ETNOBOTÀNICA

ETNOBOTÀNICA DEL RIPOLLÈS (I ZONES PROPERES)

RECULL DE: CONXITA CORTINA I CORTACANS & ALEXIS ROSELL I ARMENGOL 2003 – 2007...

Aquest no pretén pas ser un treball científic. Ni tan sols una recerca etnobotànica completa. Ens manquen recursos per fer-ho. Però, ens fa molta il·lusió que la gent de pagès comparteixin amb nosaltres els secrets dels remeis antics. No hem aplegat, de moment, gairebé cap informació d’usos tradicionals dels materials vegetals ultra el remeier o medicinal. Això sí, s’incorporen alguns remeis d’origen animal i algunes oracions o rituals. Encara que l’àmbit de l’estudi hauria de ser potser tot el Ripollès, no hem anat gaire a la part oriental, i hem recavat informació d’alguna contrada propera del Berguedà. La gent van d’un cantó a l’altre i es pot fer difícil decidir qui és d’on. En comptades ocasions, hem afegit comentaris personals entre claudàtors [ . ] per fer algun advertiment important, a banda la informació original. Els noms científics s’han afegit entre parèntesis. Escrivim el nom de qui ens dóna la informació, el lloc on viu (o vivia), i la data aproximada en que ens la va donar. Més que res, per poder tenir una referència més exacte dins l’estudi. Posem sempre en present la informació, com si les persones que ja han mort encara fossin vives. Ho són en el nostre record. Ja que ho publiquem a Internet, creiem que serà fàcil cercar qualsevol paraula amb el cercador dins la pàgina. El lector podrà trobar així, i sistematitzar, qualsevol informació. L'única conclusió que nosaltres en traiem d’aquest estudi directe és la de que valdria la pena continuar-lo i difondre’l. Esperem seguir tenint la col·laboració desinteressada, i potser per això gens esbiaixada, dels informants del Ripollès. A tots ells, el nostre agraïment més profund, per la llur bona voluntat.

DITES POPULARS: 22, 30, 46, 62, 71, 76, 79, 83, 211, 318, 339, 361, 367, 379, 381, 445.
ORACIONS: 69, 214, 215, 269, 271.

