És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
CABEÇUDA
Mantisalca salmantica (L.) Briq. & Cavillier [1930,Arch. Sci. Phys. Nat. (Genève), sér. 5,12: 111]; ead. comb. Briq. & Cavillier in Burnat [1931, Fl. Alp. Marit.,7: 216] 2n = (18, 20), 22 [= Microlonchus salmanticus (L.) DC. [1838, Prodr.,6: 563]
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Dins la gran família de les Compostes, les Cinarocèfales es distingeixen per tenir les flors dels capítols totes tubuloses, bisexuals (en general), i l’estil inflat una mica per sota les rames. I dins la subfamília de les Cinarocèfales el gènere Mantisalaca es distingeix per tenir les flors agrupades en un receptacle comú, aquenis amb plomall persistent format per setes paleïformes lliures, mai plomoses,, peces de l’involucre sense apèndix i ben diferent de les fulles caulinars, tija policèfala, aquenis amb una escata a l’interior del vil·là, fulles enteres, aquenis glabres. Dins el gènere, Mantisalca salmantica es distingeix per ser planta perenne (i no anual) i per tenir els lòbuls de les flors bisexuals amb els lòbuls de 4.5-6.5 mm ( i jo de 2-4); les anteres de 6.5-8 mm ( i no de 3-6); i les bràctees involucrals mitjanes amb un mugró de fins a 1 mm (i no de més de 2), sovint caduca. Mantisalca salmantica és planta vivaç de 40-150 cm d’alçària, erecte, molt ramificada, glabre o pubescent (a la zona inferior), amb branques primes, allargades, divaricades- erectes. Fulles radicals en rosetó, pinnatífides o lirades. Fulles caulinars inferiors peciolades, lirato-pinnatipartides, amb 2-10 parells de lòbuls laterals triangulars o ovals, runcinats, dentats amb les dents amb una aresta terminal de fins a 1 mm, amb abundants pèls unicel·lulars encrespats tant al dors com al revers, i alguns pocs pèls unicel·lulars. Fulles caulinars mitjanes sèssils,pinnatífides, dentades, amb pilositat dispersa, amb dents i pels com les inferiors.
