfamília de les Corimbíferes; i a la tribu de les Anthemidae —que consta d’uns 100 gèneres o el 13% de les espècies de Compostes—. Per tant, no te pas totes les flors ligulades, i les branques de l’estil són apendiculades i piloses, però les fulles no són oposades ni glanduloses. Dins la tribu, es distingeix aquest gènere per tenir el receptacle nu i pla, tenir totes les flors tubuloses, i els aquenis sense costelles longitudinals. Ja dins el gènere, que compta amb més de 500 espècies, Artemisia vulgaris L. es distingeix per no ser planta anual, o sigui, per tenir moltes tiges ramificades en forma de piràmide, amb rames força patents i molt més primes que la tija principal, i per tenir rels llenyoses abundants; per fer més de 30 cm d’altura; per tenir fulles de més de’1 cm de longitud, amb segments de més d’ 1 mm d’amplada; i, finalment, per ser les fulles discolors (verdes negroses per dalt, grises blanquinoses per baix), i amb segments acabats en punta fina fins a 5 vegades més llargs que amples, irregularment dentats i força dividits; i per tenir les bràctees involucrals externes piloses.

Artemisia vulgaris L. és una herba vivaç, amb molts rebrots; d’aproximadament 1 m d’alçada, amb rels llenyoses, i fulles de 5-10 x 3- 7 cm, 1-2-pinnatipartides, amb pèls densos blancs per la cara de sota, i de color verd grisós fosc per la de sobre, que no és pas tomentosa. Els brotets de l’extrem de les rames li donen un to blanquinós a la planta a l’estar encara ensenyant la part de sota de les fulles des de dalt. Les fulles són molt lleugerament coriàcies, aromàtiques (amb aroma pesant), auriculades a la base. Les fulles inferiors, bipinnades, tenen un pecíol curt i segments, dels 3-5- lòbuls principals, de 5-8 mm; les superiors són sèssils, 5-pinnatífides, lanceolades, amb marge poc dentat. Les dues menes de fulles tenen els nervis principals ben marcats. En secció transversal mostren estructura dorsiventral típica. Epidermis superior amb petites valls anticlinals, sinuoses. Parènquima en palissada d’una sola capa. Pocs estomes, a la cara superior, anomocícits (sense cèl·lules annexes), i pèls llargs d’1 mm en forma de T, amb branques molt llargues, prims. Epidermis inferior amb valletes com la superior, però amb molt més pèls. Uns són llargs en forma de T, de branques molt llargues. Tenen un peu de 2-3 cèl·lules que suporta una cèl·lula terminal asimètrica que s’allarga en angles rectes. La cara adaxial està vestida amb pèls llanosos. La epidermis inferior és similar a l’inferior. A més, té pèls glandulars peltats, amb caps multicel·lulars.

El gra de pol·len és de mida mitjana (17 micres), esferoïdal, com de 3 mitges llunes unides, amb superfície finament granulosa. L‘exina consta de subestructures de 1-15 nm de diàmetre que són part de flocs d’uns 100 nm de diàmetre que van des de les espínules fins el tèctum, columel·les, capa base i endexina. També emergeixen des del tèctum entre les espínules. Al voltant dels flocs hi ha subunitats evolvents enrotllades, que es veuen des de la superfície axial com a rínxols en forma de C. Tota l’exina està formada per flocs d’esporopol·lenina.

A la inflorescència, les bràctees tenen cèl·lules amb paret cel·lular amb lignina. La epidermis i els pèls (tricomes) són similars als de les fulles. La epidermis de la corol·la amb lignina i pèls (=tricomes) biseriats glandulars, amb caps multicel·lulars. Tricoma glandular peltat de la cara abaxial de fulla d'Artemisia vulgaris

Ovari ínfer, bicarpel·lar amb un sol lòcul. Estigma papil·lós. Primordi seminal anàtrop, de placentació basal. Fruit en aqueni ovoide, d’ 1 mm, comprimit, sense papus. Nombre de cromosomes 2n=16. Les flors estan agrupades en capítols nombrosos estrets (4x3 mm), recoberts per un involucre amb moltes bràctees, ovoides, subsèssils, erectes. Estan disposats en panícules racemoses, i presenten bràctees similars a les fulles, una mica més simples. Les externes són lanceolades, agudes piloses, escarioses; les internes són oblongues i obtuses. Al principi de la floració els capítols estan dirigits cap avall, i això afavoreix la dispersió del pol·len. Al final de la floració, però, els capítols estan dirigits cap amunt, i això afavoreix la disseminació de les llavors. Als capítols, entre un 25 i un 50% de les petites flors són femenines.

Es troba a les zones de muntanya mitjana o temperades, ni massa càlides ni massa gèlides, d’Europa, bona part d’Àsia, Nord-Amèrica i una mica al Nord d’Àfrica. Al Canadà, per exemple, hom creu que varen ser els jesuïtes que la varen introduir el 1535 a la regió oriental de Sant Joan.

