Sèpals de 1-2 mm, soldats a la base, triangular-lanceolats, subaguts. Estams 10, amb filaments i anteres vermells, estant els 5 interns inserits per sobre la base dels pètals. Carpels 5, drets, acuminats, solcats al dors. Fol·licles de 2.5-3 mm, drets, vermellosos. Estil de 0.2-0.5 mm. Llavors de color castany clar.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en marges de feixes, entre pedres. Poden acompanyar-lo: Asplenium trichomanes, Origanum vulgare. Cultivada també als horts i jardins. Espècie europea, es troba dispersa per Amèrica del Nord i Àsia, introduïda.

ESOTERISME

Per saber com aniria un matrimoni es posen dues tiges a l’habitació de la parella. Si creixen juntes, serà bon senyal. Si se separen, indicarà que el matrimoni no aniria bé. I si una de les tiges es mor, viudetat pronostica.

ESPÈCIES SIMILARS

Hylotelephium maximum (L.) Holub in Severohes (= Sedum telephium ssp. maximum): de flors grogues amb taques vermelles, rels tuberoses fusiformes, fulles ovals poc dentades, totes sèssils. Es troba a marges de feixes, camins i vores de bosc al NE de la península (Pirineus, Serralada Transversal, muntanyes de Castelló. Poden acompanyar-lo: Asplenium trichomanes, Ceterach officinarum, Polypodium cambricum, Sedum album, Sedum dasyphyllum, Sedum sediforme.

Hylotelephium fabaria. Fulles amb dents agudes molt estretes, patents, i llargues; i flors de color porpra fosc. Es fa a la muntanya mitjana i a l’estatge subalpí en clarianes de bosc. Poden acompanyar-lo: Hylocomium triquetrum, Polypodium vulgare.

Hylotelephium spectabile. Cultivada. Arriba als 50 cm d’alçària, amb flors de color rosa clar i fulles subenteres ovals.

HISTÒRIA

DIOSCÒRIDES (segle I) la recomanava per curar ferides. La coneixia com a «telephion·, segurament recordant el rei Telephus, qui morí d’una ferida de llança. La feia servir en cataplasma d’unes 6 hores contra la lepra blanca (herpes), aplicant-hi després suc d’ordi (cru). L’ungüent fet del suc amb vinagre cura els herpes si s’exposa a pell al sol. NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) descriu «orpine» com el que després s’ha descrit com a ssp. maximum, de flors blanques. La té per planta regida per la Lluna. Transcriu que TRAGUS a Alemanya feia servir l’hidrolat de la planta per curar úlceres a l’estómac, pulmons, fetge, budells, matriu. Ell empra també l’arrel per als mateixos fins. La planta treu la irritació de ferides, talls, cremades. La fulla aplicada sense pell per la part del revers a ferides a mans o cames les cura ràpidament. També és útil contra hèrnies i dislocacions. El xarop fet amb el suc de la planta cura l’amigdalitis bacteriana.

PROPIETATS MEDICINALS

  • antídot verí de serps
  • anticomplement
  • antihelmíntic
  • antiinflamatori
  • astringent
  • cicatritzant
  • citostàtica
  • comestible (FUL crua, REL cuita)
  • cosmètic
  • depuratiu
  • diürètic
  • insecticida (fums)
  • laxant
  • ressolutiu
  • vulnerari

USOS MEDICINALS

  • abscessos
  • al·lèrgies
  • amigdalitis
  • berrugues
  • callositats
  • càncer d’estómac
  • candidiasis
  • carboncle
  • convulsions
  • contusions
  • cremades
  • cucs intestinals
  • diarrea
  • disenteria
  • durícies
  • ferides
  • ferides infectades
  • fissures als mugrons
  • fissures anals (+ llet)
  • galindons
  • hemoptisis
  • hemorroides (+ llet)
  • hèrnies
  • herpes
  • nafres
  • ossos trencats (+ llard + resina)
  • picades d’escurçó
  • picades d’ortiga
  • restrenyiment
  • talls
  • úlcera d’estómac
  • úlceres internes (pulmons, budells,matriu)

Per llegir sobre els principis actius, els noms populars, descarrega't el document