• subsp. caerulea Hartman [1846, Sv. Norsk. Exc. Fl. : 32], non var. caerulea (L.) Gouan [1764, Fl. Monsp. : 29] = A. foemina 3
  • subsp. carnea (Schrank) Gusuleac & Morariu [ ] = subsp. arvensis
  • subsp. foemina (Miller) Schinz & Thell. [1907, Bull. Herb. Boissier, 7 : 497] o A. foemina
  • subsp. latifolia (L.) Arcangeli [1894, Comp. Fl. Ital. : 456] + Co, + Ga 6
  • subsp. phoenicea Vollmann [1904, Ber. Bayer. Bot. Ges., 9 : 44] [nom. invalid.] = subsp. arvensis 3
  • Anagallis caerulea L. [1759, Amoen. Acad., 4 : 479] = A. arvensis subsp. arvensis
  • Anagallis caerulea Schreber [1771, Spicil. Fl. Lips. : 5], non L. [1759] = A. foemina
  • Anagallis carnea Schrank [1789, Baier. Fl. 1: 461] = A. arvensis subsp. arvensis

    • ANAGALLIS ARVENSIS: és planta anual de tiges de fins a 30 cm, esteses, de secció quadrada, amb fulles de 5-30 × 3-15 mm, oposades; a vegades les superiors en verticils de 3-4. Fulles ovals-oblongues, rarament lanceolades, amb punts o glàndules visibles al revers, de color marró fosc. Flors amb pedicel de 8-40 mm, més llarg que la fulla, i corbat en la fructificació. Calze de 2-6.5 mm de diàmetre, amb 4-5 dents amb quilla, amb voraviu escariós ample. Calze més curt que la corol·la, amb tub de 0.5-1 mm. Corol·la de 4-15 mm de diàmetre, rotàcia, amb 5 lòbuls de 1.5-7 mm, obovals, amb marge crenulat (rarament denticulat) i amb pèls marginals glàndules amb 3 cèl·lules (la terminal globosa). Tub de la corol·la curt de 0.2 mm,. Corol·la blava amb el centre vermell, o corol·la taronja o vermella amb anell central porpra. Estams amb el filament de 1-3 mm amb pèls abundants de color porpra o groc o blanquinós. Anteres de 0.3-0.9 mm, el·lipsoidals. Estils de 1-2.5 mm. Fruit en pixidi de 3.5-6 mm de diàmetre amb 20-35 llavoretes de 0.9-1.4 × 0.6-1 mm. Dins la família de les Pimulàcies el gènere Anagallis es distingeix per ser plantes anuals en general i tenir el fruit en pixidi unilocular. Les plantes de la família de les Primulàcies tenen les flors gamopètales superovàriques, isostèmones, regulars o rotàcies, no són bulboses, el fruit en càpsula i les fulles caulinars alternes. Passar l’Anagallis a Lysimachia s’ha fet últimament seguint recerques genètiques.



    HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

    Es troba als horts, cultius, guarets, esplanades seques vora camins o conreus, sobre sòls poc compactes. És gairebé cosmopolita; manca als tròpics i a les zones glacials. A la península hispànica arriba als 1800 m snm.

    HISTÒRIA

    Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «common pimpernel» és una herba solar que ajuda a extreure estelles i punxes i posada dins el nas purga el cap. Solda els llavis de les ferides que asseca i neteja. El destil·lat aquós o hidrolat neteja la pell i ajuda a llevar- hi les arrugues i taques. Bullida la planta en vi es pren i va bé contra febres si s’abriga el pacient bé i sua unes hores al llit. Per fora i per dins va bé contra picades de bestioles verinoses o gossos rabiosos. Obra les obstruccions al fetge i reforça els ronyons i ajuda a alliberar-lo de càlculs (pedres o arenilla). Ajuda contra úlceres internes. Contra nafres de mal aspecte tant va bé la decocció de la planta com el destil·lat. Contra les cataractes, unes gotes del suc de la planta van bé. Contra el mal de queixal ficar unes gotes del suc a l’orella contrària. També va bé contra les hemorroides.

