Les tiges, que arriben a 60 cm d’alçària, solen estar tenyides de vermell fosc i són híspides-glanduloses (amb tricomes glandulars patents de 0.3-1.3 mm) i força ramificades. Les fulles inferiors formen una ro- seta i tenen el pecíol molt llarg (fins a 20 cm), amb tricomes glandulars de 0.4-2.4 mm patents i altres eglandulars de 0.2-0.5 mm retrorsos, però no adpresos; i el limbe amb 5 segments amb lòbuls de contorn oval o oval-lanceolat trífid o palmatífid. Les fulles cauli- nars són oposades, de contorn poligonal (2-10 mm) i les superiors més curtament pecio- lades i menors, desiguals, amb 3-5 segments de contorn ròmbic. Totes les fulles tenen tricomes glandulars adpresos, dispersos en ambdues cares. Les estípules (1.2-5×0.8-3 mm) i les bractèoles (0.7-1.5×0.3-1 mm, ovals, glabres per ambdues cares, vermelloses) són oblongues i obtuses mucronades, vermelloses amb cilis molt dispersos. Els pedun- cles (1-7 cm), amb tricomes glandulars de 0.4-1.9 mm, patents; i tricomes eglandulars de 0.2-0.5 mm, retrorsos, no adpresos) són sempre erectes, amb 2 flors, i més llargs que la fulla d’on neixen. Pedicels de 0.3-2 cm, erectes, pilosos, amb tricomes glandulars de 0.2-1.5 mm, patents; i amb tricomes eglandulars de 0.2-0.5 mm, retrorsos, no adpresos). Els sèpals (4.2-8×1.4-3.5 mm) són el·líptics, obtusos i amb un mucró llarg (0.8-2.5 mm), amb una carena marcada al mig del dors, però llisos, amb tricomes glandulars de 0.4- 3.5 mm més o menys patents, i tricomes eglandulars de 0.1-0.5 mm també més o menys patents, i amb un voraviu translúcid de 0.3-0.4 mm d’amplada. Els pètals (8-14×2-6 mm) són de color rosa i 2 cops més llargs que el calze. El limbe dels pètals a les flors grans és aplanat, divaricat, oval, enter (o crenat a la var. crenatum Nob.). Es contrau bruscament en una ungla una mica més curta (4.5-6.5 mm) bicarinada. Estams (10) amb filaments (5-8 mm) una mica exerts, estretament lanceolats subulats (eixamplats a la base), glabres, rosats. Anteres (0.5×0.4 mm) grogues a les flors petites o vermelles a les flors grans. Pol·len groc. Nectaris glabres. Pistils de 4-8 mm. Estigmes papil·losos de co- lor rosat fosc. Valves dels carpels o mericarpis de 2-3×1-2 mm d’amplada, de color cas- tany, arrugades transversalment i reticulades a la zona inferior o basal, pubescents (tri- comes eglandulars de 100-200 micres) i/o glàndules diminutes, amb fibres derivades del rostrum i unides a l'àpex de cada mericarpi. El rostrum fa 12-19 mm, i té un àpex estre- tit de 4-6 mm, glabre a la seva meitat inferior, però amb tricomes glandulars a 100-300 micres, adpresos i antrorsos a la meitat superior. Restes estigmàtiques de 0.8-1.7 mm, amb 5 lòbuls glabres. Tot el fruit fa 15-24 mm de longitud. Llavors ovoides, finament puntuades, de 1.8-2.3×1-1.4 mm, lises, més o menys vermelloses, amb hílum 1/6 de la longitud perimetral. Les arrels solen estar endomicorritzades per Glomus occultum, Glo- mus mossae. Té una arrel principal napiforme, vermellosa. A més de la var. crenatum, amb el limbe dels pètals crenat, ROUY descriu altes varietats:

  • rubicaule Hornem. Planta amb moltes tiges i moltes rames vermelles i fulles també vermelles.
  • graniticarum Mart.-Don. Planta estirada glabra, amb tiges fines, fulles grans; sèpals i carpels glabres.
  • purpureum Vill. Pètals menys de 2 cops més llargs que els sèpals amb el limbe gradualment estretit en ungla; anteres grogues, estigmes rosats.


