TREPADELLA
Onobrychis viciifolia Scop. [1772, Fl. Carn., ed; 2,2: 76] 2n = 28
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Les Fabàcies o Lleguminoses es distingeixen per tenir flors zigomorfes papilionàcies dialipètales superovàriques diplostèmones pentàmeres, i el fruit en llegum. Dins la gran família de les Lleguminoses, el gènere Onobrychis es distingeix per tenir els estams diadelfs (9+1) i les llegums en forma de bola deforme amb una sola llavor i les fulles imparipinnades. La trepadella és planta herbàcia vivaç de 20-60 cm d’alçària, amb una rel pivotant que pot arribar a tenir 2 m de longitud, i nombroses rels fins amb nòduls de bacteris nitrificants (Rhizobium). La mata és dreta o ascendent, de soca curta, de tiges anguloses, robustes, allargades. Les fulles tenen 6-12 parelles de folíols entre oblongs i linears, una mica pubescents pel revers. Les estípules foliars són amples i més o menys puntejades. Les flors són rosades amb estries més fosques (rarament totes blanques), agrupades en raïms allargats densos sobre peduncles més allargats que la fulla d’on neixen i amb bràctees lanceolades.
Calze amb dents 1-2 cops més llargues que el tub i igualant a penes la poncella de la flor o més curt que la meitat de la corol·la ben desenvolupada. Estendard igualant quasi la carena. Ales més curtes que el calze. Llegums de 5-8 mm, indehiscents pubescents de cares i sutura amb tubercles o espines curtes. Llavor reniforme de colors entre el groc, el marró i el negre.
La subespècie montana DC. té les fulles amb només 5-7 parelles de folíols, les tiges ajagudes i les flors d’un vermell viu majors.
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
És molt cultivada com a farratge. Podria ser oriünda de Turquia. El segle XVI es va començar a cultivar al centre d’Europa. A espanya ho va ser a finals del segle XVIII. El 1975 hi havia unes 70.000 Ha amb trepadells a Espanya. La trepadella cultivada segurament és el resultat de la hibridació entre les subespècies bífera × persica × communis. La trepadella és d’Europa meridional i central i d’Àsia occidental. També del Marroc i a l’Amèrica del Nord i SE d’Austràlia i Nova Zelanda. A la península hispànica es conrea a la vall del Duero, Aragó i Catalunya(principalment ala província de Lleida). S’adapta bé a clima mediterrani de muntanya i als sòls calcaris ben drenats, que poden ser poc rics en nutrients, però no tolera gens la salinitat. Hi ha varietats que es poden dallar un cop l’any i altres dos cops. En total hi ha més de 20 varietats que es cultiven.
PROPIETATS I USOS MEDICINALS
- acne
- carboncle
- catarro FLO UE
- contusions
- cordial
- diarrea LLA
- dolors musculars FUL UE
- estomacal
- galactagoga
- galteres
- laxant FUL
- nafres que supuren
- paràsits intestinals
- sarna
- sudorífica
- tumors
VETERINÀRIA
És un farratge excel·lent ja que per més que en mengi el bestiar no es boteixen (timpanisme). És un bon aliment proteic i ric en hidrats de Carboni digeribles per als remugants, i ric en oligoelements. De tota manera, si les ovelles en mengen massa els xais poden agafar diarrea després de mamar. Si les vaques en mengen massa acaben sagnant per les mamelles. Als cavalls els convé, amb moderació, en especial quan estan convalescents. També és una planta que produeix força nèctar, que les abelles transformen en mel.
ALTRES USOS
Se sol sembrar amb hidrosembra als talussos de carrers, carreteres i fins i tot autopistes per ajudar a evitar l’erosió del sòl. Com que requerix poc rec es posa en jardins que no puguin abastir-se de massa aigua.
Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document