El calze sol fer 35-53 × 4-15 mm. És tubulós, i pubescent quan és jove. El tub fa 26-40 mm i és més llarg que els lòbuls, que fan 5-10 2-5 mm i són desiguals, triangulars-lanceolats i ciliats. Part del calze (4.5-7 mm) és persistent i roman com una mena de faldilla per sota del fruit. Corol·la blanca (o tenyida de violeta) de 70-95 mm, en embut, olorosa, amb 5 petits lòbuls prolongant-se en una apèndix triangular lanceolat. Normalment té uns 15 nervis i 5 plecs interns, que van des de la base fins la zona on s’insereixen els estams, a mitja altura. Filaments estaminals (6) de 21-34 mm, lliures, més llargs que les anteres, amb indument com el de la corol·la (tricomes curts i adpresos). Anteres de 4.5-6.8 1.2-1.7 mm, ovoides o el·lipsoidals, algun cop cordiformes, grogues o negroses, amb tricomes llargs, i fins, als marges, després d’haver-se obert. Estil de 43-65 mm, comprimit, inclòs. Fruit de 24-45 24-43 mm, ovoide-el·lipsoide o gairebé esfèric, que s’obre per 4 valves; amb més de 45 aculis; de color castany al madurar, amb tricomes curts i alguna glàndula groguenca. Aculis de 1- 10 × 0.5-2 mm, desiguals, glabres o pubescents a la base. Llavors de 2.9-4 × 2.3-3.5 mm, reniformes, foveolades, negres, aplanades. MALURES: virus del Sudan que retorça les fulles de la tomaquera; virus del motejat de la belladona; virus X de la patata; virus del mosaic del tabac.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És planta molt gitana que surt en horts, marges, sorrals, terraplens, talussos, lleres de torrents i rieres, sobre sòls alcalins rics en nutrients. Procedeix probablement de la costa del Mar Caspi, però s’ha naturalitzat als altres continents, llevat, clar, de l’Antàrtida.

HISTÒRIA

S’emprava a l’Índia en temps antics. També a l’Edat de Bronze a l’Aragó es posaven els fruits a les brases segurament per curar l’asma o espantar els mals esperits. HOMER a d'Ilíada menciona l’efecte d’una planta que feia perdre la memòria. Els actuals xamans maputxes donen als nois un cop a la vida la planta i, segons l’efecte que els fa, prediuen el llur futur. Sota en nom de «burundanga» sembla ser que s’ha emprat per tornar en zombis a les persones que s’ha volgut robar i/o violar. I, en temps de guerra, potser s’hagi emprat per fer perdre el seny als presoners i fer-los confessar secrets militars.

PROPIETATS MEDICINALS

  • acaricida
  • analgèsic
  • antiasmàtic
  • anticolinèrgic
  • anticonvulsiu
  • antiespasmòdic
  • antifúngic
  • antihiperglucèmic
  • antiinflamatori
  • antioxidant
  • dilata els bronquis
  • dilata les ninetes
  • hipnòtic
  • narcòtic (LLA fumades)
  • parasimpaticolític
  • psicoactiva
  • purgant LLA
  • relaxant bronquial
  • repel·lent d’àcars, aràcnids, insectes
  • vermífug

USOS MEDICINALS

  • abscessos
  • asma LLA, FUL, FLO (fumades, bafs, fums sobre les brases)
  • bronquitis
  • càlculs biliars
  • càncer de pulmó A549 (p.p. Alternaria)
  • Candida albicans FRU (ESC)
  • caspa
  • ciàtica
  • colesterol alt REL
  • còlics
  • còlics biliars
  • contusions UE
  • convulsions
  • corea
  • cremades ESC TIJ
  • cucs intestinals (suc FUL + llet calenta)
  • depressió
  • dermatitis (FUL + oli de mostassa)
  • diabetis REL
  • dolors (FUL rostides UE)
  • enteritis
  • epidermoma de nasofaringe
  • epilèpsia
  • erupcions
  • esquizofrènia
  • febre LLA
  • ferides
  • fístules
  • gastritis
  • glioblastoma multiforme UMG87 (p.p. Alternaria)
  • gota (LLA + calor UE) (bafs)
  • hemorroides (bafs)
  • hipertensió
  • indigestions (LLA + arròs)
  • infertilitat femenina (FLO 120 mg/10 dies després de la regla)
  • insomni
  • intoxicació per pesticides organofosforats
  • leishmaniosis cutània LLA • mal de cap FULL UE (bafs)
  • mal d’estómac LLA
  • mal de queixal
  • mareig al viatjar
  • neuràlgies (del trigemin, ciàtica)
  • neurosis
  • otitis (suc FLO)
  • Parkinson
  • peus suats
  • picades d’insectes (LLA + oli)
  • piorrea
  • prolapse anal
  • psicosis
  • pulmonia
  • reuma
  • sinusitis (bafs)
  • suors nocturnes
  • tisis
  • tos LLA
  • tos-ferina
  • úlceres digestives
  • úlceres externes ESC TIJ
  • Vibrio cholera
  • Vibrio parahemolyticus
  • vista cansada UE
  • tumors als peus