REMEIS

1. Pètals de Rosa de Bosc (Rosa canina) per al mal d’ulls. És un remei típic dels Pirineus. Se’n fan compreses. Ho diu un mecànic industrial amb casa a Gombrèn. 2002 - setembre
2. Aigua de Marxívol (Helleborus foetidus) per a mullar les ferides del bestiar (especialment les vaques) on s’hi crien cucs i hi van les mosques. Ho diu el Martí de Serradell de Gombrèn i la seva mare. 2003 - gener
3. Aigua de Floravia (Centaurea calcitrapa) per rentar ferides de les vaques. S’empren les summitats florides. Ho diu la Conxita Cortina de Gombrèn. 2003- gener. També ho diu la Mercè Palou de Serradell, però fent-ne oli, fet bullir 2-3 minuts.
4. Pega negra (de les trementinaires de Tuixén) per posar sobre els bonys de les vaques on s’hi criïn cucs. Ho diu el Pep Flores de Gombrèn. 2003- gener.
5. Aigua d’Arròs (i Pastanaga) per donar a beure als vedells amb diarrea. Ho diu la Conxita Cortina de Gombrèn. 2003- gener.
6. Oli (brea) de Ginebre, pel mal de queixal. Se’n posen unes gotes directament sobre l’osca que fa mal. Ho diu el Martí de Serradell de Gombrèn. 2003- gener.
7. Arum italicum (fulles) sobre les cremades. La part de baix s’aplica sobre les cremades superficials i, la de sobre, sobre les profundes (segurament). Ho diu la Mercè Palou de Serradell de Gombrèn. 2003- gener. I la Matilde Canal Torrentó, de Santa Maria de Besora. 2006.
8. Herba de l’Engrena: Prunella hastifolia / Prunella vulgaris. Se’n fan banys amb la planta tendra. 2003- gener.
9. Morella Roquera (Parietaria officinalis), per les truges que després de parir tenen anorèxia. Se’ls barreja amb el menjar, tallada, o amb Ceba, Carbassa i farina. Ho diu la Mercè Palou de Serradell de Gombrèn. 2003- gener.
10. Ortigues (Urtica dioica), per depurar les sangs, tant les fulles com les arrels. Ho diu la Mercè Palou de Serradell de Gombrèn. 2003- gener.
11. Xarop de flor de Saüc, pel refredat de la canalla. Se n’omple una olla, que es tapa amb un drap. Per sobre, s’hi posa un tupí amb brases. L’escalfor passa del tupí de dalt a l’olla de baix, i així l’olla es va omplint del destil·lat de la flor. Ho diu la Mercè Palou de Serradell de Gombrèn. 2003- gener.
12. Per la mamitis (mastitis) de les vaques, se’ls renta el braguer amb sabó clàssic (pastilla grossa) i, després, s’hi posa llard dolç. El vinagre iria bé, si no fos perquè fa marxar la llet.També s’hi pot posar (sense aquest perill) greix de Carabassa (llard dolç escalfat amb polpa de Carabassa). Ho diu la Mercè Palou de Serradell de Gombrèn. 2003- gener.
13. Per les complicacions que hi pugui haver després del part, a les vaques se’ls dóna aigua de Freixe amb farina. Ho diu la Mercè Palou de Serradell de Gombrèn. 2003- gener.
14. Per l’apendicitis, en alguns casos, es donava aigua de Camamilla, tant per prendre com per fora (en compreses calentes sobre la zona de l’estómac). És la Camamilla de Muntanya, que és refrescant. Ho diu (per experiència pròpia de quan era petita) la Mercè Palou de Serradell de Gombrèn. 2003- gener.
15. De l’Herba Fetgera (Hepatica nobilis) se’n diu també Violes de Pastor o Violes de Bosc. Es prepara fent bullir una mica l’aigua. Ho diu la Mercè Palou de Serradell de Gombrèn. 2003- gener.
16. La Celidònia s’empra per les berrugues o per les ferides. S’aplica directament el làtex groc. Ho diu el Martí de Serradell de Gombrèn. 2003- gener.
17. Per les pedres als ronyons hi ha el Mill del Sol (Lithospermum officinale). Ho diu la Mercè Palou de Serradell de Gombrèn. 2003- gener.
18. Pel càncer hi ha la Col verda. Ho diu la Mercè Palou de Serradell de Gombrèn. 2003- gener.
19. L’Herba de les Morenes és la Borraina de Roca (Orella d’Ós) (Ramonda myconii). Se’n prepara un oli, fregint-l’hi. Ho diu la Mercè Palou de Serradell de Gombrèn. 2003- gener.
20. El Lluquetó es la Globularia nana (repens). Les flors eren molt cercades en temps de la festa major per vendre-les per fer-ne un tint blau per la roba, i així es feien uns diners per les dispeses especials. Ho diuen a Gombrèn la Conxita, la Mercè, el Lluís i el Martí. 2003- gener.
21. Perquè l’aigua de beure no faci mal, s’hi posa algun objecte de plata durant unes hores. Ho diu el Martí de Serradell de Gombrèn. 2003 -gener.
22. “Una poma per les set i una pera per les vuit”. Ho diu la Mercè Palou de Serradell de Gombrèn. 2003- gener.
23. Només amb Alls i Cebes ja es podria viure. Ho diu la Mercè Palou (que ho diuen) de Serradell de Gombrèn. 2003- gener.
24. La Centaura (Centaurea erythraea) és per fer venir gana. Ho diu la Mercè Palou de Serradell de Gombrèn. 2003- gener. Ho diu el Jaume Carbonell, de Ripoll. 2000.
25. Un remei per l’anorèxia dels nens petits era la Quina San Clemente, amb un rovell d’ou. La Quina també s’emprava per les malalties venèries. Ho diu el Martí de Serradell de Gombrèn. 2003- gener.
26. Pel borm de les vaques (sinusitis amb inflamació de les vies respiratòries altes), se’ls dóna Fenigrec amb Timó. Ho diu el Martí de Serradell de Gombrèn. 2003- gener.
27. Les tranyines són bones per prevenir malalties als galliners. Ho deia, quan era molt jove, el qui és alcalde de Ripoll ara. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener.
28. El Baladre (Veratrum album) sembla haver estat la causa de la mort d’uns quants conills, ja que es barrejava amb l’herba, al segar-la. Potser també ha donat diarrees als vedells. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener.
29. Quan es toca un animal moribund o molt malalt, cal rentar-se molt bé les mans després de toca’l. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener.
30. “La Floravia es troba tant de nit com de dia”. Centaurea calcitrapa. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. Se n’empra la branca quan fa punxes. Es bull 2 minuts. L’aigua és molt bona per rentar l’angrena. Hi ha un preparat amb 1 L d’aiguardent que es posa a bullir sense que vessi gens ni mica, durant l’estona que calgui perquè el líquid es redueixi aproximadament a la meitat. Així van salvar una vaca malalta de pulmonia. Es dona també per la infecció de ventre.
31. L’Ortiga és bona pels cops de sang (bonys sota la pell, per exemple, al cap). S’emprava pels toros. Però la Maria de baix en pren cada dia. I li va molt bé. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener.
32. Per la mamitis de les vaques, es banya amb la mateixa llet materna i s’unta el braguer amb llard dolç de Carabassa. Tant bo és per vaques, com per cabres, com per ovelles. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener.
33. Per netejar les mares després de parir, se’ls dona oli barrejat amb aigua (sola o aigua de Camamilla). 1⁄2 L a les vaques, 1⁄4 L a les ovelles. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. També se’ls pot donar aigua de Corona de Rei (Saxifraga longifolia) amb una mica de pólvora. Això al bestiar i, en especial, a les eugues.
34. Per les ovelles que quedaven màmies (amb mastitis) se’ls aplicava mel i/o llard dolç. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener.
35. Pel mal d’orella va molt bé posar al forat de l’orella un All (dent) escalivat. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. (Ho diu també la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.) Ho diu el Ramon Corominas, de Campdevànol. 2006.Quan el pateixen els conills, sol anar bé oli amb flor de sofre, però a alguns els molesta molt i poden morir-ne. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener.
36. Per desinfectar i fer sortit una punxa d’Arç (Crataegus), s’hi aplica pega (negra), maurada amb oli. La pega la duien les trementinaires de Tuixén. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. Ho diu el Ramon Corominas, de Campdevànol. 2006.
37. Per curar un os trencat (camatrencat) a les ovelles, els pastors duien un corn ple de pega. L’escalfaven per aplicar-la sobre la pota trencada, fixaven la part amb canyes i benes o draps de vellut. La pega quedava enganxada durant més d’un mes. Després, ella sola s’anava desprenent. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. La pega (feta de Pi Roig i potser d’Avet i de Ginebre) la venen a Cal Miquel de la Font Viva a Ripoll.
38. Els draps de vinagre s’aplicaven pel mal de coll. Pel mal de panxa dels vedells, pel fred o la pulmonia, s’aplicava cendra de llenya i després vinagre o alguna aigua feta d’herbes. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener.
39. Pels pessics d’escurçó a les ovelles es fan bafs d’Alls a la brasa, amb oli, sobre la ferida; i s’aplica una picada d’Alls amb oli, tot untant-ne un parrac per embolicar la ferida. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. Ho diu el Ramon Corominas, de Campdevànol. 2006.
40. Les trementinaires eren dones de la Vança o de Tuixén, normalment parentes entre sí, o mare i filla, que deixaven la família per peregrinar 1-4 mesos fins la Segarra, per exemple. A pagès, se’ls acollia fraternalment i, si calia, se’ls comprava algun article: Comí de Prat (o Marrà) (Carum carvi), trementina, pega grega, pega negra, oli de Ginebre, oli d’Avet, oli del tifus, etc. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener.
41. Sant Gil és el primer de setembre. A Núria es celebra una missa pels pastors, i es treu la imatge del Sant en processó des del temple gran dins l’ermita. Hi van tots els pastors del Ripollès. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener.
42. Pel refredat va molt bé, o bé l’Hisop, o bé la Til·la. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener.
43. Les canalles amigrades prenien Senigrec (Trigonella foenum-graecum) i s’engreixaven i retornaven a la normalitat. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener.
44. Ara, a les vaques se’ls dona Cotó perquè facin més llet [i una injecció de prolactina]. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener.
45. Els bufons (capsigranys) tenen una aroma molt fina que torna mansuets els gats, que al sentir-la els deixen estar. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener.
46. “Encara era a Olot a fer barretines” (vol dir que encara no havia nascut). Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener.
47. Perquè arrelin els tanys de Morus nigra es pot provar d’empeltar-los sobre Arç (Crataegus). Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener. O bé, dins un tronxo de Col.
48. L’oli de Ginebre (brea) va bé per netejar la freixura (pulmons). Ho diu una informació sobre les trementinaires de Tuixén. 2003.
49. Contra la hipertensió va bé prendre aigua d’Ortiga Blanca (Sideritis hirsuta). Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener.
50. Com a depuratiu de les sangs, va bé prendre aigua de Morelles (Parietaria officinalis), feta bullir 2 minuts, però sense rescalfar-la. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener.
51. L’oli de cop és pels trucs. Es prepara amb Hipèric. Però també amb Àrnica.També va bé pels carnesqueixats. El segon oli va bé per aplicar a les ferides causades per una vaca, per exemple. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener.
52. El Grèvol (Ilex aquifolium) serveix per a preparar el vesc, o pega, per a atrapar ocells. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener.
53. La segona pela del Tell (Tilia) serveix per a rentar ferides infectades. L’aigua es fa bullir uns 2 minuts, i no es por rescalfar. També va bé per la gangrena i pels mals de la pell. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener.
54. L’essència de Saüquer s’empra per rebaixar les sangs. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas es Selles de les Llosses 2003- gener.
55. L’Hisop s’empra pel refredat. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener.
56. L’oli de brasa va bé per tractar punxades fondes. Es recull l’oli que ha caigut sobre una brasa i s’aplica a la ferida. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener.
57. Per les rampes a les cames, o als braços, o per recuperar-se dels ossos picolats, va molt bé untar-se amb una barreja feta sobre la pell mateixa d’aiguardent per fregues (que venen a Cal Torres: carretera de Barcelona, 54, Ripoll) i sabó del Gallardo (El Lagarto). L’aiguardent aquest no es pot beure de tant fort com és. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener.
58. Per guarir una arístova (fístula), es pot aplicar el següent remei. Cal deixar-li 3 divendres de temps. Si amb 3 divendres no ha curat, ja no hi ha remei. Consta de 9 ingredients. El número 9 no tan sols és important per les novenes d’herbes (preses un cop al dia durant 9 dies seguits) sinó també per fer barreges. Els ingredients són: 3 grans d’all. 1 brot de Ruda. Sagí vell (de 10-20 anys). Oli d’oliva. Arrel de Julivert. Fulla d’Atzavara. Arrel de Cicuta. Cansalada de porc. Greix de gallina. Aquest ungüent no serveix per sempre. Dura només uns dies. De Cicuta n’hi ha de tres menes: de camp [Conium maculatum]. De muntanya [Aethusa cynapium] i de riu [Oentanthe fistulosa]. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener.
59. Per la febre alta, fins i tot quan sembla que sigui ja mortal, va bé posar-se una torrada amb vinagre embolicada amb un mocador a cada peu. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. Ho diu l’Onofre Valls, de Pardines. 2006.
60. Pels tumors de tiroides, va bé aplicar-se vinagre ben calent amb parracs. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener.
61. Les Ortigues van bé quan es té un atac de feridura. Cal fregar-les tendres sobre les parts paralitzades. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
62. “El mal de cap, el ventre el sap.” Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
63. D’Ortigues n’hi ha de 3 classes: Clares i de fulles petites (Urtica urens). Corrents (Urtica dioica). I les que no punxen, i van bé per la circulació (Sideritis hirsuta). Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. L’Ortiga Corrent va bé pels nyicris. Cal que en prenguin sopes. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
64. Per la sordesa, no hi ha com beure llet de vaca (1L diari) crua, directa de la vaca. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
65. Pel mal de queixal, alleuja el dolor posar-s’hi un Clau d’espècie. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
66. Pel mal de coll, va bé la pell de la Mangrana. Es fa bullida 3 minuts amb aigua. Queda molt amarga. S’hi pot afegir les granes i el suc de la Llimona. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
67. Un rovell d’ou + el suc d’una Llimona + 3 culleradetes de sucre roig, això pres 2 cops a la setmana, pot allargar la vida. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. Ho practica el seu pare, de 91 anys. 2003- gener.
68. El vinagre amb sal va bé tant per les persones que tenen infecció a la boca com per les vaques. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener. El vinagre natural pres en dejú posa bé el cos. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
69. “A Betlem hi ha 3 nines. Una cus, l’altra fila, l’altra cura les enginyes. Una fila, l’altra cus, l’altra cura el mal traïdor. “Cristo vivió. Cristo murió. Cristo resucitó”. Si aquestes paraules són veritat, que les enginyes de ....... ........es curin aviat”. Mentrestant es fa un massatge als polsos i a la part de l’avantbraç per sota els canells, que pot resultar bastant dolorós per qui el rep. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
70. Per la tuberculosis (o tos de gos), va bé pujar a dalt a Núria i estar-s’hi una temporada, tot i menjant en abundància. I bevent llet de les vaques directament de la mamella. L’aire fred de la muntanya sana els pulmons. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
71. “No et fiïs de l’aigua que no corre, ni del gat que no miaula”. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
72. L’aigua freda de riu pot provocar artrosi, reuma i fins i tot pot paralitzar-te. Per exemple, el mestre Salvador Sindreu, de Bolvir, havia quedat paralític de cames per banyar-se al riu. L’aigua, per beure, no és bona. Cal afegir-hi suc de Llimona i sucre roig. Més val beure una mica de vi o prendre sucs de fruita. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
73. Per les diarrees, cal estar en dejú i menjar només Poma ratllada, suc d’Arròs blanc i suc d’Aranja (Pomelo) amb sucre roig. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
74. Per fer-se passar el fred, va bé prendre el següent allioli preparat amb 9 grans d’All + oli verge d’Oliva + Ametlles torrades + 1 crostó de pa sec torrat + vinagre + 1 rovell d’ou. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
75. La Ruda és perillosa per les embarassades, perquè pot donar lloc a hemorràgies fatals. En canvi, amb xocolata desfeta, és bona pels nens, per obrir-los la gana [i per fer marxar els cucs]. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
76. “El braç al llit. La cama al llit. El braç al pit” Cal descansar quan fan mal els ossos. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
77. L’Herba Blava (Polygala calcarea) es donava ja als nens molt petits perquè els marxés la inflamació (de panxa, de dents). Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
78. Per les pedres a l’orina, és bo la Ginesta (Sarothamnus scoparius) i el Mill del Sol (Lithospermum officinale). Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
79. “El fetge té metge”. Això vol dir que hem de deixar al cos que es guareixi ell mateix. A més tenim l’herba Fetgera (Hepatica nobilis) Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
80. Remei per la febre dels nens. Cal banyar-los amb aigua tèbia i després fer-los suar posant dins el llit mitges plenes de Patates calentes (bullides). Després, es fa una fricció amb esperit de vi. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
81. Molta aigua de Tell (Tilia), molt concentrada, enlloc de calmant, és excitant. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
82. Pel cor, no convenen les fartosseres (tips). Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
83. “Sap més el dimoni per vell, que per dimoni”. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
84. Quan el marit et maltracta, posa una Llimona ben capolada amb agulles. Serveix d’amulet. Cal paciència. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.
85. Contra els cucs que arriben a la gola de la canalla, es posa un collaret fet de Donzell (Artemisia absinthium) per fora el coll. Els cucs, aleshores, surten ja morts. Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
86. Contra els dolors reumàtics, s’aplica unes fregues de vi bullit amb Ruda (Ruta chalepensis), havent-hi afegit una mica la Càmfora al final. Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
87. Contra les sangs fortes, es pren aigua de rel d’Ortiga (Urtica dioica). Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
88. Contra el mal de ventre, va bé beure aigua feta amb només una fulla de Tarongina (Melissa officinalis). Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
89. Pel cabell, va bé rentar-se’l amb aigua de pèl de Panotxa (Zea mays). Del Blat de Moro, s’aprofita tot. Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
90. Contra les sangs fortes i els refredats va bé prendre aigua d’Herba de Sant Antoni (Sideritis hirsuta). Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
91. Contra els refredats va molt bé prendre aigua feta amb rel de Malví, Eucaliptus (fulles i fruits), Liquen Blanc, Sàlvia i pinyes de Pi. Diuen que les de Pinus pinaster (allargades) van millor. Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
92. Contra la bronquitis, es fa a Sant Joan de les Abadesses un xarop tot i posant dins unes saques pinyes d’Avet amb sucre roig. El líquid que en traspua és el xarop que es pren a cullerades. Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
93. Contra la febre va bé l’essència de Canuguera (Cardamine heptaphyllos). També, i més fàcil és de preparar, l’essència de Saüc (flors (Sambucus nigra). Es preparen aquestes essències tot i posant les flors embolicades en un parrac, i el parrac sobre un tupí. Per sobre, s’hi posa una olleta carregada de brases. L’escalfor anirà cap avall i farà que el destil·lat caigui cap al tupí de baix. Ho diuen i ho fan cap a la zona d’Olot, i de Ciuret, segons la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
94. Per prevenir el càncer, caldria prendre aigua de Cua de Cavall. Ho ha llegit la Josefa Planas de Vidrà en algun llibre. 2003- novembre.
95. Contra la soledat, hi ha qui parla amb les plantes com qui parlés amb un animal de companyia. Ho ha vist fer la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
96. Per fer venir gana als nens petits, se’ls dona aigua de Llenciana (Gentiana lutea). Se’ls posa un bocí de rel a l’aigua del porró, havent estat en remull amb l’aigua freda una estoneta. De manera és recomanable fer-la bullir. Ho ha vist fer la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
97. Contra els nervis d’abans dels exàmens, o per fer dormir millor la canalla, va bé prendre aigua de rel de Valeriana. Ho diu la Josefa Planas de Vidrà.
98. Contra la irritació dels ulls, va bé passar-hi essència de flor de Saüc, o aigua de Roses o de Camamilla. També hi va bé la llet (de vaca). Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
99. Per fer pair millor, va bé prendre aigua de Poliol. Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre. Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa. 2007.
100. Contra la tendència a fer pedres als ronyons, va molt bé prendre aigua d’arracades (flors) de Noguera, amb Mill Gruà (Lithospermum officinale). Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
101. Contra el mal de coll, va molt bé l’aigua de roses de Romeguera (Rubus vigoi, R. ulmifolius, etc.), amb pell de Magrana i boletes peludes de Roser (Rosa canina + Rhodites rosea). Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
102. Per estovar la carn de caça, va bé afegir-hi mentre s’està estofant, 3 Nous verdes, amb la pell verda o, fins i tot, un tap de suro. Convé afegir un nombre senar d’herbes a l’estofat perquè quedi ben gustós. El vinagre treu una mica l’amargor del fetge cuit. S’hi pot afegir una mica de sucre també. Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
103. Per a les vaques que vedellen, els va bé l’aigua de casanelles (de Roure amb Neuroteris quercusbaccarum), i amb Morelles (Solanum nigrum). Evita la infecció puerperal. Se’ls dona en lavativa. Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
104. Contra la hipertensió arterial va bé, i ho ha comprovat en ella mateixa, l’essència de flor de Saüquer, amb flor d’Arç (Crataegus monogyna) escaldada. La flor d’Arç també va bé pel cor. Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
105. Contra l’encostipat amb mal de coll, va bé prendre aigua de pell de Magrana (del fruit). És molt amarga. Es fa bullir només 1 minut. Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
106. El millor remei contra la mala circulació és l’Herba de la Mala Circulació (Globularia repens). Hi ha anys que no se’n fa tanta. Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
107. L’Orella d’Ós (Ramonda myconii) va bé pels encostipats amb el pit tapat. Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre. I el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.
108. Per purificar les sangs, quan es tenen grans, per exemple, va bé prendre aigua de Carabaña. Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
109. Contra la diarrea, va bé prendre aigua de Maria Lluïsa (Aloysia citriodora), amb casanelles (de Roure), a part de fer règim d’aigua d’Arròs i Pastanaga. Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
110. Els Ginebrons hi ha anys que fan moltes boletes i d’altres no. Venien alguns herbolaris d’Olot a collir-ne. Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
111. La Ruda va bé posada amb xocolata desfeta pel mal de queixal. També contra el mal de queixal es fan bafs (sobre brases) amb Herba Queixalera (Hyosciamus niger) fins que se sua molt (sota tovalloles). Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
112. Contra les infeccions d’orina, va bé prendre aigua d’Herba prima (Asperula cynanchica). Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.
113. Del Ranunculus repens, que creix vora els rierols, en diuen Mata-rata. Calia no aplegar-la junt amb l’herba pels conills, perquè els podia matar. Ho diu el Pep Flores de Campdevànol. Desembre 2004.
114. Dels fruits de Roser Salvatge se’n diuen Grataculs, perquè després d’haver-los menjat, irriten quan surten pel cul. Ho diu el Pep Flores de Campdevànol. Desembre 2004.
115. L’essència de flor de Saüc, que també se’n diu Flor de Manobre, va bé contra les inflamacions i contra la febre per infeccions. Es prepara posant la flor damunt un drap fent bossa sobre una olla. Sobre la flor, s’hi posa una placa de metall; i sobre d’això, brases. L’escalfor fa que la flor desprengui un líquid que recull l’olla. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre 2004.
116. L’essència de Roses es prepara com la de flor de Saüc. És molt bona per la vista, pels ulls i, en especial, pels cops de sang als ulls. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre 2004.
117. Una manera de preparar la ratafia és aquesta: 5 Nous verdes + 1 L de licor d’Anís + 1⁄2 Nou Moscada + 1⁄2 barra de Canyella + una mica d’escorça de Quina + una mica d’Hisop + una mica de Menta + Sajulida + Maria Lluïsa + Comí de Prat. Es posa tot 9 dies a sol i serena. Després s’hi afegeix 1⁄2 Kg de sucre (per L) i es posa 9 dies més a sol i serena, i es va remenant un cop al dia, lleugerament. Es pren un cop al dia, havent dinat. Va bé per tot en general (tristesa, males digestions, nervis, etc.). El licor es compra a Cal Guillamet, al major, i es demana especial per fer ratafia. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre 2004.
118. A Sant Romà de la Clusa preparaven un oli pel càncer. Hi posaven Herba del Pelegrí (Stachys lanata), ballarucs de Roser (Rosa canina +Rhodites rosea), i arrels d’Herba del Mal Gra (Ranunculus parnassifolius). Ho diu l’Alexis Rosell, que hi va viure uns mesos amb la família Sañas (1975-1978). Menciona aquest oli la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre de 2004.
119. L’oli de cop es prepara amb Hipèric. Es posen amb oli les branques més florides i es deixa a sol i serena (40 dies?). Si hi ha un ençat a la pell, no s’hi pot pas posar. Va bé pels cops i els morats. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre de 2004.
120. Pels trucs, a part l’oli de cop, va bé picar Ofals tendre amb cansalada (sense la conna, i sense sal). Es pica ben picat i es posa sobre el cop cada 3 hores. Treu el cop de dins. Va bé per caigudes i morats. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre 2004.
