Dins el gènere Salix, aquesta espècie arbòria es distingeix per tenir els borrons normalment alterns, fulles estretes, branques joves sense pruïna, fulles finament sedoses per revers. I pel que fa a les flors, té el pistil madur glabre, els aments laterals, aments que no surten pas molt abans que les fulles, ovari sèssil o subsèssil i bràctees florals caduques. MALURES: Brenneria salicis (=Erwinia salicis), Marssonina salicicola, Phytophtora gallica



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Viu bé en terrenys àcids o neutres amb saó o molt humits però no viu pas bé a l’ombra. Tolera una mica de salinitat. Forma salzedes al costat de vernedes i alberedes vora els cursos d’aigua. Cultivat com a delimitador de propietats a zones humides. Arriba fins l’estatge subalpí (1900 m snm). Força comú a les zones temperades del món: Europa, Àsia central, SE d’Austràlia, Amèrica del Nord i extrem Sud d’Amèrica.

ESPÈCIE SIMILAR

Salix fragilis, amb la qual s’hibrida formant Salix × rubra. Salix fragilis es distingeix perquè les branquetes i les fulles joves són del tot glabres.

HISTÒRIA

Abans de l’aspirina (àcid acetil-salicílic) el salze s’emprava contra el reuma i l’artritis. HIPÒCRATES (segle V) coneixia el salze i la substància amarga que se n’extreia contra la febre i els dolors (del part). GALÈ (segle II) deia que les flors assequen els humors. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) l’arbre del salze —willow tree— és de la Lluna. Tan les fulles com l’escorça o les llavors estronquen la sang i aturen els vòmits. Però, cuits en vi, el provoquen. El salze atura la destil·lació salina que consumeix els pulmons. Les fulles torrades amb pebre i begudes amb vi alleugen els còlics. Les fulles torrades i begudes amb vi calmen la luxúria. També les llavors. La saba és molt bona contra les cataractes o altres impediments de la vista. Beguda, provoca l’orina quan aquesta ja no rajava. També neteja la pell d’impureses com a cosmètic. Les flors o l’escorça fan que es pugui beure tant vi com es vulgui sense emborratxar-se. La cendra de l’escorça barrejada amb vinagre lleva les berrugues, durícies o carnositats. Si es renta el cap amb la decocció de les fulles o l’escorça en vi es lleva la caspa. Finalment, recomana posar les rametes de l’arbre a l’estança on hi hagi un malalt amb febre. El segle XVIII (1763) CHIPPING NORTON, d’Oxfordshire, pregonava que havia curat la malària amb l’escorça del salze. El 1828 RAFFAELE PIRIA aïllà l’anomenat àcid salicílic del salze. El 1897 FÉLIX HOFFMAN & HEINRICH DRESSER estabilitzaren l’àcid acetil-salicílic, conegut després (1899) com la famosa aspirina que prenia el nom no del salze sinó de la Spiraea ulmaria.

ESOTERIME

El salze simbolitza la flexibilitat i la capacitat de regeneració mental. Els celtes el tenien per arbre sagrat dins el tronc del qual habiten les fades a les nits. Una llegenda explica que una fada es va casar molt enamorada d’un pagès. Varen tenir un fill. I tot anava bé fins que l’home va tallar sense voler el salze on ella es refugiava a les nits. Això va fer que ells es morís. L’home es va deprimir molt al quedar-se vidu. Però el nen almenys tenia el consol de les cançons que la mare, convertida en la fusta del bressol, li cantava les nits. Somniar amb un salze dona a entendre que tindràs una topada amb algú que se’t resistirà. Agafar brots de salze dona a entendre que intimaràs més amb una amiga que t’explicarà les seves penes. Amb la cendra d’un salze es pot curar l’agonia d’un amor menys-preuat. El salze potencia les passions. Per impedir la infidelitat de la parella caldria lligar a les potes del llit rametes de salze. Llençant al riu la Nit de Sant Joan una corona feta de rames de salze propiciarà trobar parella. A la Xina s’adornen les portes amb rames de salze aquella diada. Per atraure l’atenció amorosa d’un home serveix deixar una corona feta de salze al terra per on passi habitualment. Millor que tocar fusta és tocar un salze. Per conjurar els esperits, cremar unes miques d’escorça amb sàndal, durant els dies de lluna vella. I per curar les berrugues posar tants fulles de Salze com berrugues tinguem, sota una pedra; quan es vagin assecant les fulles, les berrugues també ho faran. El salze s’empra en la celebració hebrea del Sukkot o festa dels tabernacles per rememorar la sortida d’Egipte i de l’esclavitud. Es fa servir als rituals junt a la fulla de palmera, el poncem, i les fulles de murtra. Vegi’s Levític 23:40.

