Polypodium interjectum Shivas (=prionodes (Asch.) Rothm.) té la làmina relativament estreta, de 10-70 × 3-15 cm, amb segments laterals aguts, serrats; sorus el·líptics; anell vertical de l’esporangi amb 7-12 cèl·lules, amb 2-3 cèl·lules basals; nervis secundaris amb 2-4 bifurcacions. A Catalunya es fa al Maresme, Montseny, Garrotxa i L’Albera. Polypodium vulgare L. ssp. vulgare té la làmina estreta i poc gran, de 5-30 × 3-10 cm, amb segments laterals obtusos, poc serrats o enters; sorus circulars; anell vertical de l’esporangi amb 12-17 cèl·lules de color mel rogenc, i amb 1 cèl·lula basal; nervis secundaris amb 1-2 bifurcacions. A Catalunya es fa al Maresme i a la Serra Transversal.



HISTÒRIA

Aquesta falguera ja va ser descrita per TEOFRAST D’ÈRESOS (segles IV-III a.C) i escrigué que és purgant i que actua contra els pòlips nasals si es du el rizoma com un amulet a sobre. DIOSCÒRIDES (segle I) recomanava com a laxant coure la planta amb gallina, peix o bledes o malves. Presa seca, amb aiguamel arrossega la bilis i la flegma. La rel aplicada com empastre cura les dislocacions o esquerdes entre els dits. Per a MAIMÒNIDES (segle XII) el rizoma és antidiarreic. ANDRÉS DE LAGUNA (segle XVI) recomana la barreja del rizoma amb senet i caldo de pollastre com a purgant suau. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «polypodium of the oak» és una planta regida pel signe de Saturn que purga la melancolia. Purga la flegma fina o grossa fins i tot de les articulacions. Contra les febres quartanes millors prendre el rizoma amb aigua, mel i sèrum de llet, o amb caldo de pollastre amb bledes i malves, o amb Cuscuta. Va bé contra l’esclerosis de la melsa o contra les punxades als costats o els còlics. Per ser millor tolerada per l’estómac s’hi pot afegir llavors de fonoll, d’anís i rel de gingebre. Com a laxant se’n pot prendre una unça de la part aèria. Del rizoma amb 4-8 g n’hi ha prou, o sol o amb senet i mel. L’aigua de destil·lar (hidrolat) la planta va bé contra les febres quartanes, i els malsons. I l’hidrolat amb sucre candi és bona contra la tos, la dispnea, i les flegmes als pulmons i fins la tuberculosis. Els rizomes xafats posats amb mel sobre una articulació recondueix la dislocació. Aplicat al nas cura els pòlips i també cura les esquerdes entre els dits de mans o peus o els tendrums. Una manera de preparar-ho perquè sigui més eficaç és bullir el rizoma ben desfet en vi fins que el líquid es redueix a la meitat.

PROPIETATS MEDICINALS

  • accelera el cor
  • agonista de beta-adrenoceptors
  • anticoagulant
  • antiespasmòdica intestinal
  • antihelmíntica
  • antireumàtica
  • aperitiva
  • bèquica
  • colagoga
  • colerètica
  • cosmètica
  • depurativa
  • desobstrueix
  • diürètica
  • emol·lient
  • estomacal
  • estomacal
  • hipocolesterolemiant
  • hipotensor
  • laxant
  • mucolítica
  • repel·lent d’insectes
  • tònica

POSSIBLE TOXICITAT

Té una antivitamina B1 i per això pot fer minvar la memòria. A algunes persones els fa vomitar o tenir nàusees.


Per llegir sobre els usos medicinals, els principis actius i els seus noms populars, descarrega't el document