L’herba blava és planta vivaç, de soca dura, de sabor herbaci, no amargant, amb nombroses tiges allargades, primes, que agafen direccions diverses, nues a la mateixa base, i de seguida per sobre amb fulles obovals formant una mena de roseta de la qual ixen 2-6 rametes floríferes més dretes, amb fulles alternes menors, lanceolades, estretes. Les flors són d’un blau cel fosc en general però també hi ha mates que les fan rosades o blanques.. Formen raïms terminals poc densos, allargats. La bràctea de la flor ultrapassa el pedicel. Les ales, de 6-8 mm, tenen 3-5 nervis ramificats. La càpsula és alada, més curta i més ampla que les ales. A les flors el sèpal extern posterior fa 2.75-3 × 1.5 mm, és linear lanceolat i glabre com els dos anteriors que fan 2.5-2.75 ×2 mm. Les ales fan 6-7 × 4-5 mm, són asimètriques, oval-el·líptiques, amb els 3-5 nervis anastomosats que ixen de la base. Els pètals superiors fan 6-8 mm, són oblongs-ovats, amb quilla de 5-6 mm, tubular i cresta de 4-4.5 mm, fimbriada. La Càpsula fa 4.5-5 X4-4.5 mm, amb el peu de 0.5-0.75 mm, i és de contorn obcordiforme, poc emarginada, amb ala de 0.25- 0.3 mm. Les llavors fan 2-2.25 × 1.25 mm, són cilíndriques el·lipsoidals i tenen alguns tricomes sedosos; la carúncula és trilobada, pilosa a la part de dalt, i amb un apèndix membranaci del lòbul senar gairebé nul i els apèndixs parells de 1/3-1/2 la longitud de la llavor.



NOMS POPULARS

  • Alemany: Kalk-Kreuzblume
  • Anglès: chalk milkwort
  • Castellà: lechera amarga
  • Català: herba blava, herba de la inflamació, angelets, herba de la tos, flor de maig, herba de les pulmonies, blauets.
  • Holandès: Kalkvleugeltjesbloem

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa als Pirineus, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i muntanyes Catalanídiques. Arriba també a la Sierra de Cazorla. A Europa es fa a França, Països Baixos, Anglaterra, zones del NW de Suïssa, i zones occidentals d’Alemanya. Forma colònies als prats sota Pinus sylvestris o roures, sobre sòls pobres, margosos, calcaris, no massa humits, sempre amb bona il·luminació.

PROPIETATS MEDICINALS

  • anticoagulant
  • antiinflamatòria
  • antisèptica UE UI
  • bronquial
  • digestiva
  • diürètica
  • estomacal
  • febrífuga
  • hepatoprotectors
  • refrigerant
  • sudorífica
  • sedant

USOS MEDICINALS

  • Alzheimer
  • annexitis
  • asma
  • bronquitis
  • catarro
  • cistitis
  • diarrea
  • dismenorrea
  • faringitis
  • febre de nens petits
  • flebitis
  • flegmes als pulmons
  • gasos intestinals
  • gastritis
  • hepatitis
  • hipertensió
  • infeccions d’orina
  • inflamació intestinal
  • mal de cap
  • mal al sortir els dents
  • mal de panxa (+ comí de prat) (nens molt petits)
  • pielonefritis
  • prostatitis
  • pulmonia (+ fetge de guillot)
  • refredat (també en nens petits)
  • reuma
  • tos
  • tos-ferina
  • trombosis

PREPARAT

Per fer baixar la pressió, i per estar bé en general: farigola (Thymus vulgaris) + ruda (Ruta graveolens): durant 4 dies. Després: ortigues (Urtica dioica), durant 4 dies més. Després, 4 dies més d’herba blava (Polygala calcarea) + flor de ginesta (Sarothamnus scoparius) [ANTONI PICOLA I PUJOL]


Descarrega't el document