La planta s’adapta bé a diferents tipus de sòl, excepte als molt humits o mal drenats. Excepte els indrets molt ombrívols, s’adapta també a plena llum o a mitja ombra. Agraeix, això sí, una bona saó i força llum, i no tenir un excés d’adob. Resisteix força les malures que afecten altres plantes, excepte, potser, el míldiu, quan el terra s’inunda. Les llavors necessiten llum per a germinar i per això cal sembrar-les molt superficialment. De manera espontània es fa a bona part d’Europa, Àsia central i Amèrica del Nord. Sol créixer a les vorades de prats de dall, i marges de camins, sobre sòls fèrtils amb bastant de saó. Prefereix, com les serps, franges ben assolellades. Curiosament es pot fer des del nivell del mar fins a 2500 m per sobre del nivell del mar.

Aquesta Achillea passaria per ser la més alpina del grup d’ A. millefolium, tot i fer-se per sota el 1800 m snm (fins els 1500 als Pirineus, o fins molt avall als Alps). A. ceretanica va ser descrita el 1916 per Frère Sennen. I A. roseo-alba ho va ser el 1959, per Ehrendorfer, però ja sota les noves normes. El cas és que a simple vista, i de la vora, in situ no hi ha diferències substancials entre l’espècie A. roseo-alba (dels Alps) i l’ A. ceretanica (dels Pirineus). Per començar, les dues tenen les flors roses. És cert, però, que les plantes dels Pirineus solen ser més baixes (entre 30 i 50) i les dels Alps solen tenir entre 40 i 60 cm. També passa que les plantes pirinenques són una mica més peludetes que les alpines. Les fulles fan 1-2 x 5 (10) cm en els dos casos. Per tant, hi ha les dues opcions: considerar-les denominacions sinònimes, o considerar A. ceretana una vicariant d’A. roseo-alba , o a l’inrevés. Recentment (2016) s’ha considerat com a una espècie a part de la típica Achillea millefolium, si bé molt propera a Alchemilla monticola. Pel que fa al nombre de cromosomes, hi ha poblacions 2n=18 i n’hi ha 4n=36.

http://collectaneabotanica.revistas.csic.es/index.php/collectaneabotanica/article/view/247/298

Achillea ceretanica (=roseo-alba) és recomanada com a flor de Bach (sèries ampliades) per a aquells que es contagien emocionalment en excés dels problemes aliens, que tenen un excés de compassió, que es fonen amb els demés en excés, que no posen límits a les seves emocions, i també per a no patir els efectes negatius de les ones electromagnètiques.

NOMS POPULARS de l’ ACHILLEA MILLEFOLIUM

Català: Andianeta, Camamil, Caps De Ruc, Cebuda Blanca, Cent Flors, Centfulles, Cordonet, Flor De Ploma , Herba Bouera, Herba De Sant Joan, Herba De Corder, Herba De Les Cent Fulles, Herba De Les Mil Fulles , Herba De Les Nou Camises, Herba De Marge, Herba De Mil Fulles, Herba De Tall, Herba De Talls, Herba De Tos, Herba De Xai, Herba D´Aniell, Herba Rebola, Hierba Bouera, Mil-En-Rama, Milfulles, Milfulles, Milifulla , Miliuna, Percala, Sabuda Blanca.  Mallorquí : Espina De Peix, Herba De La Tos, Herba De Tos, Herba De Tós, Milfuyas.  Valencià: Camamil·la Vera, Camamirla, Cinto Enrama, Milfulles, Sardineta.

Castellà: Altamisa, Altarreina, Aquilea, Camamila De La Sierra, Camamila De Monte, Camomila De Los Montes, Cañimana, Celestina, Ciento En Rama, Cientoenrama, Culebrina, Curalotodo, Filigrana, Flor De La Pluma, Flor De Pujo, Flor Del Soldado, Flores Mil, Hierba De Aquiles, Hierba De San Juan, Hierba De La Memoria , Hierba De Las Cortadas, Hierba De Las Cortaduras, Hierba De Las Heridas, Hierba De Los Carpinteros, Hierba Del Golpe, Hierba Del Militar, Hierba Del Soldado, Hierba Meona, Hierba Para Las Almorranas, Hierba Para Las Mujeres, Hortelana Blanca, Manzanilla Amarga, Manzanilla Brava, Manzanilla Gallega, Manzanilla Real, Menta En Rama, Meona, Mielenrama, Mil En Rama, Mil Hojas, Mil Hojas De España, Milefolio, Milefolio Vulgar, Milenrama, Milflores, Milfolio, Milhojas, Milifolio, Milramas, Milrayas, Milrosas, Paraguas, Pelo De Burro, Perejil Bravío, Planta Para La Diarrea, Plumajillo, Rabos De Gato, Siempreverde, Triaca, Tríaca, Yerba De Aquiles, Yerba De Las Heridas, Yerba Del Golpe, Yerba Del Riñón, Yerba Meona. 

