logo
entradadifumi

 

hortdif

MILFULLES

M  I  L  F  U  L  L  E  S =ACHILLEA MILLEFOLIUM

Achillea millefolium L. -- Species Plantarum 2 1753
= Achillea millefolium Ledeb. -- Fl. Altaic. [Ledebour]. 4: 124. 1833 [Jul-Dec 1833]

Al grup d’ A. millefolium L. al Principat s’hi inclouen:

MILFULLES1MILFULLES2
MILFULLES3
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

ACHILLEA MILLEFOLIUM

És una herba de la família de les Compostes, subfamília de les Corimbíferes, i de la tribu de les Anthèmides.
Es una herba robusta, de fulles molt dividides i, al cim,  amb raïms de flors blanques (a vegades rosades).
Fa una mena d’estolons, ja que la rel pot ser horitzontal i donar rebrots. Arriba a fer 1 m d’alçària. Les fulles i tija són una mica pubescents. Fulles (les majors basals de fins a 20 cm) de contorn estretament oblong, amb base tan ampla com la part del mig, 2-pinnatisectes, amb nombrosos (més de 15 parells de segments primaris) segments linears (< 0.5 mm) mucronats, disposats en diversos plans, molt propers uns dels altres, i raquis enter i estret. Involucre ovoide, pilós, amb folíols amb voraviu fosc o clar. Capítols petits de flors blanques, en corimbe compacte. Lígules més curtes que la meitat de l’ involucre.  Flors del centre tubuloses. Receptacle poc convex, amb escates. Aquenis comprimits, oblongs, amb marges, sense costelles. Poliploidisme: 2n= 18, 36, 45, 54, 63, 72.
La planta s’adapta bé a diferents tipus de sòl, excepte als molt humits o mal drenats. Excepte els indrets molt ombrívols, s’adapta també a plena llum o a mitja ombra. Agraeix, això sí, una bona saó i força llum, i no tenir un excés d’adob.  Resisteix força les malures que afecten altres plantes, excepte, potser, el míldiu, quan el terra s’inunda. Les llavors necessiten llum per a germinar i per això cal sembrar-les molt superficialment.  
De manera espontània es fa a bona part d’Europa, Àsia central i Amèrica del Nord. Sol créixer a les vorades de prats de dall, i marges de camins, sobre sòls fèrtils amb bastant de saó. Prefereix, com les serps, franges ben assolellades. Curiosament es pot fer des del nivell del mar fins a 2500 m per sobre del nivell del mar.  

 

ACHILLEA CERETANICA Sennen 1916
Aquesta Achillea passaria per ser la més alpina del grup d’ A. millefolium, tot i fer-se per sota el 1800 m snm (fins els 1500 als Pirineus, o fins molt avall als Alps). A. ceretanica va ser descrita el 1916 per Frère Sennen. I A. roseo-alba ho va ser el 1959, per Ehrendorfer, però ja sota les noves normes. El cas és que a simple vista, i de la vora, in situ no hi ha diferències substancials entre l’espècie A. roseo-alba (dels Alps) i l’ A. ceretanica (dels Pirineus). Per començar, les dues tenen les flors roses. És cert, però, que les plantes dels Pirineus solen ser més baixes (entre 30 i 50) i les dels Alps solen tenir entre 40 i 60 cm. També passa que les plantes pirinenques són una mica més peludetes que les alpines. Les fulles fan 1-2 x 5 (10) cm en els dos casos. Per tant, hi ha les dues opcions: considerar-les denominacions sinònimes, o considerar A. ceretana una vicariant d’A. roseo-alba , o a l’inrevés.  Recentment (2016) s’ha considerat com a una espècie a part de la típica Achillea millefolium, si bé molt propera a Alchemilla monticola.  Pel que fa al nombre de cromosomes, hi ha poblacions 2n=18 i n’hi ha 4n=36.
 http://collectaneabotanica.revistas.csic.es/index.php/collectaneabotanica/article/view/247/298

Achillea ceretanica (=roseo-alba) és recomanada com a flor de Bach (sèries ampliades) per a aquells que es contagien emocionalment en excés dels problemes aliens, que tenen un excés de compassió, que es fonen amb els demés en excés, que no posen límits a les seves emocions, i també per a no patir els efectes negatius de les ones electromagnètiques. 

NOTA: En jardineria s’empren Achillea de flors rosades. Per exemple, n’hi ha una bona població davant l’Agència Tributària de la Generalitat a Barcelona, a la Zona Franca (2017). Tenen noms com ara “belle epoque”, “cerise queen”, ”desert eve”, “love parade”, “peachy seduction”, “red beauty”, “rose madder”, “salmon beauty”, “saucy seduction”, “Sue’s pink”.

 

MILFULLES4MILFULLES5MILFULLES6
Plantes de flors rosades darrere l’Agència Tributària Catalana a la Zona Franca.

 

Altres espècies o varietats de flors rosades serien A. alpicola var. , A. dentifera, A. sibirica “love parade”.

 

 

Al món, les varietats d’ Achillea millefolium, segons l’IPNI són:

 

NOMS POPULARS de l’ ACHILLEA MILLEFOLIUM

Català: Andianeta, Camamil, Caps De Ruc, Cebuda Blanca, Cent Flors, Centfulles, Cordonet, Flor De Ploma , Herba Bouera, Herba De Sant Joan, Herba De Corder, Herba De Les Cent Fulles, Herba De Les Mil Fulles , Herba De Les Nou Camises, Herba De Marge, Herba De Mil Fulles, Herba De Tall, Herba De Talls, Herba De Tos, Herba De Xai, Herba D´Aniell, Herba Rebola, Hierba Bouera, Mil-En-Rama, Milfulles, Milfulles, Milifulla , Miliuna, Percala, Sabuda Blanca. 
Mallorquí : Espina De Peix, Herba De La Tos, Herba De Tos, Herba De Tós, Milfuyas
Valencià: Camamil·la Vera, Camamirla, Cinto Enrama, Milfulles, Sardineta.

