ETIMOLOGIA: el nom de Silene ve del déu Silenus, company de borratxeres de Bacchus. A Silenus se’l representava amb el ventre molt inflat.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És una planta que es fa en colònies denses en petites clarianes de sorrals, marges de camps, terrenys rocosos a bona part de l’hemisferi Nord i a la zona més meridional de l’hemisferi Sud.

ESOTERISME

L’aplicació esotèrica principal de la planta és al de protegir de les tempestes dins la casa (posats els rams en un gerro).

ESPÈCIES I VARIETATS

  • ssp. commutata: Inflorescència amb moltes flors, tija prostrada glabra, mai roja, fulles grans oval-el·líptiques obtuses, de 26-85 6-25 mm, llavors tuberculades. Es fa a fissures de roques i pedregars calcaris des de 200 a 1700 m snm al Sud d’Europa, centre i Oest d’Àsia i a la península en terrenys calcaris.
  • ssp. glareosa: Inflorescència amb poques flors, tija glabra ascendent, roja a la base, fulles majors de 16-23 5-8.5 mm linear-espatulades, llavors no tuberculades a la subespècie. Es fa a tarteres i pedregars calcaris de 900 a 2000 m snm als Pirineus i altres serralades hispàniques (Central, Ibèric,a Cantàbrica, Sagra).
  • ssp. prostrata: Inflorescència amb poques flors i mata de només 25 cm d’alt. De les tarteres calcàries de 2000 a 2600 m snm). Es fa en pedrusques i tarteres calcàries junt a Xatardia scabra, Crepis pygmaea, Aquilegia hirsutissima, Galium pyrenaicum, Rumex scutatus, Galium pumilum, Galium vernum.
  • ssp. vulgaris: Inflorescència amb moltes flors i planta de fins a 60 cm. de clarianes als prats, fins a 2600 m snm. Es fa a marges de camps o de camins i terres remenades no massa inclinades a totes les províncies d’Espanya.
  • ssp. angustifolia: de darrere les dunes marítimes termòfiles xeròfiles del Mediterrani Occidental.
  • ssp. bastardii: dels prats sobre litosols acidòfils atlàntics.
  • ssp. humilis: dels prats sobre terrenys ferrugionsos centreeuropeus.
  • ssp. maritima var. maritima: dels prats vora el mar atlàntic.
  • ssp. maritima var. montana: de les ribes amb graves vora el mar boreal.
  • ssp. thorei: dels prats a les platges atlàntiques.
  • ssp. vulgaris var. latifolia: dels prats centreeuropeus humits subalpins.

PROPIETATS MEDICINALS

  • cordial REL
  • estimula el metabolisme
  • emol·lient
  • detersiva
  • diürètica
  • hepàtica
  • immunoestimulant Th1↑
  • inhibidora de la lipasa

USOS MEDICINALS

  • arrítmies cardíaques
  • conjuntivitis
  • dermatitis
  • fetge carregat
  • lesions al nervi òptic
  • mal de cap REL
  • obesitat

USOS CULINARIS

Les fulles de la base es cullen i tendres s’escalden i s’incorporen per fer una truita de sabor similar o millor que el de la truita d’espàrrecs. També es poden menjar les fulles en l’amanida. A Itàlia s’afegeixen a l’arròs, brous, raviolis, farcits, espaguetis, marisc. A la primavera a Galeata hi ha una mena de fira (sagra dello stridolo) de cuinats amb «stridolo». El «cuinat de Setmana Santa» es prepara a Eivissa amb fulles de colitxos, oli, sal, suc de llimona, bledes (3 manats), guixes (400 g), faves pelades 400 g), 2 cabeces d’all, 3 nyores, pebre vermell dolç, 2 manats d’alls tendres, 1 manat de menta de les faves, aigua. Un dia abans es posen a remullar les faves i les guixes per separat. Mitja hora abans es posen a remullar les nyores. Quan l’aigua d’una olla gran arrenqui el bull s’hi posen les fulles dels colitxos, les bledes i les guixes. Es deixa que bullir 10 minuts i en acabat s’esbandeixen amb aigua freda i s’escorren bé amb ajuda de les mans. Es posa tot un altre cop a la cassola aquesta vegada amb força oli diva (un cullerot), sal, una cullerada plena de pebre vermell dolç,les dents d’alls i els alls tendres, la polpa de les nyores i les fulles de menta picolades. Es cobreix tot amb aigua i es va remenant mentre bulli a foc lent durant una hora i mitja (90 minuts) perquè quedi tot ben lligat. Es pot menjar fred o reescalfat cada cop. A La Mancha preparen el «gazpacho viudo» amb fulles de Silene vulgaris.

POSSIBLE TOXICITAT

S’ha donat algun cas d’al·lèrgia a la planta.

EFECTES FISIOLÒGICS

Els arabinogalactans acídics C1 estimulen l’activitat dels lisosomes als fagòcits perifèrics. L’efecte del C1 no depèn dels calcions extracel·lulars. El silenan és una pectina del Silene vulgaris que corregeix els desordres a la conducció de potencials elèctrics entre les cèl·lules de l’àrea sinoatrial del cor formant un sincici funcional. En experiments amb cor de granota durant més de 8 hores es recupera la conducció del potencial quan hi havia arrítmies o propagació del potencial alterada.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document