121. Pel mal de queixal, es fa bullir escorça de Quina i es glopeja l’aigua. També es poden fer fums (sahumeris) amb flor de Saüc. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre 2004.
122. El (Eu-)Caliptus es fa bullir en un escambell i es respira per destapar els pulmons. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre 2004.
123. Un remei molt bo per la bronquitis és l’oli de ratolins recent ofegats dins l’oli. Quan més vell es fa el preparat, millor. Fa pudor. Se n’unta el pit de la canalla quan tenen bronquitis. Es tapa amb un drap de llana per conservar la calor. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre 2004. [A Palafolls també feien servir aquest oli contra el mal d’orella, segons deia A.A. Romanov-Mareinsky]
124. Contra el mal d’orella va bé posar-hi oli de Marduix (Origanum majorana). La planta es bull dins l’oli. L’oli es guarda i es posa tebi dins el forat de l’orella. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre 2004.
125. Un remei per la canalla contra els cucs al ventre és prendre una cullerada de licor d’Anís amb una mica d’oli. L’Anís alimenta els cucs i l’oli els rebenta. Es pren 1⁄2 cullerada de cada. (No recorda si s’hi posava escorça d’algun arbre també). Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre 2004.
126. Contra el mal de cap, va bé la Ruda. Al collir-la cal no tocar-la amb els dits. S’empren estisores i es protegeix la ma amb un drap. Es ruixen 9 brots de Ruda amb vi i es posen al cap, embolicant-ho amb un drap. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre 2004.
127. Contra l’èczema va bé el caldo de la serp blanca. Cal prendre’l. Es fa bullir lo normal (1/2 hora o 1 hora). També es fan banys amb escorça de Freixe, la segona escorça, la blanca. L’èczema és un mal gras que dona irritació a la pell. Per exemple, pot començar al cap i, després, estendre’ s per tot el cos. Aquestes dues cures combinades van molt millor que els remeis del metge. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre 2004.
128. Contra el mal d’orella, també és un bon remei l’oli d’orenetes. S’ofeguen les cries en oli fred i es conserva fins que es fa vell. Fa pudor també. Se’n posen algunes gotes tèbies a dins el forat de l’orella. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre 2004.
129. Per les cremades, va molt bé l’oli de neu. S’aplega neu recent caiguda i es barreja amb oli. Es fa bullir fins que es veu que ja no hi queda aigua. Una nena que va posar les mans al foc es va curar amb aquest oli. S’hi posava un mocador de seda entre els dits perquè la carn no s’enganxés. Va poder dormir bé tota la nit. Només va quedar una taca on es van oblidar de posar l’oli de neu. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre 2004.
130. Contra la pulmonia i mal de ventre fort, es prepara en una cassola nova, que no hagi sigut mai trencada, un sofregit de Ceba, i s’espesseix, després, amb farina de Lli (Linum usitatissimum). Es posa sobre la pell, fent doblats perquè l’emplast s’aguanti. Es posa entre tebi i calent. Es canvia cada 3 hores, perquè si no es canvia, el foc torna dins. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre de 2004.
131. L’Herba Blava (Polygala calcarea) es dóna per la inflamació i pels nens que els surten les dents. Quan surten les dents, és bo posar el cap d’una serp blanca penjat dins una bosseta del coll dels nens. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre 2004.
132. Pel mal de panxa, va bé prendre aigua de Comí (Carum carvi). Però ara costa molt de trobar-ne. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre 2004.
133. Per l’herpes zòster i els brians (forma reduïda d’herpes que afecta només la pell), en Joan Camprubí, curandero de Campdevànol, fa 5 creus amb una ma, sobre el mal, i deixa anar una bola de fusta amb l’altra ma. El curandero ha d’estar en dejú. En una, o fins 3 sessions, el mal desapareix. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre 2004.
134. Per la circulació i la pressió, va bé prendre aigua d’Arç Blanc (Crataegus monogyna). Es prepara amb un pessic que es posa en un tupinet amb aigua, que es fa arrencar el bull 1⁄2 minut. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.
135. L’Ortiga Blanca (Sideritis hirsuta) va bé per les sangs. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.
136. La flor de Centaura va bé per la canalla, per fer agafar gana. És molt amargant, i per això és difícil fer-la beure a la canalla, encara que només s’hi posi un pessiguet petit. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.
137. La Maria Lluïsa va bé pels nervis i per pair. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.
138. L’Hisop, pels encostipats, es fa arrencar el bull només uns segons. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.
139. La Farigola serveix per rentar els mals. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004. Ho diu l’Onofre Valls, de Pardines. 2006.
140. Gent gran, de 80 anys, com la Núria Pellicer, mai no s’han intoxicat amb cap herba remeiera, tot i haver-ne pres sovint. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.
141. L’Orenga, la Sajulida, la Farigola i el Romaní es posen al cuinat. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.
142. El Te de Jardí (Chenopodium ambrosioides) és molt bo pels refredats. En prenia l’home de la Núria Pellicer. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.
143. Les fulles de Lledoner (Celtis australis) o Cornier, van bé pel colesterol. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.
144. La Cua de Cavall (Equisetum maximum) va bé per la retenció d’orina i la infecció d’orina. També en diuen Cua de Guilla. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.
145. La Sàlvia (Salvia officinalis) va bé pel colesterol i els encostipats. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.
146. Les granes de l’Arç Blanc van tan bé com la flor, segons un llibre enquadernat per fascicles de La Botica de PRONTO. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.
147. De la Rosa damascena, la flor va bé per rentar els ulls. Per trasplantar-la, s’agafa un esqueix o tronc que encara sigui verd, de cosa d’un pam, i es planta a la terra, però s’hi posen grans de Blat al forat perquè quan germinen ajuden l’esquer a arrelar. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.
148. La Lluqueta (Globularia vulgaris) va bé per rentar els mals. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.
149. El Vescarsí (Viscum album) va bé pels nervis. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.
150. La Pota de Cavall (Tussilago farfara) va bé per estovar el pit. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.
151. La Centaurea aspera (Travalera) va bé pel sucre. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.
152. L’Herba de la Cangrena (Prunella hastifolia) va bé per rentar ferides i tals. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.
153. La flor de Corner (Amelanchier ovalis) (amb els brots i fulles tendres) va bé per rebaixar la sang i netejar-la. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.
154. Amb l’Arnica montana (flor d’Arnica) se’n fa un alcohol per fer fregues. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.
155. L’alcohol de Romaní va bé per les rampes a les cames. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.
156. Per la cremada del llamp, va bé posar cansalada sense sal i fondre-la sobre un plat amb aigua. S’encén amb una espelma que no degoti. Es recull la cansalada fosa que sura sobre l’aigua i es guarda en un pot. Se’n posa sobre la cremada amb alguna gasa. Una persona que estava 3 mesos al llit i no es curava la cremada del llamp al peu es va curar d’avui per demà amb aquest remei. També va anar molt bé per una cremada a la cara deguda a dur el ram de Pasqua amb una espelma. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
157. Quan hi ha líquid al genoll o un hematoma o un truc, s’hi posa Verbena officinalis picada tendra i a sobre 9 capes de cotó blanc. Han de ser 9 exactes. Uns ho fan amb clara d’ou muntada, i els altres, sense. També va molt bé pel líquid a la pleura. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
158. Per les infeccions del ventre, amb la llengua bruta, sense gana, es fa bullir l’Herba de Cop (Hypericum perforatum) amb la planta de la Centaura, Herba Prima i 3 Pomes (amb pela). Es bull tot i, quan està quasi sense aigua, s’hi posa 1⁄4 L de xarop de sidra, i s’hi afegeix sucre roig (3 cullerades). Es pren a cullerades. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
159. Contra el mal de coll, es va bevent aigua de Plantatge Estret (Plantago lanceolata), Plantatge Ample (Plantago major) i caps de Romeguera (Rubus ulmifolius). S’hi posen 3 pessics de cada. Es fa bullir 5 minuts. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
160. Per fer rebentar els furóncols o bosses de pus, s’hi posa llet bullida amb flor de Saüc. Se’n fa un cataplasma. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
161. Els mussols s’emborratxen amb vi bullit. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
162. Les berrugues se’n van amb suc de Llimona. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
163. Per les varius, va bé bullir 5 minuts amb aigua la segona escorça del Tell, que és com un tel de Ceba. Es posa una gasa sobre la cama i es xopa amb l’aigua. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
164. Hi ha molts remeis bons i antics en un llibre del segle XVII de Fra Anselmo que té la Cecília Clota. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
165. L’Herba Blava (Polygala calcarea) és bona pel pit i pels bronquis. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
166. L’Orella d’Ós (Ramonda myconii) és bona pel pit. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
167. La flor de Corner (Amelanchier ovalis) és bona per la tensió alta. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
168. La rel de Genciana és bona per fer agafar gana. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004. Ho diu l’Onofre Valls, de Pardines. 2006.
169. La Valeriana és bona pels nervis. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
170. Les fulles d’ Arum italicum que hi ha a Estiulella són bones per les cremades. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
171. Contra les morenes, és bo dur un tronquet de Saüquer a la butxaca. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
172. Pels trucs, és bo posar-hi Julivert picat amb vinagre. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
173. Les fulles de la planta que en castellà en diuen Cúralo-todo (Phlomis lychnitis? Stachys lanata?), si s’apliquen per la part de dalt de la fulla, són per tancar la ferida. Si s’apliquen per la part de baix de la fulla, són per obrir-la. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
174. La Farigola tant es fa en sopes com per rentar ferides, per desinfectar. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
175. El Fonoll és per fer vents. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
176. La Marialluïsa és pel ventre i per l’estómac. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
177. La Corona de Rei (Saxifraga longifolia) és per fer avortar. Es fa bullida amb vi. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
178. La Flor d’Arç (Crataegus monogyna) es fa arrencar el bull i prou. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
179. Els brots de Pi són pels refredats. Es fan bullir 5, 7 o 9 brots, un moment. Les pinyes verdes del Pi (Pinus sylvestris) quan són ben verdes encara, es posen en un pot de vidre. Es cobreixen de sucre. El sucre es fon i agafa la fortalesa de la pinya. El xarop és bo pels bronquis i per l’ofec. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
180. Pels trucs, és bo també Julivert picat amb cansalada. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
181. Per l’asma, segons una recepta de Fra Anselmo, es fan bullir Rosa, Malva i Consolva (Symphytum officinale) i, per un embut sobre el pot, es va respirant. La rel de Consolva és per fregues amb alcohol. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
182. L’Herba Blava (Polygala calcarea) és bona pel pit i per l’orina. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
183. Per fer orinar, són bones la rel de Canya (Arundo donax), el gra de Julivert, la cabellera de Blat de Moro, i l’Herba Prima (Asperula cynanchica). D’Herba Prima ara se’n troba molt poca. La Sàlvia també és bona per l’orina. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
184. L’Hisop també va bé per la pell. Fa suar i avança el part de la dona que ha de parir. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
185. La fulla petita de la Sàlvia bullida en llet i vi va bé pel mal de queixal. Pel mal de la regla va bé bullida amb llet. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
186. Pel mal de queixal, també va bé el Llúpol, bullit amb vi. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
187. La Pulmonària ve bé pels pulmons. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
188. La confitura de Saüquer és boníssima. S’ha de colar per una gassa perquè no passin les granes. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
189. Pel mal d’orella es fa bullir Marduix (Origanum majorana) en una cassoleta de terra amb oli i All (3 dents). Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
190. La Ruda va bé pels nervis. Es prepara xocolata desfeta ben clara, amb una pastilla només. I s’hi afegeix un bon brot de Ruda. És un remei per tothom. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
191. La Parietària (=Herba Caragolera o Morelles) és bona per l’orina. En ús extern, és bona pels llocs irritats. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
192. El Gavarro [Reseda phtyeuma] és una herba que no fa servir ningú. És una herba ajaguda a terra que dóna lloc a un petit fruit en forma de bufeta del fel. Té una flor entre blanca i rosada. Va bé pel dolor de la bufeta del fel. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
193. L’Herba del Mal Estrany és el Polygonum aviculare. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
194. La Viola de Pastor o Herba Fetgera es fa bullida, pel fetge. Bullida amb vinagre, és bona pels brians. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
195. D’Ortigues caldria menjar-ne sempre, amb les Patates, per exemple. Són molt bones per les sangs. Contra l’embòlia, una solució ràpida és ortigar-se. Contra el mal de l’ortigada, caldria fregar-hi Malves de les petites, de flor blanca o rosada. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
196. La Pota de Cavall (Tussilago farfara) va bé pels peus cansats de caminar per la muntanya. Es posen les fulles directament als peus. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
197. Un preparat reforçant i que aporta calç és el que segueix. Ous sencers amb closca + suc de Llimona + licor. Es deixen els ous 9 dies dins el suc de Llimona. Es deixen a les fosques, ben coberts. La closca queda ben desfeta. Després, s’hi afegeix el licor. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
198. La flor de Romaní va bé per les cataractes. N’hi ha molta, per exemple, a la zona de La Garriga. Es deixen en un pot de vidre dins un munt de fems calent. L’essència es cola i es bull el líquid. Unes gotes van bé per les infeccions als ulls. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
199. Les cremades en lluna vella es curen abans. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
200. Per les morenes, va bé la goma Guaiac, en supositori. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
201. La Floravia (Centaurea calcitrapa) va bé per les morenes, bullida uns 20 minuts amb oli i una mica de cera nova. Es cull quan les punxes de la flor són encara petites. Va bé per les ferides, per desinfectar, i pels pegats que no es curen. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
202. La Verbena officinalis va bé prendre-la pels pulmons. Es bull un moment en aigua. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
203. Les flors dels Cucuts de Muntanya (Primula veris) són bones pels pulmons. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
204. Per la febre, va bé prendre el caldo de la serp blanca. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
205. Per la pulmonia, va bé un pegat de fems de vaca amb llard. Ho ha sentit a dir que ho feien, la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre de 2004.
206. Per les úlceres que no es curen, va bé la pell de la serp blanca bullida en oli. Hi ha serps blanques que són més aviat grises i tenen les dues ratlles fosques. Les que són de color beix tenen les dues ratlles marrons. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
207. Per la pulmonia, va bé untar el pit amb oli de llangardaix. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
208. Pel mal de ventre, va bé untar-lo amb oli de caragola, que és com un llimac, però amb una petita closca. Es bullen dins l’oli. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.
209. Per reforçar els ossos, va bé prendre el sèrum de la llet tallada amb Herba Col. Les flors es matxuquen en un morter. La llet ha de ser natural. Cal esperar una hora perquè es talli. Ha d’estar tèbia. Si se’n posa molt d’Herba Col, aleshores la llet surt amarganta. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005).
210. Les rames de Boix s’empren per protegir del sol les plantes recent trasplantades a l’hort. Ho diu i ho fa la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005).
211. “L’aigua de Romaní, si no tens mal, te’n fa venir”. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005).
212. Contra el dolor va bé l’ungüent de Ruda, greix de gallina, greix de porc, cera nova, pega (de Lleida). Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005).
213. Contra els cucs intestinals va bé l’oli de Ginebre. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005).
214. Oració per parar la sang d’una hemorràgia, en cas que surti sang com d’una font pel llavi, o en d’altres casos en que pot venir anèmia per la sagnada. Es segna i la sang s’atura: “Tall mal fet, mal vist, com les cinc llagues de Jesucrist, tan prompte seràs curat, com les cinc avemaries s’hauran acabat.” Sempre es segna en la mateixa direcció (per exemple: a dalt, a baix, a l’esquerra, a la dreta). El dit es posa al final. Mentre es va segnant, mentalment, es va resant l’oració suara esmentada. Va funcionar, per exemple, en un cunyat que es va tallar la cama amb la destral. En general, la ferida segnada sempre es cura molt millor que a l’hospital. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005). Ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol. 2007.
215. Oració pels espatllats. Han de creure-hi els dos subjectes (passiu i actiu). L’espatllat es pot curar per darrera o bé per damunt (estenent els braços). “Gloriós Sant Cosme, Sant Damià, Santa Magdalena: Jesús a la creu fou clavat, fou crucificat. Les tres persones de la santíssima trinitat! Que es curi .......(fulano de tal)....... De l’espatllat. Prompte sigui curat, com les cinc llagues de Crist crucificat.” Després, es resen tres parenostres a la Santíssima Trinitat. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005).
216. Ungüent pels carnots i mals lletjos com ara tendrums o bonys sobre els ossos. Arrel de Cicuta, arrel de Julivert, arrel de Floravia, sucre candi, greix blanc, oli d’Oliva, arrel de Carbassina, rovell d’ou. Bullir-ho tot uns 5 minuts. Colat, es posa sobre el mal i es posa un drap calent a sobre. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005).
217. Ungüent per les cabraies als pits (esquerdes als mugrons). Un gra d’All, Boixets (Calendula) de Jardí, greix de gallina, Arròs de Paret (Sedum), arrel de Floravia (Centaurea calcitrapa), Falzia (Ceterach offiicinarum), Nou Moscada ratllada, cera nova, greix de conill mascle, greix de porc dolç, Clavell mascle (que acaba en punta). Es fa bullir 5-10 minuts. És bo, tant per les metes de les vaques, com pels pits de les persones. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005). [Les cabraies deuen ser esquerdes].
218. Remei per les cabraies (talls) als dits. Oli de glicerina de farmàcia, a mitges amb suc de Llimona. Es barreja bé i s’aplica als dits tallats. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005).
219. Per les infeccions i talls va bé l’oli d’Alls. En un tupinet de terra exprés per això, s’hi posa oli d’Oliva i s’hi fan bullir un nombre senar de grans d’All (3-5-7-9). Mentre bullen, no t’has de preocupar. Quan deixa de bullir, és que ja han tret tot el suc. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005).
220. La Ruda dóna un gustet bo a la xocolata desfeta. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005). [I va bé contra els cucs intestinals dels nens petits]
221. Remei contra la urticària. Banyar-se 9 dies seguits, al vespre, amb aigua de Farigola (Thymus vulgaris), i peles (blanques) de Freixe i Timons (Lavandula latifolia). Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005).
222. Remei per curar el foc, inflamació, botiment, escalfor. Rentar 9 vegades una cullerada de greix dolç amb aiguanaf. (Es va xafant amb la forquilla i el greix es torna molt amorós). Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005).
223. L’aiguanaf va bé contra el mal de ventre i el mareig. És el destil·lat de flor de Taronger. Ho venien a les farmàcies. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005).
224. Un altre remei per curar el foc. Llevat de forners o farina de Blat amb una mica de vinagre + aiguanaf. Fer-ne una pasta amb Nou Moscada, greix dolç i una clara d’ou ben batuda. Ficar-la allà on tinguis la inflamació aquesta. Per un mal de ventre fort, quan hi ha urgència, també val només la clara d’ou sola. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005).
225. Remei per madurar i rebentar els furóncols. Una cabessa de Lliris (Lilium candidum), fer-la bullir i, quan siguin cuits, cal aixafar-los i posar-hi greix dolç de porc + Safrà en rama, sobre el gra que s’hagi de rebentar. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005).
226. Remei per prendre pels espatllats. Flor de Tell, fer-la bullir que se’n torni per la meitat i després ficar-hi una lliura de sucre roig (400 g), 1⁄4 de L (un petricó) de rom del bo, i prendre’n una cullerada havent menjat. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005).
227. Contra els fogars (èczemes) o tendència als granets. Suc de cansalada sense sal, fregir-hi Arròs de Paret (Sedum), i amb aquest ungüent, untar les llagues de fogars. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005).
228. Remei contra la inflamació del braguer de les vaques, quan ja no els raja llet. Untar-lo amb aquest ungüent: farina de Blat + Blets (=Calendula) + Herba Prima + Camamilla. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005).
229. L’Herba Prima fa orinar. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005). Ho diuen el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.
230. La flor de Saüquer, per no tenir tanta feina, es pot fer secar i també va bé pels refredats. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005).
231. Remei per l’engrena i l’aigua al genoll. Provat pel Miquel de Montgrony. Greix dolç rentat 3 vegades amb aigua + 3 grans d’All + un raig d’oli + un brot de Ruda + un brot d’Herba de Cop + pega negra. Es fa bullir. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005).
232. Remei contra l’humor del braguer, quan ja no raja llet. Arròs de Paret (Sedum) + Boixets (Calendula) + arrel de Floravia + arrel de Carbassina (Bryonia) + arrel de Malví + pega negra + cera nova + oli + greix de gallina + 3 grans d’All. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn (maig de 2005).
233. Remei pels encostipats. Flor de Pi + pela de Llimona o de Taronja. Es fa bullir fins que quedi una mica espès. Ho diu una senyora que acudeix a la xerrada de Setcases sobre trementinaires i olis Essentials, el 14 de maig de 2005.
234. Pomada de trementina. Va bé per les estelles, fiblons o punxes d’eriçó clavades a la pell. Ho diu en Joan Carles Àlvarez de Granollers, a la xerrada de Setcases sobre trementinaires el 14 de maig de 2005.
235. Remei per treure les angines que va molt i molt bé fins i tot quan hi ha molta febre. Els vapors de llet de vaca natural (sense tractar-la) semblen aleshores gelats. En canvi, quan no hi ha angines, cremen. Es parteix 1 L de llet en dues meitats. S’aplica un embut del revés sobre un tupí, que hi encaixi perfecte, perquè no s’escapi ni mica de vapor. Si s’escapa, s’hi pot posar una tovallola al voltant per acabar-ho de tapar. Quan la llet comença a pujar al bullir, es treu del foc, i es posa l’embut sobre el tupí. Es nota un “clac –clac” de com la gola es va buidant. Na fa cap mal. Cal fer-ho uns 5 minuts. Al cap d’unes 3 hores, es repeteix el procés. Sembla que el remei ve del besavi d’en Caseques d’Olot. Algun metge donava l’explicació que amb l’escalfor el pus es buidava de les bosses de les amígdales. [Ningú no parlava dels infopèptids]. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005.
236. Remei gairebé universal. Flor d’Àrnica (25 g), Donzell, Espígol, Herba de Cop, Romaní, alcohol 1L. Es posa 40 dies a macerar a sol i serena. Va bé pels cops, dolor, inflamació, reuma, dolors musculars, mal de coll (per fora), mal d’esquena i, fins i tot, per la tos ferina. Una nena (de Cal Junyent), de 4-5 anys, no s’acabava de recuperar de la tos ferina i els metges li deien que fins que no fes el canvi no es curaria. La Rosa li va fer una bona frega al pit, i a l’esquena, i al coll (on va deixar-hi draps xops amb aquest alcohol), i aquella nit ja va poder dormir sense tossir. Al cap de 15 dies, ja s’havia engreixat 1 Kg. També va anar bé a una altra nena que tenia atacs de tos (de Can Capdevila). Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005.
237. També es pot fer el mateix remei (Árnica, Donzell, Espígol, Herba de Cop, Romaní) en oli, escalfat poquet i posat a sol i serena 40 dies, després. Va bé pels cops i el dolor d’ossos. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005.
238. Remei per baixar la febre. Dues Cebes es mig escaliven (1/2 hora) i s’obren per la meitat. S’hi posa sal i vinagre, i es posen als turmells, i s’embenen per sobre. És un remei més inofensiu que no pas el bany amb aigua freda, que pot fer-los mal a les criatures que estan a 40 de febre. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005.