Castellà:Altamisa, Altarreina, Aquilea, Camamila De La Sierra, Camamila De Monte, Camomila De Los Montes, Cañimana, Celestina, Ciento En Rama, Cientoenrama, Culebrina, Curalotodo, Filigrana, Flor De La Pluma, Flor De Pujo, Flor Del Soldado, Flores Mil, Hierba De Aquiles, Hierba De San Juan, Hierba De La Memoria , Hierba De Las Cortadas, Hierba De Las Cortaduras, Hierba De Las Heridas, Hierba De Los Carpinteros, Hierba Del Golpe, Hierba Del Militar, Hierba Del Soldado, Hierba Meona, Hierba Para Las Almorranas, Hierba Para Las Mujeres, Hortelana Blanca, Manzanilla Amarga, Manzanilla Brava, Manzanilla Gallega, Manzanilla Real, Menta En Rama, Meona, Mielenrama, Mil En Rama, Mil Hojas, Mil Hojas De España, Milefolio, Milefolio Vulgar, Milenrama, Milflores, Milfolio, Milhojas, Milifolio, Milramas, Milrayas, Milrosas, Paraguas, Pelo De Burro, Perejil Bravío, Planta Para La Diarrea, Plumajillo, Rabos De Gato, Siempreverde, Triaca, Tríaca, Yerba De Aquiles, Yerba De Las Heridas, Yerba Del Golpe, Yerba Del Riñón, Yerba Meona. 
Altoaragonés: Erba Blanca, Mermasangre, Mil En Rama, Mil Flores, Mil Oja, Milorio, Miluna, Yerba Cabezuda, Yerba De Corto, Yerba De La Falz, Yerba De Marguin, Yerba Del Tallo, Yerba Purgante. 
Aragonés: Camamila De La Sierra, Camamila De Monte, Erba Blanca, Flores Mil, Floresmil, Hierba Cabezuda, Hierba De La Falz, Ierba Cabezuda, Ierba De La Falz, Manzanilla, Mermasangre, Mil En Rama, Mil Flores, Mil Hoja, Mil Oja, Milflores, Milorio, Te Purgante, Yerba De Corto, Yerba Purgante. 
Bable: Artamisa, Balsamín, Manzanilla, Manzanilla De Los Xatos, Manzanilla Romana, Manzanillón, Milenrama, Milfuellas, Mota, Pinella.

Gallec : Aquilea, Aquileia, Boga, Bosta, Cen Rama, Correola, Erva-Carpinteira, Erva-Das-Cortadelas, Erva-Dos-Carpinteiros, Estiña Sangre, Herba D'Os Carpinteiros, Herba Da Rula, Herba Das Cortadelas, Herba Das Heridas, Herba Do Soldado, Herba Dos Carpinteiros, Herba Dos Golpes, Macelâo, Merisana, Milefolio, Milefólio, Milenrama, Milfolhado, Milfolhas, Milfolho, Milfollas, Milfollo, Milhojas, Millaorriko, Millorri, Millorria, Millosto, Milrama, Milsana, Pie De Gato, Piorniña, Restiña Sangre.

Portuguès : Achilea, Achillea, Erva-Carpinteira, Erva-Das-Cortadelas, Erva-De-Sâo-Joâo, Erva-Do-Bom-Deus, Erva-Dos-Carpinteiros, Erva-Dos-Golpes, Erva-Dos-Militares, Erva-Dos-Soldados, Feiteirinha, Fiolhinho, Herba Da Rula, Macelâo, Mao-De-Deus, Mil Em Rama, Mil-Em-Rama, Mil-Folhas, Milefolio, Milefólio, Milfolha, Milfolhada, Milfolhado, Milfolhas, Milfolho, Millefolio, Mâo-De-Deus, Pelo-De-Carneiro, Prazer-Das-Damas, Pêlo-De-Carneiro, Salvaçâo-Do-Mundo.

Euskera:  Ekilore, Milhorria, Millaorriko, Millori, Millorri, Millorria, Millosto, Milorria.

Francès: Achillée / Herbe À Dinde / Herbe Aux Charpentiers / Herbe Aux Cochers / Herbe Aux Militaires / / Herbe De Saint-Jean / Mille Feuille.

Anglès:  Bloodwort / Carpenter's Weed / Common Yarrow / Gordaldo / Milfoil / Musk Milfoil / Nosebleed / Sanguinary / Soldier's Woundwort / Staunchweed / Thousand Seal / Thousand Weed / Thousand-Leaf / Thousand-Seal / Thousandleaf / Yarrow / Woundwort

Alemany: Gemeine Schafgarbe/ Achillenkraut / Augenbraue Der Venus / Bauchwehkraut / Bertramsgarbe) / Blutkraut / Blutstillkraut / Feldscharfgarbe / Frauendank / Frauenkraut / Garbenkraut / Gebenkraut / Gerwel / Gewöhnliche Schafgarbe / Gliedkraut / Gotteshand / Grillengras / Katzenkraut / Katzenschwanz / Lämmerzunge / Margaretenkraut / Schafgarbe / Schafrippen / Schafzunge / Tausendblatt / Tausendblättchen / Teekraut. / Wiesen-Schafgarbe / Wollige Wiesen-Schafgarbe.

Grec: Αγριαψιθιά / Αχίλλεα ή χιλιόφυλλο

 

MITOLOGIA:
El nom científic del gènere ha de venir d’ Aquil·les, heroi de la mitologia grega.  Era fill de Peleu. Peleu era net de Zeus i amic de Quiron. A la boda de Peleu i Tetis, Eris, la deesa de la discòrdia, va llençar la famosa poma “per a la més formosa”, que va donar lloc a la guerra de Troia.  Diuen que la nimfa Tetis, al néixer Aquil·les, el va agafar per un taló quan el va submergir en l’aigua protectora d’Estígia. D’aquesta manera va quedar tot ell protegit excepte el taló. Quan Aquil·les era jove,  l’havia educat el centaure Quiron, qui li va ensenyar la virtut de les plantes i molts altres remeis, a més de l’art del combat. Sa mare, a la vista de la profecia de que moriria combatent a la guerra de Troia, el va enviar, transvestit de dona, a l’ illa d’Esciros. Però allí Ulisses el va descobrir al veure que li agradaven més les armes que els joiells. I va poder convèncer sa mare que el deixés anar a la guerra, acompanyat pel seu íntim amic Patrocle.  A la guerra va obtenir nombroses victòries. Entre d’altres, va derrota al fill de Príam, Troile. Un dels botins que va obtenir després va ser la bella Briseida, amb qui va mantenir una relació amorosa completa. Però el seu cap militar suprem, Agamenon, se’n sentia gelós i li va prendre la seva amada. Tant Aquil·les com Patrocle se sentiren ultratjats  per aquesta mala passada, i varen declarar-se insubmisos. Fins que, després de moltes derrotes, Nestor va poder convèncer Patrocle que anés a la batalla amb les armes i l’escut d’Aquil·les. Patrocle aconseguí vèncer molts enemics, però al perdre la cuirassa i l’espasa del seu amic, quedà indefens contra Hèctor, qui el va matar. Sentint la notícia, Aquil·les s’armà de ràbia i va a lluitar contra Hèctor, i el matà en vengança per la mort del seu amic Patrocle. Un any després d’acabada la guerra de Troia, amb la victòria grega, Aquil·les es volgué casar amb una filla de Príam, Polixena. Però, quan estava pujant a l’altar per casar-s’hi, una fletxa de Paris (deesa aliada dels troians) el va ferir mortalment al taló. Durant la guerra de Troia, Aquil·les havia ferit el rei dels misians, Telephos, a la cuixa, i el va curar amb la planta que ara es coneix com Achillea. I és que volia estar bé amb el rei, perquè estimava la seva filla, Mysia. Però també diuen que Aquil·les havia emprat aquesta planta per a guarir moltes altres ferides.  

