El folíols són assentats o subsèssils, de 3-5 × 0.5-2 cm. El terminal té un peciòlul de 5-8 mm. El dentat és més palès a la meitat distal i a vegades a tot al volt i doble. El pecíol de la fulla composta fa 15-45 mm. Les estípules són lanceolades-falcades i fan 3-5 × 1-2 mm; són una mica peludes i solen tenir algunes dents distals. La inflorescència és corimbiforme, amb branques piloses a la floració i després gairebé glabres. Receptacle de 2 mm, tomentós. Sèpals de 0.5-1 mm, amb algunes dents laterals, pilosos per la cara de fora, i ben drets durant la floració. Pètals de 5-6 × 3-4 mm, patents, unguiculats, glabres o quasi glabres, blancs, de limbe força orbicular, enter, combat en forma de cullera. Estams 16-20, amb filaments de 1.5- 3.5 mm, linears, glabres; i anteres de 0.3-0.4 mm de colo crema. Carpels 3-4 soldats al terç inferior. Estils 3-4, persistents, de 1.5-2 mm, lliures, amb la base pilosa. Pometa de 5-11 6-11 mm, sub-globulosa de color vermell ataronjat o vermell molt viu, amb algunes esclereides de 55 micres de diàmetre i parets de 10 micres. Cor central poc diferenciat. De sabor molt àcid i aspre. Llavors de 3-6 1.5-3 mm, de 1 a 6 per pometa, el·líptiques en secció transversal, llises, brillants, de color ataronjat.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És un arbre europeu que es troba des de Sibèria i el Caucas als països escandinaus i Islàndia. Estès també, introduït, per Amèrica del Nord, al SE d’Austràlia, Nova Zelanda i a la Patagònia. En general sobre sòl silícic i en climes freds, des dels 600 als 2600 m snm. Sol conviure amb el bedoll, el faig, l’avet i el pi negre A la península hispànica es troba als Pirineus i Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sistema Central. A Catalunya es troba de forma natural a l’estatge subalpí, per sobre els 1600 m snm, però també cultivat com ornamental, al Montseny, Serra Transversal i Pirineus i contraforts (des de l’Albera a la Vall d’Aran). Hi ha cultivars de jardineria de fruits més grossos, sense llavors o gairebé sense, i més persistents a l’arbre que la varietats silvestres.

SUBESPÈCIES

  • aucuparia: comuna llevat de a la zona meridional
  • fenenkiana: de Bulgària, amb folíols peluts i fruits deprimits
  • glabrata: de folíol glabres, del Nord d’Europa
  • praemorsa: del Sud d’Itàlia, Sicília i Còrsega; de folíols peluts, fruit ovoide. ― sibirica: glabra, del NE de Rússia.

ESPÈCIES CULTIVADES

  • 'Asplenifolia' de fulles profundament dentades
  • 'Blackhawk', de fruits grans i fulles fosques
  • 'Fastigiata', de capçada en forma de pilar
  • 'Fructu Luteo', de fruit groc-taronja
  • 'Michred', de fruit vermell molt brillant
  • 'Pendula', de branques que pengen
  • 'Wisley Gold' de fruits grocs
  • 'Xanthocarpa', de fruits taronja
  • ‘Klosterneuburg’, de fruit gran
  • ‘Konzentra’, de fruit gran
  • ‘Rosina’, de fruit gran
  • ‘Rossica Major’, de fruit molt gran
  • ‘Sheerwater Seedling', de capçada prima i dreta

HÍBRIDS

  • 'Apricot Queen'
  • 'Brilliant Yellow'
  • 'Burka'
  • 'Chamois Glow'
  • 'Dessertnaja'
  • 'Granatnaja'
  • 'Likjornaja'
  • 'Pink Queen'
  • 'Rubinovaja'
  • 'Salmon Queen'
  • 'Titan'

MOIXERES IMPORTANTS

Potser l’exemplar més robust sigui el de Chilten Hills (SE d’Anglaterra). Fa 28 m d’alçària i 1.80 de volt de canó. Altres de volt de canó de 4.3 m però només 8 m d’alçària són els de prop de Knappach (Escòcia) i el de vora el camí entre Upper Kinsham i Stapleton Hill (Anglaterra). A Alemanya, n’hi ha un de 23 m d’alçària a Höllbachgspreng, Lindberg, amb només 1.65 m de volt de canó. I a Finlàndia (Högholen, Tammisaari, Uusimaa) un altre de 23 m d’alçària té només 1.3 m de volt de canó. Amb tot, segurament els exemplars més vells no passen gaire dels cent. A Catalunya destaca al Ripollès la moixera del Ras de la Cardosa (Bruguera), pels seus 7.6 m d’alçària i 1.3 m de volt de canó. I al Pallars Sobirà la moixera del Pla de Montgosso a Alòs d’Isil, pels seus 11 m d’alçària i 1.9 m de volt de canó.

