
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Sèpals de 1-2 mm, soldats a la base, triangular-lanceolats, subaguts. Estams 10, amb filaments i anteres vermells, estant els 5 interns inserits per sobre la base dels pètals. Carpels 5, drets, acuminats, solcats al dors. Fol·licles de 2.5-3 mm, drets, vermellosos. Estil de 0.2-0.5 mm. Llavors de color castany clar.
Es fa en marges de feixes, entre pedres. Poden acompanyar-lo: Asplenium trichomanes, Origanum vulgare. Cultivada també als horts i jardins. Espècie europea, es troba dispersa per Amèrica del Nord i Àsia, introduïda.
Per saber com aniria un matrimoni es posen dues tiges a l’habitació de la parella. Si creixen juntes, serà bon senyal. Si se separen, indicarà que el matrimoni no aniria bé. I si una de les tiges es mor, viudetat pronostica.
Hylotelephium maximum (L.) Holub in Severohes (= Sedum telephium ssp. maximum): de flors grogues amb taques vermelles, rels tuberoses fusiformes, fulles ovals poc dentades, totes sèssils. Es troba a marges de feixes, camins i vores de bosc al NE de la península (Pirineus, Serralada Transversal, muntanyes de Castelló. Poden acompanyar-lo: Asplenium trichomanes, Ceterach officinarum, Polypodium cambricum, Sedum album, Sedum dasyphyllum, Sedum sediforme.
Hylotelephium fabaria. Fulles amb dents agudes molt estretes, patents, i llargues; i flors de color porpra fosc. Es fa a la muntanya mitjana i a l’estatge subalpí en clarianes de bosc. Poden acompanyar-lo: Hylocomium triquetrum, Polypodium vulgare.
Hylotelephium spectabile. Cultivada. Arriba als 50 cm d’alçària, amb flors de color rosa clar i fulles subenteres ovals.
DIOSCÒRIDES (segle I) la recomanava per curar ferides. La coneixia com a «telephion·, segurament recordant el rei Telephus, qui morí d’una ferida de llança. La feia servir en cataplasma d’unes 6 hores contra la lepra blanca (herpes), aplicant-hi després suc d’ordi (cru). L’ungüent fet del suc amb vinagre cura els herpes si s’exposa a pell al sol. NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) descriu «orpine» com el que després s’ha descrit com a ssp. maximum, de flors blanques. La té per planta regida per la Lluna. Transcriu que TRAGUS a Alemanya feia servir l’hidrolat de la planta per curar úlceres a l’estómac, pulmons, fetge, budells, matriu. Ell empra també l’arrel per als mateixos fins. La planta treu la irritació de ferides, talls, cremades. La fulla aplicada sense pell per la part del revers a ferides a mans o cames les cura ràpidament. També és útil contra hèrnies i dislocacions. El xarop fet amb el suc de la planta cura l’amigdalitis bacteriana.