Es fa sobre sòls remenats o nitrogenats,—com més N i P, més massa té la planta; però amb força P i poc N, té més endomicorizes—. Es fa en marges de camins o talussos de carreteres i de vies de tren (Ripoll!), o a guarets o a les vores dels boscos. A Catalunya es fa més sovint entre 700 i 1500 m snm, però pot baixar molt avall i pujar fins 1900. És típica dels Pirineus i Prepirineus i de la zona de la Serra Transversal.

Es pot sembrar amb força èxit sempre que el sòl sigui poc compacte i ben adobat. La temperatura òptima perquè germinin les llavors és de 29 oC, però podrien germinar a partir de 16 o C. Es pot multiplicar per esqueixos també fàcilment. En aquest cas, però, la temperatura òptima és de 23 o C. La fertilització de les flors es fa només pel vent (anemofília). És possible també fer arrelar brotets de les puntes de les rames. Es fa en càmera climàtica emprant el medi de cultiu de Murashige & Skoog, afegint-hi 6-benzil adenina (4 microM) i àcid indol-acètic (8 microM) en flascons de 500 mL, així com N- fenil-Nʹ-(1,2,3-tidiazol-il) urea (4 microM), 1 mg/L de 6-benzil-aminopurina, àcid 2,4- dicloro-fenoxiacètic (2 ppm), àcid alfa-naftalèn-acètic (1 ppm), cisteïna (0.5 ppm), tirosina (0.5 ppm), glutamina (1 ppm), AgNO3 (1 ppm), i 3.0 mg/L d’àcid giberèlic.

NOTA (1): Per a més informació sobre el cultiu in vitro, consultar «Asian Journal of Biotechnology» 2 (1):37-45, 2010. «Effect of amino acids and growth regulators on indirect organogenesis in Artemisia vulgaris L.». S. Pradeep Kumar & B.D. Ranjitha Kumari (Tamil Nadu, India).

NOTA (2): Sovint, a les zones baixes, s’ha confós amb Artemisia verlotiorum Lamotte [1877, C.-Rend. Assoc. Fr. Avancement Sci., 5 (Clermont-Ferrand) : 513]. 2n = 48/ (54). És una invasora asiàtica la presència de la qual a França va ser detectada al segle XIX pels germans Verlot, botànics de Grenoble. Bonnier la va donar en principi com a subespècie d’Artemisia vulgaris L. Aquesta espècie, d’aroma més intensa i agradable, com de colònia, es fa a marges de rierols o zones una mica humides. Té les fulles menys dividides, de color verd més clar, i poc blanquinoses o peludes per sota. Les fulles superiors tenen els segments linear-lanceolats, molt més estretes (6-12 vegades més llargs que amples) i gairebé sense dents, i poc dividits. A més, les bràctees involucrals no són piloses, sinó glabrescents. Forma estolons, el que fa que es presenti en colònies molt extenses i denses, especialment a la terra baixa (fins 500 m snm), però es pot trobar fins 1500 m snm gairebé a tot Catalunya. Es pot hibridar amb Artemisia vulgaris.

NOTA (3): Entre les espècies del gènere més conegudes hi ha Artemisia abrotanum [«Abrótano Macho»], Artemisia absinthium («Ajenjo», Donzell), Artemisia arborescens («Shiva»), Artemisia campestris (Sant Sepulcre), Artemisia dracunculus (Estragó), Artemisia umbelliformis (Genepí).



