Monogràfics

A càrrec d'Alexis Rosell

Podeu trobar tots els monogràfics ordenats alfabèticament pel nom científic a Les plantes, dins de l'apartat EL JARDÍ.

PLANTES QUE CONVIDAREM

Recull d'11 plantes que de moment no són presents al Jardí Botànic de Gombrèn.

PLANTES AMERICANES

Recull de les 5 plantes americanes presents al Jardí Botànic de Gombrèn.

PLANTES DE L'HORT

Llegeix tot sobre les plantes de l'hort, com la ceba, l'all i el julibert...

foto crisantems

CRISANTEMS (Chrysanthemum × morifolium Ramat.)

Chrysanthemum significa «flor d’or».

foto glicínia

GLICÍNIA (Wisteria sinensis (Sims) Sweet)

Les flors, molt oloroses, estan disposades en raïms densos.

foto rumex

LLENGUA DE BOU (Rumex patientia L)

Fulles amples, llises; les inferiors oval-lanceolades, arrodonides o curtament atenuades a la base.

Imatge plataner

PLATANER (Platanus x hispanica Miller, Platanus orientalis, Platanus x acerifolia )

El plataner comú és un arbre caducifoli alt (fins a 50 m).

Imatge melca

MELCA (Sorghum bicolor (L.) Moench)

És una gramínia no llenyosa amb espigues no compactes.

foto desmai

DESMAI (Salix babylonica L.)

Al Ripollès destaca a Campdevànol el Desmai de Can Branques.

foto Calcida

CALCIDA (Cirsium arvense (L.) Scop)

Les flors, amb llur aroma, atrauen molts insectes.

Imatge broina

BROINA (Artemisia chamaemelifolia Vill.)

De color verd blavós fosc, i amb olor intensa, pesada.

Imatge botja d'escombres

BOTJA D'ESCOMBRES (Dorycnium pentaphyllum Scop.)

Aquesta espècie es distingeix per tenir les flors agrupades en caparrons de 5-15 flors.

Imatge consolda menor

CONSOLDA MENOR (Symphytum tuberosum L.)

Es coneix com a Consolda menor, Consolda petita, Mill bord o Nualòs

foto Herba mosquera

HERBA MOSQUERA (Galium mollugo L.)

Flors d’un blanc impur, de 3-4 mm de diàmetre.

Imatge abellera

ABELLERA (Ophrys apifera Hudson)

Més val preservar aquestes flors tan boniques i no arrencar les plantes.

Imatge hortènsia

HORTÈNSIA (Bergenia purpurascens (Hook.fil & Thomson) Engl.)

En general es fan en terrenys de clima fred.

foto Sàlvia vermella

SÀLVIA VERMELLA (Salvia microphylla Kunth in H. B. K.)

És una mata que pot arribar a 1.5 m d’alçària.

foto baluet

BLAUET (Veronica persica Poiret in Lam.)

Flors d’un blau cel, amb radis marcats més foscos i centre més blanc.

Imatge nespres

NESPRER (Eriobotrya japonica (Thunb.))

Les flors es troben formant panícules denses. Són blanques, oloroses.

Imatge almesquí

ALMESQUÍ (Narcissus assoanus Dufour in Schultes & Schultes fil.)

Flors del tot grogues, d’uns 2 cm de diàmetre, oloroses.

Imatge prímula

PRÍMULA (Primula vulgaris Hudson)

Conté nombroses llavors menudes. Són dispersades per les formigues.

foto herba de les mamelles

HERBA DE LES MAMELLES (Lapsana communis L.)

Cada capítol té 8-15 floretes ligulades.

foto tormentilla

TORMENTIL·LA (Potentilla tormentilla Necker)

És una planta polimorfa que s’adapta a molts ambients.

Imatge bambú

BAMBÚ (Phyllostachys aurea A. Riviere & C. Riviere)

Creix fins a 1 cm al dia quan és jove.

foto préssec

PRESSEGUER (Prunus persica (L.) Batsch)

El presseguer és un arbre fruiter que pot arribar a 8 m d’alçària.

foto gingebre

GINGEBRE (Zingiber officinale Roscoe)

Flors blanques una mica acolorides, en espiga estreta.

Imatge lleterassa

LLETERASSA (Euphorbia helioscopia L.)

La flor femenina està formada per 3 carpels.

foto bàlsam de jardí

BÀLSAM DE JARDÍ (Centranthus ruber (L.) DC. in Lam. & DC.)

Centranthus ruber és una herba glauca amb moltes tiges força juntes.

foto Cinerària

CINERÀRIA (Senecio cineraria DC)

En català també se li diu: donzell de mar, donzell marí.

foto raïm d'Oregon

RAÏM D'OREGON (Mahonia aquifolium (Pursh)Nutt.)

La flor té 6 pètals, 6 sèpals i 6 estams.

Imatge llet de gallina

LLET DE GALLINA (Ornithogalum divergens Boreau)

Es fa a prats sorrencs, camins més o menys salinitzats...

Imatge Tora

TORA BLAVA (Aconitum sp. L.)

Són plantes herbàcies que viuen a pastures de muntanya vora llocs.

Imatge Passiflora

PASSIFLORA (Passiflora caerulea L.)

En català també es coneix com: Passionària, Herba de la Passió,...

foto Orquídia

ORQUÍDIA (Dactylorhiza maculata (L.) Soó)

Flors de color de rosa més o menys fosc...

foto vinya

VINYA (Vitis vinifera L.)

