
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Un exemplar extraordinari era el de Gignac, a uns 20 Km a l’Oest de Montpeller, amb 450 anys, i base del tronc de gairebé un metre de diàmetre, a principis de segle XX. A Aranjuez hi havia exemplars amb tiges de 30 cm de diàmetre. La planta pot ser infectada pels fongs ascomicets Diaporthe eres, Erysiphe heraclei, Oidium araliaceum, Phoma hedericola; i/o pels oomicets Phytophtora cinnamomi, Phytophtora niederhauserii, Phytophtora tropicalis; i/o per Sclerotium rolfsii (basidiomicet); i/o pels bacteris Rhodococcus eryhtrococcus, Xanthomonas campestris hederae. Se’n poden distingir algunes subespècies. La típica té les tiges joves no fèrtils rectes i els nervis de les fulles poc prominents. La ssp. rhizomatifera té les fulles menors 82-3 x 2-3 cm) i amb nervis molt marcats, i les tiges joves serpentejants. A més fa rizomes, fent honor al seu nom. Es fa a Tarragona, Castelló, i Alacant.
L’heura es fa tant entapissant talussos i roques ombrívoles, com troncs d’arbre, com sobre la superfície de boscos ombrívols, des del l’Era Terciària.. A Catalunya arriba a uns 1500 m snm. Hedera helix es fa més aviat a la meitat Est i al terç Sud de la península hispànica. També està present a les Balears. L’heura estimula molt el creixement dels plançons de faig, per exemple.
• La Nit de Reis es posen quatre fulles sobre el plat sense escurar del sopar, però afegint-hi aigua. Si essent-demà alguna de les fulles (cor, fetge, melsa, pulmons) està pansida, caldrà parar compte amb l'òrgan corresponent (marcat amb una inicial), i beure de moment l’aigua del plat.
• Somniar amb l’heura té que veure amb l’adherència excessiva. Veure-la a casa, és senyal d’amistat amb felicitat i sexe. Veure-la trepant un arbre, significa falses amistats. Veure-la trepant per un mur, significa que la relació es refermarà. Veure una corona d’heura significa amic molt fidel.
A la península hispànica s’hi poden trobar com autòctones altres espècies molt similars: Hedera hibernica (Hort. Ex G. Kirchn.)Bean; Hedera maderensis K. Koch ex A. Rutherf.; Hedera canariensis Willd. Com al·lòctones o cultivades no són rares: Hedera algeriensis Hibberd; Hedera maroccana MacAllister; Hedera colchica (K. Koch)K.Koch.
NOTA 1. A la Serra de Llaberia hi ha, entapissant algun cingle calcari, una heura amb tricomes incolors de molts braços, soldats en gairebé tot el recorregut, similars per llur forma a l’escut de la policia nacional espanyola. Les fulles són menudes (làmina de 3 cm) i gairebé totes deltoides-romboidals. Els pecíols (1 cm) són verds, prims, i destaquen molt de les branques (gruixudes, lignificades/suberificades) d’on neixen per grups nombrosos (fins a 7) .
NOTA 2 . El que no té res a veure amb aquestes heures (Hedera helix) és l’anomenada Heura Terrestre (Glechoma hederacea). És una petita herba fràgil de la família de les labiades, que creix al sotabosc d’avellanoses, rouredes o fagedes molt ombrívoles, o en ocasions cultivada en jardins pirinencs, com és el cas del Jardí Botànic de Gombrèn. I encara té que veure menys l'anomenada «Yedra venenosa» (Toxicodendron radicans (L.) Kuntze, planta nord-americana de la família de les anacardiàcies.
A l’Antic Egipte la planta es relacionava amb Osiris. TEOFRAST D’ÈRESOS (segle IV a. C) considerava les tiges de l’heura com el millor material per atiar el foc. CATÓ (segle II a.C.) creia que per separar l’aigua del vi calia filtrar la barreja a través d’un cul de got fet amb fusta d’heura. PLINI (segle I) explicava que a les bacanals romanes en honor al déu Dionisos o Baco, es bevia vi amb heura, que resultava com a mínim al·lucinogen. DIOSCÒRIDES (segle I) l’anomenava «kissós». Segons ell, les flors, begudes amb vi, actuen contra la disenteria. La pomada feta amb cera i oli, contra les cremades. Les fulles cuites en vinagre, per curar la melsa. I contra mal de cap crònic, instil·lar pel nas la barreja del suc de la planta amb oli de lliri, mel i carbonat sòdic. També servirien compreses de vinagre amb heura i oli de roses. Oli d’heura contra otitis. O també instil·lar a l'oïda contrari suc de les flors/fruits/umbel·les escalfat en oli de roses dins una closca de magrana. El suc instil·lat pel nas treu l’ozena (mala olor). Els fruits consumits en excés produeixen bogeria i esterilitat. Per fora, tenyeixen de negre els cabells. Les fulles cuites en vi curen úlceres, cremades i taques (efèlides) a la pell produïdes pel sol. Els fruits, aplicats al baix ventre, provoquen en la dona la menstruació. El brotet amb mel, ficat al coll de la matriu, actua com a contraceptiu. Un ungüent preparat amb fulles i fruits mata els polls del cabell. El suc de les arrels amb vinagre ajuda contra les picadures d’aranyes. La goma o llàgrima de la tija debilita els pèls. Al segle IV, en època de l’emperador TEODOSI, MARCEL L’EMPÍRIC assegurava que un excel·lent remei contra el mal de cap era aplicar-hi un coixí de tela vermella, cosit amb fil vermell, ple de fulles tretes d’una heura que estigués recobrint el cap d’una estàtua. Al segle XIX, CHARLES DARWIN s’adonà que les rels adventícies de l’heura segreguen una substància gomosa que les ajuda a arrapar-se al substrat.
