És una herba vivaç, erecta, robusta (0.5-1.8 m), que forma colònies denses gràcies als seus rizomes (de secció quadrangular) de desenvolupament força horitzontal i amb molta vitalitat o capacitat de reviure un cop trossejats. Els rizomes són forts i flexibles i ajuden la planta a resistir riuades, fixant-se molt bé al sòl. La planta és glabrescent. Tiges de secció quadrangular, d’uns 8 mm de diàmetre, simples o poc ramificades, entre verdoses i de color de cafè vermellós (a l’envellir per la base, que pot arribar a lignificar-se). Són poc resistents o es trenquen amb facilitat. Les fulles fan (4)10-15(22) cm per 0.40-3.3 cm d’ample. Neixen oposades, excepte les superiors a les rames amb flors. Tenen un color verd mat fosc grisós o una mica blanquinós, sobre tot per baix i a les puntes, i poden estar una mica arquejades cap avall. No estan dividides, excepte algunes basals 2-3 (5) vegades pinnati-dividides i que solen ja estar seques al florir la planta. Són peciolades, amb pecíols de fins a 4 cm, una mica alats, i, a vegades, ciliats; i amb limbe finament dentat. Limbe acuminat a l’àpex, cuneat a la base. Els capítols (20-40 mm de diàmetre per 7-10 mm d’alçada) són erectes i distribuïts en corimbes més o menys poblats, amb peduncles de fins a 15 cm de longitud, i amb bràctees involucrals no foliàcies, i 5-8 lígules (estèrils) oblongues-obovades en part grogues daurades (zona proximal) i en part blanques (zona distal), de 10-30 mm, dentades a l’àpex o subíntegres, però en algunes flors reduïdes al mínim. Floretes centrals (40-60) grogues, de 4-6 mm, glabres, pentàmeres, amb anteres de color cafè. Involucre amplament campanulat o gairebé hemisfèric, peludet a la base, amb dues sèries de bràctees. Bràctees exteriors (5-17) verdes almenys al marge, linears, de 3-6 mm de longitud, ciliades al marge. Bràctees involucrals interiors entre 8 i 15, lanceolades, ovades, de 4-6 mm de longitud, de color cafè per dins, grogues al marge, amb pèls a la punta. Receptacle pla, amb pàlees de fins a 8 mm de longitud (tan o més llargues que els aquenis), lanceolades, acuminades, amb marg escariós. Els aquenis fe 4-6 mm x 0.9-1.2 mm els exteriors, i 5-7 mm x 1-1.2 mm els més interiors. També se’ls coneix com a cípseles. Són estrets, linears, una mica aplanats, a vegades amb 3-4 angles, de color cafè molt fosc o negrós amb 2-3 arestes o setes groguenques dirigides cap amunt (en ganxo cap avall a la punta) de 1.2-2.5 mm, barbadetes. Els marges són glabres. Les cares laterals són una mica convexes i poden ser glabres o una mica tuberculades. Plàntules amb cotiledons espatulats-oblanceolats de 7-20 mm x 2-3 m. Fulles ovades-trilobades de 3-7 x 2-6 mm, glabres; pecíols 3-6 mm. Floreix d’agost a novembre. Nombre de cromosomes 2n = 17-18 -23-24-35-72.



DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És originària d’Amèrica central, entre Arizona i Guatemala, però es troba subespontània o cultivada a Europa, a Xile i a l’Argentina (on pot arribar a ser invasiva a les vinyes) i també a Austràlia i Nova Zelanda —veure zones en color morat al mapa-mundi de «plats of the world»—. Prefereix una bona insolació i sòls humits, no massa ben drenats, i rics en matèria orgànica ben descomposta. Resisteix gelades febles (fins a ―25 º C) però no estar coberta de neu. Tampoc aguanta les sequeres prolongades, si bé amb humitat suficient resisteix temperatures de fins a 50 º C. Pot viure fins a 2000 m snm. És sensible a la colonització per oïdi. Les flors atrauen un munt d’insectes pol·linitzadors. Les llavors recent agafades de la planta germinen bé al sòl sense cobrirles de terra. La planta nova triga un any a produir flors. Sui volem que arreli un tros de rizoma hem de mantenir-lo sempre en aigua abans de plantar-lo. Un cop enterrat caldrà regar-lo generosament durant 2 setmanes. A Catalunya es fa especialment a la franja de terra baixa propera al litoral fins a 200 m snm, però al Jardí Botànic de Gombrèn, provinent del Jardí Botànic de l’Ampolla (Baix Ebre), sembla haver-s’hi adaptat bé. És potencialment invasora en el sentit que no conviu amb altres espècies (excepte Arum italicum). A la península hispànica es fa especialment vora les zones litorals i també a la conca del Tajo.



