
PLANTES AMERICANES
Recull de les 5 plantes americanes presents al Jardí Botànic de Gombrèn.
Recull de les 5 plantes americanes presents al Jardí Botànic de Gombrèn.
Llegeix tot sobre les plantes del hort, com la ceba, l'all i el julibert...
Es reconeix tant l’alzina com el roure per la duresa de la fusta.
La fusta és dura, pesada, flexible, fina, mal·leable.
És planta tota ella olorosa.
Arbre de la família de les Tiliàcies.
Gènere de lleguminoses anual silvestre força similar a l’alfals.
ETIMOLOGIA: deriva del grec ἄλθειν (guarir).
Arbre petit de fulla caduca.
És una herba vivaç, rizomatosa, que forma denses colònies.
El marduix és una planta no autòctona de Catalunya.
Arbust de (0.5) 1 a 3 (6) m d’alçària.
El card marià és una dicotiledònia que pertany a la gran família de les Compostes.
El lledoner és un arbre corpulent caducifoli.
Pot arribar a fer 40 cm d’alçada.
El tronc en general és recte, però pot adoptar formes com de canelobre, com al famós Pi de les Tres Branques.
Les flors ligulades sobresurten molt...
És una herba vivaç, molt olorosa.
Són fàcils de distingir, pel color blanquinós, ja que són molt peludes, i més encara pel sabor extremadament amargant.
Planta herbàcia de 40 a 80 cm d'alçària.
És una planta punxosa que no té flors ligulades.
ETIMOLOGIA: del llatí “-planta-” (planta del peu); i “-ago-” (com). Plantago ja era el nom popular llatí.
...la Malva sylvestris ve a ser la malva per antonomàsia...
Les tiges són dretes, ramificades, molt peludes a la zona inferior....
Liana vivaç rizomatosa que forma colònies atapeïdes.
ÉS un arbust no herbaci ni radicant, amb fulles simples...
Alguns científics, com ara CHARLES DARWIN, l’han pres per un fòssil vivent.
La boixerola és una mata perenne, coriàcia, ajaguda o reptant.
És un petit arbust perenne, de fulles (1-3 cm) caduques.
ETIMOLOGIA: de «solido» (consolidar), «ago» (avançar) i «virga» (vara) «aurea» (daurat). Fa avançar la consolidació de les ferides com si fos una vareta màgica d’or.
El gènere Morus comprèn unes 24 espècies.
El fruit és de color vermell viu i amb aroma dolça típica.
És un arbust perennifoli dioic.
Etimologia: de «Corys» casc» i Avella (població d’Itàlia, a l’E de Nàpols).
La pomera és un petit arbre caducifoli de la família de les Rosàcies.
ETIMOLOGIA: Buddleja: nom genèric atorgat en honor d’ ADAM BUDDLE, botànic i rector a Essex, Anglaterra, el segle XVIII. «Davidii»: en honor d’ ARMAND DAVID, misioner naturalista francès, nascut vora Baiona (Espelette), que la descobrí el 1869.
Etimologia: "Crato" significa «agafar». «Ego» és «el jove». "Monogyna" significa que tÉ un sol aparell sexual (femení).
És una planta de fins a 25 cm d’alçada.
És un arbre caducifoli, de la família de les Salicàcies.
Planta suculenta perenne.
És una herba d’aroma intensa i desagradable.
És una planta anual, de fins a 50(80) cm d’alçada.
El gènere Salvia es distingeix perquè la corol·la té dos llavis ben marcats.
És una herba anual o bisanual.
La cicuta és una planta herbàcia, de la família de l’api.
Planta de fins a 1 m d'alçada, amb tiges buides per dins.
És un arbust que sol fer 2 m d’alçada.
Plantago sempervirens és una planta llenyosa a la base.
Verbena officinalis és una herba que pot arribar a fer 180 cm d’alçada...
Arbust perenne molt ramificat i molt aromàtic.
És una herba (boraginàcia) vivaç, amb rel axonomorfa grossa.
És una herba perenne, aromàtica, comestible...
És un arbre que pot arribar a fer 45 m d’alçada.
Té les flors formades per tèpals, no distingibles entre sèpals i pètals.
Petit arbust molt ramificat i intricat, que no sembla espinós vist fins i tot de la vora...
La rementerola es distingeix per tenir les fulles somerament dentades.
Els oms són arbres caducifolis, de ramificació simpòdica...
És molt olorosa, amb aroma agradable, embriagant, picant.
És un saüquer arbustiu que fa 2-3 (6) m d’alt ...
És una liana perenne que pot arribar als 30 m de longitud.
Fumaria officinalis té les flors petites (8 mm) i molt rosades.