239. Remei per l’aigua als genolls. Verbena Salvatge (fulla)[Verbena officinalis] es matxuca amb una ma de morter, amb greix de porc, fins fer-ne una pasta ben homogènia. Es fan 9 dobles amb una tira de roba de fil. A la primera, s’hi posa la pasta, sobre el genoll. L’aigua apareix, al final, a la darrera capa (més externa). Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. Ho diu el Ramon Corominas, de Campdevànol. 2006.
240. Remei per dolor de dit que ha rebut un cop i s’ha inflat, sense ferida. Cansalada blanca tallada fina com un paper de fumar. S’embolica el dit de la criatura. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005.
241. L’oli d’Alls és una meravella. Es posen 3-5-7 grans a fregir en oli d’Oliva en una cassoleta de terra o d’acer inoxidable, fins que l’oli estigui ben rosset. Va bé per les ferides i talls. L’All és 50 vegades més desinfectant que l’esperit de vi. També va bé pel mal d’orella. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005.
242. Remei pel mal d’orelles. Oli de cigales (que ja no canten o no se’n troba ara). Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005.
243. La pols de Pet de Llop (Lycoperdon) va bé per talls i ferides, diuen. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005.
244. Els bolets que més es cullen són Rovellons, Ceps, Rossinyols, Múrgules, Cama-secs (Marasmius oreades) i Moixarrons (Tricholoma Georgii). Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005.
245. Remei pels refredats. Pinyes d’Avet Blanc (Abies alba), de la Molina, per exemple, collida a l’agost, (amb guants). Es desfan i es posen en capes de sucre roig. Al cap de 6 dies, es recull tot el suc i aquest xarop es guarda a la nevera i es pren a cullerades pel refredat. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005.
246. La resina d’Avet es treu d’unes bossetes que es fan a la base del tronc. Surt un moment i prou. Cal una paciència de xino. Una cura preventiva és prendre’n 9 dies seguits a la primavera i 9 dies seguits a la tardor. En canvi, l’essència de trementina es recull d’un tall fet a la part de dalt del tronc i que es deixa que vagi suant uns quants dies. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005.
247. Ungüent per l’espatlla’t: greix, cera verge, oli, i moltes herbes (que hi posa la Maria de les Llosses) i oli de Ginebre (que fa molta pudor). Per cops a les costelles, va molt bé, i es recuperar la respiració sense dolor. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005.
248. Remei per trencar l’herpes: pólvora + vinagre. I oracions. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005.
249. Té per aprimar: Te Verd, Farigola, Camamilla i flor de Tell. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005.
250. Linum salsoloides. Herba de les Pedres. Ho diuen i l’empren molts a Gombrèn. Maig 2005. 251. El Bàlsam (cf. Sideritis lanata) va bé per les rascades, posada la fulla tendra a sobre, amb un
251. a sobre. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
252. Flor de Sant Joan: Galium lucidum, Galium maritimum, Galium verum. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
253. L’Herba de Mil Fulles (Achillea millefolium) va bé per les hemorràgies. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
254. Oli pel dolor: 30 g de Guindilles senceres + 1⁄2 L de vi (negre). Es posa 15 dies a macerar a les fosques i després es frega la zona afectada. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
255. Remei pel cap carregat i xiulets a l’orella. 1⁄2 L d’aigua + 1⁄2 Llimona + una cullerada de mel de Romaní + pipes de Gira-sol (amb closca). Es posa a la cassola a bullir 10 minuts (les pipes matxucades) i es fa reposar 15 minuts. Es pren. Després, es posen 2-3 gotes de suc de Ceba tebi a dintre l’orella; i, amb suc de Llimona, es frega la part de darrera de l’orella. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
256. Remei pels càlculs de ronyons o sorra a l’orina. 1L d’aigua + 50 g de polpa de Carabassa (de la bona). Es fa bullir 4 minuts i es pren 9 dies seguits. [El mannitol és molt diürètic]. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
257. Remei per la pulmonia o els pulmons tapats. Oli de Ricí + Camamilla + 1 ou. Bullir uns 3 minuts i ben calent es frega l’espatlla i el pit. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
258. Remei pels refredats forts. Quan el pit està molt carregat i no s’arrenca mucositat i no es pot empassar res per la gola. Aigua de raïmets d’Heura (Hedera helix), collits la primera lluna vella del mes de març, quan comencen a ser negres. [A glopets, que sinó pot resultar tòxica]. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
259. Remei pels refredats de pit. 1⁄2 got de vi blanc + 2 Claus mascles + Canyella en rama + Llimona: ben calent, sense arribar a bullir, per prendre. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
260. Per prevenir les angines: fregar el coll per fora amb esperit de vi i no prendre mai farines refinades, sucre blanc o llet. Per curar-les, massatge dolorós als braços, fent força cap a les mans. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
261. Remei contra la depressió. 150 g de Cacauets sense torrar posats 5 dies en 1⁄2 L d’oli. Se’n unta la columna i es fa massatge ascendent. S’hi posa un paper calent a sobre (o un drap). Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
262. Remei pels refredats. Sagí de porc amaurat amb sucre roig, sobre paper d’estrassa, aplicat al pit, i, a sobre, un mitjó vell, tota la nit. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
263. Remei contra l’insomni: posar Enciam + pela de Taronges + Valeriana. Fer-ho bullir 5 minuts i prendre-ho. I, a més, posar Castanyes a sota el coixí. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
264. Per deixar de veure vi. Fer bullir fulles d’Alzina amb aigua, durant 10 minuts. Colar i afegir-ne 12 gotes al vi. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
265. Remei contra la tos bronquial. Fer bullir llet amb Dàtils fins que la llet queda ben tenyida. Uns 10 minuts. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
266. Remei per millorar la memòria: pol·len + gelea reial + sucre moreno + llet de Soja. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
267. Remei pel mal d’orella. Un tros de cansalada sense sal s’aplica ben calenta darrera l’orella. Quan s’hagi refredat es canvia per un altre. Fins que se’n vagi el mal. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
268. Sèrum casolà per les criatures que tenen diarrea o que es deshidraten (per 1 L): 1⁄2 cullerada de sal, 1⁄2 Llimona (suc), 3 cullerades de sucre. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
269. Remei per curar els brians. A dalt (“Brià”), a baix (“carnut”), a l’esquerra (“jo, dejú”), a la dreta (“i tu fotut”). Cal senyar així 9 vegades el mal. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
270. Remei pels bonys dels pits (d’una bèstia o d’una persona). Greix rentat 9 vegades (de porc), dolç, amb una forquilla es va xafant dins l’aigua + un raig d’oli + una cullerada de Sucre roig + 2 ous (amb clara i tot). Se’n fa una pasta i se’n unta el bony. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
271. Remei per treure el mal de ventre de seguida. Es faran 9 creus sobre el llambric i a cada creu es dirà: “Hostebum! Hostessà! Maleït, banyat amb poca palla! Mal de ventre, ves-te’n d’aquí aviat, que Déu t’ho mana”. Es repeteix 3 vegades i es resen 3 parenostres a la Santíssima Trinitat. [Tret segurament del llibre de la Creu de Caravaca). Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
272. Remei per les berrugues. Es parteix una Poma per la meitat. Una meitat es menja i l’altra l’ha d’enterrar el subjecte actiu en un lloc que el subjecte passiu ha de conèixer però que no ha pas mai de visitar. Ho diu el Carles Picas, d’11 anys, de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
273. Un altre remei per les berrugues. Es freguen amb llet de Figuera durant 9 dies seguits. Ho diu el Carles Picas, d’11 anys, de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
274. Un altre remei per les berrugues. Fregar-les amb All. Ho diu el Carles Picas, d’11 anys, de les Comes de Gombrèn. Maig de 2005.
275. Remei per guarir els brians. Caldo de serp blanca. Se’n pren una tassa en dejú, durant 3 dies. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
276. La Floravia va bé per netejar en pus que es fa a les genives, per exemple. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
277. La Menta va bé pel fetge. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
278. La Flor Blava (Polygala calcarea) va bé per la inflamació d’orina o de budells, i per la inflamació en general. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005. Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa. 2007.
279. La Camamilla (Matricaria recutita) és més aviat calenta. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
280. L’arrel de Valeriana es dóna pels nervis. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005. Ho diuen el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.
281. Pel mal de ventre de la canalla se’ls donava aigua de Comí (Carum carvi) amb Herba Prima. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
282. Els Marxívols (Helleborus foetidus) s’empraven per fer una aigua per fer banys contra les pessigades. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
283. Per cuinar, s’empren el Llorer, la Farigola, i la Sajulida. Hi ha altres herbes que són massa fortes per posar-les-hi. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
284. La Cua de Cavall (Equisetum arvense) és bona contra les afeccions de l’orina.
285. La Corniera (Amelanchier ovalis) fa baixar la pressió. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
286. L’Herba Freixurera (Pulmonaria affinis) va bé per netejar les tatxes de mal a la boca. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
287. L’Herba del Cremat (Arum italicum) va bé per les cremades. S’aplica la fulla. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
288. La flor del Lliri Blanc (Lilium candidum), confitada en licor d’Anís, s’empra per fer pujar la carn dels talls. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
289. L’essència de Saüc s’afegia a l’aigua, a l’estiu, per fer-la més refrescant. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
290. Plantes silvestres que es poden menjar: Pixacans (Taraxacum officinale), Xicòria (Cichorium inthybus), Roselles (Papaver rhoeas) tendres, i Reditxes (Silene inflata?). Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
291. La flor de la Pota de Cavall (Tussilago farfara) s’emprava com a depurativa, en cures de primavera. Se’n feia u xarop, tot picolant les flors en un morter, mentre s’hi anava afegint una mica d’aigua. Un cop ben picolades, es colava i s’hi afegia sucre. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
292. Un xarop de tardor era el de Remolatxa. Es tallava ben fina la rel sobre una escorredora i s’hi posava sucre. El suc que en sortia era ja el xarop. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
293. La flor de la Ginesta (Sarothamnus scoparius), posada en oli 60 dies, a sol i serena, va molt bé contra el mal de pedra. Se’n pren dos cops a la setmana, per prevenir les pedres. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
294. Un altre xarop de primavera era del de pinyes de Pi Roig posades en un pot de vidre i cobertes amb sucre. Aquest xarop va bé per la tos. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
295. Contra les infeccions d’una pessigada verinosa, va bé beure aigua de pela de Freixe. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
296. Pel mal de queixal, es feia un perfum amb flor de Saüc i Cafè mòlt i sucre. Calia apropar molt la boca al caliu dels fums. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
297. Les Gavarreres (Rosa canina) van bé pel mal de coll. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
298. De les Violetes liles se’n diuen també Violetes de Genoll. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
299. Pel mal d’esquena, va bé fer-se fregues amb esperit de vi amb Espígol. És també refrescant. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
300. Contra la picor de les Ortigues van bé les Malves, perquè amorteixen el mal. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.
301. L’Herba Blava (Polygala calcarea) es feia servir contra el mal de cap, i el mal de panxa. Ho diu el Ramon Cortacans de Gombrèn. Febrer de 2005.
302. Per fer abaixar una tonya del cap, es posava un duro de plata embolicat i prèviament untat amb oli de cop. Ho diu el Ramon Cortacans de Gombrèn. Febrer de 2005.
303. Per reforçar els ossos, va bé menjar Avellanes. Ho diu el Ramon Cortacans de Gombrèn. Febrer de 2005.
304. Quan els nens ploren, se’ls dóna aigua el biberó amb aigua de Comí de Prat (Carum carvi) i Herba Blava (Polygala calcarea). Això, per llevar-los el mal de panxa. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
305. Contra les sangs massa fortes, es punxava la pell a diversos indrets del cos amb la fulla de l’Espinacal (Eryngium campestre), per fer baixar la pressió. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
306. Contra els fogars (crostes a la cara), la Ceba picada, a vegades, no va bé, com tampoc els remeis del metge. Però el que sí que va bé és la pomada feta amb oli d’Oliva (1L) + Cicuta (arrel) + Baladre. Es bull fins reduir a la meitat, amb una bresca de cera d’abella, i després s’espesseix amb sofre. Un cop freda la pasta, s’aplica a la pell de la cara. Ja que la pell queda molt tendra i sensible, convé fer, després, banys amb segó de Blat i també amb llet de cabra. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
307. Per fer fugir les maltempestats i les pedregades, calia cremar rames d’Avet i de Romaní beneïts. També es feien creus amb les branques de l’Avet que es plantaven als marges per guardar les collites dels camps. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
308. Les truges eren unes cuques que es compraven a les farmàcies i de les quals se’n feia un remei per fer vomitar. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
309. L’arrel d’Espinacal es posava a la butxaca per a no esgorrar-se. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005. Ho diu el Jaume Carbonell, de Ripoll. 2000.
310. La Camamilla, la Centaura, la Ruda, l’Hisop, la fulla de Noguera i la Farigola no faltaven a l’armari de les herbes que es collien a l’estiu i s’assecaven a l’ombra. També n’hi havia a l’hort. I se’n compraven (la mare, la Mercè Casaramona) a les trementinaires. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
311. Contra les diarrees s’escaldaven les Prunes especials per escaldar i, un cop seques, es posava pa torrat a l’aigua d’escaldar-les. Es prenia l’aigua i les Prunes. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
312. Per fer baixat la febre, es posava un drap xop de vinagre al cap. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. També posaven dues llesques de pa ben torrat o gairebé cremat, xopes de vinagre, a la planta dels peus. Febrer de 2005.
313. Per trencar les pulmonies s’obria un conill (o un gat) per la meitat i se’l posava sobre el costat afectat estant la carn viva en contacte amb la pell del malalt. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
314. La Farigola (Thymus vulgaris) és un bon desinfectant. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005. Ho diuen el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.
315. Contra el mal d’estómac es posava un truita (d’ous) sobre la zona de l’estómac, en contacte amb la pell. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
316. Per tenir la sang bé, es prenia Sideritis hirsuta (Ortiga Blanca). Se’n pot prendre una tassa cada dia. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
317. El greix de gallina el posaven sobre el pit en cas de pit tapat. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
318. “Si vols tenir la ment sana, dóna-li Valeriana.” La rel de Valeriana és bona pels nervis. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
319. Contra la distenta (diftèria) amb tos molt forta, es donava aigua de Planatge. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
320. La serp blanca es sala i es seca. Quan la pell li ha caigut, és el millor moment per agafar-la. De caldo de serp blanca els pagesos en donaven a les ovelles quan se’ls inflava la boca. (També es feia caldo d’esquirol). Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
321. Per fer venir més llet a una dona que criï, va bé donar-li llet, caldo de gallina, i vi negre amb sucre (suca-mulla). Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
322. Perquè vingui la menstruació a les adolescents, i perquè estiguin valentes, se’ls donava “buillon” de llet amb rovell d’ou i sucre. I quan tenien la menstruació, se’ls donava caldo normal amb vinagre (dolent de prendre). Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
323. La Romeguera es feia servir per curar furóncols. Per fer-los madurar, s’emprava la banda llisa de la fulla, i per pellar-los, la banda peluda. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
324. La flor de Centaura és per fer venir gana. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
325. L’aigua de fer bullir Ruda va bé prendre-la amb una mica de xocolata. També passa el mateix amb l’aigua de fer bullir la Virolla (Peucedanum?). Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
326. Per curar els talls, s’hi posa oli de Lliri Blanc (Lilium candidum). Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
327. Per fer orinar, es fa una barreja d’aigua d’Herba Prima i de pèl de Panotxa amb llavors de Carabassa. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
328. La Rosa Silvestre, la mateixa flor, s’empra per fer aigua per banyar els ulls inflamats. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
329. Pel mal de coll es fa una barreja de Grataculs (fruits de Roser Silvestre) amb escorça de Magrana. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
330. De la Corniera (Aquilegia vulgaris?) se’n menjaven els fruits. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
331. La flor de l’Arç Blanc és per fer baixar la pressió. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
332. La Poma es talla ben prima i s’asseca i s’afegeix a l’aigua de les herbes. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.
333. Pels refredats, va bé prendre aigua de Til·la i de Farigola. Ho diu la Teresa Ricard Amils (i el Josep Casals Vilalta) de Cal Cambrot de Gombrèn. Gener de 2005.
334. L’aigua de Ruda va bé pels nervis. A vegades, es fa amb xocolata desfeta. Ho diu la Teresa Ricard Amils (i el Josep Casals Vilalta) de Cal Cambrot de Gombrèn. Gener de 2005.
335. Quan hi ha inflamació de les vies urinàries, va bé prendre aigua de Cua de Cavall. Ho diu la Teresa Ricard Amils (i el Josep Casals Vilalta) de Cal Cambrot de Gombrèn. Gener de 2005.
336. La barreja d’Herba Blava i Camamilla va molt bé pel mal de ventre. Ho diu la Teresa Ricard Amils (i el Josep Casals Vilalta) de Cal Cambrot de Gombrèn. Gener de 2005.
337. Les Ortigues s’empraven per fer baixar la pressió. La mateixa aigua de l’olla serveix també per fer banys de peus o de cames. Ho diu la Teresa Ricard Amils (i el Josep Casals Vilalta) de Cal Cambrot de Gombrèn. Gener de 2005.
338. Abans no anaven mai al metge, si no era que s’estaven morint, ni a la farmàcia, perquè recollien les herbes a la muntanya. Ho diu la Teresa Ricard Amils (i el Josep Casals Vilalta) de Cal Cambrot de Gombrèn. Gener de 2005.
339. “Si vols la dona sana, dóna-li arrel de Valeriana.” Ho diu la Teresa Ricard Amils (i el Josep Casals Vilalta) de Cal Cambrot de Gombrèn. Gener de 2005.
340. Quan es feien mal, feien perfums de flor de Saüc. Posaven oli a les brases i flor de Saüc. Els fums es dirigien al cop. Ho diu la Teresa Ricard Amils (i el Josep Casals Vilalta) de Cal Cambrot de Gombrèn. Gener de 2005.
341. Un cataplasma d’Ofals també s’emprava quan es feien mal, sobre el cop. Ho diu la Teresa Ricard Amils (i el Josep Casals Vilalta) de Cal Cambrot de Gombrèn. Gener de 2005.
342. Per rebaixar la llet de vaca que es donava a la canalla, s’hi posava aigua d’Ordi. Ho diu la Teresa Ricard Amils (i el Josep Casals Vilalta) de Cal Cambrot de Gombrèn. Gener de 2005.
343. L’oli d’Ametlles es feia pel mal d’orella. Es fa bullir un parell d’Ametlles en un potet amb oli. Després, amb una gasa xopa d’oli, es posa una estona a l’orella. Ho diu la Teresa Ricard Amils (i el Josep Casals Vilalta) de Cal Cambrot de Gombrèn. Gener de 2005.
344. L’Herba de les Pedres (Linum salsoloides) es feia servir (l’Aurora) per aturar les hemorràgies. Ho diu la Teresa Ricard Amils (i el Josep Casals Vilalta) de Cal Cambrot de Gombrèn. Gener de 2005.
345. El Lluquetó (Globularia), la mateixa planta de la que se’n feien tints, s’emprava per fer baixar la pressió. En Josep (Amils) en collia molt i en baixava a Barcelona pels herbolaris d’allí, després d’estendre’l per assecar-lo una mica. Ho diu la Teresa Ricard Amils (i el Josep Casals Vilalta) de Cal Cambrot de Gombrèn. Gener de 2005.
346. L’oli d’oliva s’emprava pel mal de ventre dels animals, en ús extern, calentó. Ho diu la Teresa Ricard Amils (i el Josep Casals Vilalta) de Cal Cambrot de Gombrèn. Gener de 2005.
347. Quan un animal es boteix per haver menjar massa Ofals, se li dona a beure una ampolla d’aigua de Camamilla. Ho diu la Teresa Ricard Amils (i el Josep Casals Vilalta) de Cal Cambrot de Gombrèn. Gener de 2005.
348. Per destapar el pit s’emprava un paper d’estrassa untat amb sagí, embolcallat amb un drap de llana, perquè doni escalfor. Ho diu la Teresa Ricard Amils (i el Josep Casals Vilalta) de Cal Cambrot de Gombrèn. Gener de 2005.
349. L’arrel d’Espinacal (Eryngium campestre) s’emprava per rebaixar la sang. Se’n feia decocció. També ajudava punxar amb la fulla diverses regions de la pell. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
350. Cal no castigar el bestiar amb vares de Sanguinyol (Cornus sanguinea), perquè si se’ls pica amb Sanguinyol, després pixen sang. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
351. El suc o sutge (brea) de Boix va bé pels brians. Quan es crema una mata de Boix, el tronc socarrimat que queda arran de terra s’aprofita després per acabar de cremar-lo i fer-ne el remei. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
352. La Corona de Rei (Saxifraga longifolia) es donava a les vaques quan no podien treure la “colga”, juntament amb pólvora i (a vegades) Comí (Carum carvi), Ceba i Mill del Sol (Lithospermum officinale). Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
353. Per netejar per dins les truges després del part, se’ls donava la barreja de Carabassa, Ceba, Malves i rel de Floravia. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
354. La glossopeda (amb mal de coll i a la llengua) es combatia amb Herba Freixurera (Pulmonaria affinis). Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
355. Les fulles de l’Om (Ulmus minor) són molt bones pel bestiar. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
356. La banda llisa de la fulla de la Pota de Cavall (Tussilago farfara) s’emprava per pellar la ferida, i la banda peluda per fer-la supurar. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
357. La flor del Lliri Blanc (Lilium candidum) es posava en oli i aiguardent per guarir ferides, per pellar-les i per netejar-les. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
358. Amb la Cicuta (Conium maculatum) feien oli per rebentar bonys, amb una mica de pega i uns grans d’All. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
359. Per fer més probable que les vaques es quedessin prenyades, se’ls donava una ampolla d’aigua d’Herba Col. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
360. Per girades de peu o morats s’emprava Alfals picat amb cansalada crua. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
361. En cas de pulmonia, es feien fregues amb la decocció (fins reduir-se a la meitat) de rel de Floravia (Centaurea calcitrapa) en licor d’Anís. “La Floravia tant es troba de nit com de dia”. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
362. Quan hi ha una punxada, per treure la punxa, o una pessigada, per treure’n el verí, s’hi posa pega negra escalfada damunt una llosa. Es va remenant amb oli fins que queda amorosa. Aleshores es posa damunt el mal. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
363. Per l’asma, es feien bafs amb brots de Pi Roig. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
364. Per les pessigades de l’escurçó (Vipera), es posaven 3 grans d’All a les brases, amb un raig d’oli. Es perfuma així el mal. Un cop perfumat, es fa una picada d’Alls i oli que es posa damunt la pessigada. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
365. Per espantar les bruixes, es penjava darrera la porta un forc d’alls. “Faràs fugir les bruixes!”, se li deia a algú amb un alè d’Alls molt intens. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
366. Pel mal d’orella, s’escalivava un gra d’All i s’untava d’oli, i es posava a l’orella que feia mal. Es tapava amb un cotó fluix., perquè no sortís de l’orella. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
367. “Si vols d’All coent, l’has de plantar el mes d’advent”. Si es volen Alles, aleshores cal plantar per la lluna vella de març. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
368. Per fer madurar un gra o un furóncol, cal escalivar una Ceba. Després, posar les pellofes i un fel de porc en una ampolla, i fer-ne un emplastre. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
369. Per desenaigar una vaca, se li donava serp blanca. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
370. Quan surten les dents als nens, se’ls posa penjada del coll una bosseta amb el cap sec d’una serp blanca, perquè no tinguin mal de dents. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
371. Quan un animal anava coix, se li posava un cataplasma d’argila amb vinagre. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.
372. Pel refredat va molt bé l’Hisop. Ho diu l’Elvira Cortacans de Gombrèn. Febrer de 2005.
373. Per les punxades que s’inflamen, es feien perfums amb flor de Saüc a les brases, amb un raig d’oli. Desinfectava molt. Els raïmets de Saüquer es penjaven per assecar-los i tot l’any se’n tenia. Eren molt refrescants. Ho diu l’Elvira Cortacans de Gombrèn. Febrer de 2005.
374. L’Espígol va bé per donar gust a la carn de conill. Ho diu l’Elvira Cortacans de Gombrèn. Febrer de 2005.
375. La Camamilla, que no és pas refrescant, sinó calenta. Va bé per la panxa. Però en casos de diarrea, va millor la Farigola o l’Herba Blava o la Marialluïsa i la Menta Ho diu l’Elvira Cortacans de Gombrèn. Febrer de 2005.