Altoaragonés: Erba Blanca, Mermasangre, Mil En Rama, Mil Flores, Mil Oja, Milorio, Miluna, Yerba Cabezuda, Yerba De Corto, Yerba De La Falz, Yerba De Marguin, Yerba Del Tallo, Yerba Purgante.

Aragonés: Camamila De La Sierra, Camamila De Monte, Erba Blanca, Flores Mil, Floresmil, Hierba Cabezuda, Hierba De La Falz, Ierba Cabezuda, Ierba De La Falz, Manzanilla, Mermasangre, Mil En Rama, Mil Flores, Mil Hoja, Mil Oja, Milflores, Milorio, Te Purgante, Yerba De Corto, Yerba Purgante.

Bable: Artamisa, Balsamín, Manzanilla, Manzanilla De Los Xatos, Manzanilla Romana, Manzanillón, Milenrama, Milfuellas, Mota, Pinella.

Gallec: Aquilea, Aquileia, Boga, Bosta, Cen Rama, Correola, Erva-Carpinteira, Erva-Das-Cortadelas, Erva-Dos-Carpinteiros, Estiña Sangre, Herba D'Os Carpinteiros, Herba Da Rula, Herba Das Cortadelas, Herba Das Heridas, Herba Do Soldado, Herba Dos Carpinteiros, Herba Dos Golpes, Macelâo, Merisana, Milefolio, Milefólio, Milenrama, Milfolhado, Milfolhas, Milfolho, Milfollas, Milfollo, Milhojas, Millaorriko, Millorri, Millorria, Millosto, Milrama, Milsana, Pie De Gato, Piorniña, Restiña Sangre.

Portuguès: Achilea, Achillea, Erva-Carpinteira, Erva-Das-Cortadelas, Erva-De-Sâo-Joâo, Erva-Do-Bom-Deus, Erva-Dos-Carpinteiros, Erva-Dos-Golpes, Erva-Dos-Militares, Erva-Dos-Soldados, Feiteirinha, Fiolhinho, Herba Da Rula, Macelâo, Mao-De-Deus, Mil Em Rama, Mil-Em-Rama, Mil-Folhas, Milefolio, Milefólio, Milfolha, Milfolhada, Milfolhado, Milfolhas, Milfolho, Millefolio, Mâo-De-Deus, Pelo-De-Carneiro, Prazer-Das-Damas, Pêlo-De-Carneiro, Salvaçâo-Do-Mundo.

Euskera:  Ekilore, Milhorria, Millaorriko, Millori, Millorri, Millorria, Millosto, Milorria.

Francès: Achillée / Herbe À Dinde / Herbe Aux Charpentiers / Herbe Aux Cochers / Herbe Aux Militaires / / Herbe De Saint-Jean / Mille Feuille.

Anglès: Bloodwort / Carpenter's Weed / Common Yarrow / Gordaldo / Milfoil / Musk Milfoil / Nosebleed / Sanguinary / Soldier's Woundwort / Staunchweed / Thousand Seal / Thousand Weed / Thousand-Leaf / Thousand-Seal / Thousandleaf / Yarrow / Woundwort

Alemany: Gemeine Schafgarbe/ Achillenkraut / Augenbraue Der Venus / Bauchwehkraut / Bertramsgarbe) / Blutkraut / Blutstillkraut / Feldscharfgarbe / Frauendank / Frauenkraut / Garbenkraut / Gebenkraut / Gerwel / Gewöhnliche Schafgarbe / Gliedkraut / Gotteshand / Grillengras / Katzenkraut / Katzenschwanz / Lämmerzunge / Margaretenkraut / Schafgarbe / Schafrippen / Schafzunge / Tausendblatt / Tausendblättchen / Teekraut. / Wiesen-Schafgarbe / Wollige Wiesen-Schafgarbe.

