Planta herbàcia vivaç, glabra, amb moltes tiges subterrànies horitzontals blanquinoses o groguenques, de secció quadrada, com les tiges aèries. Pot arribar a fer 80 cm d’alçada. Fulles oposades, decusades, ovals, de 3-9 cm, peciolades, aserrades, quasi llises, més clares per sota, amb glàndules groguenques puntiformes abundants. Flors en espigues tirsoïdals denses de color porpra clar. Calze i tub de la corol·la galbres. Aroma que recorda el de la càmfora, picant i a la vegada suau, refrescant. A les fulles i tiges hi ha dues menes de tricomes glandulars: petits i capitats (amb una sola cèl·lual apical secretora); i peltats (amb una pinya de 8 cèl·lules apicals secretores, i un peduncle i una base immersa entre les cèl·luiles epidèrmqiues normals). Les glàndules simples contenen carbohidrats, lípids i proteïnes, que poden allibarse-se per un porus cuticular. Les glàndules capitates (vegi’s esquema de Turner, 1999, a l’esquerra), de 60-80 micres de diàmetrte, contenen la major part de monoterpens de l’oli essencial que es pot produir a base de la Menta piperitha. També, a més de als pèls glandulars epidèrmics, dins el mesòfil, vora la cutícula, hi ha estructures ovalades de 2-12 micres amb filaments paral·lels (separats 30-60 Å) ondulats, i no envoltades de cap membrana. Han de ser precursors de vacuoles productores d’oli essencial.

Mentha piperita L.
  • var. citrata
  • var. crispa (Benth.) W. Koch
  • var. lavanduliodora: conté força linalool,50%; linalil-acetat 24%; 1,8-cineol; llimonè; geraniol; beta-cariofil·lè; alfa-terpineol.
  • var. nepetoides
  • var. officinalis Sole: menor, amb tiges verdes, fulles més clares, flors blanquinoses,menys rústica.
  • var. piperita
  • var. vulgaris (=rubescens), més alta, amb tiges rogenques o violàcies, fulles més estretes o lanceolades fosques, flors violetes, d’hàbitats més rústics.


NOMS POPULARS de l’ Artemisia absinthium

  • Català: Menta Pebrera
  • Castellà: Menta Picante, Menta Piperita
  • Italià: Menta Piperita
  • Hebreu נענע חריפה / מנטה
  • Hongarès Borsmenta/ Borsosmenta / Vízimenta
  • Portuguès: Hortelã-pimenta/ Hortelã / Hortelã-apimentada / Hortelã-das-damas / Hortelã-de- água-de-cheiro / Hortelã-de-água-de-colónia
  • Euskera:  Menda
  • Francès: Mente Poivré
  • Anglès: Peppermint, Brandy Mint, Balm Mint, Lamb Mint
  • Alemany: Pfefferminze, Katzenkraut
  • Grec: Δυόσμος - ηδύοσμος ο πιπερώδης / Μεντα / Μέντα / Μέντα η πιπερώδης
  • Àrab:نعناع فلفلي / Nanna
  • Japonès:ペパーミント/ セイヨウハッカ
  • Persa-Farsi: /نعنای فلفلی/ نعنا
  • Polonès: Mięta pieprzowa/ Mięta lekarska / Mieta pieprzowa.
  • Rus: Miata/ Мята перечная/ Мята
  • Turc: Bahçe nanesi/ Biberi nane / İngiliz nanesi / Nane
  • Xinès: 胡椒薄荷 / 辣薄荷

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa a marges humits una mica assolellats, a bona part d’Europa, i a l’Orient Mitjà. Cultivada a l’Àfrica del Nord, Amèrica del Sud i als Estats Units, Rússia i l’Índia. Prefereix els terrenys elevats, cap als 1000 m s.n.m. i el clima amb molts núvols. No tolera massa el vent. Prefereix sòls solts molt abonats amb fem fet, i ben drenats. Pels majoristes ens arriba de Múrcia i Lleó, Bulgària, Grècia, Albània.