HOMEOPATIA

    En homeopatia, per a l’estramoni, més val donar dilucions altes: CH9, CH12.
  • angina de pit
  • asma
  • cabell debilitat (suc FRU)
  • càncer de mama (dolors) cara
  • canvis d’humor molt sobtats i repetits
  • caspa (suc FRU)
  • corea
  • cremades
  • depressió nerviosa
  • èczemes
  • acalorament amb vòmits verds
  • acne
  • agitació
  • amigdalitis
  • febre amb calfreds i calor a la cara
  • fòbies
  • gelosia
  • glossitis (llengua inflada)
  • incapacitat per a concentrar-se
  • llavis esquerdats
  • mal de cap que afecta una part de la
  • mal de ventre amb inflor • neurosis
  • ofec
  • otitis
  • pèrdua de memòria
  • riure sense motiu
  • sequedat de boca

PREPARATS I DOSIS

  • Barreja ayurvèdica antiinflamatòria: celiandre + estramoni + neem
  • Cataplasma de fulles triturades amb sal: contra el dolor del reuma
  • Emplastres vaginals de les flors d’estramoni com a anticonceptius.
  • Pasta de llavors triturades, amb llard: contra hemorroides.
  • Ungüent contra tendinitis: tiges de Portulaca oleracea amb tiges d’estramoni, es bullen en oli abundant durant 2 hores i al final s’hi afegeix cera d’abella. S’aplica un cop fred.
    • Normalment hom considera la microdosis adient diària entre 60 i 185 mg de pols de fulla o bé entre 60 i 120 mg de pols de llavors. I sempre val més començar amb dosis baixes.

TOXICITAT

La ingestió, si no és en dosis homeopàtica o microdosis, provoca excitació, sequera a la boca, insomni, angoixa, desorientació, debilitat i incoordinació muscular, al·lucinacions (visuals, auditives, tàctils), desorientació en l’espai i en el temps, exaltació, acalorament, pèrdua de la memòria recent; i una sobredosis forta provoca coma alternant amb fases d’excitació. S’ha emprat el seu poder al·lucinogen per tenir visions d’indrets més o menys allunyats. L’ungüent de les bruixes, a més d’estramoni, devia contenir belladona, mandràgora i altres plantes al·lucinògenes com ara la marihuana. Els efectes tòxics de la planta poden repercutir en qui l’ha recomanada, per venjança de la víctima. Ingerir unes 30 llavors pot provocar la mort d’un home. Uns 4-5 grams de fulles ja poden matar un nen. La combinació d’etanol, estramoni i amfetamines és molt perillosa i pot conduir a la mort. Hi hagué un temps que un majorista venia flor d’estramoni com a flor de verònica; i, clar, hi hagueren intoxicacions mortals. La flor d’estramoni tenia fama de curar l’asma, fumada; en canvi, la Veronica officinalis és ben innòcua i es recomanava sobre tot per fer venir gana. En plasma, 2 nano-grams/mL d’atropina ja sol ser un nivell mortal. A més dels efectes mencionats abans, poden presentar-se rabdomiolisis i hepatitis fulminant. El tractament de la intoxicació per estramoni sol ser amb laxant, vomitius, carbó actiu, i amb antipsicòtics com ara cymemazine. La fisostigmina com antídot és perillosa. Solien administrar-se’n de 2 a 6 mg. A vegades, s’empra la neostigmina. Hauria de ser evident que les embarassades o mares lactants és millor que no prenguin aquesta planta tòxica pel bé del fetus o del nadó. La planta resulta també tòxica per al bestiar en general.

USOS AGRÍCOLES

Hom creu que la planta espanta plagues dels cultius: pugons de les meloneres, mosques de les sindrieres, nematodes, i formigues i talps, en general.

EFECTES FISIOLÒGICS

L’atropina i l’escopolamina són antagonistes dels receptors muscarínics colinèrgics i d’aquesta manera actuen deprimint el sistema nerviós central. L’anserinona B i la feligridina de l’Alternaira sp. (KTDL7), fong endofític de l’estramoni, tenen acció citotòxica envers les cèl·lules A549 i UMG87. Altres metabòlits del fong (1,8- dihidroxi-naftalè; fomopsidina; vermixocina) no en tenen pas.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document