Grec: Αγριαψιθιά / Αχίλλεα ή χιλιόφυλλο

MITOLOGIA

El nom científic del gènere ha de venir d’ Aquil·les, heroi de la mitologia grega. Era fill de Peleu. Peleu era net de Zeus i amic de Quiron. A la boda de Peleu i Tetis, Eris, la deesa de la discòrdia, va llençar la famosa poma “per a la més formosa”, que va donar lloc a la guerra de Troia. Diuen que la nimfa Tetis, al néixer Aquil·les, el va agafar per un taló quan el va submergir en l’aigua protectora d’Estígia. D’aquesta manera va quedar tot ell protegit excepte el taló. Quan Aquil·les era jove, l’havia educat el centaure Quiron, qui li va ensenyar la virtut de les plantes i molts altres remeis, a més de l’art del combat. Sa mare, a la vista de la profecia de que moriria combatent a la guerra de Troia, el va enviar, transvestit de dona, a l’ illa d’Esciros. Però allí Ulisses el va descobrir al veure que li agradaven més les armes que els joiells. I va poder convèncer sa mare que el deixés anar a la guerra, acompanyat pel seu íntim amic Patrocle. A la guerra va obtenir nombroses victòries. Entre d’altres, va derrota al fill de Príam, Troile. Un dels botins que va obtenir després va ser la bella Briseida, amb qui va mantenir una relació amorosa completa. Però el seu cap militar suprem, Agamenon, se’n sentia gelós i li va prendre la seva amada. Tant Aquil·les com Patrocle se sentiren ultratjats per aquesta mala passada, i varen declarar-se insubmisos. Fins que, després de moltes derrotes, Nestor va poder convèncer Patrocle que anés a la batalla amb les armes i l’escut d’Aquil·les. Patrocle aconseguí vèncer molts enemics, però al perdre la cuirassa i l’espasa del seu amic, quedà indefens contra Hèctor, qui el va matar. Sentint la notícia, Aquil·les s’armà de ràbia i va a lluitar contra Hèctor, i el matà en vengança per la mort del seu amic Patrocle. Un any després d’acabada la guerra de Troia, amb la victòria grega, Aquil·les es volgué casar amb una filla de Príam, Polixena. Però, quan estava pujant a l’altar per casar-s’hi, una fletxa de Paris (deesa aliada dels troians) el va ferir mortalment al taló. Durant la guerra de Troia, Aquil·les havia ferit el rei dels misians, Telephos, a la cuixa, i el va curar amb la planta que ara es coneix com Achillea. I és que volia estar bé amb el rei, perquè estimava la seva filla, Mysia. Però també diuen que Aquil·les havia emprat aquesta planta per a guarir moltes altres ferides.

DOSI RECOMANADES I PREPARATS

Les dosi recomanades en general són les següents:

  • Infusió de 2 g/ 250 mL 1-2 cops al dia (1/2 hora abans de menjar, si és per augmentar la gana). Externament, per a èczemes o dermatitis. Maria Treben recomanava prendre a glopets cada 20 minuts durant tot el dia 1.5 L de tisana preparada amb 100 g de la planta i 100 d’ Urtica dioica, més 300 g de Calendula. Per exemple, contra la inflor d’un braç afectat per càncer probablement limfàtic, o com a metàstasi d’un càncer de laringe i tiroides.
  • Suc de la planta 2-5 mL 1-2 cops al dia internament. Externament aplicat a úlceres de les cames, esquerdes als mugrons, a les mans, o a hemorroides i fístules. Internament, per combatre l’anèmia. Walther Shoenenberger n’havia comercialitzat.
  • Extracte líquid 1- 2 mL 2 cops al dia.
  • Tintura (40% etanol V/V) 1- 2 mL 2 cops al dia. [per afeccions del cor, vies urinàries i matriu; contra varius en compreses, molt diluïda en aigua].
  • Extracte sec (comprimits) 100 mg/ dia.
  • Xarop (100 g planta tendra + 1200 g sucre + 600 g d’aigua fet bullir fins a consistència adient) 10-20 g al dia.
  • Decocció de 10 minuts d’un grapat de la planta (tendra) per 1 L: per a compreses, irrigacions, banys de seient o banys generals (per millorar la circulació).
  • Oli essencial: externament en pomades pectorals contra les xacres de la grip o per a afavorir la cicatrització de les vèrtebres esquerdades.

