logo
entradadifumi

 

hortdif

H I S O P

ASAOn hi ha l’hisop, el dimoni no hi pot

Hyssopus officinalis ssp. pilifer (imatge: Alexis Rosell)

 Botànica:
L’Hisop és una labiada. Les seves flors tenen el calze amb 5 lòbuls gairebé iguals (i sense cap apèndix), i amb 15 nervis. Tenen la corol·la blava, netament bilabiada, amb el llavi superior poc convex i més curt que l’inferior. Tenen 4 estams fèrtils ben desenvolupats i molt sobresortints, amb filaments estaminals no paral·lels. Les bràctees deixen veure clarament els calzes. La inflorescència és unilateral. Creix en prats i marges argilosos secs calcaris. Floreix de juliol a setembre. La seva aroma recorda a una barreja de Nepta i de Menta, i en taxonomia es considera de la subfamília de la Nepta i la tribu de la Menta. Es fa per Europa central i meridional, Nord d’Àfrica (var. austro-oranensis), i fins a la Rússia occidental i muntanyes del Nord d’Iran.

Als Països Catalans Hyssopus officinalis es presenta en unes poques varietats. N’hi ha dues de poc piloses: officinalis (de bràctees no aristades), fent mata poc ramificada i ben dreta, només cultivada o subespontània; i pilifer (= aristatus) (de bràctees aristades), de les pastures seques prepirinenques (800-1500 m snm). I n’hi ha  dues més de molt piloses: canescens (de corol·la d’un blau intens, de més de 10 mm, i calze fortament trinervat) dels matollars secs prepirinencs i perifèria d’Osona i la Segarra; i cinereus (de corol·la d’un blau molt pàl·lid, de menys de 8 mm, i dents del calze poc nervades), del territori de les serres interiors de Castelló de la Plana. Resumint, a la zona prepirinenca tenim Hyssopus officinalis ssp. pilifer (poc pelut) i Hyssopus officinalis ssp. canescens (molt pelut o blanquinós).  El primer (pilifer) es pot trobar en territori pirinenc francès a l’Alt Pirineu, a l’Alta Garona, i als Pirineus Orientals; i en territori pirinenc espanyol, a la zona prepirinenca de Lleida, Barcelona i Girona. És de la conca ponentina mediterrània i del centre europeu. El segon (canescens) es pot trobar en territori francès als Pirineus Orientals (Vallespir, Conflent), als contraforts meridionals dels Pirineus (Camporrells, Camarassa, Artesa de Segre), als Montsecs, (Vilanova de Meià, Abella i Benavent de la Conca), al Pirineu lleidatà (Espot, Rialp, Llavorsí, Alins, Civís), al pre-Pirineu barceloní (Castellar d’en Hug, Guardiola de Berguedà), i al pre-Pirineu gironí (Vall de Bianya, Sant Aniol d’Aguja, Talaixà, Bassagoda, Comanegra, collada de Tosses). És de la part ponentina i meridional europea. Finalment hi ha una varietat descrita per Frère Sennen el 1933 a Santa Cecília de Voltregà: Hyssopus torresii.

 

 

 

 

 

 


Encara no està clar a què corresponen les altres varietats que es troben a la zona prepirinenca, de fulla estreta, fent mates ajagudes, i amb flors petites.

Al món Hyssopus officinalis es capté com una espècie principalment eurosiberiana. Es pot trobar a Armènia, Azerjaidjan, Daguestan, Rússia (SW), Àustria, Txèquia, Hungria, Suïssa, Ucraïna, Albània, Bulgària, Croàcia, França, Espanya (NE i SE), Itàlia, Algèria, Marroc, Iran i Turquia.

 

Varietats

Hyssopus officinalis fou descrit per Carles Linnée i la descripció fou publicada a Species Plantarum 2: 569. 1753.2
subsp. aristatus (Godr.Nyman, Consp. Fl. Eur.: 587 (1881). Hyssopus aristatus Godr., Mém. Acad. Stanislas, III, 3: 106 (1850).

subsp. austro-oranensis Maire, Bull. Soc. Hist. Nat. Afrique N. 7: 273 (1882).
subsp. canescens (DC.) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 587 (1881).

subsp. cinereus  (Griseb. ex Pant.) Murb. in Acta Univ. Lund. 27: 59 (1891) = Hyssopus cinereus Pau, Not. Bot. Fl. Españ. 1: 23 (1888).
subsp. montanus (Jord. & Fourr.) Briq., Lab. Alp. Mar.: 386 (1893).

subsp. officinalis.

Noms populars: Català: asperge (2), herba d'Alcanà, herbeta d'Alcanà, hisop (14), isop (2), saborija borda, sajolida borda. Mallorquí : asperge (2), hisop. Valencià: hisop (3), isop, saboricha borda.
Iranià: Zufa.
Turc: Arıotu / Kutsalot / Zufaotu / Zulfaotu.
Acadi: zupu
Àrab:  زوفا طبية / أشنان داود / جسمي / حسل / زوفا
Hebreu:  אֵזוֹב

Alemany: Bienenkraut, Eisop, Eisewig, Eisenkraut, Hysop, Hizopf, Ibsche, Ipsenkraut, Isop, Isump, Josefskraut, Kirchenysop, Klosterysop, Söpli, Weinespe, Ysop.

LA BÍBLIA

L’hisop de l’evangeli de Sant Joan, 19, segons Jim Duke, era una rama de Sorghum bicolor. Altres (Ramon Morales) opinen que podria ser Majorana syriaca. L’evangeli de Sant Joan, 19 diu això:

28 Després d'això, Jesús, sabent que tot s'havia realitzat, perquè s'acabés de complir l'Escriptura, va dir:
--Tinc set.
29 Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d'un manat d'hisop una esponja xopa d'aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. 30 Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:
--Tot s'ha complert.
Llavors inclinà el cap i va lliurar l'esperit.

