Pedicels de 1.5-3.5 mm. Calze de 4-5.5 mm, amb tricomes eglandulars llargs, adpresos; amb dents de 2.5-3 mm, linear- subulats, més llargs que el tub. Corol·la de 7-8(11) mm, normalment de color violeta o porpra, amb l'estendard estretament oblong, i ales una mica més llargues que la quilla. Fruit de 4-8 mm de diàmetre, de color marro fosc al madurar, amb 2-3 voltes d’espiral no compactes, amb tricomes eglandulars més o menys adpresos (algun cop glabre); amb espines reticulades. Llavors de 2 1.5 mm, llises, de color groc marronós.



CULTIU I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És planta pràcticament inexistent fora dels cultius o escapada d’ells, almenys a Europa. Un cop sembrada (20 kg de llavors per Ha) dura fins a 12-20 anys. La sembra, a ―1-2 cm, es fa a la tardor en climes temperats i a la primavera on hi hagi gelades hivernals. Però cal rotació de cultius perquè difícilment germinarien les llavors en terreny on ja hi ha hagut plantes adultes. Es pot trasplantar agafant l’arrel amb molt de compte ben embolicada amb biofilm. Agraeix al principi força adob de Fòsfor (200 Kg/Ha) i Potassi (300 Kg/Ha), i també de N orgànic (fems de vaca i d’ovella) o inorgànic (200 Kg/Ha), i un terreny poc compacte, ben llaurat prèviament. Normalment n’hi ha prou amb 400 Kg de superfosfat i 100 Kg de potassa per Ha abans de llaurar i 200 Kg de superfosfat cada 2 anys un cop la planta ha crescut. També agraeix el sulfat amònic i el Molibdè (molibdat amònic) abans de llaurar el terreny, i el Bor entre les segues. Prefereix terrenys neutres o bàsics als àcids. L’ideal seria un pH de 7.2. Si manca Calci al terreny, se n’hi pot afegir amb la resta d’adobs un mes abans de sembrar i llaurar. Tolera una miqueta de salinitat però no els sòls rics en Manganès o Alumini. El sòl hauria de tenir una profunditat d’almenys 60 cm. Agraeix les temperatures no massa fredes i una bona saó o el regadiu. A França normalment és de secà, però a Itàlia, Espanya i Algèria, és un cultiu tant de secà com de regadiu. A Israel i Grècia pràcticament és només de regadiu. Es pot arribar a segar 12 cops l’any podent arribar a produir 20 Tm/Ha l’any. Si no hi ha prou insolació, com passa als països més nòrdics, el rendiment és molt escàs. Per germinar necessita temperatures superiors a 2-3o C o inferiors a 30o C. La temperatura òptima serien 28oC per germinar més ràpid. Temperatures ja superiors als 38oC són mortals per a les plàntules. Hi ha varietats d’alfals que suporten bé gelades de ―10oC. La temperatura mitjana anual òptima està al voltants dels 16o C, si bé hi ha varietats que arriben als 28o C. La producció mundial d’alfals s’estima, el 2006, per exemple, en 436.000.000 de Tm. El 2009 estava cultivada a 30.000.000 Ha. 12 milions Ha a Amèrica del Nord (1 a Mèxic, 2 a Canadà i 9 a Estats Units), 7 milions a Europa, 7 milions a Sud-Àfrica, 7 milions a l’Argentina, i 2 milions a Rússia i 2 milions a l’Àsia; i 1.3 milions a la Xina o a Itàlia. A Catalunya la meitat dels conreus d’alfals són o bé a la Noguera o al Pallars Sobirà. Pot arribar als 1600 m snm. També es troba, sembrada, als marges i talussos, per tal d’evitar esllavissades. Manca en terrenys silícics àcids.