NOMS POPULARS

  • Alemany: Ruprechtskraut, Stinkender
  • Anglès: Herb Robert, dragon`s blood, storkbill, wild crane’s-bill, stinking Bob
  • Àrab: إبرة الراعي / إبرة الراهب / عطر / غرنوق / غرنوق عطر / غرنوقي روبرتي
  • Aragonès: perejil de burro
  • Bable: hierba’l picu, perejil montés, hierba de san Roberto
  • Basc: San Robertoren zaingorri, belar-zankhogorri, lertxun-moko, manda perrechilla, manda persesilla, manda persesina, manda-perretxil, mando-perresil, moko-belarr, zain- gorri, zaingorria, zangogorri, zangogurri.
  • Castellà: Hierba de san Roberto, abujones, aguja de pastor, agujas de pastor, falso pere- jil, geranio, geranio de san Roberto, geranio robertiano, geranio silvestre, geranio tene- dor, geranio tercero, hierba de Roberto, hierba de san Ruperto, hierba de la esquinancia, hierba de la golondrina, hierba de san roberto, hierba para diarrea de gorrines, lentina, pico de cigüeña, pico de cigüeña tercero, yerba de San Roberto, yerba de San Ruperto, yerba de la esquinancia
  • Català: agulles, agulles salades, cama-roja, gata rabiosa, gerani pudent, güelles salades , herba de Robert, herba de sant Jaume, herba de sant Rober, herba roberta, poteta de gall, agulles salades, aglletes, gerani, güelles, güelles salades, rellotges, herba del pobre. Estonià: Haisev kurereha
  • Finlandès: Haisukurjenpolvi
  • Francès: Herba à Robert, aiguille à Nôtre-Dame, épingle de la Vierge, herbe à l’esquinan- ce, patte d’alouette,
  • Gaèlic: Ruithéal rí
  • Galès: Y goesgoch / Dail robin / Llys y llwynog / Llysiau'r llwynog / Pig yr aran droed- rudd
  • Gallec: agulleira, erba roberta, erva-de-Sâo-Roberto, erva-roberta, herba da agulla, herba da esquinancia, malva olorosa.
  • Hebreu: גרניון הארגמן
  • Holandès: Groot Robertskruid
  • Hongarès: Nehézszagú gólyaorr
  • Italià: gernaio di Sant Roberto
  • Japonès: ヒメフウロ
  • Kurd: Derzîloka genî
  • Norueg: Stankstorkenebb
  • Persa/Farsi: سوزن چوپان قرمز
  • Polonès: Bodziszek cuchnacy
  • Portuguès: Erva-de-são Roberto, bico-de-grou-robertino, chá de São Roberto, erva-rober- ta, geranio fétido, herba da agulla
  • Rus: Герань роберта
  • Serbi: Чешуља
  • Turc: Leylek kakacı / Leylekotu / Turnagagasi
  • Txec: Kakost smrdutý
  • Ucraïnès: Журавець смердючий
  • Xinès: 汉荭鱼腥草 /han hong yu xing cao

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en clarianes i marges de bosc amb força humus, talussos i tarteres, marges de ca- mins o rases amb molta saó, des del nivell del mar fins a l’estatge subalpí a 2000 m snm. Es pot trobar a bona part d’Europa a algunes d'Àfrica, Macaronèsia, NW, NE de la zona tropical), Caucas, Sibèria, centre d’Àsia, Aràbia, Himàlaia, Xina, Japó. I al·lòctona a Amè- rica i al SE d'Austràlia i a Nova Zelanda.

HISTÒRIA

Unes llegendes relacionen la planta amb sant Robert, mort el 1110, o amb el duc Robert de Normandia, mort el 1134, per haver curat a molts malalts amb aquesta planta. També l’han relacionada amb Robin Goodfellow. Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la «herb Robert» és planta de Venus. Útil contra càlculs, hemorràgies de tota mena. Cura ràpidament les ferides verdes i en particular les nafres als genitals. RUDOLPH BREUSS (segle XX) experimentà amb 10 parelles que feia 10 anys que no podien tenir fills. Penent l’herba de Sant Robert, al cap d’un any 8 de les 10 van tenir el primer fill cadascuna.