376. Per cuinar sigui el que sigui, sempre va bé la fulla de Llorer. Ho diu l’Elvira Cortacans de Gombrèn. Febrer de 2005.
377. Fórmula de ratafia: Anís + Nous tendres (3 per L) + 1⁄2 Nou Moscada + 1⁄2 barra de Canyella + escorça de Quina + Marialluïsa + Menta + Sajulida + Comí + Hisop + Noguer + Poliol. Es deixa 30 dies a sol i serena dins l’alcohol especial. Després, s’hi afegeix el sucre. Ho diu l’Elvira Cortacans de Gombrèn. Febrer de 2005.
378. Les plantes més conegudes dels voltants de La Farga de Queralbs són: Àrnica (Arnica montana), Farigola (Thymus vulgaris), Orenga (Origanum vulgare), Pixacà (Taraxacum officinale), Altimiri (Artemisia vulgaris), Poniol (Calamintha sylvatica), Ortiga (Urtica dioica), Carcs (Dipsacus fullonum), Murrons (Stellaria media). L’Ortiga s’empra contra el mal de ventre. Ho diu la senyora Maria de La Farga. Juny de 2005.
379. “Si bona cosa vols fer, talla la fusta pel gener”. El Pi en lluna nova, i el Faig en lluna vella. Ho diuen a La Fraga de Queralbs. Juny de 2005.
380. Les Cireres menjades calentes del sol fan poden fer molt mal de ventre. Ho diuen al Ripollès en general. Juny de 2005.
381. “El baró de les set punyetes, amo de castells i grutes, i de cent mil cases de putes, va tenir cert desafio amb el marquès del nap dret. Es treu l’espasa. Va, i li talla el colló dret” etc. Història satírica mig recordada per Pep Flores de Campdevànol. Juny de 2005.
382. El Peucrisp (Alchemilla alpina) és un dels millors remeis contra les pedres dels ronyons. Es fa bullir tota la planta, amb arrel i tot. Es cria a les parts més altes de les muntanyes. Ho diu la Genoveva Cortina de Ripoll/Josa de Cadí. Agost de 2006.
383. La Serverola (Agrimonia eupatoria) és un remei molt bo per depurar les sangs i així fer desaparèixer els forúnculs de la pell. Es fa bullir un grapadet de la planta. Té bon gust i se’n pot prendre la quantitat que es vulgui. Ho diu la Genoveva Cortina de Ripoll/Josa de Cadí. Agost de 2006.
384. La Milifulla va bé contra tots els mals. Ho diu la Genoveva Cortina de Ripoll/Josa de Cadí. Agost de 2006.
385. La Flor de Centaura (Centaurium eryhtraea) va bé contra les mals del fetge o de l’estómac. Ho diu la Genoveva Cortina de Ripoll/Josa de Cadí. Agost de 2006.
386. l’Hisop és un remei molt bo contra els encostipats. Ho diu la Genoveva Cortina de Ripoll/ Josa de Cadí. Agost de 2006.
387. L’oli de serp blanca (amb d’altres ingredients apart de la serp) va bé per accelerar la guarició de nafres i cremades i també per curar els dits dels peus adolorits. Ho diu la Genoveva Cortina de Ripoll/Josa de Cadí. Agost de 2006.
388. L’aigua de Farigola va bé pels ulls irritats, més que la de Camamilla. Ho diu la Genoveva Cortina de Ripoll/Josa de Cadí. Agost de 2006.
389. La “processor de Cornellana” són les boires que baixen per la canal del Cadí que es veu des de Josa de Cadí. Indica pluja segura, com la del 15 d’agost de 2006 (164 mm).
390. Le Repalassa (Arctium minus) (fulles untades en oli d’oliva) va curar en UE a un nen que tenia la pell plena de costres. Ho diu la Matilde Canal i Torrentó, de Santa Maria de Besora. 2006.
391. Els Lliris de Sant Anton (Lilium candidum) es posaven en aiguardet. L’aiguardent es prenia contra el mal de ventre. També es podien menjar els lliris. Ho diu la Matilde Canal i Torrentó, de Santa Maria de Besora. 2006.
392. Exctracte d’arrós (Oryza sativa) es donava a la mainada per reforçar-los. Es preparava així: es posaven els grans crusos a remullar tota la nit en aigua. L’endemà es picava al morter. Després, abans de prendre-ho, s’hi posava sucre. Ho diu la Matilde Canal i Torrentó, de Santa Maria de Besora. 2006.
393. Timó Mascle (Teucrium polium). Se’n donava l’aigua, amb prunes, contra el mal de ventre. [Cal no abusar d’aquesta planta, ja que podria donar reaccions estranyes al fetge].
394. Barreja digestiva contra el mal de ventre: Poliol (Mentha pulegium) + Menta (Mentha piperita) + Maria Lluïsa (Aloysia citriodora). Ho diuen el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.
395. Herba Blava (Polygala calcarea): contra la inflamació de les vies urinàries baixes i per quan costa molt orinar (pielonefritis). Ho diuen el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.
396. Barreja contra l’encostipat: Farigola (Thymus vulgaris) + Tell (Tilia cordata) + Orella d’Ós (Ramonda myconii). Ho diuen el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.
397. Àrnica (Arnica montana) macerada en licor d’Anís: contra el mal de coll o la bronquitis: Se’n pren una culleradeta com si fos un xarop. Ho diuen el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.
398. Herba Morenera (Phagnalon saxatile?). Se’n posa a bullir amb oli, i un cop fred es guarda. Per aplicar-ho a les morenes cal colar-ho abans. Ho diuen el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.
399. Ferides i talls infectats, quan els desinfectants (mercromina, betadine) dónen reaccions al·lèrgiques: aigua de Farigola. Ho diuen el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.
400. Per desinfectar ferides, bafs de flor de Saûc (Sambucus nigra). Ho diuen el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.
401. Xarop de fruits de Saüc. Comestible medicinal. Ho diuen el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.
402. Mal de panxa: Orella d’Ós (Ramonda myconii). Fins i tot de petits es fingia tenir mal de panxa per poder beure aquesta aigua que era de bon beure. Ho diuen el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.
403. Cada dia es pot fer per, després de dinar, una tissana diferent, tot l’any, per a tots els de la casa. Ho diuen el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.
404. Contra el mal d’ossos, i després dels cops: Arnica montana + llimona + filet de vedella + esperit de vi (etanol). Es posa a macerar toi plegat unes 2 setmanes. Al filet cal llevar-li els nervis. Ho diu l’Antoni Andreu Brualle, de Campdevànol, que era boxejador. 2006.
405. Contra el dolor: oli de cucs (Cerambix cerdo) que es fan al soc del Roure (Quercus sp.pl. sect.Lepidobalanus). Són erugues de color pàl·lid (blanc-grogós, toves i grans com un dit petit de la ma) També s’emprava quan una bèstia rebia una petacada forta i se li deformaven els ossos i després s’hi formaven tendrums. Per desfer els tendrums, s’hi posava aquest oli. Ho diu la Carme Cortina, de Can Roca, de Pardines. 2006.
406. Arrel de Cicuta (Conium macualtum) + arrel de Julivert: es posen a macerar en oli i se n’unten els cops i botidures. Ho diu la Carme Cortina, de Can Roca, de Pardines. 2006.
407. Arrel de Carbassina (Bryonia dioica): es feia servir pels costipats i per les vives (angines) dels cavalls. Se’ls posava a l’estable emmig del menjar. [És una planta força tòxica que pot donar depressió]. Ho diu la Carme Cortina, de Can Roca, de Pardines. 2006.
408. Per rentar les bótes del vi, es feia servir fulles de Noguer (Juglans regia). Es feien bullir una mica les fulles, i, quan l’aigua ja era tèbia, es feia servir per rentar les botes. Ho diu la Carme Cortina, de Can Roca, de Pardines. 2006.
409. Ungüent antinflamatori (treu el foc del mal acabat de fer) per ferides (esgarrapades de bestiar, talls, etc.). Es fan bullir, a poc a poc, sense que vessi, en un tupí de terra nou, fins que pari el bull ell sol: 1 cullerada de greix de porc rentat 3 vegades (fins que quedi ben blanc) + 2 terrossos de pega + 1 ram gran d’Herba de Cop (Hypericum perforatum) i de Ruda (Ruta graveolens) + grans d’All pelats (en nombre sempre senar) + oli (només quan s’ha fos primer el llard). Recepta facilitada per Maria Bosch i Casademunt, del Mas El Solé, de Vallfogona de Ripollès, segons va aprendre de sa mare. 2006.
410. Flor de Saüc (Sambucus nigra) i flor de Til·la (Tilia cordata): pels costipats. Ho diu l’Onofre Valls, de Pardines. 2006.
411. El Donzell (Artemisia absinthium) dóna gust amarg als caragols que n’han menjat. Per això és molt important deixar-los en dejú una setmana, abans de manjar-los.
412. La Ruda (Ruta graveolens, Ruta chalepensis) es dóna amb xocolata desfeta per matar els cucs que hi ha als budells d’alguns nens petits. També s’hi pot posar unes gotetes d’aiguardent o d’oli de Ginebre (Juniperus thurifera). Ho diu l’Onofre Valls, de Pardines. 2006.
413. Després d’un part d’una vaca, perquè quedés neta, si no hi quedava, se li lligava una branqueta de Ruda (Ruta graveolens) a la cua. També se’ls donava Corona de Rei (Saxifraga longifolia) i Meus (Meum athamanticum), collits per la zona de Coma de Vaca. Ho diu l’Onofre Valls, de Pardines. 2006.
414. Meum athamanticum: la rel es fa bullir molt poquet, i es dóna a les parelles que volen tenir fills i no en tenen. Cal prendre-ho una setmana seguida, cap al mig del periode menstrual d’ella (o una setmana abans), pero l’home també n’ha de prendre. Ho deia el Josep Palou, de Setcases, quan era guarda del Refugi d’Ull de Ter. Agost-1969.
415. Cura depurativa primaveral. Esperit de vi macerat amb flors d’ Arnica montana, Se’n prenen només unes gotes. Ho diu l’Onofre Valls, de Pardines. 2006.
416. Cura depurativa de la sang: arrels de Romaguerons (els petits i rústics) (Rubus caesius) + brots de Roser Silvestre (Rosa canina). Ho diu l’Onofre Valls, de Pardines. 2006.
417. Cura depurativa de la sang: una cullerdeta petita de flor de sofre, amb sucre roig. [Cal vigilar si es té úlcera d’estómac, perquè aleshores seria desaconsellat]. Ho diu l’Onofre Valls, de Pardines. 2006.
418. Fulles de Romaguera (Rubus montanus): per la part peludeta són cicatritzants. Per la part llisa, són per fer obrir i supurar les ferides. [Aquesta norma sembla ser aplicable a moltes fulles de diverses espècies: Laurus, Rumex, Tussilago, etc.]. Ho diu l’Onofre Valls, de Pardines. 2006.
419. Arnica montana: se’n fa tant oli com esperit de vi. Va bé per la circulació i pels cops. Ho diu l’Onofre Valls, de Pardines. 2006.
420. Per evitar la formació de tendrums després de ferides o que es trenqui alguna part del cos, es fa oli de arrel de Cicuta (Conium maculatum) i d’Herba de Cop (Hypericum perforatum). Per fondre els tendrums, s’unten amb greix de gallina vella i arrel de Julivert (Petroselinum sativum). Ho diu l’Onofre Valls, de Pardines. 2006.
421. Per l’espatllat, quan es desfà l’os, es feien cataplasmes de Matafoc (Senecio vulgare) amb vinagre i Pebre (Piper nigrum) ben calent i torrat. Els resultats eren excel·lents. Ho diu l’Onofre Valls, de Pardines. 2006.
422. Remei reforçant. En una cassola de terra s’hi posen de 3 a 7 ous (sempre en nombre sanar) coberts amb suc de Llimona, durant un cert emps, fins que es desfaci la calç de la closca. [Uns dos dies]. Després, es deixata tot plegat i s’escola bé i s’hi afegeix sucre i conyac. Es pren pel matí. Ho diu l’Onofre Valls, de Pardines. 2006.
423. Remei per desinflamar les punxades d’alguna espina. Flors de Saüc cremades amb brases (dins una pala), sucre i oli. Els perfums d’això s’apliquen a la ferida. Va molt bé, per exemple, quan s’ha clavat una punxa d’Arç Blanc (Crataegus monogyna) al peu. Ho diu l’Onofre Valls, de Pardines. 2006.
424. Remei per fer baixar la pressió. Dauradella (Ceterach officinarum) + Herba Prima (Asperula cynanchica) + fulla d’Olivera (Olea europaea) + cabellera de Blat de Moro (Zea mays). Ho diu l’Onofre Valls, de Pardines. 2006.
425. Remei contra la pulmonia. Cassola de terra mig plena de cendres. S’hi posava la pell d’un xai acabat de matar i s’aplicava al pit. Ho diu l’Onofre Valls, de Pardines. 2006.
426. Herba Pollosa (Aquilegia vulgaris?) + serp blanca (Malpolon monspessulanus): contra el xarampió. Ho feien bullir i s’ho bebien. Ho diu en Jaume Carbonell, de Ripoll. 2000.
427. Remei contra la febre. Emplaste de cargols tendres aixafats i embolicats a les plantes dels peus. Ho diu en Jaume Carbonell, de Ripoll. 2000.
428. Remei pels cops. Cataplasma d’Alfals i Alls ben picats. Ho diu en Jaume Carbonell, de Ripoll. 2000.
429. Contra els encetats dels animals, deguts als collars o guarniments: segona pell del Marxívol (Helleborus viridis). Ho diu en Ramon Corominas, de Campdevànol. 2006.
430. Remei pels brians. Fulles de Senet (Daphne laureola) bullides en oli. Quan se’n pinten els brians, segur que es moren. Ho diu en Ramon Corominas, de Campdevànol. 2006.
431. Fulles de Verbena officinalis, contra la pulmonia. S’aixafen les fulles tendres i es fregeixen amb llard. Els emplastes es posen sobre la zona dels pulmons. Els draps queden vermells, ja que la inflamació tiba. Ho diu en Ramon Corominas, de Campdevànol. 2006.
432. Sopes de Farigola. Són digestives, després d’una gran àpat. Es un remei tonificant i digestiu. Ho diu en Ramon Corominas, de Campdevànol. 2006.
433. Tractament d’una lesió al menisc. Primer, s’hi posa alcohol d’ Arnica montana. Després, oli d’ Arnica montana, aplicat amb paper d’estrassa, i amb un bon massatge a la nit. Ho diu en Ramon Corominas, de Campdevànol. 2006.
434. L’ Arnica montana amb vinagre serveix per a tractar grans, pessigades, al·lèrgies, èccemes. I l’ Arnica amb oli, per curar ferides grosses. Ho diu en Ramon Corominas, de Campdevànol. 2006.
435. Antinflamatori tòpic: Hypericum perforatum, (Herba de Cop) + Lavandula angustifolia (Espígol) + Rosmarinus officinalis (Romaní). Ho diu en Ramon Corominas, de Campdevànol. 2006.
436. Herba Blava (Polygala calcarea): pels nens petits acabts de nèixer, quan sembla que tinguin gasos. Ho diu en Ramon Corominas, de Campdevànol. 2006.
437. Remei pel mal de panxa: Farigola (Thymus vulgaris) + Milifulles (Achillea millefolium). Es trituren prèviament bé les plantes, llavors i tot. Ho diu en Ramon Corominas, de Campdevànol. 2006.
438. Remei per les fístules. Una cabeça d’Alls aixafada, i tirar-hi oli quan es remeni. Ho diu en Ramon Corominas, de Campdevànol. 2006.
439. Pels costipats: llavors d’Arnica montana deixades a macerar en aiguardent. Se’n pren alguna culleradeta d’aquest aiguardent durant el dia. L’agafen d’Ogassa. Ho diu en Ramon Corominas, de Campdevànol. 2006.
440. Essència (destil·lada) de flor d’Arnica montana, aplicada 1 gota als ulls: cura la inflamació dels ulls. Ho diu en Ramon Corominas, de Campdevànol. 2006.
441. Remei pels encostipats: Orella d’Ós (Ramonda myconi) + flor de Pi (Pinus sylvestris) + Til·la (Tilia platyphyllos) . Cal prendre’n 3-4 dies. Ho diu el Domènec Vives, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.
442. Remei contra els cops. En un petricó (1/4 de L) es fa bullir tot fent xup-xup., 5 o 7 o 9 grans d’All, fins que són ben rossos. Es posa a la nit, ben embolicat, i amb un plàstic per sobre. Ho diu el Domènec Vives, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.
443. Remei pels ronyons. Herba de Mil Granes (Paronychia kapela) + Mill Gruà (Lithospermum officinale), amb fulla. S’hi pot afegir flor d’Arç Blanc (Crataegus monogyna). Ho diu el Domènec Vives, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.
444. Remei pel cor. Flor d’Acàcia (Robinia pseudoacacia) acompanyada de flor d’Arç Blanc (Crataegus monogyna). Ho diu el Domènec Vives, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.
445. Dites populars: La Ceba: al matí or, al migdia plata, i al vespre mata. Al matí una ceba, al migdia una poma, i al vespre un all, i envia el metge al carall. Les olives: la primera és or, la segona plata, la tercera mata. Ho diu el Jaume Perpinyà, de Pardines. 2006.
446. Herbes per prendre durant la setmana: Farigola (Thymus vulgaris) + Ruda (Ruta graveolens): durant 4 dies. Després: Ortigues (Urtica dioica), durant 4 dies més. Després, + Herba Blava (Polygala calcarea) + flor de Ginesta (Sarothamnus scoparius). Per fer baixar la presisó i per estar bé, en general. Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa. 2007.
447. La Ruda treu el mal de cap. Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa. 2007.
448. Herba del Mal Estrany (Jasonia tuberosa). UE. Mal que s’infecti, i es boteixi, fent-ne bafs. Ho diu el Pasqual Bosch. 2007.
449. Globularia cordifolia (Lluquet): se’n fa un oli per les morenes. Primer es feien banys amb l’aigua de la mateixa herba, i després s’hi posava l’oli. Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa. 2007.
450. Herba de les Mil Granes (Paronychia kapela): per fer orinar. N’hi ha pels terraplens de Ribes. Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa. 2007.
451. Contra el colesterol, n’hi ha que prenen Espígol (Lavandula angustifolia), però no se’n pot prendre molt, perquè és molt fort. Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa. 2007.
452. La Camamilla (Matricaria recutita) va bé pel mal de ventre i per rentar els ulls inflamats. [Aleshores s’ha de fer molt diluïda]. Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa. 2007.
453. L’Herba Milifulles (Achillea millefolium) va bé tant per fer pair com per rentar mals. Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa. 2007.
454. Arç Blanc (Crataegus monogyna). Va bé per relaxar quan no es pot dormir o quan costa adormir-se. Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa. 2007.
455. Arnica montana + vinagre + oli: contra les pessigades dels mosquits. Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa. 2007.
456. Alcohol pels cops: Arnica montana + Romaní (Rosmarinus officinalis) + Sajulida (Satureja montana) + Hipèric (Hypericum peforatum) + grana de Ginebre (Juniperus communis). Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa. 2007.
457. Les boletes del Ginebre (Juniperus communis) van bé pel dolor. Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa. 2007.
458. Les boletes del Ginebre són un amulet molt bo per prevenir conseqüències nefastes als accidents. Algú m’ho ha dit que li van dir a Ripoll i ho va poder comprovar per ell mateix. Algú li deia que no creia en Déu però sí en els ginebrons, deprés de salvar-se d’un accdient molt for per haver-nbe dut una bosseta penjada. Ho diu l’Alexis Rosell. 1990.
459. Barreja depurativa: Herba Fetgera (Hepatica nobilis) + Cua de Cavall (Equisetum arvense) + cues de Cirera (Prunus avium) + arrel de Xicòria (Cichorium intybus) + arrel de Romaguerons (Rumex caesius) + Herba Prima (Asperula cynanchica) + Liquens (Evernia) + brots de Pi (Pinus sylvestris). Es pren dia per altre. Ho diu el Manuel Fajula, de Camprodon. 2007.
460. Ortiga Blanca (Lamium album): per fer banys genitals femenins. També l’Haramago (Descurainia sophia). Ho diu l’Antonio Gutiérrez. 2007.
461. Arrel de Calcida (Cirsium arvense): es fa bullir l’arrel i se’n pren 9 diues seguits com a depuratiu. Ho diu el Manuel Fajula, de Camprodon. 2007.
462. Remei per la tos o pels pulmons carregats. Brots de Pi (Pinus sylvestris) + Brots de Farigola (Thyhmus vulgaris) + Romaní (Rosmarinus officinalis) + suc de Llimona. Es bull i s’hi afegeix mel. Es pren 3 cops al dia, durnat 15 dies. Ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol.2007
463. Remei per la circulació. 15 fulles de Marreu (Marrubium vulagre) + 15 fulles d’Heura (Hedera helix) + 1 grapadet de Gram (Cynodon dactylon) arrel. Es bull i se’n pren 15 dies seguits. Un cop al dia. O 15 de repòs i 15 dies prenent-ne. Ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol. 2007.
464. Remei contra el dolor d’una costella trencada. Compreses de vinagre calent: cada dia a la nit. Ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol. 2007.
465. Remei per no costipar-se: 1 cullerada sopera de ginebre (licor) al dia, cada dia al matí. Ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol. 2007.
466. Remei per quan no tens gana. Peles taronges i les poses amb sucre. Al cap de 3 dies, se’n pren una cullerada pel matí i una altra al vespre. Ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol. 2007.
467. Remei per les cremades: llet crua, sense bullir. Per què la pell no faci bombolla (amb una gassa). Ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol. 2007.
468. Remei per quan la sang és espessa. Escuixarda (Globularia cordifolia). Es fa bullir i se’n prenen 3 tasses al dia, durant 9 dies al mes. Ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol. 2007.
469. Contra la febre: Cent Fulles (Achilea millefolium). Ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol. 2007.
470. Contra la sordera: Marduix (Origanum majorana) + oli de Girasol. Es fa bullir i se’n posen una gotes a l’oïda amb molta cura. Ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol. 2007.
471. Contra la suor dels peus. Timó Mascle (Teucrium polium). Es fan banys de peus, després d’haver-los rentats ben nets abans, durant 9 dies seguits. Ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol. 2007.
472. Purgant: segona pela del Senet (Daphne laureola). Se’n beu una tasseta. [No s’aconsella pas a la mainada, perquè és un remei massa fort]. Ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol. 2007.
473. Remei contra la gangrena. Greix rentat 3 vegades + pega negra + 1 raig d’oli + 3 grans d’All + 1 brot de Ruda + 1 brot de Flor d’Herba de l’Oli de Cop (Hypericum perforatum). Es fa bullir l’aigua i se’n fan compreses. Ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol. 2007.
474. Per l’espatllat. Cal beure 9 dies seguits aigua de Valeriana officinalis, en dejú, i al vespre. Ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol. 2007.
475. Remei per a fer orinar: Gram (Cynodon dactylon) + Mill del Sol (Lithospermum officinale) + Morelles (Solanum nigrum) + segona pela de Tell (Tilia cordata) + sucre candi. Ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol. 2007.
476. Per la pleura inflamada. Arrel de Cicuta (Conium maculatum). Es bull amb oli. Es frega el costat, sempre avall. Durant 12 hores es posa un emplastre de 3 arrels de Cicuta. Al cap de 24 hores, es torna a untar amb emplastre de 2 barres de rel de Cicuta. Es deixa posat 24 hores. Al final, es posa un emplastre d’una sola barra d’arrel de Cicuta que es pot dur posat tant com es vulgui. Ho diu la Carmeta d’Alvedra, de Campdevànol. 2007. I la Mercè Basagaña, De Campdevànol. 2007.
477. Pels costipats: una tassa de llet ben calenta amb mel o amb greix dolç de porc (una cullerada), amb un raig de conyac (al final, després de fondre el greix i bullir-lo amb la llet). Ho diu la Carmeta d’Alvedra, de Campdevànol. 2007.
478. Per les pleures inflamades. Verbena officinalis picada i passada per la paella amb greix dolç. Es posa en uns draps blancs, fent 6 dobles. S’agafa una clara d’ou ben deixatada, a punt de neu, i s’agafa un mocador de farcells i es lliga tot posant la Berbena per sobre la clara. Se’n poden fer cataplasmaes fins que es curin del tot, durant molts dies, fins que no surti gens de sang. Ho diu la Carmeta d’Alvedra, de Campdevànol. 2007
479. Pàncrees inflamat i amb aigua. Cataplasma de Verbena officinalis amb clara d’ou, com al no 479. Ho diu la Carmeta d’Alvedra, de Campdevànol. 2007
480. Esperit de vi pel dolor: Romaní (Rosmarinus officinalis) + Donzell (Artemisia absinthium) + Ruda (Ruta graveolens). Es deixa la barreja 9 dies a sol i a serena, i se’n fan fregues. Com més vell (de més dies) sigui el remei, millor va. Ho diu la Carmeta d’Alvedra, de Campdevànol. 2007. Ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol. 2007.
481. Remei pels asprons (tendinitis) i mal al canyell. Oli del bo, en una caçola nova + arrel de Julivert (Petroselinum hortense) + arrel de Cicuta (Conium maculatum) + Alls (senassos, i forces). Es posa a bullir fins que els Alls es tornen negres i pari de bullir. Es posa a refredar, després de colar-ho. I es guarda. S’agafa un drap de llana i es posa sobre l’aspró ben calent. S’aplica unes quantes vegades, ben calent. És del tot eficaç. Ho diu la Carmeta d’Alvedra, de Campdevànol. 2007
482. Remei per les costelles trencades o esqueradades. Pega negra + esperit de trementina + oli de Ginebre + aiguarràs. Es fa bullir i, quan està desfet tot amb la pega, queda una pasta homogènia. Quan és una mica més fred, s’aplica. Queda com un pegat. Ho diu la Carmeta d’Alvedra, de Campdevànol. 2007.
483. Remei per quan s’inflen les cames. 30 cigrons i 1 grapat de Gram (Cynodon dactylon): es fa bullir 25 minuts. Se’n beu 1 got pel matí un altre a la tarda. Ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol. 2007.
484. Remei contra l’apendicitis. Es recull en una ampolla que no caldrà tenir del tot tapada, o en un tupì, llet d’ovella. Es deixa fermentar, sense bullir, i com més vella es faci millor. Quan en calgui, es posa a bullir amb una mica de grans de Comí (Carum carvi / Pimpinella anisum) fins que l’aigua que es formi es torni a reabsorbir i quedi una pasta homogènia. Aleshores se’n pren una culleradeta petita cada 4 hores; i també se’n posa per sobre la part del ventre que fa mal, quan hi ha inflamació de l’apèniç. A vegedes, a la llet s’hi fan unes cuques estretes i allargades, que cal retirar abans de posar a bullir. És millor que la llet sigui d’ovella que campi en llibertat que no pas que sigui de les estabulades. Aquest remei mai no ha fallat. Sembla que l’origen de la recepta va venir de Navàs. Ho diu en Xiscu Guix, de Ripoll. 1978-2006. [Els pastors de Sierra Morena també fan servir aquest remei contra l’apendicitis, que allí anomenen “cólico”].
485. Remei contra els cucs a la gola dels nens petits, quan estosseguen a les nits i peten de dents. Se’ls llença fum de tabac a la gola oberta o se’ls fa fer algunes caladetes de tabac. Ho diu el Xiscu Guix, de les Lloses. 1978.
486. Remei contra el càncer. Es posa a macerar en vi, arrels de l’Herba del Mal Gra (Ranunculus parnassifolius), ballarucs de Roser Silvestre (Rosa canina) i planta sencera de Phlomis lanata durant un mes. Després, ja es pot prendre a cullerades. [No és pas un remei segur]. Ho diu la Maria Corrius, de les Llosses. 1978.
487. Remei contra la febre. Es deixa el pa que es floreixi. Quan tens febre en menges a pleret. Li van dir al Dr. Flemming els pastors de Núria, quan el “descobridor” de la penicil·lina va anar a Barcelona la primera vegada. Però l’insigne científic no en va estar gens content. Se’ls va treure de sobre. Ho diu el Pepet Sañas, de Les Llosses. 1978.
488. Remei després de les mossegades d’escurçó. Es picolen les fulles carnoses crues del Sedum telephium i se’n fa un emplastre. S’aplica a la zona que s’ha inflat i a la que ha perdut la pell, ben generosament. Es pot barrejar amb fulles de Plantatge (Plantago major, media). Després, també es pot combinar, un cop retirat, amb un emplastre d’argila. Ho diu en Pep Flores, de Campdevànol, per experiència pròpia amb un escurçó que el va mossegar a l’hort mentre treia herbes.
489. Quan les ortigues han irritat molt la pell d'un nen, s'hi apliquen fulles de Marreu (Marrubium vulgare) fins que, tot fregant i fregant la pell, desapareix la picor. (Ho diu per experiència pròpia quan era una nena, la Olga Domingo, de Sant Quirze de Besora 13-5- 2016).

