VINCA PETITA
Vinca minor L. [1753, Sp. Pl. : 209] 2n = 46
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Dins el gènere a Catalunya hi ha 3 espècies: major, difformis (=media), minor. Vinca minor es distingeix per no tenir les fulles ciliades als marges, estant les fulles agrupades a la zona distal no fèrtil de les tiges en grups de 3-4, i per tenir els lòbuls de la corol·la 6- 15 mm. És una planta herbàcia perenne, rizomatosa, estolonífera, amb tiges que poden arribar a fer 2 m, més o menys arquejades, amb fulles coriàcies, de 15-22 × 7-25 mm, oposades a les tiges fèrtils (erectes, de 10.20 cm) i per 3-4 a la zona distal de les no fèrtils; ovades-lanceolades, glabres, amb pecíol de 2-5 mm. Flors no agrupades, axil·lars, sense bràctees, amb pedicels de 7-38 mm. Calze verd amb el tub de 1.3-1.6 mm i lòbuls de 3.5-4.3 × 0.8-1.6 mm, 2-3 cops més curts que el tub de la corol·la, amplament triangulares, amb 2 dents basals; glabres. Corol·la morada més o menys blavosa (silvestre) o vermellosa (de jardí), a vegades blanca a la zona del tub, que fa 9-14 mm; amb lòbuls de 6-15 mm. Hi ha varietats de flors dobles (Flore Pleno). Estil de 4.5 mm. Fol·licles divergents, acuminats, de 20-25 × 6-10 mm, molt lleugerament torulosos (amb constriccions), bruns.
Llavors de 5.7-7 × 1.6-2.5 mm, estretament el·lipsoidals, amb la superfície reticulada-estriada, brunes.
La planta pot contenir fongs endofític beneficiosos, però també por ser atacada per altres nocius, com ara Phytophtora ramorum.
Vinca és un gènere dins de la família de les Apocinàcies que comprèn, per exemple, algunes altres espècies medicinals, i tòxiques a la vegada, com ara: Apocynum cannabinum, Araujia sericifera, Aspidosperma quebracho, Holarrhena antidysenterica, Nerium oleander, Pachypodium baronii, Rauwolfia serpentina, Strophantus gratus, Tanghinia veneniflua [judici de la veritat],Thevetia neriifolia. El cautxú s’ha extret de diverses apocinàcies: Carpodinus, Funtumia, Hancornia, Landolphia, Mascarenhasia.
La majoria de les Apocinàcies són tropicals. Les característiques comunes de la família són: calze i corol·la pentàmeres, corol·la en forma d’embut aplanat, amb apèndixs al tub; estams 5, carpels 2, estil únic engruixit a la punta; fruit en dos fol·licles (o 2 baies) amb llavors nombroses amb un grup de pèls al micròpil, i una mica comprimides o alades. Inflorescències en panícules vistoses. Dins les Apocinàcies, Vinca pertany a la subfamília de les Rauvolfiodeae i a la tribu de les Vinceae. Altres gèneres d’Apocinàcies presents decorant els jardins: Acokanthera, Catharanthus, NeriumOchrosia, Thevetia, Plumeria, Rauvolfia.
NOMS POPULARS
- Alemany: Kleines immergrün Bärwinkel / Immergrün / Immergün / Jungfernkraut / Kleiner immergrün / Singrün / Totengrün / Totentanz / Totenveilchen / Wintergrün
- Anglès: Lesser periwinkle"myrtle" / Blue buttons / Common perivinkle / Common periwinkle / Devil'seye / Dwarf periwinkle / Joy on the ground / Myrtle / Periwinkle / Running-myrtle / Sorcerer's violet / Vinca / Vinca minor
- Àrab: عناقية صغيرة/ الونكة الصغيرة / قضاب
- Aragonès: flor de los cementerios, vincapervinca, yerba donzella
- Armeni: Վինկա ցածրահասակ
- Basc/Euskera: amitz, ikonte-belarr, inkonte-belar txiki.
- Castellà: brancaperbrinca, brinca, brusela, brusela menor, clemátida, doncella, enredadera, enredadera a la violeta, hierba doncella, ojos azules, pervinca, vinca, vincapervinca, violeta, violeta de la bruja, violeta gañatera, yerba ciega, yerba doncella. Català: donzella, herba donzella, pervinca, vinca, vinca pervincla, vinca petita, vincapervinca, vinclapervincla, viola de bruixa, vrincapervrinca, herba donsella.
