PLANTES QUE CONVIDAREM
Recull de plantes que de moment no són presents al Jardí Botànic de Gombrèn.
Monogràfics
A càrrec d'Alexis Rosell
PLANTES AMERICANES
Recull de les 5 plantes americanes presents al Jardí Botànic de Gombrèn.
PLANTES DEL HORT
Llegeix tot sobre les plantes del hort, com la ceba, l'all i el julibert...
EVÒNIM (Euonymus europaeus L.)
És un arbust alt de fins a 5 metres.
HERBA DE SANTA BÀRBARA (Barbarea sp. pl. )
Es distingeix per tenir el fruit allargat, estret, almenys el triple de llarg que gruixut.
HERBA DE LA SERP (Dracunculus vulgaris Schott in Schott & Endl.)
Per fora és verdosa i per dins porpra-castany.
ENCIAM BORD (Lactuca virosa L.)
Pot arribar a fer més d’2 m d’alçària.
FONOLL DE PORC (Peucedanum officinale L.)
En català es coneix com: Cua de porc o fenoll de porc.
ESPARRAGUERA (Onopordum acanthium L)
Un bon manat d’espàrrecs es pot convertir en una esplèndida truita.
FALGUERA (Dryopteris filix-mas (L.) Schott)
És coneguda com a Falguera mascle o Falzia mascle.
HERBA MELSERA (Asplenium scolopendrium L. )
Als Bufadors de Beví les veureu en tot el seu esplendor.
ESCABIOSA (Succisa pratensis Moench)
Cada flor té calze i calicle i les flors s’agrupen formant caparrons.
HERBA TALPERA (Datura stramonium L.)
Les tiges poden arribar a fer gairebé 2 m d’alçària.
CINC-EN-RAMA (Potentilla reptans L.)
Es distingeix per tenir les fulles palmaticompostes.
CARDOT GROS (Onopordum acanthium L)
Card bisanual blanquinós de fins a 3 m d’alçària.
FALSA ÀRNICA (Pallenis spinosa (L.) Cass.)
Flors en capítols, protegits per un involucre de bràctees disposades en 2 o 3 rengles.
GOSSETS (Antirrhinum majus L. )
Molts dels noms populars fan referència a que prement pels costats la flor s’obre com si fos una boca.
CAGAMUJA (Euphorbia lathyris L.)
És una planta bianual, glabra.
CABELL D'ÀNGEL (Cuscuta epithymum (L.) L.)
S’alimenta a través d’haustoris que xuclen la saba de les plantes que parasiten.
CORNIERA (Amelanchier ovalis Medik.)
Arbust caducifoli de fins a 5 m d’alçària.
CORRETJOLA GROSSA (Calystegia sepium (L.) R. Br. )
Flors pentàmeres, bracteolades, sèssils.
DOLÇAMARE (Solanum dulcamara L.)
És una mata de 1-2 metres d’alçària, una mica enfiladissa.
CABEÇUDA (Microlonchus salmanticus (L.) )
Fulles radicals en rosetó.
CUA DE PORC (Echium vulgare L.)
Les flors són marcadament zigomorfes.
CALITXOS (Silene vulgaris (Moench) Garcke)
El calze està inflat en forma de bota.
CORONA DE REI (Saxifraga longifolia Lapeyr.)
És una planta monocàrpica.
CORRETJOLA PETITA (Convolvulus arvensis L. )
És una petita liana vivaç.
CLAVELLINA (Dianthus L.)
El gènere Dianthus consta d’unes 300 espècies.
DAURADELLA (Asplenium ceterach L.)
En temps de sequera canvien molt l’aspecte, apareixent molt arrugades, però recuperen la forma quan torna a haver-hi prou humitat.
CAPUTXINA (Tropaeolum majus L.)
Les flors, (igual que les de la rosella de Califòrnia) sembla que desprenguin llum pròpia quan el dia enfosqueix.
CAP D'ASE (Lavandula stoechas L.)
Lavandula stoechas fa mates molt oloroses, denses.
LOT O CORONA DE REI (Lotus corniculatus L.)
En català es coneix com: Corona de rei/ gurlanda, trefla, urlanda.
CASTANYER BORD (Aesculus hippocastanum L. )
No són comestibles, són molt amargues.
SARSAPARRELLA (Smilax aspera L)
L’arítjol és una liana dioica, perenne, espinosa, de tiges dures difícils de trencar
AGRELLA (Rumex acetosa L.)