CULTIU

Per tal de preservar les seves característiques ha de fer-se només la reproducció vegetativa o clonació. És preferible fer-ho mitjançant trams d'estolons o tiges subterrànies. Cal llaurar en profunditat el terreny abans de plantar, i abonar molt amb fems (d'ovella o cabra o vaca o cavall) ben fermentat. L’adob nitrogenat pot fer incrementar el rendiment en oli essencial un 35%. Per contra, l’adob potàssic el pot fer minvar un 35%. L’adob amb un 20% de compost ric en Cu millora el rendiment de les plantes, sense que l’absorbeixin, però fa que continguin més P, S, Na, i menys Ca, Cd, Fe, Mn, Mo, Zn. Les plantes poden estar separades uns 50 cm. Durant el creixement, cal desbrossar el terreny per evitar la competència d'altres plantes. Els estolons poden sobreviure a temnperatures de l’aire de 20 o C sota zero, però només comencen a brotar quan deixa de gelar. La temperatura ideal perquè la planta es desnvolupi al màxim està entre 20 i 30 o C. Al final del periode de creixemet la planta agraeix força llum i poca pluja. El reg requerit va de 25 a 50 L/metre quadrat per setmana. La millor hora per regar seria la el vespre, o en cas de molta calor, també al migdia. Un excés d’irrigació sol ser contraproduent pel que fa a la mida, la salut i el contingut de les plantes (menys mentofurans). Curiosament, la concentració de mentol pujaambparaquat1x10-7M oDCMU(diuron)1x106M finsa55mg/gdepessecdefulles (quan el normal són 35). En canvi, la -(-)carvona, o el (-)-tans-carveol baixen de conncetració en presència de paraquat. El llimoné puja una mica, fins a 500 micrograms/g de pes fresc (quan el normal serien 350). Ruixar les plantes amb metil-jasmonat i amb àcid salicílic fa que augmenti la concentració d’oli essencial després, sobre tot si també s’han inoculat les arrels amb bacteris promotors del creixement. Curiosament, el rendiment i creixement de les plantes augmnenta amb 100 microM d’omeprazol a l’aigua de rec. Adobar el sòl prèviament amb fosfat millora el rendiment de la planta si a més s’han inoculat les arrels amb Penicillium thomii i Glomus mossae. A la Mentha piperita l’adob amb 125 Kg/Ha de Nitrogen (nitrats, sulfat amònic), 150 Kg/Ha de K2O, 30 Kg/Ha de Sofre, i Fòsfor en forma de P2O5 (a la tardor) estimulen la producció d’oli essencial. El Molibdè i el Crom li poden resultar tòxics. Tolera una mica de guix. El pH ideal per al sòl és de 6.5. El temps ennuvolat, les pluges, les temperatures fresques, tot això estimula la salut de les plantes. Un excés de llum blanca i blava fa minvar un 40% el contingut en mentol. Aquest excés no afetca la mentofurà-sintasa però sí fa minvar les activitatas d’altres enzims (geranil-pirofosfat-llimomnè-ciclasa; pulegona-reductasa; mentona-reductasa). Les plantes irradiades amb llum blanca i UV-A incrementen l’activitat de la mentofurà-sintasa. Aquesta combinació de llums també incrementa el contingut de mentol, però ho fa a través de la reducció de la mentona. La radiació UV-B redueix molt la concentració de mentol. La UV-B augmenta molt la concentració de germacrè-D i beta-cariofil·lè. I, en general, la d’altres monoterpens.

CCComposició de l'OE de Mentha piperita amb llum blanca (W), blava (B), UV-A, UV-B, en mg/Kg de pes fresc. Segons Scannerini & Maffei, 1999.