Les plantes de vinya disposen de circells front a les fulles.

foto Pimpinella

PIMPINELLA (Sanguisorba minor Scop.)

Flors femenines normalment al cim del glomèruls .

foto Pa de cucut

PA I VI DE BOSC (Oxalis acetosella L.)

Les flors s'auto-fecunden, són clistògames.

Imatge Llinosa

LLINOSA (Linum usitatissimum L.)

La farina de llinosa obtinguda de triturar les llavors de lli normalment té color marró grogós.

Imatge Tabac

TABAC (Nicotiana tabacum L.)

En ambients poc humits conté més nicotina que en ambients molt humits.

foto Ordi

ORDI (Hordeum vulgare L.)

És una espècie que resisteix molt bé el fred i l’altura.

foto Fajol

FAJOL (Fagopyrum esculentum Moench)

No és un cereal, és la llavor d’una poligonàcia.

foto Herba de sant Benet

HERBA DE SANT BENET (Geum urbanum L.)

La soca és curta i fibrosa, i una mica aromàtica, recordant l’olor dels clavells.

Imatge Verdolaga

VERDOLAGA (Portulaca oleracea L.)

És una planta que té un metabolisme més eficient del normal, és a dir C4 i CAM enlloc de C3.

foto Carxofa

CARXOFA (Cynara scolymus L.)

El nucli de la carxofa és la part més tendra i comestible.

foto Girasol

GIRA-SOL (Helianthus anuus L.)

Són plantes anuals que poden arribar fer tres metres d'alçària.

Imatge Cua de cavall

CUA DE CAVALL (Equisetum arvense L.)

ETIMOLOGIA: Del llatí “equus /(-ui)” (cavall) i “setum “ (crin). “Arvense” = dels camps.

foto Ametller

AMETLLER (Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb )

Les flors poden ser blanques o rosades i neixen abans que les fulles.

foto Viola

VIOLA (Viola odorata L. )

Somniar amb violetes sol significar nostàlgia del passat, o felicitat discreta.

foto Vern

VERN (Alnus glutinosa (L.) Gaertner)

És un arbre caducifoli amant de terrenys humits i riberes de rieres i rius.

Imatge Moixera de guilla

MOIXERA DE GUILLA (Sorbus aucuparia L.)

Les flors atrauen moltes papallons i als jardins és un motiu més per plantar-ne.

Imatge Llorer reial

LLORER REIAL (Prunus laurocerasus L.)

És un arbre que pot créixer fins 10 m d’alçària, perennifoli, no espinós.

foto Passacamins

PASSACAMINS (Polygonum aviculare L. )

Les flors solen ser blanques verdoses, rarament rosades.

Imatge Olivera

OLIVERA (Olea europaea L.)

És un arbre que pot arribar com a molt a 15 m d’alçària.

Imatge Mill gruà

MILL GRUÀ (Lithospermum purpurocaeruleum L.)

És pilosa, amb pèls fins, transparents...

foto VÍDUA

VÍDUA (Knautia arvernensis(Briq.) Szabó )

En català també es coneix com: Vídua borda/ Herba negra/ Herba del mal de masclit...

foto Olivereta

OLIVERETA (Ligustrum vulgare L. )

Les fulles són més arrodonides com més basals siguin.

foto LLuquetó

LLUQUETÓ (Globularia vulgaris L.)

Les flors són blaves, sèssils, i s’agrupen en capítols molt densos solitaris a la tija.

Imatge Llengua d'ovella

LLENGUA D'OVELLA (Cynoglossum officinale L.)

És una herba bianual que arriba a 90 cm d’alçària.

Imatge Xuclamel xilostí

XUCLAMEL XILOSTÍ (Lonicera xylosteum L)

És un arbust de fins a 2 m d’alçària que té forma quasi esfèrica.

Imatge Vulnerària

VULNERÀRIA (Anthyllis vulneraria L.)

Flors de 8-20 mm, pedicel·lades o subsèssils.

foto ORELLA DE XAI

ORELLA DE XAI (Stachys byzantina C. Koch )

Stachys byzantina és una planta tota ella sedosa-llanosa blanquinosa.

foto peu de lleó

PEU DE LLEÓ (Alchemilla vulgaris L. )

El gènere Alchemilla es distingeix per no tenir ni punxes ni espines.

foto tortellatge-

TORTELLATGE (Viburnum lantana L. )

Els borrons, les branques joves i la cara de sota de les fulles té una pilositat pulverulenta.

foto trefola

TRÈFOLA (Trifolium pratense L.)

Flors de color rosat fosc, dretes, agrupades en caparrons subglobulosos subsèssils.

Imatge trepadella

TREPADELLA (Onobrychis viciifolia Scop.)

Té les llegums en forma de bola deforme amb una sola llavor.

Imatge salsifí

SALSIFÍ (Tragopogon pratensis L.)

També se'l coneix com: Barba de cabra/Salsifí de prat/ barba de frare, escurçonera, herba barbuda, inflabou, salsifia...

Imatge Tuia

TUIA (Platycladus orientalis (L.) Franco)

Els cons de pol·len es troben al cim de branquillons menuts, són grocs, ovals i d’uns 2 mm d’alçària.

foto sanícula-

SANÍCULA (Sanicula europaea L. )

És una planta herbàcia vivaç, de fins a 50 cm d’alçària.