LLISTA DE NOMS POPULARS RECOLLITS A LA CLUSA.

DE MARTÍ TUBAU (Cal Pernet, de Castell de l’Areny), I DE FRANCESC GUIX, I DE MARIA CORRIUS (1978). Els dos darres havien passat de Les Llosses a Sant Romà de la Clusa.

1. ALGAT – MOLINIA COERULEA: diürètica
2. ALZINA – QUERCUS ILEX: astringent
3. ARÇ BLANC – CRATAEGUS MONOGYNA: cordial
4. ARÇ NEGRE – PRUNUS SPINOSA: astringent (fruits)
5. ARRUGAT – ACER CAMPESTRE: vulnerària (escorça)
6. A VELLANER – CORYLUS A VELLANA: tònic venós
7. BALADRE – EPILOBIUM ANGUSTIFOLIUM: anèmia
8. BESCARDONS – DIPSACUS FULLONUM: depuratiu
9. BLAUETS – POLYGALA CALCAREA: enostipat, mal de ventre, reuma
10. BOIX – BUXUS SEMPERVIRENS: encostipat, mal de queixal, tanques pels horts
11. BOIX GRÈVOL – ILEX AQUIFOLIUM: laxant
12. BORRISSOL – STELLARIA MEDIA: tònic pulmonar
13. BOTJES – SANTOLINA CHAMAECYPARISSUS: ferides, cops, mal de ventre
14. BRUTÒNICA – TEUCRIUM PYRENAICUM: mal de ventre
15. CAMAROIS * / HERBA DE LES OVELLES: POTENTILLA NEUMANIANA: astringent
16. CARBASSINA – BRYONIA DIOICA: reuma UE
17. CARCS- CIRSIUM ARVENSE: hemorroides UE (+ vinagre)
18. CARRETS – ANTIRRHINUM MAJUS: petits tumors
19. CICUTA – CONIUM MACULATUM: talls infectats, petits tumors
20. COMÍ – CARUM CARVI: digestiu, tònic
21. CONSOLVES DE BOSC – LILIUM MARTAGON: capsulitis
22. CRESPINELLS – SEDUM SEDIFORME: diürètica, càncer de pell o d’estómac
23. CROQUES – VERBASCUM THAPSUS, VERBASCUM LYCHNITIS: hemorroides, tos
24. CUCUTS DE MUNTANYA – PRIMULA VERIS: tos, asma
25. CUES DE PORC – ECHIUM VULGARE: sudorífica
26. DAURADELLA – CETERACH OFFICINARUM: diürètica
27. DIDORTA – CLEMATIS VITALBA: reubefacient
28. ESCABALLOSA – SCABIOSA COLUMBARIA: tos, sarampió
29. ESCLAFIDORS – SILENE INFLATA: diûrètica
30. ESPINACAL – ERYNGIUM CAMPESTRE: talls infectatas (arrel+ arrel de Cicuta + arrel de Julivert)
31. ESPINACAL BLAU – ERYNGIUM BOURGATII: tos (arrel)
32. ESTACARROSSINS – RUMEX CRISPUS: hemorroides, talls
33. FLOR DE NEU – LEONTOPODIUM ALPINUM: llet escassa, diarrees
34. FLOR DE SANTAURA – CENTAURIUM ERYTHRAEA: poca gana
35. FONOIADES – RHINANTHUS MEDITERRANEUS: vomitiu
36. FREIXE – FRAXINUS EXCELSIOR: diurètica, reuma
37. GATA RABIOSA – RANUNCULUS BULBOSUS: tòxica pels conills, rubefacient
38. GRAÜLLS – ONONIS SPINOSA: reuma
39. HERBA DE CENT FULLES – ACHILLEA MILLEFOLIUM: vulnerària, antiespasmòdica, antihemorràgica
40. HERBA DE L’ANGRENA – PRUNELLA HASTIFOLIA: vulnerària; antigangrensoa (tendra)
41. HERBA DE L’OLI DE COP – HYPERICUM PERFORATUM: vulnerària / oli de cop
42. HERBA DE SANT ANTONI – SIDERITIS HYSSOPIFOLIA: digestiva
43. HERBA DE SANT JOAN – GALIUM PUMILUM: diürètica
44. HERBA DEL CREMAT – HELIANTHEMUM ITALICUM: vulnerària, tos
45. HERBA DEL MAL ESTRANY – JASONIA TUBEROSA: tòxica cancerígena
46. HERBA DEL REGULL – SISYMBRIUM OFFICINALE: antifaringèsica
47. HERBA DEL SUST – ERODIUM PETRAEUM: circulatòria, antitrombòtica
48. HERBA ESCORÇONERA – CATANANCHE COERULEA: tos
49. HERBA MOSQUITERA – ERODIUM CICUTARIUM: antiprostàtica
50. HERBA PERDIUERA – HELIANTHEMUM NUMMULARIUM: vulnerària
51. HERBA PRIMA – ASPERULA CYNANCHICA: diürètica, carminativa /contre el botiment de les fartusseres del bestià
52. HERBA QUEIXALERA – HYOSCIAMUS NIGER: mal de queixal (vafs)
53. HERBA SANGUINÀRIA – PARONYCHIA KAPELA: astringent, febrífuga
54. HERBA TAUPERA – DATURA STRAMONIUM: tòxica, antiodontàlgica
55. HEURA – HEDERA HELIX: antinflamatòria UE
56. JUNÇA – APHYLLANTHES MONSPELIENSIS: circulatòria
57. LAIOLS – CHEMAESPARTIUM SAGITTALE: pulmonia, tos
58. LLAPADENEES – CENTAUREA SCABIOSA: vulnerària
59. LLEBUS – SAMBUCUS EBULUS: antiparasitària, anti-dipsomaníaca
60. LLENGUA BOVINA – ECHIUM VULAGRE: sudorífica
61. LLORENGA – ORIGANUM VULGARE: digestiva, antigripal
62. MADUIXERA – FRAGARIA VESCA: circulatòria
63. MALROI – MARRUBIUM VULGARE: febrífuga
64. MALVA – MALVA SYLVESTRIS: emolient
65. MARREUS – BALLOTA FOETIDA: antiespasmòdica
66. MARXÍVOL – HELLEBORUS VIRIDIS / H. FOETIDUS: espantamosques, antifatiga
67. MATAFOCS – SENECIO VULGARIS: bona per als conills (mai, mullada), antiespasmòdica
68. MELGONS – MEDICAGO SUFFRUTICOSA: diürètica
69. MILL DEL SOL – LITHOSPERMUM OFFICINALE; diürètica, antilitiàisca
70. MOIXERA – SORBUS ARIA:
71. NUADELLA – EQUISETUM ARVENSE: diürètica, vulnerària
72. OFALS – MEDICAGO SATIVA: alimentària, antianèmica, cops
73. ORTIGA – URTICA DIOICA/ U. URENS: alimentària, antianèmica
74. PÈL CANÍ – FESTUCA SCOPARIA:
75. PI NEGRE – PINUS UNCINATA: antigripal
76. PI ROJALET – PINUS SYLVESTRIS: antigripal, antitabàquica, depurativa
77. PICRARDIA – CYMBALARIA MURALIS: hemorroides
78. PIXACANS – TARAXACUM OFFICINALE: diürètica, depurativa, hepàtica
79. POTA DE SANT JOAN – BONJEANIA HIRSUTA: astringent, antiespasmòdica estomacal,hemorroides
80. REDALL – POA ANNUA: diürètica, astringent
81. REGUER – CIRSIUM MONSPESSULANUM: hemorroides, forúnculs
82. REPALASSA – ARCTIUM MINUS: depurativa, malaties de la pell
83. ROCA MORELLA – PARIETARIA OFFICINALIS: hemorroides
84. SAJOLIDA – SATUREJA MONTANA: digestiva, condimentària
85. SANTJOANS – GALIUM VERUM / G. LUCIDUM: diürètica
86. SENET – DAPHNE MEZEREUM: vomitiva, purgant
87. SIVINA –JUNIPERUS PHOENICEA; hipotensica, antitrombòtica, contra seqüeles atac de feridura
88. TÀRREC – SALVIA PRATENSIS: tos
89. TELL – TILIA PLATYPHYLLOS: nervis, per donar sort als recent casats
90. TIMÓ – THYMUS VULGARIS: encostipat, digestiva, febrífuga
91. TORTELLATGE – VIBURNUM LANTANA: artesania de la fusta; bastons.
92. TRÈFOLA – TRIFOLIUM PRATENSE: alimentària, anèmia
93. TREPADELLA – ONOBRYCHIS VICIIFOLIA: alimentària, cops
94. TREPADELLA BORDA – ONOBRYCHIS SUPINA: cops
95. VERBENA – VERBENA OFFICINALIS (fulles tendres): pulmonia, pleuresia, antitrombòtica
96. VIDAUBES – POPULUS NIGRA(borrons): hemorroides, mals de la pell
97. XINXES – BRIZA MEDIA: diürètica, tos

