Xuclamel xilostí

Lonicera xylosteum L. [1753, Sp. Pl. : 175] 2n = 18

DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

La família de les Caprifoliaceae A. L. de Juss. es distingeix per tenir les flors gamopètales inferovàriques, fruits en baia doble, flors amb 5 estams i un estil filiforme, i fulles i bràctees connates. Lonicera és un gènere de la família de les Caprifoliàcies (que comprèn també Sambucus i Viburnum) i dins aquesta família es distingeix per les fulles simples, flors en parelles, corol·la tubulosa, fruit en baia amb unes quantes llavors. Dins el gènere, que comprèn unes 200 espècies, Lonicera xylosteum es distingeix per no ser trepadora, tenir les flors sempre geminades amb el tub curt i gibós, zigomorfa, bilabiada; la major part de les fules amb pecíol de més de 1.5 cm, peduncles florals de més d’1 cm, baies vermelles soldades només per la base, corol·la de més de 9 mm, bràctees de més d’1.5 mm que superen l’ovari, anteres de 1.7-2.2 mm. Lonicera xylosteum és un arbust de fins a 2 m d’alçària que té forma quasi esfèrica. La tija té la part central amb un canal buit molt estret. L’escorça és grisa, una mica bruna, i brillant. Les tiges joves són verdes o porpres, i sempre pubescents. Les fulles, de 2-7×1-4 cm, són oposades, caduques, el·líptiques agudes, força toves, pubescents, mats, una mica blavoses.

Les flors d’un banc més o menys groguenc s’agrupen en parelles a l’extrem d’un peduncle curt (1.5-2 cm) que surt de l’aixella d’una fulla. Calze de 2-2.5 mm, amb el tub de 1.5 mm entre glabre i pubèrul o glandulós, amb 5 lòbuls de fins 0.4 mm, triangulars, ciliats. Corol·la curta (1-1.5 cm), amb 2 llavis molt desiguals, amb el tub molt curt (3-5 mm), pelut per dins, i formant una bossa a la base. Llavi superior amb 4 lòbuls. Baies globuloses, vermelles, en parelles, brillants, a penes soldades per la base. Bràctees linears més llargues que l’ovari. Filaments dels 5 estams exserts hirsuts. Pistils (2-3) soldats al calze. Estil de 8 mm, hirsut. Estigma capitat. Baies de 7-8 mm, globoses, d’un vermell fosc al madurar, soldades lleugerament per llur base, amb 3-5 llavors a l’interior ovoides, comprimides, llises d’un bru groguenc.. Les flors s’obren al capvespre i aleshores són pol·linitzades per les papallones nocturnes. La primera nit la flor és blanca i l’estil queda retorçat mentre que les anteres s’obren i dispersen al pol·len. Essent demà el tub de la corol·la es corba i es torna groguenc, i l’estil es redreça i queda apte per a rebre el pol·len d’altres flors. Així s’evita l’autopol·linització.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa als marges o clarianes de rouredes de la muntanya mitjana, de les pinedes de pir oig o de la fageda. És típic del centre d’Europa, però arriba al Caucas i a la Sibèria. Introduït a Amèrica del Nord. A la península hispànica es fa al quadrant NE i a la Serralada Cantàbrica. Viu en ambients de mitja ombra, en sòls i condicions de mitja humitat. A Catalunya es troba sobre tot a la meitat NE i a les Serres Prelitorals de cap el Sud, sempre allunyada de la costa, per sobre els 500 m snm.

PROPIETATS I USOS MEDICINALS

antitumoral
asma
faringitis
vomitiva (12 FRU)
mal de coll/amigdalitis (gargarismes)
tos

ALTRES USOS

A més de la infusió (amb flors), la planta té altres usos. Amb les rames se’n fan escombres o es barregen amb la resta de farratge per al bestiar. Amb les tiges gruixudes se’n feien culates de fusells, baquetes i petites canonades.

Per llegir sobre quines plantes l'acompanyen, els principis actius i els noms populars, descarrega't el document

Descarrega't el document