Tub de la corol·la de 1-2 mm. Lòbuls de 1.3-1.9 × 1-1.5 mm, ovals. Oval-triangulars o subulats, aguts, sovint amb un apèndix agut, a vegades amb quilla a la zona sota l’apèndix; llisos o papil·losos, a vegades una mica imbricats per baix, en general erecto-patents. Esquames entre els estams de 1-1.8 × 0.5- 0.8 mm, més curtes que el tub de la corol·la, el·líptiques, ovals p oblongues, en general obtuses, convergents per sobre l’ovari, fimbriades. Estams de 0.6-1.5 mm, inserits a la meitat inferior del tub de la corol·la, amb filaments de 0.3-0.9 mm, subcilíndrics, atenuats al cim, amb anteres de color porpra de 0.4-0.7 mm, ovoides, subgloboses o sagitals en secció, a vegades amb el connectiu agut. Ovari glabre. Estils 2, de 0.3-1.2 mm, cilíndrics o llargament cònics. Estigmes de 0.4-1.4 mm, llargament cònics o subcilíndrics, vermellosos o groguencs. Càpsula de 0.9-1.9 × 1.5-2.2 mm, subesfèrica, amb dehiscència basal, glabra, amb 3-4 llavors de 0.7-1.2 × 0.6-1 mm subgloboses o ovoides. És planta polimorfa i se n’han descrit subespècies i varietats.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

A Catalunya creix sobre mates de farigoles, sajolides, ortigues, argelagues, alfdals, trèvols, pastanagues silvestres; i des de terra baixa a l’estatge subalpí, en prats semisecs de les codines o en prats de pastura rasos ben assolellats. És sobre tot europea però també es pot trobar a l’Amèrica del Nord i al Sud d’Austràlia.

ESOTERISME

Per trobar xicota deien que es podia fer llençant els cabells d’àngels enrere després d’haver-los fet donar tres voltes sobre el cap. Si els cabells d’àngels es tornen a enganxar sobre la planta que parasitaven això és senyal que la noia en la que pensaves és l’adient. Altrament seria senyal que no és la que convé o la que ha de ser.

PROPIETATS MEDICINALS

Les plantes que viuen sobre farigoles tenen més poder de donar escalfor que no pas, per exemple les que parasiten la llinosa. La de la farigola és bona contra el raquitisme, la depressió, contra les obstruccions intestinals, l’esplenomegàlia i per purgar la melancolia. La que viu sobre la llinosa és més mucilaginosa i millor contra les febres dels nens, per reforçar l’estómac i per alleugerir els ronyons i la bufeta de l’orina. La que viu sobre la gódua és més diürètica. La que viu sobre la rogeta (Rubia tinctorum) és més astringent. La que viu sobre la sajolida o l’escabiosa és més laxant (segons DIOSCÒRIDES).

  • analgèsics
  • anticonvulsius
  • antioxidants
  • aperitius
  • astringents
  • carminatius
  • citotòxics
  • colerètics
  • cosmètics
  • depuratius
  • desodorants
  • detersius
  • emmenagogs
  • febrífugs
  • hepatoprotectors
  • immunoestimulants
  • inhibidors de la ureasa
  • laxants
  • resolutius
  • sedant (+ espígol
  • sinergístics amb el pentobarbital
  • vulneraris

CONTRAINDICACIONS

Al prendre la planta és normal que es produeixi una mica d’icterícia. Si hi ha apendicitis, qualsevol laxant com aquesta planta està contraindicat. Tampoc convé als de temperament colèric ja que els pot provocar set i nàusees. Les llavors solen provocar mal d’estómac a menys que es prenguin amb oli d’ametlles. També contraresten els efectes nocius de la Cuscuta epithymum es safrà, la goma tragacant, la goma aràbiga, al sàndal blanc o la poma ratllada.

HISTÒRIA

HIPÒCRATES (segle V a.C.) emprava la planta per tractar la tisis. DIOSCÒRIDES (segle I) deia que l’epíthymon, kédrōstis o inuolucrum begut amb mel purga la bilis i la flegma. Convé als qui tenen la bilis negra (melancolia) i als qui tenen flatulències. Millor beure’n un petricó (1/4 de L) per a 15 g, amb mel, sal i una mica de vinagre. GALÈ (segle II) la recomanava contra malalties respiratòries i contra la pèrdua de pes. AVICENNA (segle XI) emprava la planta barrejada amb altres contra malalties del fetge, la melsa, els ronyons, l’estómac i altres òrgans; i també com a laxant. NIKOLAOS MYREPSOS (segle XIII) l’emprava com antídot, contra la dispèpsia i per millorar la visió.Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «doodder of thyme» és planta de Saturn. Si creix sobre la farigola és adient contra la melancolia ja que purga la bilis, cosa que pot millorar afeccions del cap, fibril·lacions cardíaques i desmais. També convé a la melsa, als ronyons, a la bufeta del fel i contra la febre dels nens. Segons la medecina tradicional persa, la Cuscuta epithymum és calenta i seca en tercer grau. Per tant és perjudicial en dosi grans, i pot provocar nàusees, vòmits i diarrea.


Per llegir sobre els principis actius, els usos medicinals i els noms populars, descarrega't el document