USOS MEDICINALS

  • abscessos
  • acne
  • aftes bucals
  • amigdalitis bacteriana UE(cataplasma + gàrgarismes)
  • ascites
  • càlculs biliars
  • càlculs renals
  • cànce de bufeta de l’orina
  • càncer de còlon
  • càncer d’estómac
  • càncer de llengua
  • càncer de mama
  • càncer de matriu
  • càncer d’ovari
  • càncer de pell
  • càncer de pròstata
  • càncer de pulmó
  • caquèxia
  • cataractes
  • catarro
  • colangitis
  • colesterol alt
  • colitis
  • conjuntivitis
  • dermatitis UE
  • diabetis
  • dolor a la bufeta UE
  • diabetis
  • diarrea
  • enteritis
  • epistaxis (sang al nas)
  • erisipela UE
  • estomatitis (boca)
  • estrenyiment
  • estrès nerviós
  • faringitis
  • fatiga crònica
  • febres intermitents
  • fístules UE
  • fractures òssies
  • furóncols
  • gastritis
  • gingivitis
  • gota
  • hematomes (contusions)
  • hematúria
  • hemorràgies
  • hemorràgies internes (homeopatia)
  • hemorroides
  • herpes zòster (+ aciclovir)
  • hipertensió
  • icterícia
  • infertilitat sexual
  • inflamacions
  • leucèmia
  • llet escassa
  • mal als ronyons
  • mal de coll
  • mal de coll
  • mal de queixal
  • mastitis
  • metritis
  • nafres supurants
  • part (preparació)
  • picors
  • reuma
  • semen de poca qualitat
  • sífilis
  • talls
  • urticària
  • varius
  • vòmits de sang

PREPARATS

Contra el càncer d’estómac, segons Oliveira Feijão, cal menjar en dejú una cullerada de la planta tendra picolada, barrejada amb un rovell d’ou, i després, durant el dia un parell de gots de la infusió cadascuna amb un parell de cullerades deixades reposar 10 minuts en aigua recent bullida. Contra càncer de matriu, a més, fer irrigacions amb la infusió de dues cullerades de la planta triturada per 1 L d’aigua recent bullida. L'alcoholatur es pot preparar triturant 100 g d’herba tendra en 200 grams d’alcohol (de boca) i 100 g més d’aigua. Es deixa 24 hores reposar i es filtra. Com a col·lutori se’n posa una culleradeta en mig gotet d’aigua. , contra mal de coll o úlceres a la boca. La planta tendra es pot po- sar directament sobre ferides o talls, i si cal tapar-la amb un drap de fil es tapa (ben net, clar). Com a diürètica, caldria beure 30 grans de suc en un got de sèrum de llet, dos cops al dia. L’oli essencial és difícil de trobar i cal no confondre'l amb el de Pelargonium roseum o P. asperum. Recomanen prendre’n 3 gotes 3 cops al dia, diluïdes en una mica de crema de llet o mel o en un terròs de sucre.

SUC ENERGITZANT (de CÉSAR LEMA COSTAS, modifiat): Herba de Sant Robert (un grapat) + Ortigues (un grapat) + 2 pomes (sense pell) + 2 taronges (sense pell) + 1 culleradeta de Ma Cha (pols). Es bat tot amb la batidora ―si cal, s’hi afegeix una mica d’aigua― i es cola. S’hi afegeix mel o extracte de Malta.

VETERINÀRIA

Hi ha hagut algunes curancions en animals de càncer amb aquesta planta. La planta no agarda als conills ni als cérvols i se n’allunyen.

TOXICITAT

A algunes persones que han estat moltes hores en contacte directe amb la planta els ha produït al·lèrgia a la pell. Alguns homes que patien prostatitis, i n’han pres setmanes se- guides, han notat al final que la prostatitis s’agreujava. Caldria prendre-la combinada amb altres plantes contra el prostatisme. Seria contraproduent prendre’n si s’està pre- nent anticoagulants.

Per llegir més sobre l'herba de Sant Robert, descarrega't el document