El faig és un arbre majestuós, caducifoli, que pot arribar a 50 m d’alçada...
Planta de la família de les Cannabàcies dins l’ordre de les Urticals.
És una planta menuda, tova, amb una roseta de fulles a la base que no emergeix massa del terra.
És una herba vivaç que pot arribar a fer 1.5 m d’alçada, de tiges primes, peludetes, fulles 1-2-trilobulades, molt planes.
És una petita planta herbàcia perenne o vivaç que no sobrepassa els 20 cm d'alçada.
Dins la família de les labiades, el gènere Lavandula es distingeix per uns quants caràcters essencials. Les flors tenen dos llavis ben diferenciats.
Etimologia del nom científic. Deriva del mot grec «fisalís» (=ampolla).
És una planta herbàcia perenne o vivaç, de fins a 2 m d’altura.
La xicoira (Cichorium intybus L.) ha estat una planta coneguda i emprada pels antics egipcis.
L’orella d’os, o borraina de roca, és una de les més belles flors prepirinenques.
És una boraginàcia que és fàcil de distingir per les flors, que són tubuloses, sense gairebé limbe, i amb la gola del tub esquamosa.
Arbre poc alt (3-5 m, excepcionalment 9 m), dret, però de capçada molt ramificada.
És una planta crassa de la família de les Crassulàcies. Té les flors amb més de 5 pètals soldats a la base no endurida,...
Planta delicada però vivaç, suaument peluda, amb tiges radicants arrapades al terra i tiges floríferes redreçades, simples, ...
L’avet és el menys muntanyenc dels arbres alpins, ja que pot baixar fins a la muntanya mitjana.
És una planta herbàcia, rizomatosa, baixa (normalment 0.5 m), dioica. Pertany a la família de les euforbiàcies.
Planta herbàcia, vivaç, molt aromàtica al fregar-se entre els dits, tot fent olor de Pomelo.
Planta herbàcia vivaç, glabra, amb moltes tiges subterrànies horitzontals blanquinoses o groguenques, de secció quadrada, com les tiges aèries. Pot arribar a fer 80 cm d’alçada.
És una mata herbàcia anual de fins a mig metre d'alçada. De vegades arriba als 80 cm. Les arrels en forma de fus penetren força planes dins de terra.
Es pot usar per fer bastons, cércols, culleres, mànecs de magallons, marqueteria, tint (fruits).
El freixe és un dels arbres que pot arribar a ser més grans dins del grup dels típicament europeus. Pot arribar als 40 m d’alçada i tenir més de mil anys..
ETIMOLOGIA: Ficus era el nom llatí de la planta o de la figa. I Cària era una antiga regió del SW de Turquia.
És una herba anual o bianual, dreta, que pot arribar a fer 80 cm d’alçada. Les tiges no es ramifiquen a la base, normalment. ...
És una herba fràgil, fàcil de reconèixer si es trenca alguna tija o alguna fulla, pel làtex que regalima dels talls, que és de color groc primer, a la part aèria, i, al cap de poc, ataronjat.
Planta vivaç, herbàcia, de fulles ovals, oposades, crenades, dentades. Les superiors sèssils, les inferiors peciolades.
Arctium lappa és una planta bianual robusta, de 1.5 m d'alçada fins al uns 3 m, amb tiges rectes i fortes,
Dins la família de les Compostes o Asteraceae, el Donzell pertany a la subfamília de les Corimbíferes, amb moltes flors...
L’ortiga és una planta herbàcia vivaç o perenne (en climes més benignes), que pot arribar en condicions òptimes fins a gairebé 2 m d'alçada.
Pertany a la família de les Asteràcies o Compostes —que consta d’unes 23000 espècies—, i a la subfamília de les Corimbíferes;
La subespècie típica (lutea) es caracteritza per tenir la corol·la amb lòbuls 4-5 vegades l’amplada, lanceolats, aguts (o poc obtusos), i els estams amb el filamnent d’11-18 mm...
Mata perenne, una mica llenyosa a la base, de rels molt resistents, i part aèria molt ramificada, molt aromàtica, amb fulles alternes, pinnatisectes
La planta és vivaç. Té fulletes oblongues o lanceolades (més amunt) enteres, oposades a la tija, sèssils. Aquestes parelles estan molt separades entre sí en altura...
Al plorar Helena d’Esparta, quan era a Troia, i caure a terra les llàgrimes d’ella, va brotar aquesta planta. Altres diuen que duia la planta a sobre...
Les llavors d'aquesta planta es trobaren a la tomba de Tutankamon. Els romans empraven les llavors com a condiment picant, per exemple, al pa...
