És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
GATMAIMÓ
Tamus communis L. [1753, Sp. Pl. : 1028] 2n = 48
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
És de les poques monocotiledònies que té les fulles amb els nervis no paral·lels (junt amb Arum, Barderea, Dioscorea). Les Dioscoriàcies són plantes amb flors isostèmones inferovàriques, amb 3 sèpals. El gatmaimó és una liana vivaç, dioica, glabra, de fulles lluents, toves, cordades (a vegades trilobulades). Normalment d’un verd molt fosc, i a la tardor es mantenen grogues força temps, contrastant amb la vermellor dels fuits (excepte quan són grocs a la var. smilacifolia. El tubercle, napiforme, pot fer més de 20 cm de longitud, és de color fosc i cilíndric estret. La tija pot allargar-se fins més de 4 m; és prima i puja girant cap a l’esquerra. Les fulles solen fer 6-9 4-6.5 cm i tenen 39 nervis principals prominents i la nervació secundària reticulada; el pecíol fa 3.5-6 cm. Les estípules fan fins 3.5 mm i cauen aviat. Les inflorescències masculines són ramificades, laxes, de fins uns 35 cm i amb fins més de 70 flors; les femenines són més curtes (fan fins a 7 cm com a molt) i tenen 1-13 flors; les bràctees fa 2-2.5 0.3-0.5 mm i són linear-lanceolades; el pedicle és fi, de fins a 6 mm. Els tèpals de les flors masculines fan 3-3.5 1 mm i són d’un groc verdós. Els estams tenen filaments de fins a 2.2 mm de longitud, amb anteres grogoses de 0.2 mm.