Soria Natural comercialitza un extracte, ric en oli essencial, i de cultiu ecològic/biològic. En recomanen prendre’n fins a 1 mL o 25 gotes 3 cops al dia (diluïdes en aigua), si es tracta d’adults. O fins a 8 gotes 3 cops al dia, si es tracta de nens de fins a 5 anys. O fins a 12 gotes 3 cops al dia si es tracta de menors entre 5 i 12 anys. Aquest extracte conté, per cada mL 0.5 mg de flavonoides, i 0.05 mg d’oli essencial. Seria prudent començar un tractament amb dosis 4 vegades inferiors a les màximes.

Preparada com a flor de Bach (sèries ampliades), hom recomana la Milfulles contra la baixa capacitat d’autocuració, la hipersensibilitat a la contaminació i a les radiacions, la baixa vitalitat, i la desprotecció en general.

ETNOBOTÀNICA

Al Neolític de fa uns 60.000 anys ja s’emprava la planta. En quedaren mostres a la cova de Shanidar (a l’actual Iraq). I durant l’Epipaleolític, a Geòrgia, (34.000 – 9.000 a. de C.), també s’emprava aquesta planta. Ho demostren les capes de sediments amb pol·len de la planta dins les coves habitades aleshores: Bondi, Dzudzuana, Kotias Klde, Satsurblia. I als assentaments militars grecs o romans, es conreava la Milfulles, per tal de tenir a ma la planta que tantes ferides de guerra podia guarir.

Santa Hildegarda von Bîngen assegurava que la Milfulles allarga la vida i millora l’estat d’ànim.
La Milfulles combina molt bé amb l’Hipèric, com a vulnerària, per exemple, després d’una cesària.
La barreja a parts iguals de Milfulles, Tarongina, Menta, Romaní i (el doble en pes) Ginebrons, presa en infusió, un cop al dia, va molt bé per a millorar la memòria.

Contra el càncer, en banys i com a vulnerària és millor emprar la planta tendra, o recent assecada. Una fórmula russa molt recomanada contra el càncer en general és la barreja de 2 parts de suc de Milifulles, 1 part de suc de Cicuta i 2 parts de suc de pastanaga. Cal prendre’n una culleradeta (de la barreja) cada dia, recent feta, abans de beure un got de llet. A Polònia prenen dues cullerades del suc al dia de la planta per netejar la sang i depurar la pell d’impureses.

Per alleujar els dolors la Milfulles combina bé amb l’Orenga. Contra els dolors de la regla hom recomana fer banys de seient amb la infusió ben calenta.
Contra irritacions de la pell s’aplica un ungüent preparat amb planta tendra i oli d’oliva, en ebullició durant 5 minuts.

Preparats alcohòlics — La Milfulles s’empra en ratafies i cerveses. El vi es prepara amb 30 g de la planta tendra per 1 L de vi de Xerès, deixant-ho reposar 9 dies. Es filtra, i se’n pren una copeta abans o després de menjar. En canvi, el licor es prepara amb 100 g de planta tendra (flors i fulles superiors) i alcohol de boca rebaixat al 30 %. Es deixa, ben tapat i de cap per avall, 9 dies a sol i serena. Aquesta mena de ratafia simple es pot ensucrar abans de beure’n una copeta. Als països eslaus preparen un vodka amb 1L de la beguda al 0% d’alcohol, 5 g de planta seca i 20 de sucre.

Planta culinària: els benedictins de Baviera empren petites quantitats de fulles tendres per posar a amanides, sopes, salses, formatges i mantegues. La llet amb mel i infusió de la planta es pren com un reforçant.

Cosmètica: extractes de la planta s’afegeixen a xampús, cremes i màscares de bellesa. En general per desengreixar, blanquejar-la i desinflamar-la.

Altres usos: A Suècia alguns joves la preparen per fumar-la. També s’ha triturat per esnifar-ne la pols com a estimulant. Les fulles tendres matxucades s’apliquen a torcedures, cremades i úlceres per alleujar la inflamació. Es poden escalfar abans de posar la cataplasma en una paella.


Per llegir sobre les virtuts medicinals, la etnoveterinària, els principis actius i la toxicitat d'algun principi actiu descarrega't el document