Poden atacar la planta fongs: Alternaria, Colletotrichum brevisporum, Colletotrichum coccodes, Colletotrichum gloesporoides, Puccinia menthae, Epicoccum purpurascens, Erysiphe biocellata, Phoma strasseri, Puccinia menthae, Sphaceloma menthae, Verticillium sp.; i insectes fitòfags: Tetranychus urticae, Eupteryx atropunctata, Ovatus crataegarius, Polia persicariae, Agriotes lineatus, Chrysomela coerulans, Cassida viridis, Longitarsus lycopi. L’àcar Tetranychus urticae també pot infestar la planta. En canvi, Agrobacterium tumefaciens T37, i Trichoderma viride Tv-1511, millora el rendiment de la planta en oli essencial (OE). A les arrels s’ha detectat també un ascomicet pirenomicet (Sordariomicètid).

ESOTERISME

Planta regida por Venus i Mercuri. Alguns posen la menta sota l’advocació només de Venus. Certament estimula el desig veneri o sexual. L’aroma neutralitza el mal d’ull. Posada sota el llit, evita malsons i recomforta de les penes. La tisana, vaporitzada en esprai, anima els negocis, i, en bany corporal, atorga valor i vitalitat. Per evitar l’efecte de maleficis, es pot recullir menta, sàlvia, freixe, verbena i valeriana, i lligar el ramet compost a una fusta de noguera; i amb aquest amulet, mullat amb aigua beneita, es beneir la casa perquè se’n vagin els mals esperits.Somniar la menta significa que som massa ingenus i que algu està tractant d’aprofitar-se de nosaltres.

LITERATURA

La mitologia grecoromana explica que una nimfa, Minta, filla del déu del riu Cocito, s’entenia amb Plutó/Hades, el déu del món subterrani; però la dona d’aquest últim (Persèfone) es va sentir ferida i gelosa per aquella relació amorosa adúltera, i transformà la nimfa en la planta de la Menta, que encara, però, durant mig any a l’hivern rau sota terra. El nom específic de “piperita” li ve de la cremor que produeix a la llengua, similar al del pebre (Piper). Una historieta molt imaginativa explica en castellà que anaven la Mare de Déu i la seva cosina Ana tot passejant, i Santa Anna li diu a la Mare de Déu: "Mira qué hierba más buena, esta Hierba Buena, María". I Maria li va replicar: "Esta es mejor Anna, esta és Mejorana". [Hi ha diverses “Mejoranas”, segons la denominació popular (majoritàriament del gènere Thymus), però la més paradignàtica és Origanum majorana. I la Hirbabuena és la Mentha x spicata]. També expliquen que quan la Sagrada Família fugia a Egipte, es van amagar Jesús i els seus pares darrere d'unes mates de Menta, però aquesta va delatar la seva presència. Amb tot, varenn aconseguir escaparVa ser aleshores que com a venjança, Maria va maleir la planta així: "menta, menta, floriràs però no granaràs".

Hom diu que "On hi ha menta, l'amor hi entra".

EQUÍVOCS. La «mentagra» no és cap tipus de menta, sinó un herpes que surt al mentó. I un «mentor» no és qui diu «mentides», sinó qui té cura o aconsella el seu protegit, que pot ser o no ser dement. Tot depèn de la «mentalitat» amb que es miri. Ara, els qui diuen que «tot és mental» no deuen voler dir pas que tot és un herbassar de menta.

Mossèn Cinto Verdaguer («Menta»):

«Una menta tinc a l’hort
parenta de l’alfàbrega,
que en té el regalat perfum,
lo perfum i la ufana.
Preneu-ne un brot, si el voleu,
mes... no el prengau encara;
espereu que els seus rebrolls,
talment d’una esmeralda,
com nines que s’han promès
se posin arracades».

«La menta que tinc a l’hort
avui és més bonica,
puix s’és llevada eix matí
com un roser florida.
Tronc amunt de cada brot,
que el bes de l’aire vincla
una poncelleta humil
amunt, amunt s’enfila.
La poncelleta es desclou
com un ullet de nimfa,
i es corona de robins
la brosta esmaragdina».