Tija dreta, ramificada al cim amb rames força erectes.
TORDILI (Tordylium maximum L.)
Tota ella aspra; s'enganxa a la roba al passar tocant-la.
ATZAVARA (Agave americana L.)
És una planta crassa molt robusta.
AURÓ (Acer campestre L.)
Unes flors són totes masculines i les altres totes femenines, al mateix arbre.
ACANT (Acanthus mollis L. )
Ala d'àngel /Acant / Cànem de bruixa / Carnera / Herba carnera / Herba geganta.
ANGÈLICA (Angelica sylvestris L.)
És biennal, monocàrpica, que quan floreix ja es mor.
ASTRÀNCIA (Astrantia major L.)
Cada umbel·la té de 30 a 50 flors.
BROSSA (Calluna vulgaris (L.) Hull)
Les fulles són menudes (1-3 mm).
BORRAINA (Borago officinalis L.)
És una planta herbàcia anual que pot arribar a fer 90 cm d’alçària.
ESPARRAGUERA (Asparagus officinalis L.)
Almenys es cuinen els espàrrecs des del segle III.
ACÀCIA (Robinia pseudoacacia L. )
La Robinia pseudoacacia és un arbre de fulla caduca que pot arribar a fer 40 metres alçària.
BISTORTA (Polygonum bistorta L.)
La flor té 8 estams sobresortints, 3 estils lliures.
ARO (Arum italicum Miller)
La part de la flor masculina fa una anella 3-4 vegades més curta que la part femenina.
BOTJA (Artemisia campestris L.)
La planta fa arrels que poden rebrotar per formar una colònia densa.
ARÇ NEGRE (Prunus spinosa L.)
L’aranyoner és un arbust que sol fer entre 1 i 2 metres d’alçària.
BORRISSOL (Stellaria media (L.) Vill.)
Té les flors dialipètales isostèmones, amb 5 pètals bipartits.
FARIGOLA BORDA (Coris monspeliensis L. )
Fulles molt abundants i densament disposades.
BRUTÒNICA (Teucrium chamedrys L.)
Flors de color porpra.
BÀLSAM DE PARET (Sedum telephium L.)
Planta crassa, glauca, d’uns 30-50 cm.
TIMÓ MASCLE (Teucrium aureum Schreber )
Mateta de 7-20 cm erecta.
CAMAMILLA BORDA (Tanacetum parthenium (L.))
La tija és corbada ascendent i una mica lignificada a la base.
MOIXERA (Sorbus aria (L.) Crantz)
La fusta és molt dura, de color entre blanc i roig.
ARRÒS DE BRUIXA (Sedum acre L. )
Flors grogues, d’un groc no pàl·lid.
BALADRE (Nerium oleander L.)
El baladre és un arbust que pot arribar a 4 m d’alçària.
VELADRE DE MUNTANYA (Veratrum album L.)
Veratrum album és una planta robusta (fins a 2 m).
PASTANAGA BORDA (Daucus carota L. )
Umbel·les de 20-40 radis prims.
ORELLA DE RATA (Hieracium pilosella L.)
Flors de color groc crema.
TRÈVOL BORD (Trifolium repens L.)
Trobar un trèvol de quatre fulles sempre s’ha dit que porta sort.
ANGELINS (Teucrium pyrenaicum L. )
Mata rastrera, vivaç, fulles molt rodones.
PENSAMENT (Viola tricolor L.)
...flors de 3 colors (groc, blanc, lila).
MARXÍVOL (Helleborus foetidus L.)
... es distingeix per ser planta perenne.
MARXÍVOL GRAN (Helleborus viridis L. )
Tija floral apareixent abans que les fulles.
ALLENC (Alliaria petiolata (M. Bieb.))
És una planta bianual, una mica pilosa a la base.
XIRIVIA (Pastinaca sativa L.)
És d’un verd fosc intens.
GALZERAN (Ruscus aculeatus L )
Baia gran d’un vermell molt brillant.
NYÀMERA (Helianthus tuberosus L.)
Floreix pel setembre amb flors d’un groc molt brillant.
ROLDOR (Coriaria myrtifolia L.)
El roldor és un arbust que sol formar colònies denses.
PEU DE LLOP (Lycopus europaeus L.)
Lycopus europaeus és una herba quasi o ben bé aquàtica.