    PROPIETATS MEDICINALS

    • analgèsic
    • anticancerós
    • anticonvulsiu
    • antiespasmòdic
    • antifúngic
    • antihemorroidal
    • antioxidant
    • antireumàtic
    • antivíric
    • bèquic
    • bronco-relaxant
    • cicatritzant
    • colagoga
    • colerètic
    • cosmètic
    • depuratiu
    • diürètic
    • espasmolític
    • estimulant
    • expectorant
    • frena l’espermatogènesis
    • fungicida
    • hipotensor
    • hirudicida
    • inhibidor de la butiril-colinesterasa
    • inhibidor de la LOX
    • inhibidor de la tirosinasa
    • inhibidor de la ureasa
    • insecticida
    • laxant
    • mucolític
    • nematicida
    • sudorífic

    USOS MEDICINALS

    • abscessos
    • al·lèrgies (coriza espasmòdica, febremdel fenc)
    • angiocolitis
    • asma
    • berrugues
    • càlculs biliars
    • càlculs uretrals
    • càlculs urinaris
    • càncer: SW-480 (còlon), MDA-MB- 231 (mama), CaSki (matriu), MCF-7 (mama), DU-145 (pròstata), HL-60 (leucèmia promielocítica)
    • Candida albicans
    • caquèxia
    • cataractes
    • cirrosis
    • convulsions
    • debilitat nerviosa
    • depressió nerviosa
    • dermatitis
    • diarrea (dosi molt baixes)
    • dolors
    • èczema
    • epilèpsia
    • espasmes
    • estais bronquials
    • febre
    • ferides
    • gota
    • grip
    • hemorroides
    • herpes simple
    • herpes zòster
    • hidropesia
    • hipertensió
    • icterícia
    • infeccions urinàries
    • infeccions víriques
    • lepra
    • mal de queixal
    • micosis cutànies
    • mossegades de gossos
    • neurosis
    • picades d’escorpins
    • picades de serps
    • picors
    • pielonefritis
    • poagre
    • pulmonia
    • punxes o estelles clavades
    • ràbia (hidrofòbia)
    • refredat
    • restrenyiment
    • reuma
    • sangoneres
    • sinusitis
    • tinnitus
    • tos
    • tos seca
    • tos-ferina
    • tristesa
    • tuberculosis
    • úlceres amb fongs
    • uretritis

    PREPARATS I DOSIS

    • 0.5-1 g d’extracte fluid o 20 gotes abans de cada àpat
    • tintura mare o bé alcoholatur 10-15 gotes 3-4 cops al dia (amb aigua)
    • vi(1Lamb150gdeplanta)
    • pomada amb vaselina (52 g), lanolina (5 g) i extracte fluid de la planta (3 g)
    • rel cuita en vi: contra ronquera
    • polls de la rel contra pulmonia UI o enterocolitis
    • planta macerada en vinagre, en compreses, contra nafres amb fongs
      • HOMEOPATIA: Contra malalties del fetge i de la pell (picors, berrugues).

    TOXICITAT

    És una planta poc emprada, excepte a Navarra i País Basc. Té fama de tòxica i va estar a la llista del SCO/190/2004 de 28 de gener https://www.boe.es/eli/es/o/2004/01/28/sco190 Sembla ser que les llavors són molt tòxiques per als ocells i la planta per als conills, cavalls, gossos, gallines i petits mamífers. La planta tendra pot desencadenar al·lèrgia a la pell per contacte a algunes persones. Per altra banda, sembla ser que la planta tendra es pot menjar en amanida o cuita com a verdura. Pot provocar excés d’orina, diarrea i tremolors, nàusees, mal de cap i dolors a tot el cos. Les llavors provoquen anèmia pel llur efecte hemolític.

    EFECTES FISIOLÒGICS

    L’alcoholatur produeix contraccions a bixes concentracions i relaxació a majors sobre el jejú. (de conill). Un pre-tractament amb atropina anul·la l’efecte de contracció L’alcoholatur desencadena relaxació al jejú estimulat per altes concentracions de Potassi. També relaxa a la tràquea les contraccions desencadenades per Potassi o carbacol. I té efecte relaxant sobre l’aorta estimulada per fenil-efrina o Potassi L’administració endovenosa abaixa la pressió arterial, el ritma i la intensitat de la contracció cardíaca. Aquest extracte alcohòlic en fre de la planta crua també anul·la l’efecte diarreic de l’oli de ricí i redueix el peristaltisme amb una intensitat similar a la loperamida (=fortasec). L’extracte de la planta disminueix l’espermatogènesis i ho fa exacerbant la caspasa-3 i frenant la beta-catenina a les cèl·lules dels testicles.

    ALTRES USOS

    La planta és sabonera i s’empra per rentar roba o cabell i de passada repel·lir insectes, paparres, i sangoneres. S’ha fer servir per intoxicar peixos o mol·luscs (Biomphalaria alexandrina, Biomphalaria glabrata, Oncomelania quadrasi)―aturant indirectament el cicle de Schistosoma mansoni―.


    Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document