* A propòsit dels Cama-roigs o Herba de les Ovelles (Potentilla neumaniana = P. tabernaemontani) hi ha una llegenda. Ens l’explica en Martí Tubau. Una vegada volien vendre un terreny a un home cec que caminava amb l’ajuda d’un bastó. Veien que l’home anava clavant el bastó a de per tot. Amb la veu, l’intentaven convèncer que el terreny era molt bo. Ell feia veure que se’ls creia. I ells creien que anava clavant el bastó perquè se sentia insegur. Però, al final els va dir ben clar que no el volia el terreny. Quan li van preguntar perquè no el volia, va respondre que havia notat que no s’hi criaven Cama-roigs, i que, per tant, la terra era dolenta per pasturar o per conrear-hi. I van quedar amb un pam de nas perquè era veritat. [Una llegenda similar s’explica al centre d’Espanya respecte a la Mentha suaveolens.]

RECULL DE REMEIS EN TEMPS DE PANDÈMIA

A proposta de Noèlia Fernández Pérez, membre de la nostra associació i de la XES (Xarxa economia solidària), es va demanar als socis que ens enviessin recomanacions de remeis amb plantes, tant de prevenció com de sanació, adequats per a tots els moments de la vida però sobretot per aquest tan delicat que estem vivint ( pandèmia Coronavirus).

ELISABETH CAMPRUBÍ I TORRENTS

"La meva recomanació: beure cada dia en dejú el suc d'una llimona🍋 amb aigua. És anti-cancerigen, vitamínic i depuratiu. Jo fa anys que ho faig i trobo que em va molt bé."

TERESA GARNATJE

" Amb aquestes quatre ratlles voldria fer la meva aportació a la iniciativa promoguda pel Jardí Botànic. Ens trobem en un període complicat per la pandèmia que ens afecta i que ens obliga a canviar els nostres hàbits i costums. En primer lloc, i sense entrar encara en les propietats de les plantes, voldria recordar la importància dels hàbits saludables, ara més necessaris que mai. Entre aquests hàbits m’agradaria destacar-ne uns quants:

• És important mantenir uns horaris de menjar i dormir raonables. No és aconsellable llevar-se massa tard, cal estar actius des de primera hora del matí. S’aconsella fer els àpats normals i evitar menjar a deshores. ⏰
• Cal buscar una estona diària per a fer alguna activitat física. L’activitat dependrà de la disponiblitat d’espai, de la condició física i de les preferències de cadascú, però pot ser des de fer ioga a ballar i des de fer estiraments a pujar i baixar escales. Ens costarà trobar una excusa tan bona com la de la manca de temps, que tantes vegades hem fet servir. 🏃
• Si hem de seguir treballant a l’ordinador, hem d’estar atentes a les postures. Cal rectificar la postura de tant en tant i cada hora aixecar-se, caminar una mica i mirar per la finestra.👀
• Cal evitar l’ús excessiu de les pantalles (mòbil, tauletes, TV) abans de’anar a dormir i tampoc és aconsellable seure massa al sofà o en altres suprefícies toves, com al llit. 💻

A banda d’aquests quatre consells bàsics, les plantes han de jugar un paper fonamental en la nostra alimentació, especialment en aquests dies. Amb això vull dir que està molt bé fer pastissos, però hem d’evitar el consum excessiu de sucres refinats (sí, ja sabem que els sucres són d’origen vegetal, però no són aquests vegetals els que hem de consumir!). Cal disminuir els hidrats de carboni i augmentar el consum de fibra vegetal que afavorirà el trànsit intestinal. Es pot començar el dia amb una fruita, un kiwi o encara millor una taronja,🍊 que ens aportin les vitamines i els sucres necessaris. Si mengem pa, que sigui integral i melmelada feta a casa. Hem d’evitar l’excés d'embotits. A mig matí, una fruita i una infusió. Per dinar llegums amb alguna verdura (cigrons amb bledes, per exemple), amanida, arròs amb verdures o estofat de verdures (recordeu-vos de posar-hi moltes herbes aromàtiques: llorer, orenga, farigola, una mica de pebre, i fins i tot algun bolet). Per a berenar, si teniu liquadora, un suc d’api (sense les fulles) amb poma🍏 pot ser una bona opció o una fruita seca. I per sopar, els vegetals hi han de tornar a ser presents, un brou de verdures, una verdura al vapor o una sopa. El consum de carn, peix i ous no és objecte d’aquest escrit i dependrà del costum de cadascú.

Què podem fer si ens puja la pressió?

Podem fer alguna novena, és dir, prendre una infusió durant nou dies i després reposar durant un període semblant. Per a fer una infusió: posar l’aigua necessària per a fer-ne una tassa, quan arrenca el bull afegir-hi les plantes, millor seques, deixar-la bullir uns segons, retirar-la del foc, tapar-la i deixar-la resposar cinc minuts. Una possibilitat és prendre una infusió de la part aèria florida de milfulles (Achillea millefolium), arç blanc (Crataegus monogyna) i cua de cavall (Equisetum arvense). Hi ha moltes altres altres plantes que fan baixar la pressió, cal veure quines tenim a l’abast: romaní (Rosmarinus officinalis), herba blanca (Senecio leucophyllus), olivera (Olea europaea subsp. europaea), lledoner (Celtis australis), entre d’altres. També es pot prendre aigua procedent de la maceració d’algunes d’aquestes plantes (lledoner o olivera). Es poden posar en aigua, deixar-les tota la nit i beure’s l’aigua en dejú.

Què podem fer si tenim el sucre alt?

La glucèmia o glicèmia (el sucre, com l’anomenem popularment) tal com la defineix el Diccionari enciclopèdic de medicina, és la concentració de glucosa a la sang. Normalment la sang en conté una xifra constant que, segons el mètode amb què és feta la determinació, oscil·la entre 60 i 120 mg/100 ml de sang total. Per damunt d'aquesta xifra hom parla d'hiperglucèmia, i per sota, d'hipoglucèmia. En aquest cas volem parlar de remeis per al sucre alt o hiperglicèmia. Tot i que coneixem moltes plantes amb propietats hipogluceminats (és a dir, que fan baixar el sucre), hem escollit algunes barreges que poden ser efectives. Prendre un cop al dia una tisana preparada amb tres o quatre fulles de gerdonera o gerdera (Rubus idaeus), un brot de romaní (Rosmarinus officinalis) i una branqueta de farigola (Thymus vulgaris). O una infusió de tavelles de mongeta (Phaseolus vulgaris), amb fulles d’ortiga (Urtica dioica) i de marialluïsa (Lippia triphylla). O preparar una infusió d’un litre i mig amb unes quantes inflorescències de camamilla (Matricaria recutita), fulles de menta (Mentha sp.) i d’ortiga (Urtica dioica). S’hi pot afegir farigola (Thymus vulgaris). Cal anar-ne bevent durant el dia. NOTA: Si us tracteu la diabetis amb fàrmacs o teniu altres patologies, cal consultar al metge abans de prendre aquestes receptes.

Què podem fer si ens falten vitamines?

Si seguim una alimentació sana i no tenim cap patologia, no necessitem prendre suplements vitamínics, però cal consumir verdures, fruites, llegums, cereals integrals, etc. que aportin la quantitat necessària de vitamines al nostre organisme. És cert que ara, degut al confinament a causa de la pandèmia, podem tenir certs dèficits, per exemple de vitamina D. Cal exposar-se a la llum del sol, si se'n té l’oportunitat. També ens podem prendre, si som adults, el preparat vitamínic tradicional que ens han explicat el nostres informants: Es barregen nou rovells d’ou amb una tira de vainilla (Vanilla planifolia), una mica de nou moscada ratllada (Myristica fragrans) i vi (Vitis vinifera). Es deixa el preparat nou dies a sol i serena i passat aquest temps ens en podem prendre una cullerada cada dia durant una novena.

Què podem fer si no podem dormir o sentim angoixa?

Si per la situació que estem passant, o per qualsevol altra, us costa agafar el son o bé us desperteu després d’haver dormit poques hores o sentiu una mena d’angoixa que us produeix un cert desassossec, us proposem tres barreges de plantes que us poden ajudar. Cal tenir en compte que seran més efectives si les complementeu amb altres mesures com mantenir uns horaris raonables, una certa activitat física i no fer un abús de les pantalles i encara menys de la informació (que no vol dir estar desinformat). La primera, anomenada pels nostres informants la infusió de la felicitat, és una infusió que consta de: Inflorescències de camamilla de muntanya (Achillea ptarmica subsp. pyrenaica) Fulles de menta (Mentha spicata) Til·la (Tilia platyphyllos) Part aèria florida de berbena (Verbena officinalis) A parts iguals. Cal prende’n una tasseta al vespre, una estona abans d’anar a dormir, durant nou dies seguits (novena) i després reposar durant un període semblant. Si no sou d’alta muntanya podeu provar amb una altra recepta que els nostres informants diuen que va bé per als nervis: Flor de cop (Hypericum perforatum) Part aèria, florida o no, de tarongina (Melissa officinalis) Til·la (Tilia platyphyllos) Arrel de valeriana (Valeriana officinalis) Es prepara i es pren de la mateixa manera que la recepta anterior, però cal ser prudent amb la quantitat d’arrel de valeriana i s’han de respectar les novenes per a evitar que els efectes secundaris superin els terapèutics. Si la trobeu de mal prendre, hi podeu afegir mel o sucre.

NOÈLIA FERNÁNDEZ

Jo voldria aportar aquí el meu granet de sorra.

Hàbits saludables

• Descansar bé i les hores suficients que necessiti cada persona (mínim 6 hores seguides, tot i que el recomanable són 8).
• Alimentació saludable: hi ha moltes opcions però sobretot diferenciar entre el que és comestible i el que és nutritiu. Evitar processats, refinats, conservants artificials... Buscar l’equilibri i la mesura.
• Activitat física diària: No vol dir esport, tot i que l’esport amb mesura és una bona activitat.
• Donar-se cada dia una horeta en blanc a l’agenda per una mateixa, per escoltar-se, per respirar, per reconnectar, si cal, amb la natura.
• Banys de sol.

Com a prevenció

• Netejes depuratives en els canvis d’estació i dejunis intermitents per no acumular cèl·lules velles, greixos.. i permetre al cos que es vagi regenerant.
• Sistema immunològic: Plantes específiques com l’equinàcea o plantes que són superaliments pel cos i que fan que aquest estigui fort per lluitar contra possibles atacs: l'ortiga, la verdolaga o l’amarant.
• Si es mastega el fruit o els brots tendres del ginebró es poden evitar contagis.

Plantes per a problemes respiratoris

• Antisèptics: farigola, orenga, espernallac, ginebró, sàlvia, espígol, verdolaga...
• Antiinflamatoris: romaní, camamilla
• Expectorants i mucolítics:pulmonària, plantatge estret, violetes, regalèssia (fa pujar la pressió arterial), malva, tussílag, hisop, herba blava, prímula...
• Antibiòtics: consolda, all, ceba. També pròpoli i coure.
• Sudorífics: saüc, borratja, pulmonària.

Es poden fer infusions de barreges d’aquestes plantes (decocció en el cas de la regalèssia i ebullició de les més dures o llenyoses). Sobretot no fer més de 9 dies seguits, novena, de cap tractament . Tot això són remeis i bons hàbits que he anat agafant d’aquí i d’allà i em serveixen a mi. Cada persona ha d’escoltar-se i veure què és més orgànic i profitós per a ella.

LLUÍS BORRELL I BUSQUETS

Cal plantejar les RECOMANACIONS no únicament des de l’àmbit de la fitoteràpia sinó des d’un molt ampli espectre de mesures que podríem resumir en els punts següent:

• Cal que analitzem si mantenim una dieta sana (que ha d’incloure d’altres aspectes com la funció social de seure a taula i el plaer de gaudir de la gastronomia).
• Cal que analitzem la nostra pràctica de l’exercici físic que pot ser moderat però diari.
• Analitzar si efectivament hem abandonat el tabaquisme i l’alcohol.
• Estudiar quines mesures hem adoptat dirigides a la prevenció de la nostra salut.
• Analitzar com és de satisfactori o no el nostre treball ( que potser serà difícil de modificar, però que cal lluitar per convertir-lo en el més satisfactori possible eliminant, per exemple, la competència entre companys, millorant els equips de treball...)
• Revisar quina i com és la nostra relació amb el medi ambient.
• I quina és la nostra activitat social, que necessàriament cal que inclogui no únicament les nostres relacions familiars, sinó que cal que ens plantegem seriosos compromisos eticosocials (i aquí la XES pot ajudar-hi!).