CODONYER (Cydonia oblonga Miller)
Etimologia: de Κυδωνία, antiga ciutat de Creta
CANYA (Arundo donax L.)
Les fulles tenen un parell d’orelletes a la base del limbe, allargades.
LLIRI BLAU (Iris germanica L. )
Aquest lliri és planta perenne que pot arribar fer 80 cm d’alçària.
APEGALOSA (Rubia tinctorum L.)
Fulles grans, de 30-110 × 10-30 mm.
HERBA DE LA FERIDURA (Stachys recta L.)
Es distingeix dins el gènere per les flors blanques.
GRAM (Cynodon dactylon (L.) Pers.)
Resisteix l’arada, el foc i petites dosis d'herbicida.
ERÍSIM (Sisymbrium officinale (L.) Scop.)
És una herba anual amb una tija pilosa.
ENGANXAGOSSOS (Xanthium spinosum L.)
És una planta anual que pot arribar a fer 1 m d’alçària.
HERBA FELERA (Rubia peregrina L. )
Flors d’un groc pàl·lid disposades en petites cimes axil·lars i terminals.
GIRA-SOL DE MARGE (Psoralea bituminosa L.)
Herba perenne de fins a 1.5 m d’alçària.
GATMAIMÓ (Tamus communis L.)
El gatmaimó és una liana vivaç.
HERBA SABONERA (Saponaria officinalis L.)
Flors de color rosa, oloroses.
GINESTA DE MUNTANYA (Cytisus scoparius (L.))
Arbust de més d’1 metre d’alçària.
HERBA BLAVA (Polygala calcarea F.W. Schultz)
És planta vivaç, de soca dura, de sabor herbaci.
ESPINACAL (Eryngium campestre L. )
És molt fàcil distingir aquest gènere per les fulles i involucres espinosos.
HERBA PRIMA (Asperula cynanchica L.)
Totes les flors bisexuades.
GROSELLERS (Ribes rubrum L.)(Ribes nigrum L.)
Els grosellers són de la família de les Grossulariàcies.
FLOR DE NEU (Leontopodium alpinum Cass.)
La flor de neu és una herba perenne tota revestida d’un toment blanc.
EPILOBI (Epilobium angustifolium L.)
Les tiges fan de 50 a 150 cm.
HERBA PIGOTERA (Polypodium vulgare L.)
Daurada, falguera, foguera de bosc, herba pigotera, polipodi...
HERBA DE SANT JOAN (Galium verum L. )
Flors d’un groc viu, amb olor com de mel.
DIDALERA GROGA (Digitalis lutea L.)
Flors d’un groc blanquinós, sense venes ni taques...
SAFRÀ (Crocus sativus L.)
Floreix al mateix temps que surten les fulles.
HIPÈRIC (Hypericum perforatum L. )
Les flors solen ser d’un groc daurat fosc.
ESTRAGÓ (Artemisia dracunculus L.)
Tota la planta és molt aromàtica.
SALZE (Salix alba L.)
Salze blanc/ Sàlic / Salze grec / Sàlzer / Saula ...
ORENGA (Origanum vulgare L. )
Oreng, herba musca, orega, clements, herba de Nostra Senyora, fainó...
CERFULL (Anthriscus cerefolium (L.) Hoffm.)
Sobretot és una planta cultivada.
ALFÀBREGA (Ocimum basilicum L. )
Fulles ovals agudes oposades, molt aromàtiques.
CORIANDRE (Coriandrum sativum L.)
Planta cultivada com aromàtica.
COMÍ (Cuminum cyminum L.)
Herba anual de 10–50 cm.
CEBOLLÍ (Allium schoenoprasum L.)
Les fulles són persistents, acuminades, buides per dins...
SALICÀRIA (Lythrum salicaria L. )
És planta perenne que pot sobrepassar 1.5 m d’alçària.
ALFALS (Medicago sativa L.)
Les fulles són trifoliades.
APEGALÓS (Galium aparine L.)
Apegalós, Amor d'hortolà, Apegalosa, Gats, Herba de gallina...
ESCARDOT (Dipsacus fullonum L. )
Les fulles són de color verd clar amb el limbe oblong lanceolat.
ESBARZER (Rubus ulmifolius Schott)
Es fa arreu de Catalunya.
MELILOT (Melilotus officinalis Lam.)
