Sota els cards i a la base de la tija sol haver-hi tricomes de color verd grogós, glandulosos, barrejats als petits aculis (rectes o retrorsos). A la base la tija sol estar una mica comprimida. Les fulles són de color verd clar amb el limbe oblong lanceolat, enter, crenat o amplament dentat, i amb el nervi principal molt gruixut i cobert d’aculis per sota, de color blanc verdós. Les fulles basals fan 40 12 cm i solen tenir un pecíol inconspicu, i formen una roseta basal. Les fulles caulinars són totalment sèssils. El capítols o cards fen 30-110 25-60 mm, i tenen forma entre cilíndrica i ovoide, i estan al capdamunt d’un peduncle de fins a 40 cm angulós i ple d’aculis menuts. L’involucre està format per bràctees linear subulades de fins a 20 cm, molt desiguals, corbades ascendents, amb aculis. Les bractèoles fan 12-35 mm, i són oblongues espatulades i a la punta són punxents i tenen tricomes setosos més abundants als marges i als 2/3 distals del dors; i són majors que les floretes. Les de la part superior del card sovint formen un plomall terminal major. Involucels de 3.5-4.5 mm, amb el tub recorregut per 8 costelles amb tricomes dirigits cap el cim, molt abundants sobre les costelles. Corona de 12-15 mm, blanca, rosada o violeta, amb pilositat arrapada a la cara de fora, amb tricomes retroflexos, i pilosa també a la gola; amb el tub de 9-11 mm i els lòbuls de 1-3.5 mm, pubèruls glandulosos a la cara interna. Anteres de 1.4-2.7 mm, blanquinoses o rosades o violetes. Estigma linear. És una espècie proterandra, que madura abans els estams que els pistils, i, per tant, agraeix molt l’ajuda de borinots i altres insectes que facin la pol·linització creuada.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Dipsacus fullonum es fa sobre sòls argilosos humits o inundables, al costat de camins, joncars, marges de rierols, fins a ala muntanya mitjana (1600 m snm). No tolera pas la salinitat. Sol anar acompanyat per Arctium minus, Carduus tenuiflorus, Cirsium vulgare, Galium aparine, Rumex obtusifolius, Silybum marianum, Sissymbrium officinale, Urtica dioica. Es troba a Europa, Àsia del SW, SE d’Austràlia, i Àfrica del N (i Macaronèsia). I, naturalitzada, a Amèrica del Nord.

HISTÒRIA

DIOSCÒRIDES (segle I) deia que bullint en vi l’arrel fins i untant aquest líquid ja espès a berrugues, llúpia (quist de grassa) o esquerdes al cul ajuda a posar-hi remei. Per altra banda, GALÈ (segle II) deia que la planta és seca en segon grau. Ja al segle XII a Anglaterra es cultivava força la varietat per cardar la llana. I NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) deia que la planta és seca i freda; per llevar una llúpia recomanava barrejar amb sabó negra calç en terròs batuda fins a fer-ne pols (i amb el vi de la rel).

ESOTERISME

Posat el card al barret, evita les irritacions (engonals, aixelles). Els cards posats a les portes de les cases les protegeix de maleficis. GERARD (segle XVI) transcrivia la creença que si es posen els cucs que es troben als cards d’aquesta mena al voltant del coll d’una persona malalta això farà que li retorni la salut.

VETERINÀRIA

Les llavoretes són aliment pels ocells menuts granívors, com ara les caderneres.

USOS MEDICINALS

  • abscessos
  • acne FUL
  • Alzheimer
  • berrugues REL
  • Borrelia burgdorferi REL
  • càncer de mama MCF-7, MDB-MD-231
  • càncer de penis
  • dermatitis (homeopatia)
  • diarrea
  • edemes
  • Escherichia coli REL
  • ferides
  • fibromiàlgia
  • fístules
  • gota
  • herpes simple
  • hiperglucèmia postprandial (de després d’un àpat)
  • hipertensió
  • icterícia
  • mal de cap
  • malaltia de Lyme
  • nafres als dits
  • nafres canceroses
  • ossos esquerdats
  • pigues (aigua de FUL)
  • refredat
  • reuma
  • sida
  • Staphylococcus aureus REL
  • vista cansada (aigua de FUL)
  • voltadits o panadissos

ALTRES USOS

Per treure les boletes que es fan als jerseis de llana o per netejar el vellut, es raspallen amb els cardons. Amb la zona basal de les tiges pelades es pot arribar a per foc per fregament.


Per llegir més sobre l'escardot, descarrega't el document