Imatge escrofulària

ESCROFULÀRIA (Scrophularia nodosa L.)

Les tiges poden arribar a fer 1.5 m d’alçària i poden ser ramificades.

Imatge sanguinyol

SANGUINYOL (Cornus sanguinea L.)

És un arbust caducifoli amb branques joves rogenques i fulles a la tardor molt vermelles.

Imatge tàrrec de prat

TÀRREC DE PRAT (Salvia pratensis L.)

Salvia pratensis es distingeix per ser herbàcia vivaç, no llenyosa, amb fulles no hastades o cordades...

foto sempreviva-

SEMPREVIVA (Helichrysum stoechas (L.) Moench )

Té els capítols amb flors bisexuades al centre, tubuloses, regulars...

Imatge ruda

RUDA (Ruta chalepensis L.)

Les plantes del gènere Ruta L. són perennes i fan olor pesant, molt penetrant.

Imatge sanet de pagès

SANET DE PAGÈS (Daphne laureola L.)

En català es coneix com: Lloreret/ Lloriola / Sanet / Sanet de pagesos.

Imatge herba queixalera

HERBA QUEIXALERA (Hyoscyamus niger L.)

És coneguda com a gotets, herba de Santa Maria, herba de la Mare de Déu, herba del mal de queixal, herba queixalera...

foto herba de santa Bàrbara-

HERBA DE SANTA BÀRBARA (Barbarea sp. pl. )

Es distingeix per tenir el fruit allargat, estret, almenys el triple de llarg que gruixut.

foto herba de la serp

HERBA DE LA SERP (Dracunculus vulgaris Schott in Schott & Endl.)

Per fora és verdosa i per dins porpra-castany.

Imatge fonoll de porc

FONOLL DE PORC (Peucedanum officinale L.)

En català es coneix com: Cua de porc o fenoll de porc.

Imatge esparraguera

ESPARREGUERA (Asparagus acutifolius L)

Un bon manat d’espàrrecs es pot convertir en una esplèndida truita.

Imatge falguera

FALGUERA (Dryopteris filix-mas (L.) Schott)

És coneguda com a Falguera mascle o Falzia mascle.

foto herba melsera-

HERBA MELSERA (Asplenium scolopendrium L. )

Als Bufadors de Beví les veureu en tot el seu esplendor.

foto escabiosa

ESCABIOSA (Succisa pratensis Moench)

Cada flor té calze i calicle i les flors s’agrupen formant caparrons.

Imatge herba talpera

HERBA TALPERA (Datura stramonium L.)

Les tiges poden arribar a fer gairebé 2 m d’alçària.

imatge cincenrama

CINC-EN-RAMA (Potentilla reptans L.)

Es distingeix per tenir les fulles palmaticompostes.

Imatge cardot gros

CARDOT GROS (Onopordum acanthium L)

Card bisanual blanquinós de fins a 3 m d’alçària.

Imatge falsa àrnica

FALSA ÀRNICA (Pallenis spinosa (L.) Cass.)

Flors en capítols, protegits per un involucre de bràctees disposades en 2 o 3 rengles.

foto GOSSETS-

GOSSETS (Antirrhinum majus L. )

Molts dels noms populars fan referència a que prement pels costats la flor s’obre com si fos una boca.

Imatge cabell d'àngel

CABELL D'ÀNGEL (Cuscuta epithymum (L.) L.)

S’alimenta a través d’haustoris que xuclen la saba de les plantes que parasiten.

imatge corniera

CORNIERA (Amelanchier ovalis Medik.)

Arbust caducifoli de fins a 5 m d’alçària.

Imatge corretjolagrossa

CORRETJOLA GROSSA (Calystegia sepium (L.) R. Br. )

Flors pentàmeres, bracteolades, sèssils.

Imatge dolçamare

DOLÇAMARE (Solanum dulcamara L.)

És una mata de 1-2 metres d’alçària, una mica enfiladissa.

foto dauradella

DAURADELLA (Asplenium ceterach L.)

En temps de sequera canvien molt l’aspecte, apareixent molt arrugades, però recuperen la forma quan torna a haver-hi prou humitat.

foto caputxina

CAPUTXINA (Tropaeolum majus L.)

Les flors, (igual que les de la rosella de Califòrnia) sembla que desprenguin llum pròpia quan el dia enfosqueix.

Imatge cap d'ase

CAP D'ASE (Lavandula stoechas L.)

Lavandula stoechas fa mates molt oloroses, denses.

imatge lot corniculat

LOT O CORONA DE REI (Lotus corniculatus L.)

En català es coneix com: Corona de rei/ gurlanda, trefla, urlanda.

Imatge castanyer

CASTANYER BORD (Aesculus hippocastanum L. )

No són comestibles, són molt amargues.

Imatge sarsaparrella

SARSAPARRELLA (Smilax aspera L)

L’arítjol és una liana dioica, perenne, espinosa, de tiges dures difícils de trencar

foto TORDILI

TORDILI (Tordylium maximum L.)

Tota ella aspra; s'enganxa a la roba al passar tocant-la.

imatge auró

AURÓ (Acer campestre L.)

Unes flors són totes masculines i les altres totes femenines, al mateix arbre.

Imatge acant

ACANT (Acanthus mollis L. )

Ala d'àngel /Acant / Cànem de bruixa / Carnera / Herba carnera / Herba geganta.

Imatge angèlica

ANGÈLICA (Angelica sylvestris L.)

