PLANTES AMERICANES
Recull de les 5 plantes americanes presents al Jardí Botànic de Gombrèn.
Monogràfics
A càrrec d'Alexis Rosell
PLANTES DEL HORT
Llegeix tot sobre les plantes del hort, com la ceba, l'all i el julibert...
MALVA (MALVA SYLVESTRIS L.)
...la Malva sylvestris ve a ser la malva per antonomàsia...
SÀLVIA ROMANA (Salvia sclarea L.)
Les tiges són dretes, ramificades, molt peludes a la zona inferior....
LLÚPOL (Humulus lupulus L.)
Liana vivaç rizomatosa que forma colònies atapeïdes.
MARIALLUÏSA (Aloysia citriodora Palau)
ÉS un arbust no herbaci ni radicant, amb fulles simples...
GINKGO (Ginkgo biloba L.)
Alguns científics, com ara CHARLES DARWIN, l’han pres per un fòssil vivent.
BOIXEROLA (ARCTOSTAPHYLOS UVA-URSI (L.) Sprengel)
La boixerola és una mata perenne, coriàcia, ajaguda o reptant.
NABIU (VACCINIUM MYRTILLUS L.)
És un petit arbust perenne, de fulles (1-3 cm) caduques.
VARA D'OR (Solidago virgaurea L.)
ETIMOLOGIA: de «solido» (consolidar), «ago» (avançar) i «virga» (vara) «aurea» (daurat). Fa avançar la consolidació de les ferides com si fos una vareta màgica d’or.
MORERA (Morus nigra L.)
El gènere Morus comprèn unes 24 espècies.
GERDERA (Rubus idaeus L. )
El fruit és de color vermell viu i amb aroma dolça típica.
GINEBRE (Juniperus communis L.)
És un arbust perennifoli dioic.
AVELLANER Corylus avellana L.
Etimologia: de «Corys» casc» i Avella (població d’Itàlia, a l’E de Nàpols).
POMERA (Malus domestica Borckh.)
La pomera és un petit arbre caducifoli de la família de les Rosàcies.
BUDDLEJA (BUDDLEJA DAVIDII Franchet
ETIMOLOGIA: Buddleja: nom genèric atorgat en honor d’ ADAM BUDDLE, botànic i rector a Essex, Anglaterra, el segle XVIII. «Davidii»: en honor d’ ARMAND DAVID, misioner naturalista francès, nascut vora Baiona (Espelette), que la descobrí el 1869.
ARÇ BLANC (Crataegus monogyna Jacq.)
Etimologia: "Crato" significa «agafar». «Ego» és «el jove». "Monogyna" significa que tÉ un sol aparell sexual (femení).
MADUIXERA (Fragaria vesca L. )
És una planta de fins a 25 cm d’alçada.
TRÈMOL (Populus tremula L.
És un arbre caducifoli, de la família de les Salicàcies.
ALOE VERA ( Aloe vera L. )
Planta suculenta perenne.
HERBA CUQUERA (Tanacetum vulgare L.)
És una herba d’aroma intensa i desagradable.
SARAGATONA (Plantago arenaria Waldst. & Kit.)
És una planta anual, de fins a 50(80) cm d’alçada.
SÀLVIA (SALVIA OFFICINALIS L.)
El gènere Salvia es distingeix perquè la corol·la té dos llavis ben marcats.
FORQUILLES (ERODIUM CICUTARIUM (L.) )
És una herba anual o bisanual.
CICUTA (Conium maculatum L.
La cicuta és una planta herbàcia, de la família de l’api.
Valeriana ( VALERIANA OFFICINALIS L.)
Planta de fins a 1 m d'alçada, amb tiges buides per dins.
VIBURN (VIBURNUM OPULUS L.)
És un arbust que sol fer 2 m d’alçada.
Matafoc (PLANTAGO SEMPERVIRENS Crantz)
Plantago sempervirens és una planta llenyosa a la base.
Verbena (VERBENA OFFICINALIS L.)
Verbena officinalis és una herba que pot arribar a fer 180 cm d’alçada...
ROMANÍ (Rosmarinus officinalis L.)
Arbust perenne molt ramificat i molt aromàtic.
MILL DEL SOL (LITHOSPERMUM OFFICINALE L.
És una herba (boraginàcia) vivaç, amb rel axonomorfa grossa.
Fonoll (Foeniculum vulgare Miller )
És una herba perenne, aromàtica, comestible...
XIPRER (Cupressus sempervirens L.)
És un arbre que pot arribar a fer 45 m d’alçada.