La inflorescència té unes 40-70 flors.
DIDORTA (Clematis vitalba L. )
Clematis vitalba es distingeix per ser una liana trepadora amb tiges massisses.
ANET (Anethum graveolens L.)
L’anet és una planta herbàcia.
MARCÒLIC (Lilium martagon L.)
Les flors no fan olor.
ONAGRA (Oenothera biennis L. )
Es distingeixen per tenir flors dialipètales, inferovàriques...
VINCA PETITA (Vinca minor L.)
Corol·la morada més o menys blavosa.
VINCAPERVINCA (Vinca major L.)
És una planta herbàcia, rizomatosa, força dreta...
VERÒNICA DE BOSC (Veronica officinalis L.)
Es caracteritza pel calze amb 4 lòbuls...
MORRITORT BORD (Lepidium latifolium L.)
Els pètals iguals o més llargs que els sèpals.
BÀBOL (Lepidium draba L.)
És una herba vivaç.
HERBA DEL TRAIDOR (Prunella hastifolia Brot. )
Les flors tenen un pedicel molt curt.
CARBASSINA (Bryonia dioica Jacq.)
Liana dioica de tiges molt poc fortes.
BOSSA DE PASTOR (Capsella bursa-pastoris (L.) Medik.)
És una herba a tot estirar bianual.
ROSELLA ORIENTAL (Papaver orientale L.)
Rosella de grans dimensions, bianual.
CASCALL (Papaver somniferum L.)
Pot arribar al metre d’alçària.
ROSELLA, GALLARET (Papaver rhoeas L.)
...fulles sense espines, 4 pètals...
ALZINA I ROURE (QUERCUS ILEX L. QUERCUS SP. )
Es reconeix tant l’alzina com el roure per la duresa de la fusta.
TEIX (Taxus baccata L.)
La fusta és dura, pesada, flexible, fina, mal·leable.
HERBA DE SANT ROBERT (Geranium robertianum L.)
És planta tota ella olorosa.
TIL·LER (Tilia cordata Miller)
Arbre de la família de les Tiliàcies.
FENIGREC (Trigonella foenum-graecum L.)
Gènere de lleguminoses anual silvestre força similar a l’alfals.
MALVÍ (Althaea officinalis L.)
ETIMOLOGIA: deriva del grec ἄλθειν (guarir).
LILÀ (Syringa vulgaris L.)
Arbre petit de fulla caduca.
MUGUET (Convallaria majalis L.)
És una herba vivaç, rizomatosa, que forma denses colònies.
MARDUIX (Origanum majorana L.)
El marduix és una planta no autòctona de Catalunya.
ROSER SILVESTRE (Rosa canina L.)
Arbust de (0.5) 1 a 3 (6) m d’alçària.
CARD MARIÀ (Silybum marianum (L.))
El card marià és una dicotiledònia que pertany a la gran família de les Compostes.
LLEDONER (Celtis australis L. )
El lledoner és un arbre corpulent caducifoli.
BÚGULA (Ajuga reptans L.)
Pot arribar a fer 40 cm d’alçada.
PI ROIG (Pinus sylvestris L.)
El tronc en general és recte, però pot adoptar formes com de canelobre, com al famós Pi de les Tres Branques.
HERBA DE SANT ROC (PULICARIA DYSENTERICA (L.)Bernh.)
Les flors ligulades sobresurten molt...
POLIOL (Mentha pulegium L.)
És una herba vivaç, molt olorosa.
MALROIG (Marrubium vulgare L.)
Són fàcils de distingir, pel color blanquinós, ja que són molt peludes, i més encara pel sabor extremadament amargant.
MALROIG NEGRE (Ballota nigra L. )
Planta herbàcia de 40 a 80 cm d'alçària.
FLORAVIA (Centaurea calcitrapa L.)
És una planta punxosa que no té flors ligulades.
PLANTATGE DE FULLA GROSSA (Plantago major L.)
ETIMOLOGIA: del llatí “-planta-” (planta del peu); i “-ago-” (com). Plantago ja era el nom popular llatí.
MALVA (MALVA SYLVESTRIS L.)
...la Malva sylvestris ve a ser la malva per antonomàsia...
SÀLVIA ROMANA (Salvia sclarea L.)
Les tiges són dretes, ramificades, molt peludes a la zona inferior....
LLÚPOL (Humulus lupulus L.)