És biennal, monocàrpica, que quan floreix ja es mor.

Imatge borrraina

BORRAINA (Borago officinalis L.)

És una planta herbàcia anual que pot arribar a fer 90 cm d’alçària.

imatge esparraguera

ESPARREGUERA (Asparagus officinalis L.)

Almenys es cuinen els espàrrecs des del segle III.

Imatge acàcia

ACÀCIA (Robinia pseudoacacia L. )

La Robinia pseudoacacia és un arbre de fulla caduca que pot arribar a fer 40 metres alçària.

Imatge bistorta

BISTORTA (Polygonum bistorta L.)

La flor té 8 estams sobresortints, 3 estils lliures.

foto aro

ARO (Arum italicum Miller)

La part de la flor masculina fa una anella 3-4 vegades més curta que la part femenina.

foto botja

BOTJA (Artemisia campestris L.)

La planta fa arrels que poden rebrotar per formar una colònia densa.

Imatge flor arç negre

ARÇ NEGRE (Prunus spinosa L.)

L’aranyoner és un arbust que sol fer entre 1 i 2 metres d’alçària.

imatge borrissol

BORRISSOL (Stellaria media (L.) Vill.)

Té les flors dialipètales isostèmones, amb 5 pètals bipartits.

Imatge farigola borda

FARIGOLA BORDA (Coris monspeliensis L. )

Fulles molt abundants i densament disposades.

Imatge camamilla borda

CAMAMILLA BORDA (Tanacetum parthenium (L.))

La tija és corbada ascendent i una mica lignificada a la base.

imatge moixera

MOIXERA (Sorbus aria (L.) Crantz)

La fusta és molt dura, de color entre blanc i roig.

Imatge baladre

BALADRE (Nerium oleander L.)

El baladre és un arbust que pot arribar a 4 m d’alçària.

foto veladre

VELADRE DE MUNTANYA (Veratrum album L.)

Veratrum album és una planta robusta (fins a 2 m).

imatge trèvol

TRÈVOL BORD (Trifolium repens L.)

Trobar un trèvol de quatre fulles sempre s’ha dit que porta sort.

foto marxívol

MARXÍVOL GRAN (Helleborus viridis L. )

Tija floral apareixent abans que les fulles.

Imatge allenc

ALLENC (Alliaria petiolata (M. Bieb.))

És una planta bianual, una mica pilosa a la base.

Imatge nyamera

NYÀMERA (Helianthus tuberosus L.)

Floreix pel setembre amb flors d’un groc molt brillant.

foto roldor

ROLDOR (Coriaria myrtifolia L.)

El roldor és un arbust que sol formar colònies denses.

foto peu de llop

PEU DE LLOP (Lycopus europaeus L.)

Lycopus europaeus és una herba quasi o ben bé aquàtica.

Imatge codonys

CODONYER (Cydonia oblonga Miller)

Etimologia: de Κυδωνία, antiga ciutat de Creta

imatge canya

CANYA (Arundo donax L.)

Les fulles tenen un parell d’orelletes a la base del limbe, allargades.

Imatge lliri blau

LLIRI BLAU (Iris germanica L. )

Aquest lliri és planta perenne que pot arribar fer 80 cm d’alçària.

Imatge herba de la feridura

HERBA DE LA FERIDURA (Stachys recta L.)

Es distingeix dins el gènere per les flors blanques.

foto gram

GRAM (Cynodon dactylon (L.) Pers.)

Resisteix l’arada, el foc i petites dosis d'herbicida.

imatge enganxagossos

ENGANXAGOSSOS (Xanthium spinosum L.)

És una planta anual que pot arribar a fer 1 m d’alçària.

Imatge herba felera

HERBA FELERA (Rubia peregrina L. )

Flors d’un groc pàl·lid disposades en petites cimes axil·lars i terminals.

Imatge girasoldemarge

GIRA-SOL DE MARGE (Psoralea bituminosa L.)

Herba perenne de fins a 1.5 m d’alçària.

Imatge ginestademuntanya

GINESTA DE MUNTANYA (Cytisus scoparius (L.))

Arbust de més d’1 metre d’alçària.

imatge herba BLAVA

HERBA BLAVA (Polygala calcarea F.W. Schultz)

És planta vivaç, de soca dura, de sabor herbaci.

Imatge espinacal

ESPINACAL (Eryngium campestre L. )

És molt fàcil distingir aquest gènere per les fulles i involucres espinosos.

foto grosella

GROSELLERS (Ribes rubrum L.)(Ribes nigrum L.)

Els grosellers són de la família de les Grossulariàcies.

foto flor de neu

FLOR DE NEU (Leontopodium alpinum Cass.)

La flor de neu és una herba perenne tota revestida d’un toment blanc.

imatge herba pigotera

HERBA PIGOTERA (Polypodium vulgare L.)

Daurada, falguera, foguera de bosc, herba pigotera, polipodi...

Imatge didalera

DIDALERA GROGA (Digitalis lutea L.)

Flors d’un groc blanquinós, sense venes ni taques...

Imatge orenga

ORENGA (Origanum vulgare L. )

Oreng, herba musca, orega, clements, herba de Nostra Senyora, fainó...

imatge cebollí

CEBOLLÍ (Allium schoenoprasum L.)

Les fulles són persistents, acuminades, buides per dins...