Segell de Salomó (Polygonatum odoratum (Mill.))
Té les flors formades per tèpals, no distingibles entre sèpals i pètals.
Gaó (ONONIS SPINOSA L.)
Petit arbust molt ramificat i intricat, que no sembla espinós vist fins i tot de la vora...
Rementerola-poliol (Calamintha menthifolia Host)
La rementerola es distingeix per tenir les fulles somerament dentades.
OM (Ulmus minor Miller)
Els oms són arbres caducifolis, de ramificació simpòdica...
Farigola (Thymus vulgaris L. )
És molt olorosa, amb aroma agradable, embriagant, picant.
SAÜC RACEMÓS (SAMBUCUS RACEMOSA L.)
És un saüquer arbustiu que fa 2-3 (6) m d’alt ...
Heura (Hedera helix L.)
És una liana perenne que pot arribar als 30 m de longitud.
Fumària (FUMARIA OFFICINALIS L.)
Fumaria officinalis té les flors petites (8 mm) i molt rosades.
Faig (Fagus sylvatica L.)
El faig és un arbre majestuós, caducifoli, que pot arribar a 50 m d’alçada...
Marihuana (CANNABIS SATIVA L.)
Planta de la família de les Cannabàcies dins l’ordre de les Urticals.
Margaridoia (BELLIS PERENNIS L.)
És una planta menuda, tova, amb una roseta de fulles a la base que no emergeix massa del terra.
CORNIOL (AQUILEGIA VULGARIS L)
És una herba vivaç que pot arribar a fer 1.5 m d’alçada, de tiges primes, peludetes, fulles 1-2-trilobulades, molt planes.
Herba fetgera (Anemone hepatica L.)
És una petita planta herbàcia perenne o vivaç que no sobrepassa els 20 cm d'alçada.
Espígol (Lavandula angustifolia Miller)
(Lavandula latifolia Medik)
(Lavandula ×intermedia Emeric ex Loisel.)
Dins la família de les labiades, el gènere Lavandula es distingeix per uns quants caràcters essencials. Les flors tenen dos llavis ben diferenciats.
Bosses vermelles (PHYSALISALKEKENGI L. [Sp. Pl. 1:183; 1753] 2n = 24 (= Alkekengi officinarum Moench)
Etimologia del nom científic. Deriva del mot grec «fisalís» (=ampolla).
Eupatori (Eupatorium cannabinum L. [1753, Sp. Pl. : 838] 2n=20,40)
És una planta herbàcia perenne o vivaç, de fins a 2 m d’altura.
Xicoira (Cichorium intybus L. [1753, Sp. Pl. : 813] 2n = 18).
La xicoira (Cichorium intybus L.) ha estat una planta coneguda i emprada pels antics egipcis.
ORELLA D'ÓS (RAMONDA MYCONII (L.) Reichenb. [1831, Fl. Germ. Exc. : 388] 2n = 48)
L’orella d’os, o borraina de roca, és una de les més belles flors prepirinenques.
Consolda (SYMPHYTUM OFFICINALE L.)
És una boraginàcia que és fàcil de distingir per les flors, que són tubuloses, sense gairebé limbe, i amb la gola del tub esquamosa.
Saüc (SAMBUCUS NIGRA L.)
Arbre poc alt (3-5 m, excepcionalment 9 m), dret, però de capçada molt ramificada.
Sempreviva (SEMPERVIVUM TECTORUM L.)
És una planta crassa de la família de les Crassulàcies. Té les flors amb més de 5 pètals soldats a la base no endurida,...
Heura de terra (Glechoma hederacea L.)
Planta delicada però vivaç, suaument peluda, amb tiges radicants arrapades al terra i tiges floríferes redreçades, simples, ...
Avet (Abies alba Miller).
L’avet és el menys muntanyenc dels arbres alpins, ja que pot baixar fins a la muntanya mitjana.
MERCURIAL (MERCURIALIS PERENNIS L.)
És una planta herbàcia, rizomatosa, baixa (normalment 0.5 m), dioica. Pertany a la família de les euforbiàcies.
Tarongina (Melissa officinalis L.)
Planta herbàcia, vivaç, molt aromàtica al fregar-se entre els dits, tot fent olor de Pomelo.
Menta (MENTHA PIPERITA L.)
Planta herbàcia vivaç, glabra, amb moltes tiges subterrànies horitzontals blanquinoses o groguenques, de secció quadrada, com les tiges aèries. Pot arribar a fer 80 cm d’alçada.