«¿Cómo quieres que la hiedra en el invierno se seque? ¿Cómo quieres que yo olvide a quien he querido siempre?
• abscessos (pus)
• afonia
• Alzheimer
• amenorrea
• arteritis
• artritis
• aterosclerosis
• berrugues
• bronquitis aguda, asmàtica, crònica
• bulímia (1 fruit)
• càlculs biliars
• càlculs renals
• càncer (còlon, fetge, melanoma, pròstata, pulmó)
• canes (cabell blanc)
• carn-esqueixats UE
• catarro (rel)
• cel·lulitis UE (ferides mal cicatritzades)
• ciàtica (fums) (cataplasma voluminós fulles escalfades)
• contusions (cataplasma de fulles bullides o a la brasa)
• colesterol alt
• cremades UE
• cucs intestinals
• depressió
• diabetis
• dismenorrea (regla molt dolorosa i irregular)
• dispèpsia
• dispnea
• EPOC
• esplenitis
• esquerdes a la pell
• estrenyiment
• favus/ tinya
• febre
• ferides
• fístules
• furóncols
• glaucoma (banys amb infusió de fruits)
• gola escanyada per tos seca
• gota/ poagre/àcid úric
• grans (amb greix de serp)
• hemorroides
• hepatitis
• herpes (oli d’haver-hi fregit les fulles)
• hipertensió (50 gotes tintura/dia)
• hipertiroïdisme
• icterícia
• insolació
• laringitis (afonia)
• Leishmania infantum, L. tropica
• leucorrea
• mal de cap (suc aplicat als polsos)
• mal als genolls (cataplasma de fulles bullides en vi)
• mal de queixal
• mal d’estómac
• mala circulació
• mastitis (esquerdes) (fulla aplicada sense epidermis)
. menopausa
• miocarditis
• nafres
• nerviosisme (ve amb fruits macerats dins)
• neuràlgia/neuritis
• obesitat
• otitis
• ozena
• penellons
• peu d’atleta
• picades d’aranya (arrels) • picades d’insectes
• picors a la pell
• pòlips a les fosses nasals (irrigacions nasals)
• polls (al cabell)
• psoriasis
• pulmonia
• rascades
• refredat
• regles insuficients
• retenció d’orina
• reuma
• rinitis en nens petits
• sarna UE
• sinusitis
• sordesa
• taques a la pell (efèlides)
• tinya UE
• torçades de turmell (bafs)
• tos de coll (com escanyat
• tos en nens petits
• tos ferina (cataplasma de fulles amb llard)(vi macerat) (tintura fins a 50 gotes al dia)
• tuberculosis
• ulls de poll (cataplasma fulles bullides en vinagre) / fulles triturAades amb all.
. varius a les cames.
HOMEOPATIA bronquitis asmàtic/ càlculs biliars i angiocolitis/ hipertiroïdisme
S’han donat casos d’irritació en dermatitis de contacte, i fotosensibilitat. El falcarinol i el dehidro-falcarinol, presents tot l'any la planta, semblen ser els responsables de la irritació. Curiosament provoquen més reacció irritativa a baixes concentracions que no pas al 5%, per exemple. També el pol·len pot provocar al·lèrgia (rinitis, asma, conjuntivitis, dermatitis atòpica). Menjar més de dos fruits fa venir nàusees. Menjar-ne un o dos treu la gana durant unes hores. Prendre la infusió o decocció en dosis «normals» fa venir al·lucinacions, com ara veure’s a si mateix des de sobre el cap enlloc de des del punt de mira dels ulls. L¡heura presa interaccionaria amb medicaments, ja que inhibeix el citocrom CYP2C8 i CYP2C19 amb una IC50 de 3 i 6 mg/mL. Es va donar el cas a Paris d’un home que es va suïcidar atiborrant-se de fulles d’heura. Sembla ser que va morir per sufocació/asfíxia, ja que l’hederacòsid C es va trobar a l’estómac però no a la sang cardíaca. La boca la tenia plena de fulles triturades d’heura.