Liana vivaç rizomatosa que forma colònies atapeïdes.
MARIALLUÏSA (Aloysia citriodora Palau)
ÉS un arbust no herbaci ni radicant, amb fulles simples...
GINKGO (Ginkgo biloba L.)
Alguns científics, com ara CHARLES DARWIN, l’han pres per un fòssil vivent.
BOIXEROLA (ARCTOSTAPHYLOS UVA-URSI (L.) Sprengel)
La boixerola és una mata perenne, coriàcia, ajaguda o reptant.
NABIU (VACCINIUM MYRTILLUS L.)
És un petit arbust perenne, de fulles (1-3 cm) caduques.
VARA D'OR (Solidago virgaurea L.)
ETIMOLOGIA: de «solido» (consolidar), «ago» (avançar) i «virga» (vara) «aurea» (daurat). Fa avançar la consolidació de les ferides com si fos una vareta màgica d’or.
MORERA (Morus nigra L.)
El gènere Morus comprèn unes 24 espècies.
GERDERA (Rubus idaeus L. )
El fruit és de color vermell viu i amb aroma dolça típica.
GINEBRE (Juniperus communis L.)
És un arbust perennifoli dioic.
AVELLANER Corylus avellana L.
Etimologia: de «Corys» casc» i Avella (població d’Itàlia, a l’E de Nàpols).
POMERA (Malus domestica Borckh.)
La pomera és un petit arbre caducifoli de la família de les Rosàcies.
BUDDLEJA (BUDDLEJA DAVIDII Franchet
ETIMOLOGIA: Buddleja: nom genèric atorgat en honor d’ ADAM BUDDLE, botànic i rector a Essex, Anglaterra, el segle XVIII. «Davidii»: en honor d’ ARMAND DAVID, misioner naturalista francès, nascut vora Baiona (Espelette), que la descobrí el 1869.
ARÇ BLANC (Crataegus monogyna Jacq.)
Etimologia: "Crato" significa «agafar». «Ego» és «el jove». "Monogyna" significa que tÉ un sol aparell sexual (femení).
MADUIXERA (Fragaria vesca L. )
És una planta de fins a 25 cm d’alçada.
TRÈMOL (Populus tremula L.
És un arbre caducifoli, de la família de les Salicàcies.
ALOE VERA ( Aloe vera L. )
Planta suculenta perenne.
HERBA CUQUERA (Tanacetum vulgare L.)
És una herba d’aroma intensa i desagradable.
SARAGATONA (Plantago arenaria Waldst. & Kit.)
És una planta anual, de fins a 50(80) cm d’alçada.
SÀLVIA (SALVIA OFFICINALIS L.)
El gènere Salvia es distingeix perquè la corol·la té dos llavis ben marcats.
FORQUILLES (ERODIUM CICUTARIUM (L.) )
És una herba anual o bisanual.
CICUTA (Conium maculatum L.
La cicuta és una planta herbàcia, de la família de l’api.
Valeriana ( VALERIANA OFFICINALIS L.)
Planta de fins a 1 m d'alçada, amb tiges buides per dins.
VIBURN (VIBURNUM OPULUS L.)
És un arbust que sol fer 2 m d’alçada.
Matafoc (PLANTAGO SEMPERVIRENS Crantz)
Plantago sempervirens és una planta llenyosa a la base.
Verbena (VERBENA OFFICINALIS L.)
Verbena officinalis és una herba que pot arribar a fer 180 cm d’alçada...
ROMANÍ (Rosmarinus officinalis L.)
Arbust perenne molt ramificat i molt aromàtic.
MILL DEL SOL (LITHOSPERMUM OFFICINALE L.
És una herba (boraginàcia) vivaç, amb rel axonomorfa grossa.
Fonoll (Foeniculum vulgare Miller )
És una herba perenne, aromàtica, comestible...
XIPRER (Cupressus sempervirens L.)
És un arbre que pot arribar a fer 45 m d’alçada.
Segell de Salomó (Polygonatum odoratum (Mill.))
Té les flors formades per tèpals, no distingibles entre sèpals i pètals.
Gaó (ONONIS SPINOSA L.)
Petit arbust molt ramificat i intricat, que no sembla espinós vist fins i tot de la vora...
Rementerola-poliol (Calamintha menthifolia Host)
La rementerola es distingeix per tenir les fulles somerament dentades.