ESOTERISME

L’any que dona molt fruit serà de neu abundosa i molt de fred. Menjar els fruits verd pot fer que canviïs de sexe. Els fruits assecats repel·leixen bruixes dimonis i maleficis de les cases. Amb la fusta també se’n fan amulets. Per als escandinaus és planta sagrada del déu Þórr i això fa que protegeixi dels maleficis i estimuli la fertilitat sexual. Per als lapons és planta del déu Horagal·les, espòs de la deessa Raudna. El mateix déu Thor s’agafà a una moixera de guilla per salvar-se de la riuada provocada pe la geganta Gjálp. Les vares fetes amb l’arbre serveixen per a trobar minerals. I també per a conduir el bestiar i que no tingui malures durant l’any i pugui procrear. La planta figura a molts escuts d’armes a Europa central.

PROPIETATS MEDICINALS

  • antiinflamatòria FLO
  • anti-metàstasis FRU
  • antitumoral
  • astringent ESC
  • depurativa
  • diürètica FUL FLO FRU
  • emmenagoga FLO FRU
  • inhibidora de la glicació de proteïnes
  • laxant FLO
  • colagoga FRU
  • cosmètica

USOS MEDICINALS

  • angina de pit
  • anorèxia FLO FRU
  • bacteris FUL: Pseudomonas aeruginosa, Salmonella typhimurinum, Staphylococcus aureus
  • bronquitis FRU
  • càlculs biliars
  • càlculs renals FRU (20 al dia), FUL
  • càncer de còlon FRU CaCo-2
  • càncer de pulmó de Lewis FRU
  • candidiasis del bebè
  • cirrosis
  • colecistitis
  • colesterol alt FRU
  • diabetis
  • diarrea ESC FRU
  • dismenorrea FRU
  • escorbut FRU, SABA
  • febre
  • fibrosis pulmonar (p. p. aucuparina)
  • glaucoma
  • gota FRU
  • hemorroides FRU
  • hipertensió FRU
  • indigestions leucorrea ESC
  • mal de coll FUL
  • mala circulació FUL FLO
  • melanoma B-16 FRU
  • melsa inflamada SABA
  • panxa inflada
  • pulmonia
  • refredat FRU
  • restrenyiment
  • reuma FRU ESC

VETERINÀRIA

Ossos trencats, ferides. Mal blau dels porc (jaç amb branques i fulles de la moixera de guilla). En general els fruits són immunoestimulants per al bestiar. Es donen contra l’erisipela dels porcs i cabres.

ALTRES USOS

El fruit molt madur es pot menjar si t’hi vas acostumant al sabor fort àcid i aspre. Es deixen en palla uns mesos perquè madurin a casa. Dels fruits se’n fan confitures, sense les llavors, delicioses; o arrop; i, finalment, sidra o aiguardent. Alguns vermuts contenen també una mica d’extracte dels fruits. La confitura pot acompanyar la carn de cérvol o de xai. El fruit sec i en pols es pot afegir a la farina per donar sabor al pa. Les fulles es posen amb altres ingredients per fer algunes cerveses. Dels fruits se n’extreu el sorbitol, edulcorant potent (E420) i el l’àcid sòrbic (E200), un conservant molt emprat en alimentació. Amb les flors o les fulles se’n pot fer un te suau. De les llavors se’n pot fer oli d’ús cosmètic, com els fruits. De les branques joves se’n pot extreure un tint fosc. L’escorça dona un tint roig per la llana. De la fusta se’n fan peces de torneria, pintes de molí, peces de premses, busques de botes, rodes dentades, culleres, flautes, esclops, vares, pals de la carrosseria de tartanes i el mateix eix de les rodes, mànecs, carreus, tanques i mobles diversos. És compacta, fina i elàstica. Les fulles agraden molt a les cabres. Els fruits són mengívols per a molts ocells; i alguns caçadors els empres com esquer. Les flors atrauen moltes papallons i als jardins és un motiu més per plantar-ne. Es planta també per fixar terrenys després de les d’allaus. Amb les rames més fines se’n poden fer cordes.

POSSIBLE TOXICITAT

Els fruits ni que siguin madurs són tan àcids i aspres que solen produir nàusees, en gran part degut a l’àcid p-sòrbic. Menjar les llavors en excés pot donar ofec degut al cianur.

EFECTES FISIOLÒGICS

L’extracte dels fruits evita algunes complicacions típiques de la diabetis. Redueix la nitració dels residus de tirosina així com la formació d’agregats d’alt pes molecular. També inhibeix l’activitat de la trombina, tant la midolítica com la proteolítica; inhibeix la hialuronidasa. Els fruits inhibeixen l’alfa-amilasa i l’alfa-glucosidasa.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document