Pètals laterals (1)2-2,5(3) × 1-1,7 mm, subtriangulars, velutins, verdosos –de vegades, rosats–. Label 8- 14 × 6-10 mm, suborbicular, trilobat, molt convex –quan s'aplana és amplament obovat a subquadrangular–, subhoritzontal o deflex, de color marró vermellós, velutí ―pèls 0,1- 0,6 mm–; camp basal pla, d'un marró vermellós, amb dues prominències fosques, brillants o falsos ocels, envoltat d'una franja groga o d'un blanc groguenc; lòbuls laterals 4,5-6 × 3-4,5 mm, que formen gibositats còniques, agudes, erectes, en general densament piloses a la cara abaxial, glabres o glabrescents cap a l'adaxial; lòbul mitjà 6,5-9,9 × 6-10 mm, amplament obovat, no emarginat; sinus entre els lòbuls laterals i el lòbul mitjà de 2-5 mm; apicle 1-4 × 2-3 mm, subtriangular, agut, recte, poc conspicu o ocult, d'un groc verdós; màcula central, amb pèls curts i papil·les, poc brillant, bilobulada, que es pot allargar cap a l'àpex del lòbul mitjà, envoltant el camp basal, grisenca, amb tons blavosos, marrons o vermellosos. Ginostem 7,5-10,4 mm, verd o d'un verd groguenc al dors i verd clar o d'un verd groguenc als costats, amb apicle de 2,5-4,2 mm, subtriangular, flexuós. Ovari cilíndric, no torsionat, glabre; superfície de la cavitat estigmàtica d'un verd groguenc. Fruit 2-3,2×0,5-0,8 cm. Llavors 0,3-0,5 mm.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Al Ripollès es fa entre 650 i 1450 msnm Es troba en prats vora codines, ben assolellats o en marges de camí i de prats o clarianes de pinedes de pi roig. Sobre tot a la meitat meridional de la comarca. A Catalunya escasseja al Pirineu més occidental i a les planures centrals lleidatanes. A Europa es fa a la meitat meridional. I també es troba a Àsia Menor i al Magreb.

PROPIETATS I USOS MEDICINALS

Amb els tubercles es pot preparar el salep. Segons PIUS FONT I QUER cal triar els tubercles més nous, netejar-los amb aigua calenta i posar-los a assecar a l’aire o ajudats d’una estufa. La millor època és quan la flor ja està pansida. Un cop secs els tubercles es poden molt durs i translúcids però si es posen a macerar en aigua es tornen a estovar. El salep conté mucílag (48%)amb gluco-mannà, midó (27%), albuminoides (2.5%) i minerals (3%). Amb 40 grams de salep en pols i 1 L d’aigua es prepara una mena de gelea insípida. Es dona per estroncar diarrees en nens petits. Abans es donava el salep contra diarrees, com emol·lient, i com afrodisíac. NOTA: més val preservar aquestes flors tan boniques i no arrencar les plantes. Almenys alegren la vista al mirar-les.


Per llegir els noms populars, descarrega't el document