
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Es fa en replans argilosos humits. A Catalunya es pot trobar a totes les comarques. Es troba per Europa Àsia, Àfrica del Nord, Amèrica del Nord SE d’Austràlia i Nova Zelanda.
La planta s’empra en rituals per a promoure la riquesa i la salut.
NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) recomanava la rel del «pentaphylli, five-lived, five-finger’s grass, cinqfyl» com astringent i càlida contra tota mena de fluxos i per aturar qualsevol hemorràgia, per reparar el fetge o els pulmons; i com a resolutiva de nafres putrefactes a la boca. La rel bullida en vinagre, contra l’herpes i úlceres que regalimin. Recomanava prendre’n 2 g amb licor, cada cop. La considerava herba regida per Júpiter. Prenent-ne 1.5 g amb vi blanc o vinagre blanc abaixa la febre. Per fora va bé contra estomatitis, fístules, nafres. Contra la icterícia o l’amigdalitis cal prendre 120 g de la infusió uns dies seguits. Contra l’epilèpsia caldrà prendre-ho un mes seguit. Contra les infeccions genitals millor prendre la llet on s’hagi bullit la rel. Contra el mal de queixal millor glopejar el vinagre on s’hagi bullit la rel. Contra la tos o la ronquera, millor prendre la infusió amb mel. Contra el tremolor a les mans, aplicar-hi l’hidrolat o destil·lat de la planta tot sovint. El vinagre on s’hagi bullir la rel va bé per reduir els tendrums, herpes, gangrenes, sarna i altres afeccions superficials a la pell. Contra la gota, aplicar el de la rel. Contra la ciàtica, amés,beure la infusió. Contra les hèrnies, contusions o ferides , aplicar la infusió per fora beure-la.