- Danès: Singrøn / Vintergrøn / Liden singrøn
- Eslovac: Zimozeleň menšia
- Eslovè: Mali zimzelen / Zimzelen / Zimzelen navadni
- Estonià: Väike igihali
- Finlandès: Pikkutalvio
- Francès: petite pervenche, pervenche mineure, violettes des sorcières
- Gaèlic: Fincín beag
- Galès: Perfagl fach/ Erllysg lleiaf / Gwanwden lleiaf / Llowrig lleiaf / Perfagl
- Gallec: cangroeira, cangroria, cangroya, congonha, congosa, congossa, congroya, cornella, cornellan, herba do becho, herba doncela, pervinca, semprenoiva, semprenuvia. Grec: Αγριολίζα / Αγριολίτσα / Βίνκα η ελάσσων
- Holandès: Kleine maagdenpalm
- Hongarès: Kis meténg/ Kis télizöld / Kis télizöldmeténg
- Italià: pervinca inore
- Norueg: Gravmyrtel / Liten gravmyrt / Singrøn / Gravmyrt
- Persa/Farsi: پیچ تلگرافی
- Polonès: Barwinek pospolity/ Barwinek / Barwinek mniejszy
- Portuguès: Congossa/ Congonha / Congossa-menor / Pervinca / Pervinca-menor / Sempre-noiva
- Rus: Барвинок малый
- Serbi: Зимзелен / zimzelen
- Suec: Gravmyrten / Sinngröna / Vintergröna
- Turc: Küçük cezayir menekşesi/ Cezairmeneksesi / Kücük cezairmeneksesi
- Txec: Barvínek menší/ Brčál menší
- Ucraïnès: Барвінок малий
- Xinès: 小蔓长春花 / 蔓卡春花
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
Es fa en colònies al peu de cingles obacs i als marges de rierols o de boscos humits sobre terrenys argilosos una mica àcids i pobres en matèria orgànica. Solen acompanyar-la Anemone nemorosa, Hepatica nobilis, i Carex digitata, Carex sylvatica, Dryopteris filix- mas, Euphorbia amydaloides. A la península hispànica es fa a les muntanyes dels Pirineus i del Cantàbric fins a Galícia, als Ports i al Sistema Ibèric i al Central. També a Cazorla. A Catalunya no és gaire abundant, però es pot trobar a la Vall d’Aran, Alt Pirineu, muntanyes del Berguedà. Ripollès i Garrotxa. Una localitat clàssica és als Bufadors de la Farga de Babié. A més, hom la cultiva als jardins i es pot escapar i fer-se subespontània. Al món es troba a bona part d’Europa i Amèrica del Nord. També al SE
d’Austràlia i a Nova Zelanda.
HISTÒRIA I ESOTERISME
DIOSCÒRIDES, GALÈ, AEGINETA recomanaven el seu vi contra la diarrea.
APULEUS (segle II) la recomanava contra possessions demoníaques i contra el verí de bestioles salvatges. Recomanava seguir un ritual especial per arrancar la planta. Calia fer-ho a la novena nit de la lluna creixent i recitar el següent: « Oh, vincapervinca, et suplico a tu que tens tantes virtuts que em protegeixis del mal i sempre tingui prosperitat i no em facin mal ni els verins ni l’aigua».
Per a Nicholas Culpeper (segle XVII), la Periwinkle és planta de Venus i si una parella d’home i dona en mengen plegats farà augmentar l’amor entre ells. La planta estronca les sagnades de la boca o del nas només mastegant-la.
Diuen que deixant macerar 5 g de fulles de la planta durant 10 minuts en aigua i s’imposant les mans sobre aquesta aigua demanant que qui en begui preservi la fidelitat conjugal. S'obté allò que es demana. Les de flor blanca donen potència i plaers a la memòria; les de flor blava, amistats. Abocant 5 gotes de la infusió de la planta en un got de vi, també qui en begui mantindrà la fidelitat conjugal.
PROPIETATS MEDICINALS
- antidiabètica
- antiespasmòdica
- antigalàctica
- antiinflamatòria
- antisèptica
- aperitiva
- astringent
- citotòxica
- colagoga
- colerètica
- detergent
- diürètica
- espasmolítica
- estimulant
- estomacal
- hemostàtica
- hipotensora
- mucolítica
- neuroprotectora
- sedant
- simpaticolítica
- tònica cardíaca
- tòxica
- vasodilatadora
- vomitiva
- vulnerària
TOXICITAT
No recomanable per a les embarassades ni per als qui tinguin tumors cerebrals o similars.
PREPARATS
- Extracte fluid: 2-3 g/dia per reduir a la meitat la glucosa en orina.
- Tisana antigalàctica: 50 g fulles Vinca minor + Fraxinus 10 g + Melissa 10 g + Arctium 230 g + Malva sylvestris 5 g + Mentha piperita 5 g. Per fer disminuir la producció de llet a les mames, prendre’n 3 tassetes al dia preparades amb una cullerada sopera de la barreja per tassa. Preparat de l’empresa Dausse.
- Tisana aperitiva: fulles de Vinca minor 30 g + fulles de Tanacetum vulgare 30 g + flors de Chamomilla recutita 15 g + rel de Glycyrrhiza glabra capolada 25 g. Se’n posa una culleradeta per una tassa d’aigua bullint i es deixa reposar 10 minuts. Se’n pren una tasseta abans dels menjars.
- Tisana de la planta: bullir 2 minuts 15 g per 1/4 de L d’aigua, deixar reposar 15 minuts i prendre-ho entre els menjars durant el dia a glopets.
- Vi simple: 100 g de fulles per 1 L de vi, macerar-ho 9 dies i prendre’n 1 cullerada sopera abans dels menjars.
- Vi tonificant: rel de Polygonum bistorta 20 g + rel de Geum urbanum 30 g + fulles de Vinca minor 50 g + vi de la Costa Vermella 1 L. Macerar-ho 9 dies, colar i prendre’n un gotet abans dels menjars (dinar i sopar).
EFECTES FISIOLÒGICS
La vincamina és vaso-dilatadora, vaso-reguladora, oxigenadora cerebral, millora la circulació coronària, la perifèrica i la capil·lar; i abaixa el to arterial. En ús intern (UI), la vincamina està indicada contra l’esclerosis cerebral, insuficiència circulatòria cerebral amb vertigen, acúfens, memòria deteriorada, dificultat de concentració mental, inestabilitat per mantenir l’equilibri, disminució de les facultats mentals, migranyes, seqüel·les de traumatismes cranials; i també en insuficiència coronària i arteritis obliterans perifèrica, accidents vasculars a la retina, i seqüel·les de la cirurgia a l’oïda. Està, per altra banda, contraindicada quan hi hagi tumors cerebrals.
La vincarubina té un gran efecte citotòxic envers les cèl·lules de leucèmia P388
Descarrega't el document