Imatge salicaria

SALICÀRIA (Lythrum salicaria L. )

És planta perenne que pot sobrepassar 1.5 m d’alçària.

 apegalós

APEGALÓS (Galium aparine L.)

Apegalós, Amor d'hortolà, Apegalosa, Gats, Herba de gallina...

foto card

ESCARDOT (Dipsacus fullonum L. )

Les fulles són de color verd clar amb el limbe oblong lanceolat.

Imatge didorta

DIDORTA (Clematis vitalba L. )

Clematis vitalba es distingeix per ser una liana trepadora amb tiges massisses.

foto onagra

ONAGRA (Oenothera biennis L. )

Es distingeixen per tenir flors dialipètales, inferovàriques...

imatge vincapervinca

VINCAPERVINCA (Vinca major L.)

És una planta herbàcia, rizomatosa, força dreta...

Imatge verònica

VERÒNICA DE BOSC (Veronica officinalis L.)

Es caracteritza pel calze amb 4 lòbuls...

Imatge morritort bord

MORRITORT BORD (Lepidium latifolium L.)

Els pètals iguals o més llargs que els sèpals.

foto herba del traidor

HERBA DEL TRAIDOR (Prunella hastifolia Brot. )

Les flors tenen un pedicel molt curt.

imatge bossa de pastor

BOSSA DE PASTOR (Capsella bursa-pastoris (L.) Medik.)

És una herba a tot estirar bianual.

foto alzina

ALZINA I ROURE (QUERCUS ILEX L. QUERCUS SP. )

Es reconeix tant l’alzina com el roure per la duresa de la fusta.

Imatge fenigrec

FENIGREC (Trigonella foenum-graecum L.)

Gènere de lleguminoses anual silvestre força similar a l’alfals.

 malví

MALVÍ (Althaea officinalis L.)

ETIMOLOGIA: deriva del grec ἄλθειν (guarir).

Imatge muguet

MUGUET (Convallaria majalis L.)

És una herba vivaç, rizomatosa, que forma denses colònies.

imatge marduix

MARDUIX (Origanum majorana L.)

El marduix és una planta no autòctona de Catalunya.

Imatge card

CARD MARIÀ (Silybum marianum (L.))

El card marià és una dicotiledònia que pertany a la gran família de les Compostes.

Imatge pi

PI ROIG (Pinus sylvestris L.)

El tronc en general és recte, però pot adoptar formes com de canelobre, com al famós Pi de les Tres Branques.

imatge herba de sant roc

HERBA DE SANT ROC (PULICARIA DYSENTERICA (L.)Bernh.)

Les flors ligulades sobresurten molt...

Imatge malroig

MALROIG (Marrubium vulgare L.)

Són fàcils de distingir, pel color blanquinós, ja que són molt peludes, i més encara pel sabor extremadament amargant.

foto floravia

FLORAVIA (Centaurea calcitrapa L.)

És una planta punxosa que no té flors ligulades.

Imatge plantatge

PLANTATGE DE FULLA GROSSA (Plantago major L.)

ETIMOLOGIA: del llatí “-planta-” (planta del peu); i “-ago-” (com). Plantago ja era el nom popular llatí.

imatge malva

MALVA (MALVA SYLVESTRIS L.)

...la Malva sylvestris ve a ser la malva per antonomàsia...

Imatge sàlvia romana

SÀLVIA ROMANA (Salvia sclarea L.)

Les tiges són dretes, ramificades, molt peludes a la zona inferior....

Imatge llúpol

LLÚPOL (Humulus lupulus L.)

Liana vivaç rizomatosa que forma colònies atapeïdes.

MARIALLUÏSA (Aloysia citriodora Palau)

ÉS un arbust no herbaci ni radicant, amb fulles simples...

foto ginkgo

GINKGO (Ginkgo biloba L.)

Alguns científics, com ara CHARLES DARWIN, l’han pres per un fòssil vivent.

Imatge boixerola

BOIXEROLA (ARCTOSTAPHYLOS UVA-URSI (L.) Sprengel)

La boixerola és una mata perenne, coriàcia, ajaguda o reptant.

imatge nabiu

NABIU (VACCINIUM MYRTILLUS L.)

És un petit arbust perenne, de fulles (1-3 cm) caduques.

Imatge vara d'or

VARA D'OR (Solidago virgaurea L.)

ETIMOLOGIA: de «solido» (consolidar), «ago» (avançar) i «virga» (vara) «aurea» (daurat). Fa avançar la consolidació de les ferides com si fos una vareta màgica d’or.

GERDERA (Rubus idaeus L. )

El fruit és de color vermell viu i amb aroma dolça típica.

Imatge d'avellaner

AVELLANER Corylus avellana L.

Etimologia: de «Corys» casc» i Avella (població d’Itàlia, a l’E de Nàpols).

imatge pomera

POMERA (Malus domestica Borckh.)

La pomera és un petit arbre caducifoli de la família de les Rosàcies.

Imatge buddleja

BUDDLEJA (BUDDLEJA DAVIDII Franchet

ETIMOLOGIA: Buddleja: nom genèric atorgat en honor d’ ADAM BUDDLE, botànic i rector a Essex, Anglaterra, el segle XVIII. «Davidii»: en honor d’ ARMAND DAVID, misioner naturalista francès, nascut vora Baiona (Espelette), que la descobrí el 1869.

Imatge arç blanc

ARÇ BLANC (Crataegus monogyna Jacq.)