 

DOSI RECOMANADES I PREPARATS

Les dosi recomanades en general són les següents:

Soria Natural comercialitza un extracte, ric en oli essencial, i de cultiu ecològic/biològic. En recomanen prendre’n fins a 1 mL o 25 gotes 3 cops al dia (diluïdes en aigua), si es tracta d’adults. O fins a 8 gotes 3 cops al dia, si es tracta de nens de fins a 5 anys. O fins a 12 gotes 3 cops al dia si es tracta de menors entre 5 i 12 anys. Aquest extracte conté, per cada mL 0.5 mg de flavonoides, i 0.05 mg d’oli essencial. Seria prudent començar un tractament amb dosis 4 vegades inferiors a les màximes.

 

ETNOBOTÀNICA

Al Neolític de fa uns 60.000 anys ja s’emprava la planta. En quedaren mostres a la cova de Shanidar (a l’actual Iraq). I durant l’Epipaleolític, a Geòrgia, (34.000 – 9.000 a. de C.), també s’emprava aquesta planta. Ho demostren les capes de sediments amb pol·len de la planta dins les coves habitades aleshores: Bondi, Dzudzuana, Kotias Klde, Satsurblia. I als assentaments militars grecs o romans, es conreava la Milfulles, per tal de tenir a ma la planta que tantes ferides de guerra podia guarir.       

Santa Hildegarda von Bîngen assegurava que la Milfulles allarga la vida i millora l’estat d’ànim.

La Milfulles combina molt bé amb l’Hipèric, com a vulnerària, per exemple, després d’una cesària.

La barreja a parts iguals de Milfulles, Tarongina, Menta, Romaní i (el doble en pes) Ginebrons, presa en infusió, un cop al dia, va molt bé per a millorar la memòria.

Contra el càncer, en banys i com a vulnerària és millor emprar la planta tendra, o recent assecada.  Una fórmula russa molt recomanada contra el càncer en general és la barreja de 2 parts de suc de Milifulles, 1 part de suc de Cicuta i 2 parts de suc de pastanaga. Cal prendre’n una culleradeta (de la barreja) cada dia, recent feta, abans de beure un got de llet.  A Polònia prenen dues cullerades del suc al dia de la planta per netejar la sang i depurar la pell d’impureses.

Per alleujar els dolors la Milfulles combina bé amb l’Orenga. Contra els dolors de la regla hom recomana fer banys de seient amb la infusió ben calenta.

Contra irritacions de la pell s’aplica un ungüent preparat amb planta tendra i oli d’oliva, en ebullició durant 5 minuts.

Preparats alcohòlics — La Milfulles s’empra en ratafies i cerveses. El vi es prepara amb 30 g de la planta tendra per 1 L de vi de Xerès, deixant-ho reposar 9 dies. Es filtra, i se’n pren una copeta abans o després de menjar. En canvi, el licor es prepara amb 100 g de planta tendra (flors i fulles superiors) i alcohol de boca rebaixat al 30 %. Es deixa, ben tapat i de cap per avall, 9 dies a sol i serena.  Aquesta mena de ratafia simple es pot ensucrar abans de beure’n una copeta. Als països eslaus preparen un vodka amb 1L de la beguda al 0% d’alcohol, 5 g de planta seca i 20 de sucre.  

Planta culinària: els benedictins de Baviera empren petites quantitats de fulles tendres per posar a amanides, sopes, salses, formatges i mantegues.  La llet amb mel i infusió de la planta es pren com un reforçant.

 Cosmètica: extractes de la planta s’afegeixen a xampús, cremes i màscares de bellesa. En general per desengreixar, blanquejar-la i desinflamar-la.

Altres usos: A Suècia alguns joves la preparen per fumar-la. També s’ha triturat per esnifar-ne la pols com a estimulant. Les fulles tendres matxucades s’apliquen a torcedures, cremades i úlceres per alleujar la inflamació. Es poden escalfar abans de posar la cataplasma en una paella.

 

E S O T E R I S M E

 

VIRTUTS MEDICINALS

Preparada en infusió, o begut el seu suc, té les propietats següents:


 



I s’empra per a tractar les malalties següents:



 

En homeopatia s’empra contra:




++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

ETNOVETERINÀRIA

 

 

 

PRINCIPIS ACTIUS


La concentració dels principis actius no és constant. Ans al contrari, dins una mateixa població canvia força, i a vegades més que no pas comparant poblacions de contrades diverses. La genètica, l’estat de floració de la planta, i sobre tot l’ambient (microclima, condicions edàfiques), han d’influir-hi molt.

A tall d’exemple, les poblacions italianes i portugueses difereixen en general perquè les parts volàtils a Sardenya contenen principalment alfa-asarona (25-33%), beta-bisabolè (27-16%) i alfa-pinè (10-17%). (Les xifres corresponen a l’extracció amb CO2 supercrític  o a l’oli essencial dens). En canvi, a la Serra de Montemurro, els principals components són la tans-thujona (31-29%), el trans-chrysanthenil acetat (20-16%) i el beta-pinè  (1-11%). I, en general, la quantitat d’oli essencial a la planta florida és el triple que a la planta sense flors.

Per altra banda, les diferents races, subespècies o espècies menors, solen tenir composicions més o menys tipificades. Vegi’s l’estudi de la comparativa mitjançant l’espectre d’infrarojos a www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17193212
Pel que fa a la diferenciació dels principals compostos fenòlics i flavonoides, vegi’s www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17511000

A l’Iran s’ha estudiat la composició de les varietats de Milfulles allí: www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20334145
www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16021832

Turquia (Àsia Menor) sembla ser un centre de formació de les espècies del gènere. L’estudi comparatiu de la composició de les diferents varietats ha estat publicat a www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26111175
www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26437391

A Hongria s’han fet també estudis dels components característics de la Milfulles allí: www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12562079
www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12889533

I d’Europa en general també s’ha estudiat la composició a diferents països: www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17127661

I a la zona de l’ Himàlaia s’han estudiat també les variacions en principis actius a www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15770553

 

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Llistat dels principals principis actius de la MILFULLES
i les afeccions contra les quals s’ha demostrat que són efectius:

 
ACHIL·LEÏNA   & ÀCID ACHIL·LEÍNIC  Hemorràgies

ACHIL·LININA A (=2β,3β-epoxi-1α,4β,10α-trihidroxiguai-11(13)-en-12,6α-olid) (a les flors) Hiperplàsia

ÀCID ACHIMÍL·LIC–A, íd. B, íd. C (sesqui-terpenoides)   Tumors

ÀCID ASCÒRBIC (fins a 3100 ppm)

ÀCID BUTÍRIC   Càncer, tumors

ÀCID CAFEIC


Adenomes hepàtics intoxicació del Fetge
Adenovirus
Al·lèrgies
Ansietat
Calci excessiu
Càlculs Biliars
Colesterol excessiu
Depressió nerviosa
Dolors
Edemes
Escherichia
Espasmes
Fongs
Hemòlisis
Herpes
Hipertiroïdisme
Inflamacions
Insolació
Legionella
Leucèmia
Melanomes
Nitrosamines
Refredat
Retenció de Líquids
Sida
Trombosis
Tumors
Úlceres


ÀCID CAPRÍLIC METIL-ÉSTER   Insectes

ÀCID CLOROGÈNIC


Aterosclerosi
Bacteris
Bulímia
Càlculs biliars
Càncer (còlon, estómac, fetge, pell)
Depressió nerviosa
Diabetis
Dolors
Ferides
Fongs
Hemòlisis
Hipertiroïdisme
Immunodeficiències
Insolació
Interferó escàs
Intoxicació del fetge
Intoxicació per metalls
Legionella
Mononucleosi
Poliomielitis
Sequedat de la pell
Sida
Tumors (còlon, estómac, fetge, pell)
Virus


ÀCID ESTEÀRIC

ÀCID FERÚLIC


Al·lèrgies
Artèries massa estretes
Bilis escassa
Càncer (còlon, estómac, fetge pell)
Dismenorrea
Dolors
Espasmes
Espasmes uterins
Fagocitosi escassa
Fongs
Herpes
Immunodeficiència
Insolació
Intoxicació del fetge
Leucèmia
Limfomes
Nitrosamines
Serotonina excessiva
Trombosis
Tumors (còlon, estómac, fetge, pell)
Virus


ÀCID FÒLIC

ÀCID FÒRMIC   Àcars, fongs, infeccions, síncopes.

ÀCID GÀLIC


Adenovirus
Al·lèrgies
Bacteris
Bronquis estrets
Bronquitis
Càncer
Contractures
Diarrees
Dolors
Escherichia
Fetge delicat
Fibrinòlisis
Hemorràgies
Herpes
Hipertensió
Immunodeficiències
Infeccions
Inflamacions
Intoxicació del fetge
Leishmània
MRSA
Mucoses irritades
Nitrosamines
Periodontitis
Poliomielitis
Refredat
Sida
Tumors
Virus


ÀCID GLUTÀMIC    Amoníac excessiu, ansietat, epilèpsia, irritació nerviosa

ÀCID ISOVALÈRIC  & ISOVALERIÀNIC  (a les arrels)    Irritació nerviosa

ÀCID LINOLEIC

ÀCID MANDÈLIC  Infeccions, estrangúria/ anúria. 

ÀCID MIRÍSTIC Càncer, colesterol excessiu, nematodes, sequedat pell

ÀCID OLEIC

ÀCID PALMÍTIC

ÀCID PROTOCATECHUIC


Arítmies
Asma
Bacteris
Diabetis
Fagocitosis escasses
Fongs
Immunodeficiències
Infeccions
Intoxicació del fetge
Isquèmia
Legionel·la
Leucèmia
Melanoma
Serps
Tumors (boca, còlon, pell)


ÀCID SALICÍLIC


Acne
Artritis
Càncer
Caspa
Complicacions de la diabetis
Dermatitis
Dolors
Durícies
Èczema
Febre
Fongs
Fongs a les ungles
Gasos (timpanisme)
Infeccions
Inflamacions
Insectes
Neuràlgies
Poagre
Psoriasi
Reuma
Seborrea
Tinya
Tumors


 

ÀCID SUCCÍNIC Bulímia, càncer, erugues.

ÀCID TÀNNIC


Amigdalitis
Arítmies
Bacteris
Càries
Colitis
Complicacions de la diabetis
Dermatitis
Diarrea
Disenteria
Estomatitis (boca)
Hemorràgies
Hemorroides
Herpes
Immunodeficiències
Infeccions
Intoxicació per metalls pesants
Nitrosamines
Obesitat
Poliomielitis
Serps
Sida
Úlceres
Úlceres de repòs al llit
Virus


 

ÀCID VAINÍLLIC


Anèmia falciforme
Bacteris
Càlculs biliars
Càncer
Complicacions de la diabetis
Cucs
Fongs
Inflamacions
Leucèmia
Restrenyiment


       
 


ADENINA  Anèmia, debilitat cardíaca, hipertensió, limfopènia, mala circulació, virus


ALKAMIDES  (a les arrels)  Bacteris, fongs.

ALFA-AMYRINA  Alopècia, diabetis, càncer de ronyó, glioblsatomes, inflamacions, prostatitis.

BETA-AMYRINA     Alzheimer, càlculs biliars, estrès, gingivitis, hipertensió, intoxicació del fetge.

ANACICLINA  Insectes

APIGENINA


Aflatoxines
Al·lèrgies
Angiogènesis
Ansietat
Arítmies
Bacteris
Càlculs biliars
Càncer
Càncer de pulmó
Cèl·lules plasmàtiques excessives
Contractures
Dermatitis
Esterilitat femenina
Estrès per excés de cortisol
Febre
Gingivitis
Herpes
Hipertiroïdisme
Inflamacions
Insolació
Irritació nerviosa
Leucèmia
Mal de panxa
Melanoma
Menorràgia
Pàrkinson
Prostatitis
Radiacions ionitzants
Retenció de líquids
Sequedat de la pell i líquids sinovials
Sida
Trombosis
Tumors
Virus



APIGENINA 7-o –LUCÒSID  Al·lèrgies, Plasmodium


 


ARTEMETIN   Hipertensió

ASCARIDOL (fins a 120 ppm) Cucs (Ancylostoma, nematodes), dolors, fongs, gasos, Plasmodium, Tripanosoma



        ASPARAGINA  Anèmia falciforme,  retenció de líquids

AZULÈ     Al·lèrgies, bacteris, cirrosi hepàtica, espasmes, febre, úlceres



BETAÏNA  Amenorrea, debilitat cardíaca, fetge delicat, gastritis, homocisteïna excessiva, retenció de líquids, sequedat de mucoses, tos.