A l’Antic Testament l’Hisop és citat en una dotzena d’ocasions. Per exemple a Números 19:18
Després, un home en estat de puresa ritual prendrà hisop, el mullarà en aquesta aigua i aspergirà la tenda on hi hagi un mort, amb tots els objectes i persones que s'hi trobin, o aspergirà amb aquella aigua el qui hagi tocat algun os humà o una persona assassinada, o morta de mort natural, o una sepultura.

Aquí segurament es deu referir a Majorana aegyptiaca (o a Majorana syriaca).

 

COMPOSICIÓ QUÍMICA  DE L’ HISOP

NOTA: la composició química de l’ OE varia no només d’una zona a una altra sinó dins la mateixa zona, segons l’adob i l’ època de l’any. Per augmentar la producció d’OE (oli essencial) hom recomana adobar el terreny amb 180 kg N/Ha, i 40 kg/Ha de P2O5 i de K2O. El superfostat sembla l’adob ideal per a aportar Fòsfor.

La planta conté:


 


 

An external file that holds a picture, illustration, etc. Object name is apb-1-63-g001.jpg                               apigenin-7-O-beta-D-glucurònid

 

 

 

mirtenil-acetat
(7S)-1-(1-Methylethyl)-4-methylene-8-methyl-2,7-cyclodecadiene

 

 

germacrè D


                                                        

         

 

 

spatulenol

 

 

(1R,5R)-6,6-Dimethyl-2-methylenebicyclo[3.1.1]heptan-3-one
isopinocamfona                                   

 

                                                            

 

 

Resultado de imagen de camphor

 

càmfora

 

 

 

 

 

 

pinocamfona    

 

 

 

pinocarvona
cis-2,6,6-Trimethylbicyclo[3.1.1]heptan-3-one

 

 


 

 

 

La varietat officinalis (cultivada) és la més perillosa, per la molt major concentració de tuiones, que fan que l’oli essencial (OE) provoqui atacs epilèptics (en ús intern), o mal de cap (en ús extern). Entre les tuiones de l’ OE destaquen:



En general els components que són considerats típic de l’OE d’Hisop són:



Als Alps, l’ OE la varietat officinalis conté isopinocamfona en un 43% i pinocamfona en un 4%. La varietat decumbens és més activa contra virus i Gram-positius (MIC 0.3%) que la varietat officinalis (MIC 1.5%). Contra llevats (Candida) ambdues varietats són eficients (pel llimonè). A Banon, a la Provença alpina, l’OE de la var. decumbens conté linalool (50%), 1,8-cineol (13%), llimonè (5%), β-cariofil·lè (3%), β-pinè (3%), α- pinè (2%) com a principals components. En canvi, la iso-pinocamfona i la pinocamfona hi són molt escadusseres.

A Itàlia, en dues zones properes a Urbino, l’ OE de les plantes crescudes a uns 1000 m snm era el més potent com a antifúngic. La composició de l’OE variava, de 34% a 19% de pinocamfona, de 3% a 29% d’isopinocamfona, de 10% a 11% de beta-pinè, de 0.25 a 8% de linalool, i de 0.25 a 5% de càmfora.

Algunes mostres del centre d’Espanya d’OE contenen 1,8-cineol en un 53%, i beta-pinè en un 17%, com a principals components.

A Montenegro, l’OE conté metil-eugenol en un 38%, llimonè en un 37% i beta-pinè en un 10% com a components principals.

A Sèrbia l ‘OE conté cis-pinocamfona en un 43%, trans-pinocamfona en un 14%, germacrè D-11-ol en un 6%, i elemol en un 6%, com a components majoritaris.

A Turquia l’OE de la varietat angustifolius conté pinocarvona en un 36%, pinocamfona en un 20%, beta-pinè en un 11 %, 1,8-cineol en un 7%, i isopinocamfona en un 5% com a  components principals. 

A Egipte, l’OE essencial d’algunes mostres conté principalment β-pinè (20%), pinocamfona (19%), càmfora (16%).

A Iran, l’ OE conté, per ordre d’aparició a la cromatografia de gasos:



A l’ Índia (plana septentrional) l’OE conté pinocamfona en un 49%, beta-pinè en un 18% i isopinocamfona en un 10%, com a components principals. I com a secundaris: àcid pìnic, àcid cis-pínic, àcic mirtènic, mirtenol-metil-èter, (+)2-hidroxi-pinocamfona.  A la regió Uttar Pradesh de l’ Himàlaia, mostres de l’OE contenen isopinocamfona 38%, pinocarvona 20%, 1-8-cineol 12% β-pinà 10% com a principals components.

 

Propietats / afeccions que combat l‘HISOP



 

Toxicitat: l’oli essencial de la varietat francesa pot provocar atacs epilèptics, o mal de cap.  No és una planta (i menys l’oli essencial) recomanable en grans quantitats per a embarassades, ni tampoc per a nens petits. L’oli essencial està molt desaconsellat en ús intern; sobre tot, pels abusos que se n’han fet, i potser també per les adulteracions.  

Preparats medicinals: infusió, xarop, tintura, oli essencial (OE), destil·lat aquós.

Ús culinari: es pot emprar (tendra) per aromatitzar formatges, embotits, bolets, estofats, sopes i amanides, licors o ratafies. La mel d’Hisop és molt aromàtica.

Altres usos: bossetes de roba amb la planta seca dins espanten els mosquits. També s’empren per aromatitzar la roba i donar-li un matís blavós.   

Ús veterinari: epidèmies: fumigacions d’ estables (Hisop + Ginebrons + Encens + All), durant una setmana –// bronquitis en gossos —// diarrees –// catarro.