
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Els tèpals de les flors femenines fan 2-2.5 0.8-1 mm i són verdosos. Els estils fan 0.3 mm; els estigmes o,5 mm i són grocs. El fruit fa 0.9-1.1 cm de diàmetre, és globós o gairebé, vermell al madurar, amb peduncle fructífer de fins a 6 mm. Les llavors (de 1 a 6 per fruit) fan 3 mm i són globoses, llises o una mica rugoses, de color castany fosc i tenen un rafe marcat.
Es fa a marges de boscos no massa secs ni massa freds, ombrívols. Poden acompanyar- lo: Prunus spinosa, Rubus ulmifolius, Crataegus monogyna, Clematis vitalba, Lapsana communis. És espècie típicament europea, del centre i Sud que arriba també al Magreb.
Dioscòrides (segle I) reconeixia que les tiges cuites fan venir la regla, encongeixen la melsa quan hi ha esplenomegàlia, calmen les convulsions dels epilèptics, alleugen les paràlisis parcials (perlesia) i els vertígens, a més de ser diürètiques. La rel és menys eficaç. Les fulles en emplastre, amb vi, curen les úlceres del fregament de la creu a les mules, i també alleuja les dislocacions.
Per pescar en gorgs amb poc cabal adormint els peixos amb l’aigua de matxucar la planta. Aleshores queden surant a la superfície i de panxa enlaire.