-(-) BETONICINA  Inflamacions, hemorràgies

ALFA-BISABOLOL (fins a 900 ppm)


Bacteris
Cremades
Debilitat muscular
Dolors
Espasmes
Febre
Ferides
Fongs
Inflamacions
Talls
Tuberculosi
Úlceres


BORNEOL (fins a 275 ppm)


Arítmies
Bacteris
Bronquitis
Bulímia
Càlculs biliars
Contractures
Cucs (nematodes)
Debilitat del fetge
Depressió nerviosa
Dolors
Espasmes
Febre
Fongs
Inflamacions
Insectes
Irritació nerviosa
Otitis
Salmonella


BORNIL-ACETAT Arítmies, bacteris, bulímia, contractures, insectes, irritació nerviosa, tos, virus

DELTA-CADINÈ  Acne, bacteris, càries, complicacions de la diabetis, testosterona escassa

CALCI (fins a 8600 ppm)

CAMFÈ (fins a 600 ppm)  Càlculs, colesterol excessiu, insectes, tos.

CÀMFORA (fins a 2800 ppm)


Acne
Berrugues
Càncer
Còlera
Cosmètic contra -irritant
Depressió nerviosa
Diarrees
Dispnea
Dolors
Espasmes
fred
Insectes
Nematodes
Neuràlgies
Picors
Vòmits


BETA-CAROTÈ


Acetona
Acne
Càncer
Càncer de matriu
Coronaritis
Debilitat del timus
Descamació de la pell
Envelliment
Estrès
Fagocitosi escassa
Fotofòbia
Hiperceratosi
Immunodeficiències
Inflamacions
Leucoplaques
Lupus
Màcula (degeneració)
Papil·lomes
Porfíria
Psoriasi
Reuma
Sequedat de mucoses
Síndrome premenstrual
Tumors (còlon, estómac, mama, pulmó, pròstata, cervell)
Úlceres
Xeroftàlmia


CAMPESTEROL Aterosclerosis, colesterol excessiu.

CARVACROL


Alzheimer
Bacteris
Cucs
Cucs
Dolors
Espasmes
Espasmes duodè
Espasmes tràquea
Fongs
Infeccions
Inflamacions
Insectes
Nematodes
Orina excessiva
Placa dental
Tos
Trichomonas


CARIOFIL·LÈ (fins a 160 ppm)


Acne
Al·lèrgies
Bacteris
Bulímia
Càries
Complicacions de la diabetis
Dermatitis
Dolors
Espasmes
Fongs
Gastritis
Inflamacions
Insectes
Irritació nerviosa
Mosquits
Termites
Tumors
Ulceres


TRANS-CARVEOL    Asma

CASTICINA     Malària, paràsits, Plasmodium

CAMAZULÈ   Al·lèrgies, dolors, espasmes, febre, ferides, infeccions, inflamacions.

CASTICINA  Càncer mama, leucèmia.

CENTAUREIDINA  Càncer mama, leucèmia.

1,6-CINEOL (fins a 1600 ppm):


Al·lèrgies
Bacteris
Càries
Contractures
Cucs
Dolor
Espasmes
Fatiga
Fongs
Hipertensió
Inflamació
Reuma
Sequedat mucoses
Sinusitis
Taquicàrdia
Tos
Úlceres


COLINA 


Alzheimer
Cirrosis
Corea
Demència
Depressió nerviosa
Esteatosi
Fòbies
Hipertensió
Homocisteïna excessiva
Intoxicació del fetge
Intoxicació per gasos
Memòria escassa
Parasimpàtic poc actiu


CROM (fins a 2.5 ppm)


        Acne
Aterosclerosi
Colesterol excessiu
Debilitat del cor
Diabetis
Fatiga
Glicèmia excessiva
Glicosúria
Hipertensió
Intoxicació per Plom
Memòria escassa
Obesitat
Síndrome X
Triglicèrids excessius
Vellesa


 

P-CYMÈ


Alzheimer
Bacteris
Dolors
Insectes
Irritació nerviosa
Refredat
Restrenyiment
Trichomonas
Virus


COBALT (fins a 3 ppm) Anèmia

COPAÈ (fins a 60 ppm) Gasos

CASMOSIÏNA  Bacteris, complicacions de la diabetis, fongs.

CUMINALDEHID  Bacteris, càncer de pell, fongs, irritació nerviosa, leucèmia

ALFA-CURCUMÈ     Inflamacions, triglicèrids alts, tumors.

CIS-DEHIDRO-MATRICARIA-ÉSTER      Tumors
       
        TRANS-DEHIDRO-MATRICARIA-ÉSTER  Nematodes

DULCITOL Tumors

BETA-ELEMÈ   Càncer de matriu, gliomes

EUCALIPTOL Bacteris, congestió, cucs, dolors, hipertensió, hipòxia localitzada, infeccions insectes.

EUGENOL


Àcars
Bacteris
Bulímia
Calci excessiu
Càlculs biliars
Convulsions
Dolors
Edemes
Espasmes
Espasmes del duodè
Excitació muscular
Febre
Fetge delicat
Fongs
Gasos
Herpes
Inflamacions
Insectes
Irritació nerviosa
Menorràgia
Nitrosamines
Puces
Queratosi
Salmonella
Trombosi
Tumors
Úlceres


 

 


ALFA-FEL·LANDRÈ  Bacteris, fongs, estrenyiment.

FENOL (fins a 160 ppm)


Arrugues
Bacteris
Càncer
Dolors
Espasmes
Fongs
Hemorroides
Incontinència urinària
Otitis
Plètora
Prostatitis
Rates
Sinusitis
Ungles deformes (onicogrifosis)
Vasoconstricció


FERRO

FIBRA

FLAVONOIDES



 

FLOROGLUCINOL  Calci excessiu, càncer, espasmes, fongs, infeccions, tumors 

FOLACINA


Àcid úric excessiu
Anèmia
Displàsia cervical
Espina bífida
Glossitis
Psicosis
Quilitis
Tumors


        FÒSFOR (fins 1 2900 ppm)

FURFURAL Fongs, infeccions, insectes.

GERANIAL (fins a 50 ppm)  Aflatoxines, amenorrea, bacteris, espasmes, fongs, glutatió escàs, mononucleosi.

GERANIL-ACETAT (fins a 30 ppm) Irritació nerviosa

GERMACRÈ-A SINTASES Amb geranil-difosfat o amb farnesil-difosfat  aquests enzims sintetitzen monoterpens al citosol.

