És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
HERBA PIGOTERA
Polypodium vulgare L. [1753, Sp. Pl. : 1085] 2n = 148
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Dins la família de les falgueres Polipodials, el Polypodium vulgare (sensu lato) es distingeix per tenir la làmina glabra, dividida una sola vegada, amb els segments confluents en llur base, amb els inferiors poc més curts que els mitjans, fulles d’un sol tipus, i sorus arrodonits, sense indusi o coberta.Les falgueres del gènere Polypodium tenen el rizoma cilíndric cobert d’escates de color de mel fosca, membranàcies, oval-lanceolades. La làmina és pinnatipartida, amb nervadures dicòtomes. Els sorus són arrodonits més o menys el·líptics, disposats en 2 rengles a ambdós costats del nervi principal. Els esporangis són pediculats, i amb un anell vertical format per 2-20 cèl·lules amb parets engruixides, i pel a la base amb fins a 4 cèl·lules. Les espores només tenen una marca. El que per a alguns és una sola espècie per a altres en són tres. Polypodium cambricum L (= serrulatum Arcang.) té la làmina triangular, de 5-40 × 4- 23 cm, sobtadament atenuada al cim, amb segments laterals aguts profundament serrats; els sorus són ovats, amb paràfisis de 200 a 1800 micres; anell vertical de l’esporangi amb 4-18 cèl·lules amples poc bombades, color de la mel, i amb 3-4 cèl·lules basals grans; i els nervis secundaris tenen 3-4 bifurcacions. A Catalunya es troba principalment sobre roques calcàries, de Barcelona cap el Sud.