Etimologia: "Crato" significa «agafar». «Ego» és «el jove». "Monogyna" significa que tÉ un sol aparell sexual (femení).

foto trèmol

TRÈMOL (Populus tremula L.

És un arbre caducifoli, de la família de les Salicàcies.

imatge herba cuquera

HERBA CUQUERA (Tanacetum vulgare L.)

És una herba d’aroma intensa i desagradable.

Imatge saragatona

SARAGATONA (Plantago arenaria Waldst. & Kit.)

És una planta anual, de fins a 50(80) cm d’alçada.

Imatge sàlvia

SÀLVIA (SALVIA OFFICINALIS L.)

El gènere Salvia es distingeix perquè la corol·la té dos llavis ben marcats.

foto cicuta

CICUTA (Conium maculatum L.

La cicuta és una planta herbàcia, de la família de l’api.

Imatge de valeriana

VALERIANA ( VALERIANA OFFICINALIS L.)

Planta de fins a 1 m d'alçada, amb tiges buides per dins.

Imatge matafoc

MATAFOC (PLANTAGO SEMPERVIRENS Crantz)

Plantago sempervirens és una planta llenyosa a la base.

Imatge verbena

VERBENA (VERBENA OFFICINALIS L.)

Verbena officinalis és una herba que pot arribar a fer 180 cm d’alçada...

ROMANÍ (Rosmarinus officinalis L.)

Arbust perenne molt ramificat i molt aromàtic.

foto mill del sol

MILL DEL SOL (LITHOSPERMUM OFFICINALE L.

És una herba (boraginàcia) vivaç, amb rel axonomorfa grossa.

Imatge de fonoll

FONOLL (Foeniculum vulgare Miller )

És una herba perenne, aromàtica, comestible...

imatge xiprer

XIPRER (Cupressus sempervirens L.)

És un arbre que pot arribar a fer 45 m d’alçada.

Imatge segell de salomó

SEGELL DE SALOMÓ (Polygonatum odoratum (Mill.))

Té les flors formades per tèpals, no distingibles entre sèpals i pètals.

Imatge gaó

GAÓ (ONONIS SPINOSA L.)

Petit arbust molt ramificat i intricat, que no sembla espinós vist fins i tot de la vora...

REMENTEROLA-POLIOL (Calamintha menthifolia Host)

La rementerola es distingeix per tenir les fulles somerament dentades.

foto om

OM (Ulmus minor Miller)

Els oms són arbres caducifolis, de ramificació simpòdica...

Imatge de farigola

FARIGOLA (Thymus vulgaris L. )

És molt olorosa, amb aroma agradable, embriagant, picant.

Imatge heura

HEURA (Hedera helix L.)

És una liana perenne que pot arribar als 30 m de longitud.

Imatge fumària

FUMÀRIA (FUMARIA OFFICINALIS L.)

Fumaria officinalis té les flors petites (8 mm) i molt rosades.

imatge faig

FAIG (Fagus sylvatica L.)

El faig és un arbre majestuós, caducifoli, que pot arribar a 50 m d’alçada...

foto maria

MARIHUANA (CANNABIS SATIVA L.)

Planta de la família de les Cannabàcies dins l’ordre de les Urticals.

Imatge de margaridoia

MARGARIDOIA (BELLIS PERENNIS L.)

És una planta menuda, tova, amb una roseta de fulles a la base que no emergeix massa del terra.

imatge corniol

CORNIOL (AQUILEGIA VULGARIS L)

És una herba vivaç que pot arribar a fer 1.5 m d’alçada, de tiges primes, peludetes, fulles 1-2-trilobulades, molt planes.

Imatge herba fetgera

HERBA FETGERA (Anemone hepatica L.)

És una petita planta herbàcia perenne o vivaç que no sobrepassa els 20 cm d'alçada.

Imatge espígol

ESPÍGOL (Lavandula angustifolia Miller)
(Lavandula latifolia Medik)
(Lavandula ×intermedia Emeric ex Loisel.)

Dins la família de les labiades, el gènere Lavandula es distingeix per uns quants caràcters essencials. Les flors tenen dos llavis ben diferenciats.

BOSSES VERMELLES (PHYSALISALKEKENGI L. [Sp. Pl. 1:183; 1753] 2n = 24 (= Alkekengi officinarum Moench)

Etimologia del nom científic. Deriva del mot grec «fisalís» (=ampolla).

foto eupatori

EUPATORI (Eupatorium cannabinum L. [1753, Sp. Pl. : 838] 2n=20,40)

És una planta herbàcia perenne o vivaç, de fins a 2 m d’altura.

Imatge de xicoira

XICOIRA (Cichorium intybus L. [1753, Sp. Pl. : 813] 2n = 18).

La xicoira (Cichorium intybus L.) ha estat una planta coneguda i emprada pels antics egipcis.

imatge ORELLA D'ÓS

ORELLA D'ÓS (RAMONDA MYCONII (L.) Reichenb. [1831, Fl. Germ. Exc. : 388] 2n = 48)

L’orella d’os, o borraina de roca, és una de les més belles flors prepirinenques.

Imatge consolda

CONSOLDA (SYMPHYTUM OFFICINALE L.)

És una boraginàcia que és fàcil de distingir per les flors, que són tubuloses, sense gairebé limbe, i amb la gola del tub esquamosa.

Imatge de saüc

SAÜC (SAMBUCUS NIGRA L.)

Arbre poc alt (3-5 m, excepcionalment 9 m), dret, però de capçada molt ramificada.