Dit tot l’anterior cal que quedi clar que, qui escriu aquest document, no pretén fer una una guia de cuina sana, o una pauta d’exercicis físics, ni recomanar modificacions a la vida personal del lector. Cada persona és única i és ella l’única que pot analitzar-se i decidir el seu pla de vida. Per exemple: soc un convençut que una dieta sana, a les nostres contrades, és aquella que segueix les pautes de l'anomenada «cuina mediterrània». Però no discutiré sobre altres opcions, que ben portades, són igualment saludables: dietes vegetarianes, veganes.. Per acabar no puc deixar de comentar allò que la mateixa Hildegarda de Bingen deia en els seus escrits quant diferenciava entre aliments i queviures. Per ella els aliments podien, en alguns casos, fins i tot arribar a ser perjudicials per a la salut. Anomenava queviures (de que viure) aquells que recomanava i que actualment coincideixen amb els anomenats aliments funcionals.3 L’abadessa descriu, sense dir-ho en aquests termes, una dieta equilibrada entre aliments àcids i bàsics; molt similar a les dietes de l’antiga medicina xinesa que es basa en un 20 a 30 % d’aliments acidificants (pa blanc, llenties, formatges, peix blau, carns d’aus (bàsicament), ous, cacauets...) per un 70 a 80 % d’aliments alcalinitzants (espelta, cereals complerts, quasi tots els llegums, moltes fruites i especies, festucs, ametlles...). Un primer pas necessari, abans de qualsevol tractament fitoterapèutic, és aconseguir disposar hàbits per desintoxicar i ajudar al nostre organisme a funcionar correctament:

• En primer lloc normalment necessitarem augmentar el nostre consum d’aigua i, a la vegada, eliminar el consum de begudes alcohòliques i ensucrades. S’ha de garantir l’aportació diària d’entre 1,5 i 2 litres d’aigua. Aquesta aportació de líquid es pot completar amb infusions d’herbes (poc ensucrades) i brous (baixos en greix i sal).
• Consumir fruites i verdures. Les més desintoxicants són el meló, la pinya, la síndria o aranja pel seu gran contingut d’aigua.
• Eliminar el consum de sucres. Cal tenir present que molts dels aliments que consumim habitualment porten més sucre del que imaginem.
• Augmentar el consum d’aliments reals, poc processats, frescos i de temporada i eliminar els ultra processats.
• Incloure els anomenats súper-aliments a la dieta com l’espirulina, la chlorella, la cúrcuma… són desintoxicadors que ens ajudaran a netejar l’organisme.

En els nostres hàbits alimentaris, sobretot en determinades èpoques i situacions (àpats festius, durant èpoques de poc esforç físic), massa sovint cometem excessos. A més els aliments que consumim solen estar plens de conservants, colorants i diferents substàncies que a la llarga poden resultar perjudicials per a nosaltres. Aquells aliments que són elaborats no sols per les seves característiques nutricionals sinó també per complir una funció específica com pot ser millorar la salut i reduir el risc de contraure malalties. Cap remei serà eficaç si el nostre organisme continua farcit de tòxics. Abans d’iniciar qualsevol tractament és convenient depurar l’organisme i permetre que recuperi un cert equilibri reduint la possible retenció de líquids, les molèsties gastrointestinals..Per aconseguir aquests objectius han sorgit diferents tipus de dietes basades en sucs altament nutritius que ens aporten energia i que són poc calòrics; són els anomenats sucs detox o «sucs verds», batuts fets amb liquats de diverses fruites i verdures.

• Suc de remolatxa: Aquest suc no és verd, certament, però és una gran font de ferro i afavoreix la qualitat de la sang, reforçant el sistema immunològic.L’obtindrem liquant 2 aranges, 2 remolatxes mitjanes i un bocí d’uns 2 centímetres de gingebre.
• Suc de maduixes: Ric en vitamines B i C, i diversos minerals. És un òptim depuratiu, lleugerament laxant, regulador hepàtic i endocrí; tonifica el sistema nerviós i afavoreix les defenses naturals.🍓
• Suc verd: És un còctel de vitamines i minerals, regenerador i oxigenador de la sang i regulador intestinal. El prepararem netejant tots els seus components i liquant un bocí d’api (millor les fulles verdes que la tija), 1 cogombre (no cal treure la pell), un bol d’espinacs frescos (i sense coure), 3 pomes verdes i una cullerada sopera de julivert fresc picat. Si ens queda massa espès podem filtrar el batut amb un colador o el xinès hi afegir-hi una mica d’aigua. S’acaba afegint-hi el suc d’una llimona i una cullerada tipus postres de gingebre ratllat.
• Suc de cítrics: Presenta gran quantitat de vitamines i minerals. És perfecte per a eliminar toxines reduint la retenció de líquids del nostre cos.S’obté liquant un grapat d’espinacs, una papaia i dues rodanxes de pinya i els sucs de tres taronges i d’una aranja. Aquest batut és necessari prendre’l en acabar de fer el liquat per aprofitar-ne al màxim tots els seus nutrients.

Tots els sucs depuratius és millor consumir-los a primera hora del matí i en dejú. S’aconsella prendre els sucs detox durant uns 30 dies.

Remeis

PER MILLORAR LA IMMUNITAT

• Infusió antioxidant i estimuladora de la immunitat: Preparar una infusió amb parts iguals de les següents herbes: herba de Sant Robert (Geranium robertianum), fulles de tussílag (Tussilago farfara) i rizoma d’iris (Iris germanica o Iris pallida). Serien necessaris uns 20 grams de la barreja per litre d’aigua. Prendre’n 2 o 3 tasses al dia.
• Infusió per augmentar l’autoimmunitat: Com amb el preparat anterior elaborar una infusió amb (algunes) de les herbes següents: flors de pensament silvestre (Viola tricolor) i de calèndula (Calendula officinalis), fulles de pixallits (Taraxacum officinale), xicòria (Cichorium intybus), espelmes (brots tendres) de pi (Pinus spp.), ortiga (Urtica spp.), cua de cavall (Equisetum spp.) i fulles de bedoll (Betula spp.). Filtrar i prendre.
• Infusió per augmentar l’autoimmunitat: Fer una decocció amb arrel de bardana (Arctium lappa), escorça de salze (Salix spp.) i roure (Quercus spp.), rizoma de lliri blau (Iris germanica), arrel i rizoma de valeriana (Valeriana officinalis) i arrel de consolda (Symphytum officinale). Filtrar i prendre.
• Tisana per augmentar l’autoimmunitat: Guanyarem en acció preventiva autoimmune si fem una tisana barrejant els dos preparats anterior a parts iguales, una vegada filtrats.

PER COMBATRE SITUACIONS D'INSOMNI, ANSIETAT, ESTRÈS

• Infusió d'alfàbrega (Ocimum basilicum): Fer-la amb 4 cullerades tipus postres per tassa d’aigua de fulles i summitats florides d’alfàbrega. Prendre-la 3 vegades al dia, una tassa després de cada àpat.
• Infusió de llavors d’anís (Pimpinella anisum): Fer-la amb 4 cullerades tipus postres per tassa d’aigua de llavors d’anís. Deixar el preparat en maceració durant una hora, filtrar i prendre’n entre 2 i 3 tasses al dia.
• Infusió de camamilla (Matricaria camomilla): Cal fer-la amb una culleradeta tipus cafè de botons florals per tassa d'aigua. Prendre aquesta infusió en qualsevol moment, però el més separat possible dels àpats principals.
• Infusió de camamilla romana (Chamaemelum nobile):Fer-la amb 3 cullerades tipus postres de botons florals per tassa d’aigua. Prendre’n 2 o 3 cullerades al dia (adults) o 1 o 2 cullerades soperes al dia (infants).
• Infusió de camamilla i til·la: Preparar una infusió amb una cullerada sopera de camamilla (Matricaria camomilla) i una altre de til·la (Tilia spp.) per mig litre d’aigua. Amb el foc apagat deixar macerar uns 10 minuts abans de filtrar el preparat, que recomanem endolcir amb una mica de mel. Beure’l uns moments abans d’anar a dormir.
• Infusió de tarongina o melissa (Melissa officinalis): Fer-la amb 4 culleradetes tipus cafè per tassa d’aigua i deixar macerar un quart d’hora. Prendre’n 3 tasses diàries.
• Infusió de menta (Mentha spp.): Afegir a una tassa d’aigua ben calenta (però que no bulli) 4 culleradetes tipus cafè de fulles de menta. Deixar el pot tapat fins temperar la infusió.
• Infusió de valeriana (Valeriana officinalis):Per fer-la necessitarem 10 grams d’arrel seca de valeriana que deixarem macerar durant 12 hores en un vas d’aigua freda. Passat el temps de maceració la posarem al foc i farem que arrenqui el bull. Un cop temperat, filtrarem. Prendre’n 3 tasses al dia.
• Decocció de valeriana (Valeriana officinalis):La mateixa proporció d’arrel i aigua de la infusió anterior la posarem en un pot que portarem a ebullició que caldrà mantenir durant uns 10 minuts. Un cop temperat filtrarem el preparat. Les preparacions fetes amb valeriana o melissa és prudent endolcir-les.
• Infusió relaxant: És pot preparar amb mitja culleradeta tipus cafè de llavors de gallaret o rosella (Papaver rhoeas) amb dues cullerades soperes d’una barreja de flors d’espígol (Lavandula spp.), flors i fulles de malva (Malva sylvestris) i pètals de rosa (Rosa canina). Prendre’n 3 tasses al dia abans dels àpats.
• Macerat alcohòlic per a l’ansietat i el sistema nerviós: Posar arrel esmicolada de valeriana (Valeriana officinalis) amb aiguardent i deixar-ho macerar durant 21 dies. Passat el temps de maceració i durant 9 dies («fer una novena») es pren una culleradeta tipus cafè cada matí.
• Infusió relaxant:Preparar una infusió amb les herbes i quantitats següents: 1 cullerada sopera d’anís verd (Pimpinella anisum), 1,5 cullerades soperes de ginkgo (Ginkgo biloba) i la mateixa quantitat d’herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), 3 cullerades soperes de milfulles (Achillea millefolium) i la mateixa quantitat de salze (Salix spp.). Aquesta infusió la prendrem dues vegades al dia, matí i nit; una tassa amb una cullerada sopera de la barreja d’herbes assenyalada.
• Suc sedant lleuger, el suc de poma: Molt ric en pectines, conté fòsfor, magnesi, potassi, sodi, silici, brom, clor, ferro, manganès i cobalt i vitamines A, B1, B2, B3, PP i C. Gràcies al contingut en brom, és una beguda ideal per abans d’anar a dormir ja que ens reduiran el nerviosisme, l’insomni...
• Infusió relaxant:Preparar una infusió amb les herbes i quantitats següents: 2 cullerades soperes de camamilla (Matricaria camomilla), de marialluïsa (Aloysia citrodora), de til·la (Tilia spp.) i de valeriana (Valeriana officinalis) i 4 cullerades soperes de sàlvia (Salvia officinalis), de flors de taronger (Citrus sinensis) i de tarongina o melissa (Melissa officinalis). Cal prendre’n una cullerada sopera (de la barreja preparada) per tassa d’aigua.
• Infusió sedant: La podem preparar amb les següents herbes i quantitats següents: 4 cullerades soperes d’arç blanc (Crataegus monogyna), 4 de flors de passiflora (Passiflora incarnata) i 4 de flors de taronger (Citrus sinensis) i 8 de berbena (Verbena officinalis). Dosis: una cullerada sopera de la barreja per tassa d’aigua. Prendre'n una tassa una estona abans d’anar a dormir.
• Vi sedant per combatre els nervis: Ens caldrà disposar d’uns 150 grams d’arrel ben neta de valeriana (Valeriana officinalis) que aixafarem i posarem dins 1 litre de vi de Xerès. Cal remoure-ho diàriament durant 15 dies i una vegada passat aquest temps i filtrat en prendre’m 2 - 3 vasos petits al dia.
• Vinagre de deu aromes per combatre l’estrès: Els seus components (per 1 litre de vinagre de sidra) son: 30 grams de donzell (Artemisia absinthium) i 15 grams de cadascuna de les herbes següents: romaní (Rosmarinus officinalis), sàlvia (Salvia officinalis), all (Allium sativum) ben picat, ruda (Ruta graveolens) i d’espígol o lavanda (Lavandula spp.), 10 grams de ceba (Allium cepa) ben picada, 1 tronc de canyella (Cinnamomum verum) i uns 3 grams de nou moscada (Myristica fragans). Cal deixar tots els components unes 3 setmanes macerant en el vinagre. Una vegada filtrat pot usar-se per amanir els àpats. Útil per millorar el funcionament del cervell i és un excel·lent remei antiestrès.

PER EVITAR SITUACIONS DEPRESSIVES

• Infusió de marialluïsa (Aloysia citrodora): Infusionar una culleradeta tipus cafè de fulles de marialluïsa per tassa d’aigua i prendre’n 2 o 3 tasses al dia després dels àpats.
• Bullit estimulant – Remei d’Hildegarda de Bingen: Posar a coure en ebullició 100 g de rizoma de lliri blau (Iris germanica) i 2 pessics de pols de nou moscada (Myristica fragans). Afegir-hi 5 rodelles de gingebre cuit i aixafat. A part, fer una infusió de plantatge sencer i fresc (100 grams per cada mig litre d’aigua). Mesclar els dos preparats i continuar la cocció a foc molt lent, barrejant-ho el millor possible i afegir-hi un polsim de sal. Ja tret del foc, passar-ho per un passa-puré. Prendre'n de 2 a 3 cullerades, dues vegades al dia. Conservar aquest preparat a la nevera.
• Infusió de romaní (Rosmarinus officinalis): Infusionar una culleradeta tipus cafè de summitats florides de romaní per tassa d’aigua. Deixar macerar 10 minuts, filtrar i prendre’n 2 tasses al dia.
• Infusió mil sabors:Fer una barreja a parts iguals de les següents herbes: arrel de valeriana (Valeriana officinalis), menta (Mentha spp.), llavors d’anís (Pimpinella anisum), llavors de comí (Cuminum cyminum), gàlbuls de ginebró (Juniperus communis), hisop (Hyssopus officinalis) i coriandre ( Coriandrum sativum). Infusionar 1 cullerada tipus cafè de la barreja per tassa d’aigua i prendre’n 2 o 3 tasses al dia.

PREPARATS ANTISÈPTICS DE LES VIES RESPIRATÒRIES

• Infusions de fulles seques d’eucaliptus: Cal preparar una infusió amb 40 grams de fulles seques i esmicolades d’eucaliptus (Eucalyptus globulus) per litre d’aigua. Filtrar el preparat i prendre’n 3 tasses al dia ben calenta i a glopets.
• Bafs d’eucaliptus: Els bafs o inhalacions d’eucaliptus (Eucalyptus globulus), descongestionen les vies respiratòries altes i al mateix temps, pel seu poder antisèptic, redueixen les possibles complicacions bacterianes.
• Infusions de serpoll: Cal preparar una infusió amb 2 cullerades soperes de serpoll (Thymus serpillum) per litre d’aigua i prendre’n 2 o 3 tasses al dia.
Els productes de les abelles: els millors antiinflamatoris de les vies respiratòries:🐝🍯
• El pròpolis: Substància resinosa feta per les abelles amb diverses utilitats i que obtenen dels borrons de diverses espècies d'arbres pi, castanyer, roure, etc. i la barregen amb cera. Presenta una composició d’un 30% de ceres, 60% de resines i bàlsams i 5% d'olis essencials (aproximadament). Aquesta composició fa que sigui un bon antibiòtic natural, amb un alt poder cicatritzant i excel·lent immunoestimulant. A la vegada presenta propietats antiinflamatòries, antifúngiques i antivirals (molt eficaç contra el virus del «Herpes simplex», però no queda tant clar la seva eficàcia contra els virus dels diversos grips.
• La gelea reial: Substància que les abelles segreguen durant un curt període de la seva vida a través de les seves glàndules faríngies frontals. És una substància líquida de color blanc que en contacte amb l'aire s'espesseix i arriba a solidificar-se. L'abella reina s'alimenta de gelea tota la seva vida. Té una gran riquesa nutritiva: conté un 12% de pròtids, un 9% de sucres, és molt rica en vitamina B, minerals i oligoelements, i posseeix un factor antibiòtic.

ALTRES PRODUCTES QUE CAL TENIR PRESENTS

• La pastanaga: conté més de setanta antibiòtics de primer ordre i és un gran desinfectant de la sang. El més adequat es el seu consum en cru.
• El pixallits (Taraxacum officinale): és un bon purificador sanguini per les seves propietats diürètiques. Les seves fulles (fresques i tendres son comestibles) i molt riques en vitamina C i β – carotè.
• La infusió de les flors, així com la melmelada d'aquestes, és usada per lluitar contra el mal de gola. Pot actuar sobre el fetge, els ronyons i la vesícula biliar. També és un tònic digestiu contra l'estrenyiment i la ressaca originada per l’excés d’alcohol.
• El te verd (Camelia sinensis): presenta poderosos poders antioxidants."

És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...

Dels tres saüquers de Catalunya, els Llevus són els que mai fan una tija llenyosa o arbret.

És una herba de la família de les Compostes, subfamília de les Corimbíferes, i de la tribu...

• Mira'ls tots

• info@jardibotanic-gombren.cat
• (+34) 649191188
• Carrer Carbasser 4, 2n 1a
  Gombrèn, 17531