ESCROFULÀRIA
Scrophularia nodosa L. [1753, Sp. Pl. : 619] 2n = 36
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
La família de les Escrofulariàcies es distingeix per tenir flors gamopètales, superovàriques, anisostèmones, fruit en càpsula, fulles oposades.
Dins la família de les Escrofulariàcies, el gènere Scrophularia es distingeix pel calze amb 5 lòbuls iguals, corol·la ni gibosa ni amb esperó, planta verda, més de 2 estams per flor, corol·la tubulosa, flors petites amb el lòbuls menuts.
Dins el gènere (que compta amb unes 300 espècies), Scrophularia nodosa es distingeix per tenir els sèpals amb un voraviu de 0.2 mm escariós, en rizoma nodulós, pubescència només als nusos de la tija (plena per dins, i de secció quadrangular), fulles pràcticament enteres, dentades, bràctees sense voraviu escariós, planta perenne, estaminodis reniformes, corol·la de color porpra barrejat amb groc verdós clar.
Scrophularia nodosa és una planta herbàcia perenne, glabrescent, excepte als nusos i zona apical. Les tiges poden arribar a fer 1.5 m d’alçària i poden ser ramificades.
Les fulles enteres, pinnatinèrvies, de color verd fosc; les inferiors amb el limbe de 5-13 × 3-8 cm, oblongues més o menys amples, agudes, de base arrodonida o truncada, de marge crenat-serrat o dentat; pecíol de 0.8-3.5 cm. Fulles superiors amb limbe de 3-12.5 × 1.7- 7 cm, oval-lanceolat, agut, serrat o denticulat; amb pecíol de 0.2-1.5 cm. Inflorescència de 7-37 cm amb l’eix glandulós o pubèrul en cimes en dicasis compostos. Les cimes inferiors amb fins a 12 flors, oposades; les superiors amb 4-9 flors, alternes. Bràctees inferiors de fins a 75 × 42 mm, similars a les fulles; les altres de 4-15 × 0.5-2 mm, linears o lanceolades, subulades, enteres o serrulades, sense voraviu escariós, glabres o finament glanduloses al marge. Peduncles inferiors de fins a 38 mm, les altres de 4-22 mm en general més llargs que les bràctees, glandulosos o pubèruls. Bractèoles de 0.7- 4.5 mm, linears, sense voraviu escariós, glabres o finament glandulosos. Calze de 2-3.8 mm amb 5 sèpals ovals o oblongs, obtusos, glabres, amb voraviu escariós de 0.2 mm, denticulat, de color verd blanquinós brut o tenyit una mica de porpra. Corol·la de 5-8 mm, bilabiada de color verd castany tenyit de porpra en part, amb el tub verdós o una
mica violeta. Llavi superior tacat de violeta. Anteres grogues. Estaminodi de 0.8-1.2 × 1- 1.8 mm, amplament oval o reniforme, porpra-castany. Càpsula de 4.5-8 × 3.5-6 mm, ovoide o piriforme, verdosa quan tendra. Llavors de 0.6-1 × 0.4-0.6 mm de color castany negrós.
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
Es fa en fondals humits nitròfils o en terres remenades vora habitatges fins l’estatge subalpí. A la península pràcticament es troba només a la zona de més al Nord. A Catalunya es pot trobar a la meitat NE. És més probable trobar-la a les vernedes.
ESOTERISME
Dur una rel collida la nit de Sant Pere penjada del coll evita l’ictus durant tot l’any.
HISTÒRIA
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «fig-wort» o «throat-wort» és planta regida per Venus. És un bon remei contra la gota. La planta, presa, o aplicada per fora contra el coàguls. També contra les hemorroides, ferides, contusions. Per a les úlceres malignes o per a les pigues o taques de la cara, i fins i tot per a a lepra, va bé el destil·lat de la planta sencera.
LITERATURA
«Pel fetge, setge». «Qui gasta fulles de setge, no necessita metge». «De la casa que en té el setge se’n pot ben entornar el metge».
PROPIETATS MEDICINALS
- amargant
- analgèsica
- antihelmíntica
- antiinflamatòria
- antioxidant
- cicatritzant
- cordial
- depurativa
- diürètica
- espasmolítica
- hepàtica
- laxant
- sudorífica
- vulnerària
USOS MEDICINALS
- abscessos
- acne
- amigdalitis bacteriana
- artritis
- bronquitis
- càncer
- carn-esqueixats
- cistitis
- condilomes
- contusions
- cremades
- cucs intestinals REL
- dermatitis
- diabetis
- dolors
- èczema
- edemes
- escròfules
- ferides
- furóncols
- ganglis limfàtics inflats
- gangrenes
- goll (gàrgares)
- hemorroides
- hidropesia
- icterícia
- lepra
- limfedema
- mala circulació
- mastitis
- picors
- pielonefritis
- pigues
- psoriasis
- pulmonia
- restrenyiment
- sarna
- tuberculosis
- úlceres
HOMEOPATIA
- abscessos
- acne
- dermatitis
- escròfules
- ganglis inflats
PREPARATS
- Les rels triturades amb llard de vaca que no estigui rància es mantenen en una olla de fang dues setmanes, dins una cova i en acabat s’escalfa la barreja i es filtra per guardar- la quan l’hagem d’emprar. S’aplicarà a escròfules, hemorroides o petits tumors.
- Vi: en 1 L de vi blanc s’hi deixen macerar 50 g de rels tendres ratllades durant 15 dies i en acabat es cola i es guarda en racó fosc i fresc.
POSSIBLE INTOXICACIÓ
Almenys as animals els fa orinar vermell. Podria paralitzar el cor si se’n pren molta. En tot cas no convé als qui pateixin de taquicàrdia.
Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document