PROPIETATS MEDICINALS

  • amargant
  • anafrodisíac
  • analgèsic
  • anodí
  • anticancerigen
  • antienvelliment
  • antiinflamatori
  • antipirètic
  • antireumàtic
  • antisèptic
  • astringent
  • comestible (escorça interna, brots tendres, cuits)
  • conservant alimentari (escorça)
  • diürètic
  • estrogènic (FLORS femenines)
  • hipnòtic
  • inhibidor de l’acetil-colinesterasa
  • resolutiu
  • sedant
  • sudorífic
  • tònic
  • vulnerari

PREPARATS

  • Decocció de l’escorça: 20-35 g/L d’aigua, bullir 5 minuts. Reposar 10 minuts. 2-3 tasses al dia,. És amargant.
  • Extracte fluid dels aments: 1 cullerada de cafè en una infusió. 1-3 cops al dia. Com a sedant genital.
  • Extracte hidroalcohòlic: 2-3 g com a tònic. Com a febrífug, 4-8 g.
  • Infusió de fulles triturades: un anafrodisíac eficaç.
  • Maceració en vi de l’escorça: 50 g de pols d’escorça per litre de vi. Un gotet abans dels principals àpats, com a febrífug.
  • Pols d’escorça: 5-10 g amb mel o xarop. Com a tònic i febrífug.
    • FLOR DE BACH: ressentiment, rancor, victimisme, incapacitat per a perdonar, decepcions, insatisfacció, disgustos, caràcter amargat, irritabilitat.

POSSIBLE TOXICITAT

Pels salicilats anticoagulants el perill està en la propensió a hemorràgies. Per això no ho recomanen en l’embaràs. Algunes persones són molt sensibles als salicilats i tampoc n'haurien de prendre ja que els podria produir al·lèrgia. En nens menors de 6 anys amb febre el salze o els salicilats podrien provocar la síndrome de Reye. No és recomanable prendre salicilats a la vegada amb naproxèn, heparina, o anticoagulants, alcohol, barbitúrics, acetazolamida, diclofenamida. L’extracte de l’escorça de salze a 50-100 ppm té un efecte genotòxic lleuger sobre els leucòcits humans però no sobre els hepatòcits. A la llarga prendre escorça de salze cada dia pot fer que s’acumuli Cadmi al cos.

VETERINÀRIA

Un collaret fet amb les rametes amb fulles del salze actua com antídot per als gossos als que ha mossegat una serp. L’escorça cura nafres o diarrees als conills. Les rames amb fulles i flors cura la bronquitis als cavalls i alleuja la panxa de gasos a les vaques. Per millorar la flora intestinal i disminuir l’estrès oxidatiu a pollastres de granja se’ls dona un 0.05% (50 grams per Kg) d’escorça de salze barrejat amb el pinso.

ALTRES USOS

Les tiges joves s’empren per fer cistells. De la fibra de la fusta se’n pot fer pasta de paper rogenc, després de bullir-la 2 hores en lleixiu. El carbó de la fusta es pot emprar com a adsorbent de verins o per a fer pólvora. L’escorça s’emprava a les fàbriques de pell per adobar les pells d’animals. La fusta s’empra per fer nanses, pals de criquet, cabanyes de sauna, esclops, cerilles, peces de torneria, dents de rampins, baüls, taules, cadires, balancins, bressols. Les abelles dels exsudats de les puntes de les branques en fan pròpolis.

EFECTES FISIOLÒGICS

L’escorça de salze té un efecte antiinflamatori que es palesa per la inhibició del TNF-alfa i del NF-kappa-B. L’extracte millora l’homeòstasis antioxidant al cor i ronyons(de conills) quan hi ha hipercolesterolèmia. La disminució de Hsp-47 als fibroblasts pot ser modulada per extractes de Salix alba. A les fases inicials dels processos inflamatoris els salicilats inhibeixen la síntesis de prostaglandines i ho fan inhibint la COX. Els salicilats també bloquegen la generació d’impulsos dolorosos a l’hipotàlem, abaixen la febre i produeixen vasodilatació perifèrica. L’extracte de salze redueix la producció de IL-6 i TNF-alfa als macròfags THP1.

EXEMPLARS MONUMENTALS

A Catalunya destaca el salze de Cal Mensa, a Prats de Rei, pels seus 4.90 m de volt de canó i 21 m d’alçària. Està ubicat al Torrent de la Manresana, vora la confluència amb el de la Casanova. Altres exemplars destacats per la Generalitat són el Salze de Bagà (el Berguedà); el Salze d'Esterri (Alt Àneu, el Pallars Sobirà); el Salze del Molí de la Roda (Veciana, l'Anoia); i amb 4.5-6 m de volt de canó (v.c.) el Salze de la Font de la Riera (Torelló, Osona; v.c.= 6.33 m), el Salze del Pla de Sant Esteve (Tordera, el Maresme; v.c.= 5.06 m), el Salze de Cal Masover (la Coma i la Pedra, el Solsonès), el Salze Gros del Prat (Odèn, el Solsonès), i la Saula del Pla de les Arenes (Bordils, el Gironès). A Europa segurament el salze més gros sigui el d’Àustria a Vararlberg.


Per llegir més sobre els salzes, descarrega't el document