GLICINA  àcid úric,  anèmia falciforme, encefalopaties, picors, prostatitis, úlceres

GUAIAZULÈ  Al·lèrgies, febre, inflamacions, lepra, úlceres

GUAJANÒLID (lactona sesquiterpènica)  Inflamacions

 

HIDROQUINONA


Bacteris
Càlculs
Diarrees
Hemorràgies
Hepatoma
Hiperpigmentació
Hipertiroïdisme
Hipotensió
Infeccions
Malària
Menorràgia
Mycopalsma
Nefritis
Tripanosoma
Tuberculosi
Tumors


        5-HYDROXYI-3,6,7,4'-TETRAMETOXIFLAVONA

HISTIDINA Arteriosclerosi, nefritis, reuma, úlceres.

ALFA-HUMULÈ  Tumors

HUMULÈ   Malària, Plasmodium

INOSITOL  Alopècia, cirrosis, colesterol excessiu, diabetis, neuropaties, 

INULINA  Intoxicació per metanol

ISOBORNEOL Depressió motora, herpes, irritació nerviosa, nematodes, virus

ISORHAMNETINA   Al·lèrgies, bacteris, càncer, espasmes, fetge delicat, inflamacions, Pàrkinson, vasoconstricció.

KAEMFEROL


Al·lèrgies
Atonia uterina
Bacteris
Càlculs biliars
Càncer
Càncer de mama
Càncer de pròstata
Complicacions de la diabetis
Debilitat cardíaca
Debilitat general
Espasmes de musculatura llisa
Esterilitat sexual
Estrès
Gingivitis
Hipertensió
Hipertiroïdisme
Infeccions
Inflamacions
Leucèmia
Neurodegeneració
Pàrkinson
Periodontitis
Placa dental
Retenció de líquids (per excés de Sodi)
Serotonina excessiva
Sida
Trombosis
Trombosis
Tumors
Úlceres
Vasoconstricció
Virus


 

LINALOOL


Àcars
Al·lèrgies
Alzheimer
Bacteris
Càries
Còlics
Contraccions bronquials
Convulsions
Dolors
Edemes
Febre
Fongs
Inflamacions
Irritació nerviosa
Leucèmia
Limfomes
Mosquits
Nematodes
Termites
Tos
Trichomonas
Virus
Xoc


LISINA

LLIMONÈ


Àcars
Adenomes
Alzheimer
Asma
Bulímia
Càncer
Càncer (estómac, limfomes, pell)
Colesterol excessiu
Contractures
Debilitat bronquial
Esofagitis
Espasmes
Fongs
Infeccions
Inflamacions
Insectes
Intoxicació per ozó
Laxitud budell prim
Nematodes
Obesitat
Obesitat
Refredat
Tumors (còlon, estómac, mama, pàncrees, pròstata)
Virus


LUTEOLINA


Al·lèrgies
Amenorrea
Ateromes
Bacteris
Bulímia
Calci excessiu
Càlculs biliars
Càncer
Càncer
Cataractes
Colesterol excessiu
Complicacions de la diabetis
Contractures
Dismenorrea
Dolors
Edemes
Ferides infectades
Fetge delicat
Gingivitis
Herpes
Hipertiroïdisme
Inflamacions
Intoxicació del fetge
Leucèmia
Meningitis
Pell envellida
Poliomielitis
Pulmonia
Retenció de líquids
Sida
Tos
Tumors (cervell, còlon, estómac, ovari, pàncrees, pell, pulmó, ronyó, tiroides)
Úlceres infectades
Vasoconstricció
Virus


LUTEOLINA-7-GLUCÒSID  Complicacions de la diabetis, dermatitis, herpes, inflamacions, virus.

LUTEOLINA-7-O-GLUCÒSID  Al·lèrgies, hipertiroïdisme

MAGNESI (fins a 1900 ppm)

MANGANÈS (fins a 5 ppm)

MANNITOL


Cucs
Dolors
Espasmes
Glaucoma
Nefritis
Retenció de líquids
Síndrome de Reye



MENTOL


Al·lèrgies
Alzheimer
Asma
Bacteris
Bronquitis
Calci excessiu
Calor excessiva
Caspa
Colera (Vibrio)
Dermatitis
Dolors
Espasmes
Febre
Fongs
Halitosi
Irritació estomacal
Irritació nerviosa
Mucositat bronquial
Nematodes
Reuma
Salmonella
Sinusitis
Taquicàrdia
Trombosis
Vaginitis
Vulvitis


MIRCÈ


Bacteris
Contractures
Convulsions
Dolors
Espasmes
Fongs
Hipertensió
Insectes
Nitrosamines


NERIL-ACETAT   refredat, virus

NIACINA

OLI ESSENCIAL (planta fins a 1,4 % / fulla 1,6 % / flors 0.5%). (Plantes d’Àustria arriben a tenir fins un 5.8% d’oli essencial).



El color blau fosc de l’oli essencial delataria una gran presència de camazulè (fins un 50%), mentre que un color blau verdós tènue seria senyal d’una proporció molt menor. La densitat hauria d’estar entre 0.89 i 0.93.  Per a més informació, consultar :
www.chemikinternational.com/pdf/2010/02_2010/chemik_02_2010_107_110.pdf

 

PAULITINA  Càncer de mama, leucèmia.

ALFA-PERÒXID-ACHIFÒLID  Cosmètic humectant,  inflamacions, malària.

 

ALFA-PINÈ  (fins a 1000 ppm)


Acne
Bacteris
Bulímia
Càncer
Espasmes
Inflamacions
Insectes (mosques)
Irritació nerviosa
Tos
Virus


BETA-PINÈ   Espasmes, fongs, infeccions, inflamacions, insectes

PIROCATECOL


Càncer de mama
Debilitat cardíaca
Depressió nerviosa
Infeccions
Intoxicació del fetge
Nematodes


 

PONTICEPÒXID  Mosquits

POTASSI (fins a 17800 ppm)

PRUNASINA  Complicacions de la diabetis

PSEDOTARAXASTEROL

QUERCETINA


Aflatoxines
Al·lèrgies
Alzheimer
Artritis
Asma
Bacteris
Bulímia
Càncer
Càncer de mama
Càries
Cistitis
Colitis
Complicacions de la diabetis
Crohn
Debilitat cardíaca
Degeneració neurones
Diabetis
Diabetis
Dolors
Encefalitis
Envelliment
Escherichia
Espasmes
Estrès
Excitació sexual
Faringitis
Fetge delicat
Fongs
Hemorràgies
Herpes
Hipertensió
Hipertiroïdisme
Intoxicació per Coure
Leishmania
Leucèmia
Malària
Melanoma
Miocarditis
Pàrkinson
Periodontitis
Peristaltisme excessiu
Prostatitis
Psoriasis
Sida
Síndrome premenstrual
Taquicàrdia
Trombosis
Tumors (bufeta, còlon, mama, ovari, pell, pulmó)
Ulceres
Vasoconstricció
Virus


