Les llavors tenen dispersió activa, surten disparades amb el més mínim freg quan els fruits estan madurs. La família de les Oxalidàcies es distingeix per les flors dialipètales, superovàriques, diplostèmones, regulars, de simetria pentàmera, per no ser plantes suculentes ni arbres, i per tenir el fruit en càpsula loculicida. I ja dins el gènere, Oxalis acetosella es distingeix per no tenir tiges, llevat de les subterrànies, tenir flors solitàries amb els pètals blancs (o rosa pàl·lids) de 6-12 mm, i els folíols emarginats, sense punts translúcids a la superfície.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es pot trobar al sotabosc humit i ombrívol de la muntanya mitjana, en especial sobre sòls argilosos silicis o descalcificats, gens salins, amb molt d’humus. Es fa a la zona boreal des d’Amèrica del Nord fins al Japó (ssp. nipponica), passant per Europa i Àsia. Alguns consideren que a Amèrica l’espècie és Oxalis montana Raf. I a l’Himàlaia Oxalis griffithii Edgwe.& Hook.fil. Al Japó hi ha dos tetraploides: var. longicapsula Terao; var. alpigena. A la península hispànica es trona a la Zona Nord (Pirineus, Serralada Cantàbrica) i a la Serra de Guadarrama. A Catalunya es troba també a la Serralada Central fins el Montseny.

HISTÒRIA I ESOTERISME

La diada de Sant Patrici (17 de Març) a Irlanda solen regalar les flors d’aquesta planta. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVI) al «wood sorrel» és planta de Venus. Evita que la sang es podreixi ja sigui a les úlceres de la boca o del cos; a més apaivaga la set, enforteix l’estómac i fa venir gana, evita el vòmit i actua com a preventiu quan hi ha malalties contagioses o passes. El xarop fet amb el suc de la planta o el destil·lat són bons igualment. Una esponja o una tela de lli xopada amb el suc de la planta alleuja les inflamacions. Úlceres a la boca va bé glopejar (i després escopir) el suc de la planta. El suc és mol bo per curar ferides, aturar hemorràgies de crostes o talls.

PROPIETATS MEDICINALS

  • analgèsic
  • antihelmíntic
  • astringent
  • cosmètic
  • depuratiu
  • diürètic
  • emmenagog
  • estomacal
  • expectorant
  • febrífug
  • irritant
  • mucolític

USOS MEDICINALS

  • abscessos UE
  • amenorrea
  • amigdalitis
  • càncer d’estómac (3-5 gotes de suc cada hora
  • dermatitis UI UE
  • dispèpsia
  • escorbut
  • estomatitis (gargarismes)
  • ferides UE
  • gonorrea
  • hemorràgies pell seca (REL decocció UI)
  • hepatitis (1 cullerada sopera de fulles per 1/2 L d’aigua, escaldant- ho i deixant-ho reposar)
  • Parkinson (3-5 gotes en infusió de Milfulles UI UE)
  • pirosis (cor agre)
  • set
  • tumors cancerosos
  • úlceres
  • urticària

HOMEOPATIA

Si es tenen somnis i en especial de caràcter sexual, i això provoca ansietat durant el dia, aquest remei és l’adient. També és adient si hi ha gastritis, úlcera gastroduodenal, diarrea, dispèpsia o estomatitis aftosa. S’administra en gotes, glòbuls o en pomada.

ALTRES USOS

La planta es pot menjar cura, amb precaució. Les fulles tenen un gust com de llimona, refrescant i que calma la set. Les fulles tendres o les flors es posen les amanides. També la planta ja seca ajuda a quallar la llet. Les arrels es mengen com si fossin espàrrecs. El suc de la planta lleva les taques de rovell de la roba i s’empra com a desincrustant en aparells com radiadors, o per fer més lluents objectes de bronze o d’aram. També es pot emprar com a mordent de tints.

POSSIBLE TOXICITAT

Degut al gran contingut en oxalats menjar la planta crua en amanida pot desencadenar crisi de gastritis, gota, artritis o còlics nefrítics.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document