PROPIETATS MEDICINALS

  • abortiva
  • acaricida (a 1.8 ppm)
  • afrodisíaca
  • amargant
  • analgèsica
  • antibacteriana: Staphyloccocus aureus, Streptococcus mutans
  • anticolinèrgica
  • anticonceptiva
  • antídot de l’opi
  • antiemètica
  • antiepilèptica
  • antiespasmòdica
  • antifúngica
  • antihelmíntica
  • antihemorràgica
  • antiinflamatòria [p.p. vulgarina]
  • antihisquèmica (accelera recuperació, evita adhesió de leucòcits a l’endoteli, i evita permeabilitat a l’endoteli)
  • antimicrobiana
  • antiparasitària [cucs, Thrips tabaci]
  • antisèptica
  • antitumoral
  • aperitiva (rel)
  • astringent (fins i tot front a l’oli de ricí)
  • bactericida [especialment l’oli essencial o la planta tendra] (Aeromonas, Bacillus sp. pl., Enterococcus asachrolyticus, Kluyvera cryocrescens, Leminorella ghirmontii, Micrococcus agilis, Pasteurella multocida, Pseudomonas sp., Streptococcus acne, Streptococcus caseolyticus, Streptococcus pyogenes)
  • broncodilatadora
  • Ca++ antagonista
  • cardiodepressora (fum de moxa)
  • carminativa
  • cauteritzant
  • colagoga
  • colerètica
  • contraceptiva
  • depressora del SNC
  • depurativa
  • desincrustant de la resina
  • desintoxicant
  • desobstruient
  • digestiva
  • diürètica
  • ecbòlica (accelera la fi del part)
  • emmenagoga (fa venir la regla) [p.p. thujona]
  • estomacal
  • estrogènica [p.p. apigenina, eriodictiol]
  • expectorant
  • eupèptica
  • febrífuga
  • fungicida (Aspergillus niger, Candida albicans)
  • hemostàtica
  • hepatoprotectora 1.
  • hipolipemiant: abaixa LDLP-colesterol, TNF-alfa, MDA, NO, OH-Me-glutaril- CoA
  • IMAO [p.p. aesculetina, aesculetina-6-metil-èter, apigenina, escopoletina,eupafolina, jaceosidina, luteolina, quercetina]
  • immunomoduladora
  • inhibidor catòdic (accelera oxidació del ferro)
  • insecticida
  • larvicida (mosquits: Aedes aegypti) [més amb nanopartícules d’ Ag]
  • laxant
  • litotrítica (desfà les pedres)
  • mucolítica
  • nematicida (Meloidogyne megadora)
  • quelant de metalls
  • radiomoduladora [destorba etiquetatge radioactiu de glòbuls rojos amb Tecneci 99]
  • reguladora del cicle menstrual
  • relaxant de la musculatura llisa (íleum, tràquea)
  • repel·lent de mosques (cremada) i coleòpters (oli essencial p.p. terpinèn-4-ol)
  • sedant nerviosa
  • sudorífica
  • tònica digestiva
  • tràqueo-relaxant
  • vermífuga
  • vulnerària


USOS MEDICINALS

  • acne
  • amenorrea (especialment si hi ha anèmia i limfopènia)
  • anèmia
  • angiocolitis
  • annexitis (inflamació d’ovaris)
  • anorèxia
  • ansietat
  • arrugues a la cara (per insolació: inhibeix la MMP-1)
  • arteritis obliterans
  • asma
  • astènia
  • ateromes
  • budell hiperactiu
  • càlculs urinaris
  • càncer de còlon HCT-15 2.
  • càncers (amb nanopartícules de plata): He La, MCF-7 (mama), HL-60 3. (leucèmia)
  • cansament a les cames
  • caquèxia
  • càries
  • caspa
  • ciàtica
  • cistitis
  • colecistitis
  • colesterol massa alt
  • còlics
  • congestió pulmonar
  • convulsions
  • corea de Sydenham
  • cucs intestinals: àscaris, Enterobium, oxiürs, tènia, Trichinella spiralis (nematode)
  • cucs paràsits de plantes: Meloidogyne megadora
  • depressió primaveral
  • dermatitis
  • diarrees
  • digestions pesades
  • discinèsia hepato-biliar
  • dismenorrea (dolor de la regla)
  • dispèpsia hiposecretora
  • dolors musculars
  • dolors del part
  • edemes
  • epilèpsia
  • espasmes arterials
  • espasmes musculars o rampes
  • esterilitat femenina
  • estrenyiment
  • febre
  • ferides
  • fetus agitat
  • flatulències
  • flebitis / tromboflebitis a les cames UE
  • fongs: Candida albicans
  • gastritis
  • gota
  • halitosi
  • hemorràgies (estómac, matriu, nas, ronyons...)
  • hemorroides
  • hipertensió moderada (moxa a Ronyó-1 al peu)
  • hipoacidesa gàstrica
  • hipotensió moderada
  • histèria
  • icterícia
  • infeccions: Staphylococcus aureus
  • insomni
  • irritabilitat nerviosa
  • isquèmia
  • leucorrea
  • lipotímies
  • llúpies
  • mal de cap
  • mal de coll (gàrgares)
  • mal de ventre
  • mala circulació
  • malària (=paludisme) [efecte lleu]
  • menopausa
  • menorràgia
  • metroxènia
  • nafres
  • nàusees
  • nerviosisme
  • neuràlgies per trastorns menstruals
  • neurastènia
  • neurosis
  • nòduls de greix
  • obesitat
  • obstrucció vies urinàries
  • paracetamol (intoxicació del fetge per)
  • penellons
  • peus adolorits
  • picades d’animalons
  • picors (per urticació, etc.) (UE suc)
  • psoriasi
  • puerperi (post-part)
  • pulmonia
  • rampes
  • refredat (amb Agrimonia i Tilia)
  • regles irregulars
  • reuma
  • salpingitis
  • sinusitis
  • somnambulisme
  • tendinitis
  • torticolis
  • tos
  • transaminases (AST, ALT: nivells massa alts)
  • trombocitopènia
  • tumors
  • úlceres
  • vaginitis
  • vertigen
  • voltadits
  • vòmits (crònics, nerviosos)


Per a més informació sobre la Belladona descarrega't el document sencer redactat per Alexis Rosell.