 

QUERCITRINA


Bacteris
Bulímia
Cataractes
Compilacions de la diabetis
Diabetis
Edemes
Espasmes
Hemorràgies
Herpes
Hipertensió
Hipertensió
Inflamacions
Intoxicació del fetge
Pàrkinson
Refredat
Retenció de líquids


 

        RIBOFLAVINA (fins a 5 ppm)

RUTINA


Al·lèrgies
Arítmies
Ateromes
Aterosclerosi
Càncer
Capil·lars fràgils
Cataractes
Colesterol excessius
Complicacions de al diabetis
Convulsions
Dermatitis
Dolors
Edemes
Eritemes
Espasmes
Hipertensió
Hipertiroïdisme
Insectes
Insolació
Insuficiència venosa
Intoxicació del fetge
Nefritis
Picors
Protozous
radioactivitat
Tripanosoma
Trombosis
Tumors
Varius
Vasoconstricció
Virus


SABINÈ  Bacteris, Helicobacter, úlceres.

SAPONINES  Hepatoma, tumors (ovari, pulmó)

SELENI (fins a 1.6 ppm)

SÍLICE (fins a 4.5 ppm)

BETA-SITOSTEROL


Adenomes
Al·lèrgies
Amenorrea
Bacteris
Bulímia
Càncer de mama, matriu, pulmó)
Colesterol excessiu
Dismenorrea
Edemes
Febre
Fertilitat de l’esperma
Inflamacions
Leucèmia
Limfomes
Lipoproteïnes excessives
Testosterona escassa
Triglicèrids excessius
Virus


SODI (fins a 80 ppm)

STACHYDRINA      Amenorrea, debilitat cardíaca, hipertensió, llet escassa, part lent.

STIGMASTEROL     Amenorrea, càncer, colesterol excessiu,  dolors, inflamacions, intoxicació del fetge, irritació nerviosa, serps, virus

SWETRISINA  Fetge delicat, irritació nerviosa.

TANINS


Acetona
Bacteris
Càncer
Càncer
Càries
Cucs
Diarrea
Disenteria
Hipertensió
Intoxicació del fetge
Nefritis
Serps
Sida
Tumors úlceres
Virus


TARAXASTEROL    Tuberculosis

ALFA-TERPINEOL


Bacteris
Càncer
Càries
Cèl·lules plasmàtiques excessives
Complicacions de la diabetis
Cucs
Ferides
Hipertensió
Insectes
Irritació nerviosa
Mosquits
Talls


 


ALFA-TERPINÈ (fins a 1100 ppm)
Àcars, espasmes, hipertensió, insectes, nitrosamines



GAMMA-TERPINÈ  Àcars, bulímia, complicacions de la diabetis, hipertensió.

TERPINEN-4-OL


Acne
Al·lèrgies
Alzheimer
Asma
Bacteris
Espasmes
Ferides
Fertilitat de l’esperma
Fongs
Insectes
Nematodes
Retenció de líquids
Tos
Úlceres


       TERPINEOL


Al·lèrgies
Asma
Bacteris
Càlculs biliars
Càncer
Dolors
Espasmes
Infeccions
Insectes
Mosquits
Tos


        TIAMINA

       ALFA-THUJONA (fins a 240 ppm)


Amenorrea
Bacteris
Cucs
Espasmes
Infeccions
Irritació nerviosa

Larves d’insectes


BETA-THUJONA  Amenorrea, bacteris, insectes.

THYMOL


Àcars
Acne
Alzheimer
Bacteris (Gram negatius i Gram positius)
Contractures
Contra - irritant
Cucs (Ancylostoma)
Dermatitis
Dolors
Fongs
Halitosi
Herpes
Infecció urinària
Inflamacions
Insectes
Irritació nerviosa
Lepra
Melanoma
Mosquits
Nematodes
Neuritis
Periodontitis
Salmonella
Suors
Tos
Trichomonas
Trombosis


TRIGONEL·LINA    Càncer (fetge, matriu), colesterol excessius, diabetis, infeccions

ZINC

 