OM (Ulmus minor Miller)
Els oms són arbres caducifolis, de ramificació simpòdica...
Farigola (Thymus vulgaris L. )
És molt olorosa, amb aroma agradable, embriagant, picant.
Heura (Hedera helix L.)
És una liana perenne que pot arribar als 30 m de longitud.
Fumària (FUMARIA OFFICINALIS L.)
Fumaria officinalis té les flors petites (8 mm) i molt rosades.
Faig (Fagus sylvatica L.)
El faig és un arbre majestuós, caducifoli, que pot arribar a 50 m d’alçada...
Marihuana (CANNABIS SATIVA L.)
Planta de la família de les Cannabàcies dins l’ordre de les Urticals.
Margaridoia (BELLIS PERENNIS L.)
És una planta menuda, tova, amb una roseta de fulles a la base que no emergeix massa del terra.
CORNIOL (AQUILEGIA VULGARIS L)
És una herba vivaç que pot arribar a fer 1.5 m d’alçada, de tiges primes, peludetes, fulles 1-2-trilobulades, molt planes.
Herba fetgera (Anemone hepatica L.)
És una petita planta herbàcia perenne o vivaç que no sobrepassa els 20 cm d'alçada.
Espígol (Lavandula angustifolia Miller)
(Lavandula latifolia Medik)
(Lavandula ×intermedia Emeric ex Loisel.)
Dins la família de les labiades, el gènere Lavandula es distingeix per uns quants caràcters essencials. Les flors tenen dos llavis ben diferenciats.
Bosses vermelles (PHYSALISALKEKENGI L. [Sp. Pl. 1:183; 1753] 2n = 24 (= Alkekengi officinarum Moench)
Etimologia del nom científic. Deriva del mot grec «fisalís» (=ampolla).
Eupatori (Eupatorium cannabinum L. [1753, Sp. Pl. : 838] 2n=20,40)
És una planta herbàcia perenne o vivaç, de fins a 2 m d’altura.
Xicoira (Cichorium intybus L. [1753, Sp. Pl. : 813] 2n = 18).
La xicoira (Cichorium intybus L.) ha estat una planta coneguda i emprada pels antics egipcis.
ORELLA D'ÓS (RAMONDA MYCONII (L.) Reichenb. [1831, Fl. Germ. Exc. : 388] 2n = 48)
L’orella d’os, o borraina de roca, és una de les més belles flors prepirinenques.
Consolda (SYMPHYTUM OFFICINALE L.)
És una boraginàcia que és fàcil de distingir per les flors, que són tubuloses, sense gairebé limbe, i amb la gola del tub esquamosa.
Saüc (SAMBUCUS NIGRA L.)
Arbre poc alt (3-5 m, excepcionalment 9 m), dret, però de capçada molt ramificada.
Sempreviva (SEMPERVIVUM TECTORUM L.)
És una planta crassa de la família de les Crassulàcies. Té les flors amb més de 5 pètals soldats a la base no endurida,...
Heura de terra (Glechoma hederacea L.)
Planta delicada però vivaç, suaument peluda, amb tiges radicants arrapades al terra i tiges floríferes redreçades, simples, ...
Avet (Abies alba Miller).
L’avet és el menys muntanyenc dels arbres alpins, ja que pot baixar fins a la muntanya mitjana.
MERCURIAL (MERCURIALIS PERENNIS L.)
És una planta herbàcia, rizomatosa, baixa (normalment 0.5 m), dioica. Pertany a la família de les euforbiàcies.
Tarongina (Melissa officinalis L.)
Planta herbàcia, vivaç, molt aromàtica al fregar-se entre els dits, tot fent olor de Pomelo.
Menta (MENTHA PIPERITA L.)
Planta herbàcia vivaç, glabra, amb moltes tiges subterrànies horitzontals blanquinoses o groguenques, de secció quadrada, com les tiges aèries. Pot arribar a fer 80 cm d’alçada.
Camamilla (Matricaria recutita L)
És una mata herbàcia anual de fins a mig metre d'alçada. De vegades arriba als 80 cm. Les arrels en forma de fus penetren força planes dins de terra.
Llorer (Laurus nobilis L. )
Es pot usar per fer bastons, cércols, culleres, mànecs de magallons, marqueteria, tint (fruits).
Freixe (Fraxinus exclesior L.).