Camamilla (Matricaria recutita L)
És una mata herbàcia anual de fins a mig metre d'alçada. De vegades arriba als 80 cm. Les arrels en forma de fus penetren força planes dins de terra.
Llorer (Laurus nobilis L. )
Es pot usar per fer bastons, cércols, culleres, mànecs de magallons, marqueteria, tint (fruits).
Freixe (Fraxinus exclesior L.).
El freixe és un dels arbres que pot arribar a ser més grans dins del grup dels típicament europeus. Pot arribar als 40 m d’alçada i tenir més de mil anys..
FIGUERA (Ficus carica L.)
ETIMOLOGIA: Ficus era el nom llatí de la planta o de la figa. I Cària era una antiga regió del SW de Turquia.
Cua de vaca (ERIGERON CANADENSE L.)
És una herba anual o bianual, dreta, que pot arribar a fer 80 cm d’alçada. Les tiges no es ramifiquen a la base, normalment. ...
Celidònia(Chelidonium majus L.)
És una herba fràgil, fàcil de reconèixer si es trenca alguna tija o alguna fulla, pel làtex que regalima dels talls, que és de color groc primer, a la part aèria, i, al cap de poc, ataronjat.
Betònica (BETONICA OFFICINALIS L.)
Planta vivaç, herbàcia, de fulles ovals, oposades, crenades, dentades. Les superiors sèssils, les inferiors peciolades.
Bardana (Arctium lappa L.)
Arctium lappa és una planta bianual robusta, de 1.5 m d'alçada fins al uns 3 m, amb tiges rectes i fortes,
Donzell (Artemisia absinthium L.).
Dins la família de les Compostes o Asteraceae, el Donzell pertany a la subfamília de les Corimbíferes, amb moltes flors...
Ortiga (Urtica dioica L.)
L’ortiga és una planta herbàcia vivaç o perenne (en climes més benignes), que pot arribar en condicions òptimes fins a gairebé 2 m d'alçada.
Altimira (ARTEMISIA VULGARIS L.)
Pertany a la família de les Asteràcies o Compostes —que consta d’unes 23000 espècies—, i a la subfamília de les Corimbíferes;
Genciana groga (Gentiana lutea L.)
La subespècie típica (lutea) es caracteritza per tenir la corol·la amb lòbuls 4-5 vegades l’amplada, lanceolats, aguts (o poc obtusos), i els estams amb el filamnent d’11-18 mm...
Espernallac (Santolina chamaecyparissus L.)
Mata perenne, una mica llenyosa a la base, de rels molt resistents, i part aèria molt ramificada, molt aromàtica, amb fulles alternes, pinnatisectes
Arnica Montana (L. Species Plantarum 2: 884 (1753).
La planta és vivaç. Té fulletes oblongues o lanceolades (més amunt) enteres, oposades a la tija, sèssils. Aquestes parelles estan molt separades entre sí en altura...
Herba de l'ala (Inula helenium L.)
Al plorar Helena d’Esparta, quan era a Troia, i caure a terra les llàgrimes d’ella, va brotar aquesta planta. Altres diuen que duia la planta a sobre...
Calonge (NIGELLA SATIVA L.)
Les llavors d'aquesta planta es trobaren a la tomba de Tutankamon. Els romans empraven les llavors com a condiment picant, per exemple, al pa...
Boix (Buxus Sempervirens)
La fusta del boix és groguenca, llisa, molt homogènia; i l’escorça és fina, i entre grisa i groguenca. Els branquillons tenen 4 angles, i són pubèruls...
Noguera (Juglans Regia L.)
És un arbre que perd la fulla a l’hivern. L’escorça és llisa (excepte en arbres vells), i grisa. La fusta, considerada noble perquè dura i no es corca.
Calèndula (CALENDULA OFFICINALIS L.)
És una planta anual o bisanual, alta de fins a 40-50 cm, amb tiges anguloses ramificades, finamente hirtes. Es fa als jardins i als llurs voltants.
Leonorus Cardiaca L.
Labiada vivaç que pot arribar a 1.5 m d’alçada. Fa una mata ramificada radialment des de la base, pubescent. Les fulles inferiors són majors que les superiors.
Ricí (Ricinus communis L.)
El ricí era conegut ja a l’antic Egipte (segle XX a. C). Al papirus d’ Ebers (segle XVI a C) és mencionat com a purgant. La reina Cleòpatra (segle I a . C.) emprava l’oli de ricí...
Belladona (ATROPA BELLADONA L.)
La Belladona ja era emprada als temps de l’Antic Egipte, com a narcòtica, contra els dolors, per exemple, del càncer. A l’Antiga Grècia s’emprava durant els festivals dionisíacs.