HISTÒRIA I IMPORTÀNIA ECONÒMICA

Actualment la Mentha piperita és present a tots el continents excepte a l’Antàrtida (que sapiguem). La quantitat l’oli essencial que es produeix al món pot arribar a 23.000 Tm, amb un valor de 400.000 $, essent-ne els principals productors els Estats Units, la Xina i l’Índia (on dona feina a cent mil pagesos). L’oli essencial de menta es pot aconseguir mitjançant destil·lació amb aigua bullint, o amb vapor d’aigua. Un producte molt similar és l’extracte fet amb CO2 supercrític. Les mentes més emprades per a fer-ne oli essencial són, per països:

  • Estats Units: piperita (“peppermint”), gracilis (“Scotch spearmint”), spicata (“native spearmint”).
  • Índia: piperascens (“cornmint”), gracilis, piperita, spicata.
  • Xina: piperascens (“cornmint”), gracilis, spicata.

El mentol sol produir-se de forma natural a partir de la Mentha piperascens. En són molt affecionats els japoneoss, des de fa almenys 2000 anys. Actualment elaboren, per exemple, uns fulls (4 x 5 cm) transparents molt fins carregats de mentol, comestibles, per aclarir el cap i la gola. Pel que fa a la planta de la Mentha piperita, el Marroc n’és un dels principals productors (1200 Tm/any).

Plini el Vell (segle I) deia que menjar les fulles de la menta cura la lepra, a la vegada que s’apliquen a la cara altres fulles de menta. Amb vinagre, lleven la caspa i les crostes al cap. Deia que els qui tenen ferides grans no haurien de menjar o buere menta si volen que les ferides es curin aviat.

Per a Dioscòrides (segle I) és ressolutiva, cicatritzant i assecant. El suc amb vinagre estronca les hemorràgies. Les fulles, amb suc de magrana, aturen el singlot, el vòmit i calmen la còlera. La menta dissol abscesoss barrejada amb farina d’ordi. Atura la producció de llet a les mares flamants i redueix els pits. Amb sal ajuda a curar les mossefades de gossos. Contra el mal d’orella o l’aspror de la llengua s’aplica amb hidromel. No permet a la llet cuatllar-se. Es molt profitosa per a l’estómac. Atura la menstruació i la gonorrea a les dones. Compreses d’aigua d ementa aplicades al cap alleugen el mal de cap. Les crostes i demés malures al cap les nens se’n van rentant-les amb aigua de menta. És un antídot del verí de bestioles. El licor d ementa és més potent que la mateixa planta, per a lea afeccions fisn ara esmentades.

Simeon Sethi (segle XI) deia que ajuda el fetge quean està massa fred, aprima i fortifica el ventre, millora la digestió, atura els vòmits i el singlot, i és bo contra els espasmes al cor, fa venir gana, obre les osbtrucciosn al fetge i accentua la luxúria. Un abús fa que la sang es quedi massa fluida, i accentua el caràcter colèric. És un remei segur contra els gossos rabiosos (aplicada amb sal a la zona de la mossegada). La pols de menta ajuda a digerir la carn. Beure el vi blanc de menta ajuda les dones en el part. És bona contra l’estrangúria o els càlculs a les vies urinàries. Olorar la menta reforça la memòria i l’intel·lecte. Glopejar aigua de menta treu l’halitosis i cura les genives inflamades i les úlceres a la boca. Glopejada amb ruda i coriandre ajuda el paladar a colocar-se al seu lloc (en nens).

Nicholas Culpeper (segle XVII) assegura que la menta dissol el vent a l’estómac, ajuda en cas de còlics i als asmàtics, i contra l’espermatorrea (UE). El suc instil·lat a l’oïda alleuja l’otitis i és bo contra el verí de les serps. El suc calent alleuja el dolor de la gota (UE) o de l’amigdalitis. L’aigua de menta lleva la mala olor de la boca (halitosis). Esnifada, drena el cervell.


Per llegir més sobre la menta, descarrega't el document