Dins la família de les Umbel·líferes el gènere Cuminum es distingeix per ser planta glabra en general, no espinosa, amb fulles 2-3 pinnatipartides dividides en cintes  estretes no dentades, flors blanquinoses, el fruit una mica més llarg que ample, no prolongat en bec, cilíndric recobert de pèls estrellats entre les costelles, dents del calze desiguals en punxó, bràctees de l’involucel molt amples a la base i bruscament estretides en 1-3 llargues cintes esteses.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Floreix a ple sol però agraeix les pluges. És planta anual de la conca mediterrània meridional, Orient Mitjà i l’Índia. Hi ha plantes silvestres de comí a Egipte, Aràbia, Iran, Àsia central, Pakistan. Iran (Khorasan) i l’Índia (Rajasthan, Gujarat) en són els principals productors. L’Índia produeix unes 145.110 tones l’any (en 380.000 Ha) i l’Iran unes 16.250 tones (en 50.000 Ha). Turquia produeix unes 2000 tones i Síria en produïa, abans de la guerra, unes 1450 tones l’any 2002, un any de bona collita. Això, traduït a llocs de treball, en representa més de 8.000 a l’Iran i més de 52.000 a l’Índia. Hi ha quimiotipus diversos de cultiu a l’Iran, Iraq, Índia, Pakistan, Síria, Indonèsia, Xina, Marroc, Egipte, Sudan, Turquia, Xipre, Sicília, Sèrbia, Bulgària, Txèquia, Malta, zones meridionals de Rússia, Ucraïna, Argentina, Mèxic, Dinamarca, Líban, Malta, Afganistan, Xina, Indonèsia. Tolera temperatures des 9o C fins 26o C i precipitacions anuals des de 300 a 2700 mm, o pH des 4.5 a 8. Prefereix sòls rics llimosos-sorrencs ben drenats. I requereix plena exposició a el sol. No tolera els períodes de sequera. Creix en 3-4 mesos a partir de març (quan comença a suavitzar-el fred). S’ha trobat subespontani al voltant de cultius.

ESPÈCIES SIMILARS

  • Cominum hispanicum fou descrit per DE CANDOLLE del Valle de la Mancha, amb fruits amb llargs tricomes setulosos.
  • Cuminum maroccanum té els sèpals curts i poc desiguals.
  • Cuminum setifolium té la corol·la ben blanca i el fruit amb setes molt llargues (5-7 mm), planta de 10 a 30 cm, umbel·les de 3 a 4.5 cm, involucres i involucels filiformes i ramificats

HISTÒRIA

Es cultivava a l’antic Egipte i a la regió sumèria cap els anys 3000 a.C. L’oli essencial s’emprava com a conservant de les mòmies. Al Talmud babilònic (segle III) és citat com remei per a cicatritzar ferides. A la Bíblia els comins són citats tres vegades:

  • Is. 28:25 —«¿No és veritat que després d’haver-o aplanat escampa les llavors d’anet o comí i que després sembra blat en rengles i que als marges sembra ordi o sègol?».
  • Is. 28:27—«Perquè l’anet no es trilla pas, ni es fa rodar sobre el comí un carretó; sinó que l’anet s’espolsa amb un pal i el comí amb una vara.»
  • Mt. 23:23—«Ai de vosaltres, mestres de la llei i fariseus, hipòcrites!, que separeu per a Déu la desena part de la menta, l’anís i el comí, però no feu cas de les ensenyances més importants de la llei, com són la justícia, la misericòrdia i la fidelitat. Això és el que cal fer, sense deixar de fer allò altre».
A l’antiga Grècia dels pobres de solemnitat se’ls mencionava com «els que havien menjat comí». TEOFRAST D’ÈRESOS (segles IV i III a.C.) deia que perquè creixin bé les plantes de comí cal que rebin moltes malediccions. L’emperador CLAUDI (segle I) va permetre que a la seva taula els invitats mengessin comí, per més que això afavorís que es fessin pets allí mateix. DIOSCÒRIDES (segle I), descrigué les virtuts també d’un altre comí: Lagoecia cuminoides, que es troba, per exemple a l’extrem Sud de la península hispànica. Del comí cultivat deia que hi havia una varietat que HIPÒCRATES anomenava «basilikón» i el comí egipci. És calorífic, dessecant, astringent. Contra els còlics intestinals es pot aplicar en lavativa cuit en oli o en cataplasma amb farina d’ordi. Amb vinagre aigualit va bé per als que s’ofeguen al jeure. Amb vi, va bé als que han estat mossegats per serps verinoses. Contra la inflamació dels testicles va bé aplicar-lo amb farina de civada i panses, o amb cerat (oli + cera). La pols amb vinagre s’aplica per estroncar la sang pel nas o les hemorràgies de la matriu. I cal tenir en compte que la cara es tornarà més groga si es pren molt de comí. CARLEMANY (segle IX) inclogué el comí al catàleg de plantes medicinals que calia cultivar als monestirs. Per a AVICENNA (segle XI) hi ha diversos tipus de comí. Kermani, Farsi, black, yellow, Shami, Nabti. KAHJE NASSIRODDIN FAZLOLLA (ministre mongol del segle XIII) deia que els àrabs l’anomenen Komon i que els fan créixer sense regar.