El freixe és un dels arbres que pot arribar a ser més grans dins del grup dels típicament europeus. Pot arribar als 40 m d’alçada i tenir més de mil anys..
FIGUERA (Ficus carica L.)
ETIMOLOGIA: Ficus era el nom llatí de la planta o de la figa. I Cària era una antiga regió del SW de Turquia.
Cua de vaca (ERIGERON CANADENSE L.)
És una herba anual o bianual, dreta, que pot arribar a fer 80 cm d’alçada. Les tiges no es ramifiquen a la base, normalment. ...
Celidònia(Chelidonium majus L.)
És una herba fràgil, fàcil de reconèixer si es trenca alguna tija o alguna fulla, pel làtex que regalima dels talls, que és de color groc primer, a la part aèria, i, al cap de poc, ataronjat.
Betònica (BETONICA OFFICINALIS L.)
Planta vivaç, herbàcia, de fulles ovals, oposades, crenades, dentades. Les superiors sèssils, les inferiors peciolades.
Bardana (Arctium lappa L.)
Arctium lappa és una planta bianual robusta, de 1.5 m d'alçada fins al uns 3 m, amb tiges rectes i fortes,
Donzell (Artemisia absinthium L.).
Dins la família de les Compostes o Asteraceae, el Donzell pertany a la subfamília de les Corimbíferes, amb moltes flors...
Ortiga (Urtica dioica L.)
L’ortiga és una planta herbàcia vivaç o perenne (en climes més benignes), que pot arribar en condicions òptimes fins a gairebé 2 m d'alçada.
Altimira (ARTEMISIA VULGARIS L.)
Pertany a la família de les Asteràcies o Compostes —que consta d’unes 23000 espècies—, i a la subfamília de les Corimbíferes;
Genciana groga (Gentiana lutea L.)
La subespècie típica (lutea) es caracteritza per tenir la corol·la amb lòbuls 4-5 vegades l’amplada, lanceolats, aguts (o poc obtusos), i els estams amb el filamnent d’11-18 mm...
Espernallac (Santolina chamaecyparissus L.)
Mata perenne, una mica llenyosa a la base, de rels molt resistents, i part aèria molt ramificada, molt aromàtica, amb fulles alternes, pinnatisectes
Arnica Montana (L. Species Plantarum 2: 884 (1753).
La planta és vivaç. Té fulletes oblongues o lanceolades (més amunt) enteres, oposades a la tija, sèssils. Aquestes parelles estan molt separades entre sí en altura...
Herba de l'ala (Inula helenium L.)
Al plorar Helena d’Esparta, quan era a Troia, i caure a terra les llàgrimes d’ella, va brotar aquesta planta. Altres diuen que duia la planta a sobre...
Calonge (NIGELLA SATIVA L.)
Les llavors d'aquesta planta es trobaren a la tomba de Tutankamon. Els romans empraven les llavors com a condiment picant, per exemple, al pa...
Boix (Buxus Sempervirens)
La fusta del boix és groguenca, llisa, molt homogènia; i l’escorça és fina, i entre grisa i groguenca. Els branquillons tenen 4 angles, i són pubèruls...
Noguera (Juglans Regia L.)
És un arbre que perd la fulla a l’hivern. L’escorça és llisa (excepte en arbres vells), i grisa. La fusta, considerada noble perquè dura i no es corca.
Calèndula (CALENDULA OFFICINALIS L.)
És una planta anual o bisanual, alta de fins a 40-50 cm, amb tiges anguloses ramificades, finamente hirtes. Es fa als jardins i als llurs voltants.
Leonorus Cardiaca L.
Labiada vivaç que pot arribar a 1.5 m d’alçada. Fa una mata ramificada radialment des de la base, pubescent. Les fulles inferiors són majors que les superiors.
Ricí (Ricinus communis L.)
El ricí era conegut ja a l’antic Egipte (segle XX a. C). Al papirus d’ Ebers (segle XVI a C) és mencionat com a purgant. La reina Cleòpatra (segle I a . C.) emprava l’oli de ricí...
Belladona (ATROPA BELLADONA L.)
La Belladona ja era emprada als temps de l’Antic Egipte, com a narcòtica, contra els dolors, per exemple, del càncer. A l’Antiga Grècia s’emprava durant els festivals dionisíacs.
Aloc (Vitex Agnus-Castus)
El gènere Vitex comprèn unes 250 espècies. Pertany a la família de les verbenàcies, però és molt afí a les labiades, per l’ADN. De tota manera, les labiades tenen...