SEMPREVIVA (SEMPERVIVUM TECTORUM L.)

És una planta crassa de la família de les Crassulàcies. Té les flors amb més de 5 pètals soldats a la base no endurida,...

foto llorer

HEURA DE TERRA (Glechoma hederacea L.)

Planta delicada però vivaç, suaument peluda, amb tiges radicants arrapades al terra i tiges floríferes redreçades, simples, ...

Imatge de avet

AVET (Abies alba Miller).

L’avet és el menys muntanyenc dels arbres alpins, ja que pot baixar fins a la muntanya mitjana.

imatge mercurial

MERCURIAL (MERCURIALIS PERENNIS L.)

És una planta herbàcia, rizomatosa, baixa (normalment 0.5 m), dioica. Pertany a la família de les euforbiàcies.

Imatge tarongina

TARONGINA (Melissa officinalis L.)

Planta herbàcia, vivaç, molt aromàtica al fregar-se entre els dits, tot fent olor de Pomelo.

Imatge de menta

MENTA (MENTHA PIPERITA L.)

Planta herbàcia vivaç, glabra, amb moltes tiges subterrànies horitzontals blanquinoses o groguenques, de secció quadrada, com les tiges aèries. Pot arribar a fer 80 cm d’alçada.

CAMAMILLA (Matricaria recutita L)

És una mata herbàcia anual de fins a mig metre d'alçada. De vegades arriba als 80 cm. Les arrels en forma de fus penetren força planes dins de terra.

foto llorer

LLORER (Laurus nobilis L. )

Es pot usar per fer bastons, cércols, culleres, mànecs de magallons, marqueteria, tint (fruits).

Imatge de freixe

FREIXE (Fraxinus exclesior L.).

El freixe és un dels arbres que pot arribar a ser més grans dins del grup dels típicament europeus. Pot arribar als 40 m d’alçada i tenir més de mil anys..

FIGUERA (Ficus carica L.)

ETIMOLOGIA: Ficus era el nom llatí de la planta o de la figa. I Cària era una antiga regió del SW de Turquia.

Imatge de calonge

CUA DE VACA (ERIGERON CANADENSE L.)

És una herba anual o bianual, dreta, que pot arribar a fer 80 cm d’alçada. Les tiges no es ramifiquen a la base, normalment. ...

CELIDÒNIA (Chelidonium majus L.)

És una herba fràgil, fàcil de reconèixer si es trenca alguna tija o alguna fulla, pel làtex que regalima dels talls, que és de color groc primer, a la part aèria, i, al cap de poc, ataronjat.

BETÒNICA (BETONICA OFFICINALIS L.)

Planta vivaç, herbàcia, de fulles ovals, oposades, crenades, dentades. Les superiors sèssils, les inferiors peciolades.

foto bardana

BARDANA (Arctium lappa L.)

Arctium lappa és una planta bianual robusta, de 1.5 m d'alçada fins al uns 3 m, amb tiges rectes i fortes,

Imatge de donzell

DONZELL(Artemisia absinthium L.).

Dins la família de les Compostes o Asteraceae, el Donzell pertany a la subfamília de les Corimbíferes, amb moltes flors...

Imatge de calonge

ORTIGA (Urtica dioica L.)

L’ortiga és una planta herbàcia vivaç o perenne (en climes més benignes), que pot arribar en condicions òptimes fins a gairebé 2 m d'alçada.

ALTIMIRA (ARTEMISIA VULGARIS L.)

Pertany a la família de les Asteràcies o Compostes —que consta d’unes 23000 espècies—, i a la subfamília de les Corimbíferes;

GENCIANA GROGA (Gentiana lutea L.)

La subespècie típica (lutea) es caracteritza per tenir la corol·la amb lòbuls 4-5 vegades l’amplada, lanceolats, aguts (o poc obtusos), i els estams amb el filamnent d’11-18 mm...

ESPERNALLAC (Santolina chamaecyparissus L.)

Mata perenne, una mica llenyosa a la base, de rels molt resistents, i part aèria molt ramificada, molt aromàtica, amb fulles alternes, pinnatisectes

Imatge de arnica montana

ÀRNICA MONTANA (L. Species Plantarum 2: 884 (1753).

La planta és vivaç. Té fulletes oblongues o lanceolades (més amunt) enteres, oposades a la tija, sèssils. Aquestes parelles estan molt separades entre sí en altura...

Imatge de ilenium

HERBA DE L'ALA (Inula helenium L.)

Al plorar Helena d’Esparta, quan era a Troia, i caure a terra les llàgrimes d’ella, va brotar aquesta planta. Altres diuen que duia la planta a sobre...

Imatge de calonge

CALONGE (NIGELLA SATIVA L.)

Les llavors d'aquesta planta es trobaren a la tomba de Tutankamon. Els romans empraven les llavors com a condiment picant, per exemple, al pa...

BOIX (Buxus Sempervirens)

La fusta del boix és groguenca, llisa, molt homogènia; i l’escorça és fina, i entre grisa i groguenca. Els branquillons tenen 4 angles, i són pubèruls...

NOGUERA (Juglans Regia L.)

És un arbre que perd la fulla a l’hivern. L’escorça és llisa (excepte en arbres vells), i grisa. La fusta, considerada noble perquè dura i no es corca.

CALÈNDULA (CALENDULA OFFICINALIS L.)