La fusta del boix és groguenca, llisa, molt homogènia; i l’escorça és fina, i entre grisa i groguenca. Els branquillons tenen 4 angles, i són pubèruls...
És un arbre que perd la fulla a l’hivern. L’escorça és llisa (excepte en arbres vells), i grisa. La fusta, considerada noble perquè dura i no es corca.
És una planta anual o bisanual, alta de fins a 40-50 cm, amb tiges anguloses ramificades, finamente hirtes. Es fa als jardins i als llurs voltants.
Labiada vivaç que pot arribar a 1.5 m d’alçada. Fa una mata ramificada radialment des de la base, pubescent. Les fulles inferiors són majors que les superiors.
El ricí era conegut ja a l’antic Egipte (segle XX a. C). Al papirus d’ Ebers (segle XVI a C) és mencionat com a purgant. La reina Cleòpatra (segle I a . C.) emprava l’oli de ricí...
La Belladona ja era emprada als temps de l’Antic Egipte, com a narcòtica, contra els dolors, per exemple, del càncer. A l’Antiga Grècia s’emprava durant els festivals dionisíacs.
El gènere Vitex comprèn unes 250 espècies. Pertany a la família de les verbenàcies, però és molt afí a les labiades, per l’ADN. De tota manera, les labiades tenen...
La Reina dels Prats, tot i que és típica de la muntanya mitjana humida, puja als herbassars de megafòrbies de la zona subalpina. És molt amant de les vores dels recs...
Actualment els botànics consideren que hi ha unes 25 espècies com a molt dins el gènere Carum. I és que moltes espècies que abans eren dins del gènere Carum...
Segons la mitologia grega, Ganimedes, un jove ros i atractiu, serveix les copes a Júpiter. Va aconseguir aquesta feina immortal bevent l’aigua del Tanacet.
Els Verbascum primer s’havien agrupat dins les Solanàcies i després dins les Escrofulariàcies, però recentment s’han inclòs dins una nova família, les Verbascàcies.
LUCIUS LICINIUS LUCULUS, general romà, el segle I a-C. va veure els cirerers a la costa SE del Mar Negre, a l’actual Turquia, vora Trebisonda, i en va dur a Roma.
Al món, els botànics especialitzats en aquest gènere calculen que hi poden haver unes 2500 espècies de Taraxacum...
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues que apareixen en capítols únics al capdamunt cada un d’una tigeta peludeta, desprovista de fulles...
Dels tres saüquers de Catalunya, els Llevus són els que mai fan una tija llenyosa o arbret. És a dir, és una herba, tot i que pot arribar a gairebé dos metres d’alçada, si bé normalment no passa del metre i mig...
És una herba de la família de les Compostes, subfamília de les Corimbíferes, i de la tribu de les Anthèmides. Es una herba robusta, de fulles molt dividides i, al cim, amb raïms de flors blanques (a vegades rosades)...
L’Hisop és una labiada. Les seves flors tenen el calze amb 5 lòbuls gairebé iguals (i sense cap apèndix), i amb 15 nervis. Tenen la corol·la blava, netament bilabiada, amb el llavi superior poc convex i més curt que l’inferior...
El bedoll és un arbre que arriba molt al Nord a l’hemisferi boreal. Com més al sud més rar es fa. Font i Quer en trobà al Marroc, a la zona de Ketama. A la regió boreoalpina entre Amèrica del Nord, Europa...
El lliri blanc o assutzena és un lliri originari del Líban, Palestina i Síria, però ha estat cultivat com a ornamental a Catalunya des de l’edat mitjana. En el llenguatge simbòlic s’ha associat a la castedat, virginitat...
D’aquesta espècie se n’han descrit almenys una desena de varietats silvestres, i una vintena de cultivades. Del mateix gènere, a Amèrica del Sud, especialment a Argentina i a Uruguai, s’empra molt l’ Ilex paraguayensis...
Les plantes d’aquest gènere tenen les fulles una mica peludes, oblongues, agudes a la punta, i amb taques blanques a tot al limbe que recorden les dels pulmons afectats per la tuberculosi...
Les plantes del gènere Primula L. pertanyen a la família de les Primulàcies. Són plantes amb arrels i tiges, amb fulles verdes i amb flors actinomorfes (de simetria radial) ben diferenciades...
És una mateta molt olorosa, sovint més ampla que alta (fins un pam i mig), atepeïda, amb el lluc llenyós, amb algunes de les rames ajagudes, de tiges fines però consistents. Les fulles són coriàcies, estretes, enteres o subenteres...
És una planta comuna, però en general poc abundant. Es troba des de les terres vora el mar fins als prats alpins. És fàcil veure-la als prats mitjanament humits i sobre sol argilós bàsic i ben adobat...