Filipendula ulmaria (L.) Maxim.
La Reina dels Prats, tot i que és típica de la muntanya mitjana humida, puja als herbassars de megafòrbies de la zona subalpina. És molt amant de les vores dels recs...
COMI DE PRAT (CARUM CARVI L)
Actualment els botànics consideren que hi ha unes 25 espècies com a molt dins el gènere Carum. I és que moltes espècies que abans eren dins del gènere Carum...
MENTA ROMANA (TANACETUM BALSAMITA)
Segons la mitologia grega, Ganimedes, un jove ros i atractiu, serveix les copes a Júpiter. Va aconseguir aquesta feina immortal bevent l’aigua del Tanacet.
CUA DE GUILLA VERBASCUM SP. PL.
Els Verbascum primer s’havien agrupat dins les Solanàcies i després dins les Escrofulariàcies, però recentment s’han inclòs dins una nova família, les Verbascàcies.
Cirerer PRUNUS AVIUM L.
LUCIUS LICINIUS LUCULUS, general romà, el segle I a-C. va veure els cirerers a la costa SE del Mar Negre, a l’actual Turquia, vora Trebisonda, i en va dur a Roma.
Dent de Lleó (Taraxacum Wigg. sp. pl.)
Al món, els botànics especialitzats en aquest gènere calculen que hi poden haver unes 2500 espècies de Taraxacum...
Pota de Cavall (Tussilago farfara L.)
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues que apareixen en capítols únics al capdamunt cada un d’una tigeta peludeta, desprovista de fulles...
Évol (Sambucus Ebulus)
Dels tres saüquers de Catalunya, els Llevus són els que mai fan una tija llenyosa o arbret. És a dir, és una herba, tot i que pot arribar a gairebé dos metres d’alçada, si bé normalment no passa del metre i mig...
Milfulles (Achillea Millefolium)
És una herba de la família de les Compostes, subfamília de les Corimbíferes, i de la tribu de les Anthèmides. Es una herba robusta, de fulles molt dividides i, al cim, amb raïms de flors blanques (a vegades rosades)...
Hisop (Hyssopus officinalis)
L’Hisop és una labiada. Les seves flors tenen el calze amb 5 lòbuls gairebé iguals (i sense cap apèndix), i amb 15 nervis. Tenen la corol·la blava, netament bilabiada, amb el llavi superior poc convex i més curt que l’inferior...
Bedoll (Betula Alba)
El bedoll és un arbre que arriba molt al Nord a l’hemisferi boreal. Com més al sud més rar es fa. Font i Quer en trobà al Marroc, a la zona de Ketama. A la regió boreoalpina entre Amèrica del Nord, Europa...
Lliri (Lilium Candidum)
El lliri blanc o assutzena és un lliri originari del Líban, Palestina i Síria, però ha estat cultivat com a ornamental a Catalunya des de l’edat mitjana. En el llenguatge simbòlic s’ha associat a la castedat, virginitat...
Grèvol (Ilex Aquifolium)
D’aquesta espècie se n’han descrit almenys una desena de varietats silvestres, i una vintena de cultivades. Del mateix gènere, a Amèrica del Sud, especialment a Argentina i a Uruguai, s’empra molt l’ Ilex paraguayensis...
Pulmonària (Pulmonaria officinalis)
Les plantes d’aquest gènere tenen les fulles una mica peludes, oblongues, agudes a la punta, i amb taques blanques a tot al limbe que recorden les dels pulmons afectats per la tuberculosi...
Cucuts (Primula Veris L.)
Les plantes del gènere Primula L. pertanyen a la família de les Primulàcies. Són plantes amb arrels i tiges, amb fulles verdes i amb flors actinomorfes (de simetria radial) ben diferenciades...
Sajolida (Satureja montana L.)
És una mateta molt olorosa, sovint més ampla que alta (fins un pam i mig), atepeïda, amb el lluc llenyós, amb algunes de les rames ajagudes, de tiges fines però consistents. Les fulles són coriàcies, estretes, enteres o subenteres...
Agrimònia (Agrimonia eupatoria)
És una planta comuna, però en general poc abundant. Es troba des de les terres vora el mar fins als prats alpins. És fàcil veure-la als prats mitjanament humits i sobre sol argilós bàsic i ben adobat...