ESOTERISME

Simbolitza des de bell antuvi l’avarícia, l’enveja o la fidelitat. Posar comí dins un aliment com ara el pa fa que no te’l robin els esperits del bosc a Alemanya o a Itàlia. També posat dins d’un objecte impedeix que aquest sigui robat. Espargit amb sal pel terra de l’habitatge evita el mal. Cremat com encens també. A les noces la núvia el du a sobre per evitar mals auguris. Lliurat a un amant atorgarà fidelitat a la relació. Duta una bosseta amb les llavors proporciona pau mental. Per a cultivar-la com més es maldigui la planta aquesta més creixerà, segons deien els antics.

LITERATURA

―“¡Les importa un comino”! / “¡No vale un comino!”.

USOS CULINARIS

S'empra per aromatitzar curris, formatges, escabetxos, salses, gaspatxos, olives, sopes, estofats, embotits, bacallà, hummus, falàfel, cus-cus, arrossos, tahina, llegums, licors, iogurts, galetes. A les salses mexicanes es barreja amb orenga i xili. Combina molt bé amb el tomàquet i els cogombres, albergínia, carbassó, o la carbassa, patates (bullides, fregides), ceba. S'afegeix a formatges, xucrut, verdures cuites, salses per espaguetis, salsa de xilis, ous, etc. Es diu que són especialment afrodisíacs, com ho és el comí de prat o comí holandès. Els comins mòlts són un ingredient dels curris espanyola i, amb alls, del «mojo canario». Forma part de nombroses barreges d’espècies: advié, baharat, bisi beli pudi, chermoula, curris, garam-masala, mole, panch-phoron, rasam, ras-el- hanut, sambar podi, svanuri-marili, tandoori-masala, zhoug, ziran-niurou. La salsa de comins madrilenya conté tomàquet, comins, caldo. Les llavors senceres es poden fregir. La pols no, però es pot obtenir molent els fruits fregits prèviament.

VETERINÀRIA

L’OE s’empre en veterinària per indigestions per haver menjat massa herba molla, i en UE com a repel·lent d’insectes. Les restes de la collita del comí es calcula que poden arribar a 1 Tm per Ha de tiges en pes sec. Aquesta herba seca de comí es dona directament (o després d’extreure’n l’oli essencial) al al bestiar per menjar a Iran i l’Índia, on es cultiven respectivament 47000 i 200.000 Ha per al comí. Es nota així un increment de la producció de llet superior al 5%.

POSSIBLE TOXICITAT

L’OE pot produir al·lèrgies per fotosensibilització. L’OE és perillós per a embarassades, ja que podria resultar abortiu, i per als lactants, o per a les dones amb menorràgia, o per als qui parteixin d’úlcera estomacal, colitis ulcerosa. Sempre es pot donar el cas d’una hipersensibilitat o al·lèrgia a l’OE. Una sobredosis d’OE en us intern és neurotòxica i estupefaent. Ja una dosis normal pot impedir tenir el reflexos necessaris per conduir. Com sempre és millor aplicar l’OE sobre alguna vena que no pas ingerir-lo.


Per llegir molt més sobre el comí, descarrega't el document