VARIETATS D'ALFALS

  • «ambigua»
  • «Aragó»
  • «Empordà»
  • «RoundUp Ready»: transgènica de Monsanto resistent a l’herbicida glifossat.
  • https://www.infoagro.com/herbaceos/forrajes/alfalfa2.htm)
  • Medicago caerulea (diploide progenitor del tetraploide sativa)
  • Medicago glomerata
  • Medicago glutinosa
  • Medicago falcata (diploide, tetraploide)
  • Medicago microcarpa
  • Medicago prostrata
  • Medicago varia (=sativa × falcata): de flors grogues

HISTÒRIA

De l’Àsia central va passar a Pèrsia durant l’Edat de Bronze com a farratge per als cavalls. El 490 a.C. es va introduir a Grècia, segons PLINI EL VELL (segle I). DIOSCÒRIDES (segle I) deia que la planta refreda posada allà on hi hagi inflamació, i que els pastors l’empren com a pastura. I que els fuits, secats i amb sal, es mengen.

ESOTERISME

A Andalusia, per demostrar la seva vàlua un pretendent havia de trucar a la porta amb un gaiato i esperar després de llençar-lo dins la casa que la xicota no l’hi tornés. Aleshores havia d’arrencar una rel d’alfals, cosa que requereix molta força. Rebolcar-se per un camp d’alfals millora la fertilitat i treu el reuma durant tot l’any. L’alfals sembrat en lluna minvant no fa mal al bestiar.

VETERINÀRIA

Planta farratgera per excel·lència. L’herba molla, però no és gaire bona per al bestiar. Si en mengen massa poden patir timpanitis (ventre inflat per gasos). Germinat, aprofita molt a les vaques. La planta, amés de ser pasturada directament, es pot donar a menjar un cop seca o ensitjada. És el ferratge millor per a vaques, cavalls, ovelles, cabres. També és un bon complement perquè les gallines facin els rovells de color més ataronjat. L’alfals atrau molts insectes beneficiosos per als cultius, com ara les abelles, que donen una mel especial bona per a curar les varius. De tota manera l’abella comuna, no és la millor pol·linitzadora, sinó la Megachile rotundata. O el borinot Bombus affinis. El nèctar de l’alfals conté poca iso-leucina, un aminoàcid essencial per a les abelles, i per aquesta raó no és bo que s’alimentin tot l’any exclusivament d’aquestes flors. Per altra banda els brots d’alfals contenen canavanina, un aminoàcid que competeix amb l’arginina i això fa que els primats (incloent-hi els humans) alimentants amb molt d’alfals desenvolupin malalties autoimmunes com el lupus eritematós. La L-canaverina té acció antitumoral en alguns tipus de leucèmies en ratolins i de càncers en gossos. Els xais que mamen llet de la mare que s’ha alimentat molt d’alfals poden acabar amb atàxia. Però els xais que no mamen agafen gana amb uns brots d’alfals i bicarbonat sòdic. Per calmar la mastitis, aplicar cataplasma de fulles trinxades d’alfals amb sal i vinagre. Per guarir les patacades als cavalls, aplicar cataplasma d’alfals amb vinagre. I si hi ha algun osa esquerdat, per sobre aplicar pega i immobilitzar-ho amb un parrac i canyes i cordills.

PROPIETATS MEDICINALS

  • analgèsic
  • anodí
  • antiangiogènic (p.p. chalcones)
  • antiasmàtic
  • antibiòtic
  • antiequimòtic
  • antifúngic
  • antihemorràgic
  • antiinflamatori
  • antioxidant
  • antisèptic
  • aperitiu
  • colagog
  • depuratiu
  • diürètic
  • emmenagog PLA tendra energitzant
  • estimulant
  • estrogènic
  • oxitòcic
  • nutritiu
  • febrífug
  • galactagog REL
  • hemostàtic
  • hipoglucemiant
  • hipolipidèmic (p.p. chalcones)
  • inhibidor de la transcriptasa inversa de l’HIV [p.p. polisacàrids]
  • laxant
  • neuroprotector
  • metabolitza millor el Manganès en diabètics
  • pectoral
  • peristàltic
  • potencia l’amino-purina-N-demetilasa
  • reforçant
  • refrescant FLOR
  • tint groc (LLA)
  • tònic cardíac FLO
  • vomitiu (SUC)

