Monogràfics

CUA DE GUILLA VERBASCUM SP. PL.

Els Verbascum primer s’havien agrupat dins les Solanàcies i després dins les Escrofulariàcies, però recentment s’han inclòs dins una nova família, les Verbascàcies.

Cirerer PRUNUS AVIUM L.

LUCIUS LICINIUS LUCULUS, general romà, el segle I a-C. va veure els cirerers a la costa SE del Mar Negre, a l’actual Turquia, vora Trebisonda, i en va dur a Roma.

Dent de Lleó (Taraxacum Wigg. sp. pl.)

Al món, els botànics especialitzats en aquest gènere calculen que hi poden haver unes 2500 espècies de Taraxacum...

Pota de Cavall (Tussilago farfara L.)

És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues que apareixen en capítols únics al capdamunt cada un d’una tigeta peludeta, desprovista de fulles...

Évol (Sambucus Ebulus)

Dels tres saüquers de Catalunya, els Llevus són els que mai fan una tija llenyosa o arbret. És a dir, és una herba, tot i que pot arribar a gairebé dos metres d’alçada, si bé normalment no passa del metre i mig...

Milfulles (Achillea Millefolium)

És una herba de la família de les Compostes, subfamília de les Corimbíferes, i de la tribu de les Anthèmides. Es una herba robusta, de fulles molt dividides i, al cim, amb raïms de flors blanques (a vegades rosades)...

Hisop (Hyssopus officinalis)

L’Hisop és una labiada. Les seves flors tenen el calze amb 5 lòbuls gairebé iguals (i sense cap apèndix), i amb 15 nervis. Tenen la corol·la blava, netament bilabiada, amb el llavi superior poc convex i més curt que l’inferior...

Bedoll (Betula Alba)

El bedoll és un arbre que arriba molt al Nord a l’hemisferi boreal. Com més al sud més rar es fa. Font i Quer en trobà al Marroc, a la zona de Ketama. A la regió boreoalpina entre Amèrica del Nord, Europa...

Lliri (Lilium Candidum)

El lliri blanc o assutzena és un lliri originari del Líban, Palestina i Síria, però ha estat cultivat com a ornamental a Catalunya des de l’edat mitjana. En el llenguatge simbòlic s’ha associat a la castedat, virginitat...

Grèvol (Ilex Aquifolium)

D’aquesta espècie se n’han descrit almenys una desena de varietats silvestres, i una vintena de cultivades. Del mateix gènere, a Amèrica del Sud, especialment a Argentina i a Uruguai, s’empra molt l’ Ilex paraguayensis...

Pulmonària (Pulmonaria officinalis)

Les plantes d’aquest gènere tenen les fulles una mica peludes, oblongues, agudes a la punta, i amb taques blanques a tot al limbe que recorden les dels pulmons afectats per la tuberculosi...

Cucuts (Primula Veris L.)

Les plantes del gènere Primula L. pertanyen a la família de les Primulàcies. Són plantes amb arrels i tiges, amb fulles verdes i amb flors actinomorfes (de simetria radial) ben diferenciades...

Sajolida (Satureja montana L.)

És una mateta molt olorosa, sovint més ampla que alta (fins un pam i mig), atepeïda, amb el lluc llenyós, amb algunes de les rames ajagudes, de tiges fines però consistents. Les fulles són coriàcies, estretes, enteres o subenteres...

Agrimònia (Agrimonia eupatoria)

És una planta comuna, però en general poc abundant. Es troba des de les terres vora el mar fins als prats alpins. És fàcil veure-la als prats mitjanament humits i sobre sol argilós bàsic i ben adobat...