Els tèpals de les flors femenines fan 2-2.5 0.8-1 mm i són verdosos. Els estils fan 0.3 mm; els estigmes o,5 mm i són grocs. El fruit fa 0.9-1.1 cm de diàmetre, és globós o gairebé, vermell al madurar, amb peduncle fructífer de fins a 6 mm. Les llavors (de 1 a 6 per fruit) fan 3 mm i són globoses, llises o una mica rugoses, de color castany fosc i tenen un rafe marcat.



NOMS POPULARS

  • Català: Corretjola de cavall / Corriola de cavall / Gatmaimó / Maimó / Marimó / Tàrrecs/Metxoacà bord
  • Castellà: negra, canduerca, carduenca, cuentas negras, enredadera, espárrago, espárrago bravío, espárrago de caña, espárrago de lupia, espárrago de sepia, espárrago lupio, espárragos, espárragos buenos, espárragos chirrinantes, espárragos de bicha, espárragos de caña, espárragos de culebra, espárragos de lupia, espárragos de yedros, espárragos de zarza, espárragos de zorra, espárragos hilachones, espárragos hilachos,espárragos de rabia, espárragos hileros, espárragos hilos, espárragos locos, espárragos rechinantes, espárragos rochinantes, espárragos zarceros, espárragos zarzaleros, espárrago zarcero, esparraguera buena, esparraguera de hilachos, esparraguilla, hierba de la mujer apaleada, hilachones, lupio, lupios, nuerza, nueza, nueza negra, nuez negra, planta de la culebra.
  • Gallec: baganha, boudaña, buganha, cereixas de can, cereixas de corriola, corriola, esparrago, nabo caíño, naboda, norza negra, norça-preta, nouza, noza, noça, saltasebes, saltasebias, tamo, uva-de-câo, uva-de-çao, uvas d'o can, uvas de can, uvas de cobra, uvas de corriola, uvas do can, valdeba.
  • Portuguès: arrebenta-boi/ baganha / buganha / norça-preta / tamo / uva-de- cão/arrebenta-boj / norsa/ norza preta/ norça negra/ norça-preta / noza/ tamo/ tanho
  • Euskera: apo-mats, apo-matsa, apomahats, apomahatsa, asta-mats, asta-matsa, mahatshondo, mahatstei, mathatstei, taneta.
  • Francès: Tamier commun/ Herbe aux femmes battues
  • Anglès: Black bryony, Lady's-seal.
  • Alemany: Gemeine schmerwurz/Schmerwurz/ Echte schmerwurz / Feuerwurzel / Gewöhnliche schmerwurz / Schmerzwurz / Speckwurzel / Späggbeeri / Stickwurz
  • Danès: Jomfrurod / Vor frues segl

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa a marges de boscos no massa secs ni massa freds, ombrívols. Poden acompanyar- lo: Prunus spinosa, Rubus ulmifolius, Crataegus monogyna, Clematis vitalba, Lapsana communis. És espècie típicament europea, del centre i Sud que arriba també al Magreb.

HISTÒRIA

Dioscòrides (segle I) reconeixia que les tiges cuites fan venir la regla, encongeixen la melsa quan hi ha esplenomegàlia, calmen les convulsions dels epilèptics, alleugen les paràlisis parcials (perlesia) i els vertígens, a més de ser diürètiques. La rel és menys eficaç. Les fulles en emplastre, amb vi, curen les úlceres del fregament de la creu a les mules, i també alleuja les dislocacions.

PROPIETATS MEDICINALS

  • analgèsic
  • anti-equimòtic
  • antihemolític (p.p. cumarines)
  • antiinflamatori (p.p. extracte alcohòlic)
  • antiproliferatiu de cèl·lules canceroses
  • antireumàtic
  • comestible (tiges, com espàrrecs)
  • diürètic
  • hemolític
  • inhibidor de la xantina-oxidasa (p.p. cumarines)
  • irritant de la pell (produeix butllofes)
  • lumbàlgia
  • purgant
  • rubefaent
  • tòxic (pels oxalats) FRU (excepte si es cou dues vegades)
  • vomitiu
  • vulnerari

USOS MEDICINALS

  • alopècia
  • bronquitis
  • càncer de coll de matriu HeLa
  • dislocacions
  • èczema (ungüent)
  • epilèpsia
  • esplenomegàlia
  • gota
  • lesions musculars
  • contusions
  • paràlisis parcials
  • pleuresia
  • refredats
  • restrenyiment
  • rinovirus 1B
  • tos-ferina
  • varius (ungüent)

ALTRES USOS

Per pescar en gorgs amb poc cabal adormint els peixos amb l’aigua de matxucar la planta. Aleshores queden surant a la superfície i de panxa enlaire.


Descarrega't el document