És una planta anual o bisanual, alta de fins a 40-50 cm, amb tiges anguloses ramificades, finamente hirtes. Es fa als jardins i als llurs voltants.

HERBA DEL MAL DE COR (Leonorus Cardiaca L.)

Labiada vivaç que pot arribar a 1.5 m d’alçada. Fa una mata ramificada radialment des de la base, pubescent. Les fulles inferiors són majors que les superiors.

Imatge del rici

RICÍ (Ricinus communis L.)

El ricí era conegut ja a l’antic Egipte (segle XX a. C). Al papirus d’ Ebers (segle XVI a C) és mencionat com a purgant. La reina Cleòpatra (segle I a . C.) emprava l’oli de ricí...

Imatge de belladona

BELLADONA (ATROPA BELLADONA L.)

La Belladona ja era emprada als temps de l’Antic Egipte.

ALOC (Vitex Agnus-Castus)

El gènere Vitex comprèn unes 250 espècies. Pertany a la família de les verbenàcies, però és molt afí a les labiades, per l’ADN. De tota manera, les labiades tenen...

ULMÀRIA (Filipendula ulmaria (L.) Maxim.)

La Reina dels Prats, tot i que és típica de la muntanya mitjana humida, puja als herbassars de megafòrbies de la zona subalpina. És molt amant de les vores dels recs...

COMI DE PRAT (CARUM CARVI L)

Actualment els botànics consideren que hi ha unes 25 espècies com a molt dins el gènere Carum. I és que moltes espècies que abans eren dins del gènere Carum...

MENTA ROMANA (TANACETUM BALSAMITA)

Segons la mitologia grega, Ganimedes, un jove ros i atractiu, serveix les copes a Júpiter. Va aconseguir aquesta feina immortal bevent l’aigua del Tanacet.

CUA DE GUILLA (VERBASCUM SP. PL.)

Els Verbascum primer s’havien agrupat dins les Solanàcies i després dins les Escrofulariàcies, però recentment s’han inclòs dins una nova família, les Verbascàcies.

CIRERER (PRUNUS AVIUM L.)

LUCIUS LICINIUS LUCULUS, general romà, el segle I a-C. va veure els cirerers a la costa SE del Mar Negre, a l’actual Turquia, vora Trebisonda, i en va dur a Roma.

DENT DE LLEÓ (Taraxacum Wigg. sp. pl.)

Al món, els botànics especialitzats en aquest gènere calculen que hi poden haver unes 2500 espècies de Taraxacum...

POTA DE CAVALL (Tussilago farfara L.)

És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues que apareixen en capítols únics al capdamunt cada un d’una tigeta peludeta, desprovista de fulles...

ÉVOL (Sambucus Ebulus)

Dels tres saüquers de Catalunya, els Llevus són els que mai fan una tija llenyosa o arbret. És a dir, és una herba, tot i que pot arribar a gairebé dos metres d’alçada, si bé normalment no passa del metre i mig...

MILFULLES (Achillea Millefolium)

És una herba de la família de les Compostes, subfamília de les Corimbíferes, i de la tribu de les Anthèmides. Es una herba robusta, de fulles molt dividides i, al cim, amb raïms de flors blanques (a vegades rosades)...

HISOP (Hyssopus officinalis)

L’Hisop és una labiada. Les seves flors tenen el calze amb 5 lòbuls gairebé iguals (i sense cap apèndix), i amb 15 nervis. Tenen la corol·la blava, netament bilabiada, amb el llavi superior poc convex i més curt que l’inferior...

BEDOLL (Betula Alba)

El bedoll és un arbre que arriba molt al Nord a l’hemisferi boreal. Com més al sud més rar es fa. Font i Quer en trobà al Marroc, a la zona de Ketama. A la regió boreoalpina entre Amèrica del Nord, Europa...

LLIRI (Lilium Candidum)

El lliri blanc o assutzena és un lliri originari del Líban, Palestina i Síria, però ha estat cultivat com a ornamental a Catalunya des de l’edat mitjana. En el llenguatge simbòlic s’ha associat a la castedat, virginitat...

GRÈVOL(Ilex Aquifolium)

D’aquesta espècie se n’han descrit almenys una desena de varietats silvestres, i una vintena de cultivades. Del mateix gènere, a Amèrica del Sud, especialment a Argentina i a Uruguai, s’empra molt l’ Ilex paraguayensis...

PULMONÀRIA (Pulmonaria officinalis)

Les plantes d’aquest gènere tenen les fulles una mica peludes, oblongues, agudes a la punta, i amb taques blanques a tot al limbe que recorden les dels pulmons afectats per la tuberculosi...

CUCUT (Primula Veris L.)

Les plantes del gènere Primula L. pertanyen a la família de les Primulàcies. Són plantes amb arrels i tiges, amb fulles verdes i amb flors actinomorfes (de simetria radial) ben diferenciades...

SAJOLIDA (Satureja montana L.)

És una mateta molt olorosa, sovint més ampla que alta (fins un pam i mig), atepeïda, amb el lluc llenyós, amb algunes de les rames ajagudes, de tiges fines però consistents. Les fulles són coriàcies, estretes, enteres o subenteres...

AGRIMÒNIA (Agrimonia eupatoria)

És una planta comuna, però en general poc abundant. Es troba des de les terres vora el mar fins als prats alpins. És fàcil veure-la als prats mitjanament humits i sobre sol argilós bàsic i ben adobat...