SINÒNIMS DEL NOM CIENTÍFIC

  • Bidens arguta Kunth
  • Bidens arguta var. luxurians (Willd.) DC.
  • Bidens aurea var. wrightii (A.Gray) Sherff
  • Bidens decolorata Kunth
  • Bidens ferulifolia (Jacq.) DC.
  • Bidens heterophylla Ortega
  • Bidens heterophylla var. wrightii A.Gray
  • Bidens longifolia DC.
  • Bidens luxurians Willd.
  • Bidens schaffneri var. wrightii (A.Gray) Melchert
  • Bidens serrulata Desf.
  • Bidens tetragona (Cerv.) DC.
  • Bidens warszewicziana Regel
  • Bidens warszewicziana var. bipinnata Regel
  • Bidens warszewicziana var. pinnata Regel
  • Bidens warszewicziana var. simplicifolia Regel
  • Coreopsis ambigua Nutt.
  • Coreopsis arguta Pursh
  • Coreopsis aurea Aiton
  • Coreopsis aurea Dryand. ex Aiton
  • Coreopsis aurea var. incisa Torr. & A.Gray
  • Coreopsis aurea var. leptophylla (Nutt.) Torr. & A.Gray
  • Coreopsis aurea var. subintegra Torr. & A.Gray
  • Coreopsis coronata Walter
  • Coreopsis ferulifolia Jacq.
  • Coreopsis incurva Moench
  • Coreopsis lucida Cav.
  • Coreopsis luxurians (Willd.) P. Pell.
  • Coreopsis nitida Cav.
  • Coreopsis nitida Hort.
  • Coreopsis tetragona Cerv.
  • Coreopsis tetragona Cerv. ex La Llave & Lex.
  • Coreopsis trichosperma var. aurea (Aiton) Nutt.
  • Coreopsis trichosperma var. aurea (Dryand. ex Aiton) Nutt.
  • Diodonta aurea (Aiton) Nutt.
  • Diodonta aurea (Dryand. ex Aiton) Nutt.
  • Diodonta leptophylla Nutt.
  • Diodonta mitis Nutt.
  • Kerneria ferulifolia (Jacq.) Cass.


NOMS POPULARS

Anglès: Arizona beggar-ticks, Beggarticks, Bur-Marigold.

Castellà: Acahjualillo, aceitilla amarilla, achochote, capitaneja, cempasuchilito, girasol de la milpa, jarachina, lampotillo, perilla, té, té de perla, té de milpa, té americano, té bravo, té bravío, té castellano, té de campo, té de cuneta, té de fraile, té de huerta, té de huerto, té de jara, té de milpa amarillo, té de la reina, té fino, té moro, té moruno, té normal, té negro, té sembrado, té silvestre.

Català: Te de Canàries.

Francès: Bident doré.

Gallec: bidentes, té, té americano, té chino.

Mexicà: Xiuh-elo-quílitl; Kutsumu tempahiti.

Portugués: chá da horta.

Valencià: cànem de síquia.



PROPIETATS

  • analgèsic
  • anticatarral
  • antiespasmòdic
  • antifúngic
  • antiinflamatori
  • antioxidant
  • antisèptic
  • antitumoral
  • antiulcerós
  • astringent
  • carminatiu
  • cicatritzant
  • depuratiu
  • digestiu
  • diürètic
  • estomacal
  • galactagog
  • immunomodulador
  • laxant (fulles i flors)
  • protector estomacal (millor que l’omeprazol)*
  • protector hepàtic
  • protector neuronal
  • purgant (tiges)
  • rejovenidor
  • tranquil·litzant
  • vasodilatador
  • vulnerari

*Explicable almenys per un mecanisme complexe que depèn de les prostaglandines i inclou l’estimulació del contingut de glicoproteïna a la mucosa gàstrica i la reducció dels valors de la permeabiltiat microvascular de la mucosa. També fa que hi hagi menys leucòcits infiltrats i que es recuperi la vascularització de la zona ulcerada. L’extracte fa que es formin més radicals SH― no proteics, protectors de la mucosa front al etanol i a la sal comuna (ClNa). Això segons les proves amb extracte de la planta fet amb èter sobre l’estómac de rates. L’omeprazol no evita, com sí que ho fa la Bidens aurea, que la mucosa s’aprimi per efecte de l’etanol o la sal.


USOS

  • bronquitis
  • diabetis
  • dolors musculars
  • febre
  • estrenyiment (tiges)
  • gastritis
  • hipertensió
  • indigestions
  • insolacions
  • intoxicacions per verí
  • mal de cap
  • mal de panxa
  • malària (=paludisme)
  • obesitat
  • pulmonia
  • retenció d’orina


Per a més informació sobre el Te de Canàries descarrega't el document sencer redactat per Alexis Rosell.