USOS CULINARIS I PREPARATS

  • Brots tendres de la planta (en amanides o bullits com espinacs) 50-150 g al dia
  • Cataplasma contra dolors musculars: alfals + Umbilicus rupestris + Heura (Hedera helix) + mostassa (Sinapis nigra) + farina de llinosa (Linum usitatissimum).
  • Cataplasma contra el tifus: Verbascum + alfals (brots) + vinagre : al ventre
  • Cataplasma de planta capolada sola; o amb seva ( bulb de Lilium maragon), sal i vinagre (o rovell d’ou); o amb llard: contra inflamacions, torçades, contusions, furóncols.
  • Cataplasma de ruda i alfals contra el mal de coll.
  • Comprimits de planta deshidratada en mols (molta amb aire líquid) (1 de 1g 3 cops al dia
  • Extracte fluid: equivalent a 5-10 g de planta: 3 cops al dia (1:1 25% etanol, 5-10 mL)
  • Fregida la planta amb llar: UE contra mal d’estómac
  • Germinats de 6 dies de llavors (en amanides)
  • Guarnició (bullit) de sardines a la brasa.
  • Infusió de 5-10 g de planta seca, 3 cops al dia
  • Llavors triturades afegides a les farines panificables; senceres 40 g al dia
  • Mel d’alfals.
  • Orxata contra l’anèmia [JOSEP FERRAN COMAS]: ametlles crues + cacauets crus + pinyons + brots d’ortiga + brots d’alfals + llavors de card marià (Silybum marianum)+ pastanaga: tot batut en aigua.
  • Ratafia (flors).
  • Sopa a base d’alfals + ortiga + Umbilicus rupestris.
  • Suc d’alfals.
  • Tisana antidiabètica: alfals FLO + Mentha pulegium + julivert + Xanthium spinosum + FRU Prunus spinosa.
  • Tisana laxant: fulles
  • Tisana refrescant: flors
  • Truita de brots d’alfals

    • ALTRES USOS

    Dels residus de les plantes recol·lectades mecànicament se’n pot extreure oli. De les llavors un 10% d’oli secant, que s’empra en vernissos o pintures. De la fibra se’n fa paper. Industrialment s’empra coma font de clorofil·la i beta-carotè. Amb fang i palla a més de tiges d’alfals i tifes de vaca es feien les parets, terres i sostres de tova. Les flors es poden emprar per a fer aigua de colònia alcohòlica. La roba negra aclarida/rentada amb aigua d’alfals queda sense taques blanques. Amb alfals sec i palla s’omplen matalassos. El mateix serviria per a posar-hi els ous a sobre i que no es trenquin. És una planta que evita l’erosió dels terrellers i talussos i per això s’ha sembrat als marges de carreteres.

    EFECTES FISIOLÒGICS

    L’efecte neuroprotector antioxidant es palesa al cervell contra la isquèmia (amb posterior re-perfusió), en ratolins. L’extracte a 100-200 mg/Kg p.o. redueix la zona infartada, i minva la xantina-oxidasa, els anions superòxid i d’àcid tiobarbitúric; i restaura els nivells de glutatió, SOD, SH· i atenua la pèrdua de memòria i de coordinació.

    TOXICITAT I CONTRAINDICACIONS

    En humans l’alfals pot desencadenar lupus eritematós sistèmic. No és recomanable que en prenguin embarassades, o les dones que pateixin de càncers dependents dels estrògens, ja que és estrogènica. Per la mateixa raó tampoc les dones que tinguin càncer de mama, de matriu o d’ovaris n’haurien de prendre. Tampoc els qui estiguin prenent medicació contra el refús de teixits d’un òrgan implantat. L’alfals interaccions amb els anticonceptius, els estrògens, la medicació contra la diabetis i els immunosupressors. També podria incrementar la sensibilitat a la llum solar. El dany sobre el fetge està per veure que no sigui per pesticides afegits. Les llavors contenen molta més canaverina que la resta de la planta, i és que que pot donar problemes al fetge i immunitaris. 150 g cada dia poden ocasionar pancitopènia. Combinar l’alfals amb antitrombòtics pot ser un còctel estrany amb efectes imprevistos. En teoria es poden donar casos d’al·lèrgia a l’alfals, sobre tot per contacte. Menjar només alfals arriba a produir diarrea, mal de ventre, atàxia i fins i tot la mort a alguna persona. Al bestiar els pot produir, a més del timpanisme, mastitis, diarrea i atàxia.


Per llegir més sobre l'alfals, descarrega't el document