Aloc (Vitex Agnus-Castus)
El gènere Vitex comprèn unes 250 espècies. Pertany a la família de les verbenàcies, però és molt afí a les labiades, per l’ADN. De tota manera, les labiades tenen...
Filipendula ulmaria (L.) Maxim.
La Reina dels Prats, tot i que és típica de la muntanya mitjana humida, puja als herbassars de megafòrbies de la zona subalpina. És molt amant de les vores dels recs...
COMI DE PRAT (CARUM CARVI L)
Actualment els botànics consideren que hi ha unes 25 espècies com a molt dins el gènere Carum. I és que moltes espècies que abans eren dins del gènere Carum...
MENTA ROMANA (TANACETUM BALSAMITA)
Segons la mitologia grega, Ganimedes, un jove ros i atractiu, serveix les copes a Júpiter. Va aconseguir aquesta feina immortal bevent l’aigua del Tanacet.
CUA DE GUILLA VERBASCUM SP. PL.
Els Verbascum primer s’havien agrupat dins les Solanàcies i després dins les Escrofulariàcies, però recentment s’han inclòs dins una nova família, les Verbascàcies.
Cirerer PRUNUS AVIUM L.
LUCIUS LICINIUS LUCULUS, general romà, el segle I a-C. va veure els cirerers a la costa SE del Mar Negre, a l’actual Turquia, vora Trebisonda, i en va dur a Roma.
Dent de Lleó (Taraxacum Wigg. sp. pl.)
Al món, els botànics especialitzats en aquest gènere calculen que hi poden haver unes 2500 espècies de Taraxacum...
Pota de Cavall (Tussilago farfara L.)
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues que apareixen en capítols únics al capdamunt cada un d’una tigeta peludeta, desprovista de fulles...
Évol (Sambucus Ebulus)
Dels tres saüquers de Catalunya, els Llevus són els que mai fan una tija llenyosa o arbret. És a dir, és una herba, tot i que pot arribar a gairebé dos metres d’alçada, si bé normalment no passa del metre i mig...
Milfulles (Achillea Millefolium)
És una herba de la família de les Compostes, subfamília de les Corimbíferes, i de la tribu de les Anthèmides. Es una herba robusta, de fulles molt dividides i, al cim, amb raïms de flors blanques (a vegades rosades)...
Hisop (Hyssopus officinalis)
L’Hisop és una labiada. Les seves flors tenen el calze amb 5 lòbuls gairebé iguals (i sense cap apèndix), i amb 15 nervis. Tenen la corol·la blava, netament bilabiada, amb el llavi superior poc convex i més curt que l’inferior...
Bedoll (Betula Alba)
El bedoll és un arbre que arriba molt al Nord a l’hemisferi boreal. Com més al sud més rar es fa. Font i Quer en trobà al Marroc, a la zona de Ketama. A la regió boreoalpina entre Amèrica del Nord, Europa...
Lliri (Lilium Candidum)
El lliri blanc o assutzena és un lliri originari del Líban, Palestina i Síria, però ha estat cultivat com a ornamental a Catalunya des de l’edat mitjana. En el llenguatge simbòlic s’ha associat a la castedat, virginitat...
Grèvol (Ilex Aquifolium)
D’aquesta espècie se n’han descrit almenys una desena de varietats silvestres, i una vintena de cultivades. Del mateix gènere, a Amèrica del Sud, especialment a Argentina i a Uruguai, s’empra molt l’ Ilex paraguayensis...
Pulmonària (Pulmonaria officinalis)
Les plantes d’aquest gènere tenen les fulles una mica peludes, oblongues, agudes a la punta, i amb taques blanques a tot al limbe que recorden les dels pulmons afectats per la tuberculosi...
Cucuts (Primula Veris L.)
Les plantes del gènere Primula L. pertanyen a la família de les Primulàcies. Són plantes amb arrels i tiges, amb fulles verdes i amb flors actinomorfes (de simetria radial) ben diferenciades...
Sajolida (Satureja montana L.)
És una mateta molt olorosa, sovint més ampla que alta (fins un pam i mig), atepeïda, amb el lluc llenyós, amb algunes de les rames ajagudes, de tiges fines però consistents. Les fulles són coriàcies, estretes, enteres o subenteres...
Agrimònia (Agrimonia eupatoria)
És una planta comuna, però en general poc abundant. Es troba des de les terres vora el mar fins als prats alpins. És fàcil veure-la als prats mitjanament humits i sobre sol argilós bàsic i ben adobat...