Les flors contenen majoritàriament



+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

ALGUNS EFECTES BIOQUÍMICS/FISIOLÒGICS DE LA PLANTA

  1. Amenorrea: l’efecte estrogènic principalment és degut a l’apigenina i a la luteolina.
  2. Aperitiva: l’efecte aperitiu fa minvar els nivells de ghrelina una hora després d’haver pres 100 mg/Kg d’extracte. 
  3. Arrugues a la pell: l’extracte al 2% de la planta millora en 2 mesos l’aspecte i el gruix de la pell. Això és concomitant amb una millor expressió de la citoqueratina 10, de la trasnglutaminasa-1, i de la filagrina. Els fibroblasts de la pell HSF-PI-16 són estimulats a concentracions de la planta menors de 20 mg/mL.
  4. Bacteris: almenys l’oli essencial s’ha testat eficaç contra alguns bacteris, com ara:
  1. Càlculs: l’extracte de la planta fan disminuir la concentració d’oxalats i citrats a l’orina, i també els dipòsits d’oxalat càlcics.
  2. Càlculs biliars: l’efecte colerètic de la planta és responsabilitat sobre tot dels àcids dicafeoil-quínics. Una fracció enriquida en aquests àcids i en luteolin-7-O-beta-D-glucurònid és 2 a 3 vegades més eficaç augmentant el flux de bilis que la cynarina de la Carxofera.
  3. Càncer: dels diferents principis actius dels extractes de la planta, sembla que la centaureidina sigui el més eficaç contra les línies cel·lulars HeLa (leucèmia) i MCF-7 (càncer de mama). També ho són, si bé en menor grau, la casticina i la paulitina (pseudoguaianòsids).
  4. Circulació: almenys l’artemetina és una bona protectora cardiovascular. És antioxidant, especialment de l’endoteli de l’artèria aorta.  Incrementa la producció de NO dependent dels eNOS, estant-hi involucrats els receptors muscarínics, els beta-2 adrenoreceptors, els receptors estrogèncis, l’ Akt i les cinases PKA, ERK1/2, p38MAPK. L’artemetina protegeix la vialitat de les cèl·lules de l’endoteli aòrtic, fins i tot quan s’acaba el GSH, per excès de peroxidació, evitant-ne l’apoptosi.  
  5. Diabetis: l’efecte hipoglucemiant té lloc mitjançant la reducció al pàncrees de l’expressió dels gens de la IL-1beta i iNOS.
  6. Encefalo-mielitis autoimmune: apaivaga la inflamació.
  7. Espasmes: l’efecte antiespasmòdic sobre la musculatura llisa de la tràquea té lloc als receptors muscarínics i als receptors H1 de la histamina. Els flavonoides semblen els principals responsables d’aquesta acció antiespasmòdica.
  8. Espasmes estomacals: el principi actiu majorment responsable de calmar aquests espasmes sembla ser la colina.
  9. Estomatitis per quimioteràpia: en dues setmanes, el rentat amb aigua (hidrolat per destil·lació) de la planta disminueix la severitat de la mucositis oral al 10%, mentre les solucions estàndard no tenen efecte significatiu. 
  10. Fertilitat de l’esperma: en rates, dosis de 800 mg/Kg/dia p.o. durant 3 setmanes provoquen una disminució dràstica del nombre d’espermatozous.
  11. Fongs: l’activitat antifúngica ha estat molt testada amb Candida albicans. Però ’oli essencial també és eficient contra altres fongs, amb MIC de 0.3 a 1 1.3 microL/mL:
  1. Gastroenteritis: l’efecte antiespasmòdic al budell prim (íleum) té lloc per la via de l’òxid nítric i del sistema adrenèrgic.
  2. Hipertensió: una de les principals responsables sembla ser l’artemetina. Aquest flavonòsid actua inhibint la producció d’angiotensina II, mitjançant la inhibició de  l’enzim conversor de l’angiotensina. 
  3. Immunodeficiències: l’acció immunostimulant sembla majorment deguda a un polisacàrid de 270 KDa, que conté galactosa-A 28%, galactosa 26%, arabinosa 23%, xilosa 9% i rhamnosa 7%. Monòcits de leucèmia THP-1, estimulats amb lipopolisacàrids i IFN-gamma, segreguen, gràcies als extractes de la planta, més citoquines (IL-1beta, IL-8, IL-10, IL-12p40, IL-23, TNF-alfa) que quan no en disposen. Però els extractes no alteren la segregació quan prèviament els monòcits no han estat estimulats. Amb la planta i l’estimulació prèvia, disminueix la concentració de TNF-kappa-beta i la fosforilació de la cinasa del ERK/1/2 i del Akt, respecte a l’estimulació prèvia  (amb lipopolisacàrids i IFN-gamma), sense la planta. Així, doncs, la immunostimulació  té lloc almenys per la via del Akt.
  4. Inflamacions: l’efecte antiinflamatori de l’oli essencial té lloc per la via de la disminució de l’expressió de la iNOS, la COX-2, el TNF-alfa, la IL-6 i la Heme-oxigenasa-1. Extractes de la planta disminueixen l’expressió dels limfòcits Th17 (IL-17), sense alterar la del IFN-gamma, o la de la IL-10. Això és interessant de cara a tractar artritis reumàtica, esclerosi múltiple, inflamació intestinal crònica, i psoriasis. Els extractes de la planta inhibeixen l’elastasa dels neutròfils (humans) a IC50 de 20 micrograms/mL. També inhibeixen la MMP-2 i la MMP-9 a dosis de 600 micrograms/mL o menors (si estan enriquits amb àcids dicafeoilquínics). Les lactones sesquiterpèniques semblen les principals responsables de l’acció antiinflamatòria.
  5. Intoxicació del fetge: una de les vies de la prevenció de la intoxicació és el blocatge dels canals de ions Calci.
  6. Invertebrats vectors de malalties molt greus: el mol·lusc Physella acuta (sovint parasitat per Echinostoma revolutum) i, en menor grau,  la libèl·lula Cloeon dipterum, són  sensibles a l’oli essencial de la planta també (DL50 de 112 ppm, i 198 ppm, respectivament).
  7. Leishmania: concentracions d’entre 7 i 8 micrograms/mL de l’oli essencial de fulles i flors de la plata inhibeixen els promastigots de Leishmania amazonensis in vitro o els amastigots dins de macròfags (de rates) fins a la meitat. La dosis nociva contra els macròfags és d’uns 10 vegades més. La leishmaniosis cutània es tracta bé amb la barreja de la planta amb pròpolis i farigola. 
  8. Melanomes/ hiperpigmentació: l’oli essencial paralitza la producció de melanina mitjançant l’aturada de l’activitat de la tirosinasa, mitjançant les vies JNK i ERK. Un efecte concomitant és la supressió dels ROS, essent-ne el linalil-acetat el major responsable.
  9. Mosquits: l’oli essencial de la planta (amb borneol i chrysanthenona com a majors components) és eficaç contra larves de Culex pipiens, un transmissor de la febre del Nil, a dosis letals mitjanes de 154 ppm.
  10. Oxidació de glòbuls rojos i glòbuls blancs: Achillea millefolium ssp. pannonica (de Turquia) sembla se l’espècie més eficaç per evitar la despesa de SOD. 
  11. Radioactivitat: la protecció front als efectes d’aquesta radiació ionitzant als limfòtics humans és gairebé total a dosis de 200 micrograms/mL de l’extracte de la planta.
  12. Retenció de líquids: l’efecte diürètic té lloc mitjançant l’activació de la bradiquinina B2 i de les ciclo-oxigenases.
  13. Virus: els paramixovirus de la malaltia de Newcastle, perillosos per a les gallines, són inhibits per la planta. 

 

 

TOXICITAT D’ALGUNS PRINCIPIS ACTIUS

A les dosi presents a la planta, i prenent-ne dosis habituals, cap principi actiu hauria de resultar nociu. Això nogensmenys, alguns d’ells destaquen per la seva possible toxicitat.
ÀCID FÒRMIC: corrosiu, irritant.
ISOBUTIL-ACETAT: irritant, narcòtic.
FLOROGLUCINOL: gol·lígen.
THUJONA : abortiva, al·lucinògena, convulsionant, neurotòxica.

La EMA (European Medicines Agency) recomana precaució per a les embarassades, mares que donin el pit, o menors de 12 anys. 

 

NOTA: El seu ús continuat pot desencadenar foto - sensibilitat (sensibilitat al·lèrgica a la pell activada per la llum). Apareixen vesícules coronant la dermatitis. Per això és preferible abstenir-se de consumir-ne si es tenen al·lèrgies a altres corimbíferes com ara la Camamilla, la Calèndula, o l’ Àrnica.
Sembla ser que el principal responsable d’aquest dermatitis al·lèrgica sigui l’ alfa-peroxi-achifòlid, un guaianòlid (present a les flors) amb un anell de ciclopentà amb pont peròxid, i una estructura d’ alfa-metilèn-gamma-butirolactona.
A part, hi ha treballadors que pateixen d’asma al sensibilitzar-se a la Milfulles amb la que estan moltes hores en contacte més o menys directe.
Si es pren massa concentrada la infusió, segons Jorge D. Pamplona Roge, pot produir vertígens i mal de cap.