logo
entradadifumi

 

hortdif

L I L I U M    C A N D I D U M   L. Sp. Pl.  61 (1753).

 

NOMS POPULARS

Català: assutzena, assutzena, açucena, espasa, lliri, lliri blanc, lliri blanc de Sant Josep, lliri blanch, lliri d'olor, lliri de Sant Antoni Abat, lliri de Sant Joan, lliri de Sant Josep, lliri de sant Antoni, lliri d´olor, lliri gran, lliris blanc de Sant Josep, lliris blancs, lliris blancs de Sant Joan, lliris de Sant Antoni, lliris de Sant Joan, lliris de Sant Josep, lliris d´aigua. 

Mallorquí : assucena, assutzena, lliri, lliri blanc, lliri blanch. 

Valencià: assutzena, susena.

Castellà: azucena, azucena blanca, azucena común, azucena con la flor rayada de líneas purpúreas, azucenas blancas, azuzena, lilio, lirio blanco, rosa de Juno, vara de San José. 

Aragonès: azucena, bara de San Antonio, lirio blanco, vara de San Antonio, vara de San José.

Euskera: Amabirginaren lore, San Josefen lili, azucena, iondonioane-lili, juane-lili, jundane, liliya, lislora, zitori, zitori arrunt.

Portuguès : assucena, açucena, açucena branca, bordões de São José, cajado-de-Sâo-José, cajado-de-São-José, cajado-de-sâo-josé, cebola cecêm, cebola cessêm, cebola de açucena, cebola seçena, cecêm, flor de liz, lirio branco, lirio de San Antonio, liz, sinais, sucena, suçena, çucena.

Francès: Lys Blanc, Lis Blanc.

Àrab : زنبق أبيض

Hebreu: שושן צחור
VARIETATS DESCRITES



El LLIRI BLANC o ASSUTZENA és un lliri originari del Líban, Palestina i Síria, però ha estat cultivat com a ornamental a Catalunya des de l’edat mitjana. Era ja citat ja per CARLEMANY al Capitulare de Villis. En el llenguatge simbòlic s’ha associat a la castedat, virginitat, puresa, i poder. Antigament era ja una planta venerada. Hom creia que provenia de la llet de Juno (=Hera), deesa del matrimoni. El perfum de les flors hom considera que dona pau, que calma el dolor degut a ruptures sentimentals, i que facilita la continuació dels projectes ja començats. 
A la Bíblia (Eclesiastès 50:8) l’assutzena és citada com a símbol d’honor i glòria, referint-se al summe sacerdot Simeó, fill de Johanán,: “6) Era com un estel quan brilla entre els núvols, o com la lluna plena un dia de festa; 7) com el sol quan il·lumina el palau reial, o com l’arc de Sant Matí quan apareix entre els núvols; 8) com les flors entre el brancatge a la primavera, com atzucena vora el rierol, o com rama de cedre a l’estiu”.

L’assutzena o lliri blanc és una planta vivaç, que hiberna deixant els bulbs ben enterrats a terra. Com més profunds, més triguen a fer flors. Prefereix una mica d’ombra arran de terra, però força llum a dalt. La planta pot passar del metre i mig d’alçada si troba el terreny i el rec adient. Els bulbs són unes cebes d’escates grogues. Les fulles inferiors són oblongues, divaricades, i les superiors menors, més estretes i més erectes. Les fulles caulinars són estretes, esparses, i una mica ondulades. Flors molt grans, blanques, amb olor dolça molt penetrant. Les poncelles primer són dretes, després les flors són divaricades. Flors apareixen en raïms de 3-10 espaiats, amb bractèoles. Periant acampanat molt obert, amb pètals corbats cap enfora al terç distal, glabres. Estil prim, que ultrapassa els estams (que són molt rectes i grossos). A Gombrèn floreix pel juliol. Dins de casa, les flors fan tanta olor que poden arribar a provocar mal de cap o mareig.

DIOSCÒRIDES assegurava que les fulles matxucades alleugerien la inflamació provocada per les pinçades de serps. Bullides, alleugereixen la de les cremades per foc. Els bulbs matxucats amb mel, assegurava que ajuden a ajuntar els nervis tallats.

Segons CULPEPPER, és una planta regida per la Lluna. Ell creia que, per la seva oposició a Mars, expel·leix els verins. Perquè això passi, cal beure’n la decocció (dels bulbs: 40 g) en vi. El suc del bulb, deixat en extracte de Malta i cuit i menjat amb pa, és un bon remei, segons ell, contra la hidropesia. Diu també que l’ ungüent fet amb el bulb i llard de porc serveix per guarir cremades i úlceres al cap.

Segons QUER, l’oli cal preparar-lo posant durant 3 dies els pètals de les flors en oli i anar renovant els pètals fins a que passin 9 dies. Si no es renoven, aleshores es poden florir.

A http://etnobotanicaripolles.galeon.com

PROPIETATS DEL LLIRI BLANC

 

AFECCIONS TRACTADES AMB LLIRI BLANC

 

RECERQUES MODERNES

La inhibició del càncer de mama es fa a través de l’estimulació del gen proapoptòtic p53, almenys en la línia cel·lular MCF-7. Són anticancerígens el jatropham, el flavonol kaempferol i les saponines de l’ espirostanol.
L’acció antivírica és més preventiva que curativa.

Els bulbs contenen 

La fracció dels tri-glicòsids de les saponines és la O-alpha-L-rhamnopyranosyl-(1-->2)-O-[beta-D-glucopyranosyl-(1-->6)]-beta - D-glucopyranose,  formant-se un pont O-glucosídic amb el C-3 de l’aglicona.

Les flors contenen: