NOMS POPULARS

Alemany: Beinkraut / Echte rüsterstaude / Echtes mädesüss / Geissbart / Grosses / Grosses mädesüss / Krampfkraut / Mädesüss / Moor-spierstaude Spierblumen / Spierstaude / Wiesen-spierstaude / Wiesen-spierstrauch / Wiesengeissbart / Wiesenkönigin / Wilder fliede

Anglès: bridewort, dolloff, meadowsweet, meadow queen, meadow-wort, pride of the meadow, queen of the meadow

Aragonès: reina de los prados

Català: herba blanca, herba foradada, reina dels prats, ulmària

Castellà: altarcina, altarreina, espirea, filipéndula, florón, norotil, reina de los prados, reina del prado, ulmaria, ulmarina

Mallorquí: reina de prats

Gallec: filipéndula, herba ulmaria, herba ulmeira, raiña dos prados, ulmaria, ulmeira

Euskera: burdilinda, burudilina, nasailora, pasailora, semelora, soroerregiña

Francès: barbe de bouc, reine des prés, ulmaire

Portuguès: erbascos, erva ulmaria, erva ulmeira, erva-das-abelhas, erva-ulmeira, herva ulmaria, herva ulmeira, molejas, rainha dos lameiros, rainha-dos-prados, ulmaria, ulmeira, ulmária

Occità: Reina daus prats, Reina dels prats, Ulmària

Rus: Та́волга вязоли́стная, Лабазник вязолистный, Лаба́зник вязоли́стный, Та́воложник


NOTA: el nom d’ULMÀRIA li ve de la similitud de la rugositat de les fulles amb les de l’om (Ulmus). El nom de filipendula segurament li ve de les moltes arrels fnes com a fls que emergeixen, com si en pengessin, del rizoma. El nom del famós medicament “aspirina” deriva del nom que LINNEÉ va donar a aquesta planta, ja que de les fors se n’extragué per primera vegada l’àcid acetil salicílic, que és l’ ”aspirina”.


DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

És una herba vivaç, de fns a 1.5 m d’alçada, amb rizomes fbrosos no infats, negres per fora, marrons per dins; i tiges de secció poligonal una mica rogenques; fulles grans, arrugadetes, imparipinnades, amb 5-9 parelles de segments amples, desiguals, sèssils, separats, amb doble dentat, estant els 3 superiors fusionats en un sol segment trilobulat, verds per sobre i blancs tomentosos per sota, amb estípules semicirculars, dentades. Les fors són blanques, agrupades en corimbes de rames molt desiguals. Estams més alts que els pètals (suborbiculars). Carpels de 5 a 9, formant un helicoide.
Dintre les rosàcies –que tenen les fors amb molts estams–, el gènere es caracteritza per no tenir punxes, per no tenir calicle, pels pètals blancs, i per tenir les fulles pinnatipartides grans; i per tenir el fruit indehiscent (poliaqueni), no tancat dins el receptacle. Filipendula ulmaria es distingeix de F. vulgaris (20 cm d’alçada) perquè és molt major, fns a 1,5 m d’alçada, i perquè té les fulles amb folíols de 5 a 9 cm (enlloc de 1 a 2 cm); i per ser els aquenis glabres i com helicoïdals (enlloc de ser pilosos i rectes). A més, F. vulgaris (=hnxapentala) es fa als prats secs.



HISTÒRIA

A diversos jaciments de l’edat del Bronze a Gal·les i Escòcia s’han trobat restes de la planta. En la mitologia gal·lesa Gwidion i Math, a partir de fors de roure, gódua i ulmària varen crear una dona a qui anomenaren Blodeuwedd (cara de for).

Al segle XVI, JEAN DE GADDESDEN la recomanava contra la hidropesia, i J. STOCKERS contra el dolor a les articulacions. ELISABETH I D’ANGLATERRA es delia per estendre la planta a la seva cambra per donar-hi escalfor i bona olor. Al segle XVII, NICHOLAS CULPEPER la considerava planta regida per Venus, ideal per a estroncar tota mena de fuids (hemorràgies, pèrdues venèries, vòmits, etc.). Creia que ajudava a tenir “el cor content”. En cas de patir un còlic abdominal, recomanava prendre-la bullida amb vi blanc, i una mica de mel, per a que obrís el pas. En canvi, contra les diarrees, recomanava prendre-la bullida en vi negre. Externament, com a vulnerària l’apreciava molt per a guarir petites úlceres a la boca o als genitals, i grans úlceres canceroses o també fístules. Advertia, però, que el contacte directe de les fulles tendres amb la pell pot provocar ampolles.
Al segle XIX, TESSIER, en assaigs clínics a Lyon, demostrà la seva efcàcia com a diürètica, en ascites i edemes articulars. HANNON, a Bèlgica, la provà amb èxit contra l’ascites i l’hidropesia, fns i tot en un afectat per tuberculosi. També GUITARD, a Tolouse, demostrà la seva efcàcia contra l’ascites. Al segle XX, F. DESCAUX l’emprà per tractar artitis, reuma i mal funcionament renal amb sediments a l’orina (Révun un Phytothnrpeín: sept. 1941).



GENERALITATS DELS SEUS USOS

Per a ús intern, hom recomana només fer infusió. Una tassa al dia sol ser sufcient. Més, podria fer abaixar massa la pressió. En canvi, per a ús extern, es pot aplicar la planta tendra picolada, o bé fer-ne banys amb la decocció (10 minuts). Les fulles i les arrels s’han emprat per aromatitzar begudes alcohòliques (cervesa, mead, licors, vi). L’oli essencial extret de les fors és molt aromàtic, però podria provocar en UI hemorràgies estomacals. Les fulles es conserven en bossetes per a fer olor. La rel mastegada alleuja el mal de cap. De les arrels se’n treu un tint negre; i de les fulles joves un tint groc clar.



PROPIETATS

  • analgèsica (hipotàlem)
  • antibiòtica [E. coli & E. faecalis (MIC 0.156-0.625 mg mL(-1)), & fongs: P. cyclopeium & F. oxyspeorum (MIC 2.5-5 mg mL(-1))]
  • anticoagulant (fors, llavors)
  • anticomplement (antial·lèrgica)
  • antiinfamatòria (↓COX-1, ↓IL-2)
  • antireumàtica
  • antisèptica
  • antivomitiva
  • astringent
  • carminativa
  • colerètica
  • depurativa
  • desintoxicant
  • diürètica (urea, àcid úric, clorurs)
  • febrífuga
  • gastroprotectora [spiraeòsid (50mg/kg, p.o.) & tellimagrandina II (40mg/kg, p.o.)]
  • immunostimulant (TH2)
  • inhibidora de l’amilasa, alfa-glucosidasa i de la síntesi d’AGE
  • inhibidora de la formació de PKC
  • protectora hepàtica i renal front a la cisplatí (quimioteràpia)
  • protectora de les mames front a les radiacions ionitzants
  • relaxant
  • sedant
  • sudorífca
  • vasodilatadora
  • vulnerària


AFECCIONS QUE CURA

  • aftes a la boca
  • al·lèrgies
  • antihistamínica
  • antiinfamatòria
  • artritis
  • ascites
  • blennorràgia
  • bronquitis
  • bursitis
  • càlculs biliars
  • càlculs urinaris
  • càncer
  • càncer de coll de matriu (irrigacions)
  • càncer colo-rectal
  • càncer de mama
  • cel·lulitis (cicatrius infectades)
  • cistitis
  • còlics
  • conjuntivitis UE
  • cordial
  • cremades
  • diarrea (excepte nens petits)
  • diftèria
  • disenteria
  • edemes
  • escorbut
  • febre
  • ferides UE
  • fístules UE
  • gasos
  • gastritis
  • genolls infats
  • gota
  • grip
  • Helicobacter pylori
  • hidropesia
  • hiperacidesa gàstrica
  • hipertensió
  • infeccions urinàries
  • insufciència biliar
  • mal de cap
  • mal de ventre
  • migranya
  • nàusees
  • nefritis
  • neuràlgies
  • obesitat
  • oligúria
  • ossos trencats
  • picades d’insectes
  • pirosis
  • pulmonia
  • rascades
  • refredat
  • reuma
  • sarcoidiosi (& Echinacea & Harpago )
  • talls
  • tos
  • trombosis (preventiva)
  • úlceres àtones de la pell / canceroses
  • úlcera gastro-duodenal
  • úlceres genitals
  • vòmits


PREPARATS

Alcoholatur: 1 part de planta fresca, i 5 parts d’alcohol de 60 graus. Es deixa reposar 15 dies i en acabat es cola.
Prendre’n 1-2 culleradetes de cafè al dia.

Infusió de la planta (fulles i fors): 2 culleradetes en una tassa d’aigua, arrencar el bull i deixar reposar 5 minuts abans de colar. No superar, en tot cas, 30 g de planta seca per a les infusions al dia.

Rel: remullar-la en aigua 6 hores, després escalfar l’aigua fns que arrenqui el bull, i deixar reposar abans de colar, només 2 minuts.

Suc: prendre’n una culleradeta al dia.

Xarop: 250 g de planta + 2 L d’aigua a 90 º al principi, deixar-ho reposar 12 hores, ben tapat; després, colar ben exprimit i afegir el doble de sucre de l’aigua que quedi. Prendre’n 100-200 g al dia. A Itàlia ha donat lloc a hemorràgies estomacals.



PRINCIPIS ACTIUS

El glucòsid monotropitina, un cop descompost per hidròlisi, dona lloc al salicilat de metil, d’olor ben característica, només en la planta seca.

Segons la base de dades del Dr. J. DUKE, els principals principis actius són:

  • àcid cítric (fors)
  • àcid salicílic (fors, tiges)
  • àcis ascòrbic
  • alcohol benzílic (OE lors)
  • aldehid salicílic (OE, fors)
  • avicularina
  • cumarines
  • espiraeòsid (fors)
  • etil-benzoat (fors)
  • gaultherina (fors)
  • heliotropina (fors)
  • hiperòsid
  • kaempferol (fors)
  • mucílag: galactans, arabinogalactans, glucans, galactouronans
  • quercetina (fors)
  • quercetina-3-=-beta-D-glucòsid (fors)
  • rugosina D
  • rutina
  • salicilat de metil (fors, OE)
  • salicina (fors)
  • tanins (tiges)
  • vanillina (fors)

Per consultar la font original clica aquí