Un exemplar extraordinari era el de Gignac, a uns 20 Km a l’Oest de Montpeller, amb 450 anys, i base del tronc de gairebé un metre de diàmetre, a principis de segle XX. A Aranjuez hi havia exemplars amb tiges de 30 cm de diàmetre. La planta pot ser infectada pels fongs ascomicets Diaporthe eres, Erysiphe heraclei, Oidium araliaceum, Phoma hedericola; i/o pels oomicets Phytophtora cinnamomi, Phytophtora niederhauserii, Phytophtora tropicalis; i/o per Sclerotium rolfsii (basidiomicet); i/o pels bacteris Rhodococcus eryhtrococcus, Xanthomonas campestris hederae. Se’n poden distingir algunes subespècies. La típica té les tiges joves no fèrtils rectes i els nervis de les fulles poc prominents. La ssp. rhizomatifera té les fulles menors 82-3 x 2-3 cm) i amb nervis molt marcats, i les tiges joves serpentejants. A més fa rizomes, fent honor al seu nom. Es fa a Tarragona, Castelló, i Alacant.


ÀREA DE DISTRIBUCIÓ

L’heura es fa tant entapissant talussos i roques ombrívoles, com troncs d’arbre, com sobre la superfície de boscos ombrívols, des del l’Era Terciària.. A Catalunya arriba a uns 1500 m snm. Hedera helix es fa més aviat a la meitat Est i al terç Sud de la península hispànica. També està present a les Balears. L’heura estimula molt el creixement dels plançons de faig, per exemple.

ESOTERISME

• La Nit de Reis es posen quatre fulles sobre el plat sense escurar del sopar, però afegint-hi aigua. Si essent-demà alguna de les fulles (cor, fetge, melsa, pulmons) està pansida, caldrà parar compte amb l'òrgan corresponent (marcat amb una inicial), i beure de moment l’aigua del plat.
• Somniar amb l’heura té que veure amb l’adherència excessiva. Veure-la a casa, és senyal d’amistat amb felicitat i sexe. Veure-la trepant un arbre, significa falses amistats. Veure-la trepant per un mur, significa que la relació es refermarà. Veure una corona d’heura significa amic molt fidel.

ESPÈCIES SIMILARS

A la península hispànica s’hi poden trobar com autòctones altres espècies molt similars: Hedera hibernica (Hort. Ex G. Kirchn.)Bean; Hedera maderensis K. Koch ex A. Rutherf.; Hedera canariensis Willd. Com al·lòctones o cultivades no són rares: Hedera algeriensis Hibberd; Hedera maroccana MacAllister; Hedera colchica (K. Koch)K.Koch.

  • Hedera hibernica és típica de Galícia, tot i que es pot trobar a altres indrets (Sierra Morena, Vallvidrera). Es diferencia pels pèls estrellats amb 7-9 braços soldats en llur base, i de color ataronjat, presents als brots i al revers de les fulles. Les fulles de rames fèrtils tenen els nervis molt marcats.
  • Hedera maderensis és típica de l’Alentejo (Portugal) (ssp. iberica). Es diferencia pels pèls estrellats amb 9-16 braços soldats fins més de la meitat de llur longitud i de color vermellós.
  • Hedera canariensis es pot trobar a les muntanyes de la zona de Gibraltar. Es diferencia pels pèls estrellats en forma d’escut, amb 12-22 radis.

    • NOTA 1. A la Serra de Llaberia hi ha, entapissant algun cingle calcari, una heura amb tricomes incolors de molts braços, soldats en gairebé tot el recorregut, similars per llur forma a l’escut de la policia nacional espanyola. Les fulles són menudes (làmina de 3 cm) i gairebé totes deltoides-romboidals. Els pecíols (1 cm) són verds, prims, i destaquen molt de les branques (gruixudes, lignificades/suberificades) d’on neixen per grups nombrosos (fins a 7) .

    NOTA 2 . El que no té res a veure amb aquestes heures (Hedera helix) és l’anomenada Heura Terrestre (Glechoma hederacea). És una petita herba fràgil de la família de les labiades, que creix al sotabosc d’avellanoses, rouredes o fagedes molt ombrívoles, o en ocasions cultivada en jardins pirinencs, com és el cas del Jardí Botànic de Gombrèn. I encara té que veure menys l'anomenada «Yedra venenosa» (Toxicodendron radicans (L.) Kuntze, planta nord-americana de la família de les anacardiàcies.

    HISTÒRIA

    A l’Antic Egipte la planta es relacionava amb Osiris. TEOFRAST D’ÈRESOS (segle IV a. C) considerava les tiges de l’heura com el millor material per atiar el foc. CATÓ (segle II a.C.) creia que per separar l’aigua del vi calia filtrar la barreja a través d’un cul de got fet amb fusta d’heura. PLINI (segle I) explicava que a les bacanals romanes en honor al déu Dionisos o Baco, es bevia vi amb heura, que resultava com a mínim al·lucinogen. DIOSCÒRIDES (segle I) l’anomenava «kissós». Segons ell, les flors, begudes amb vi, actuen contra la disenteria. La pomada feta amb cera i oli, contra les cremades. Les fulles cuites en vinagre, per curar la melsa. I contra mal de cap crònic, instil·lar pel nas la barreja del suc de la planta amb oli de lliri, mel i carbonat sòdic. També servirien compreses de vinagre amb heura i oli de roses. Oli d’heura contra otitis. O també instil·lar a l'oïda contrari suc de les flors/fruits/umbel·les escalfat en oli de roses dins una closca de magrana. El suc instil·lat pel nas treu l’ozena (mala olor). Els fruits consumits en excés produeixen bogeria i esterilitat. Per fora, tenyeixen de negre els cabells. Les fulles cuites en vi curen úlceres, cremades i taques (efèlides) a la pell produïdes pel sol. Els fruits, aplicats al baix ventre, provoquen en la dona la menstruació. El brotet amb mel, ficat al coll de la matriu, actua com a contraceptiu. Un ungüent preparat amb fulles i fruits mata els polls del cabell. El suc de les arrels amb vinagre ajuda contra les picadures d’aranyes. La goma o llàgrima de la tija debilita els pèls. Al segle IV, en època de l’emperador TEODOSI, MARCEL L’EMPÍRIC assegurava que un excel·lent remei contra el mal de cap era aplicar-hi un coixí de tela vermella, cosit amb fil vermell, ple de fulles tretes d’una heura que estigués recobrint el cap d’una estàtua. Al segle XIX, CHARLES DARWIN s’adonà que les rels adventícies de l’heura segreguen una substància gomosa que les ajuda a arrapar-se al substrat.

    LITERATURA

    «¿Cómo quieres que la hiedra en el invierno se seque? ¿Cómo quieres que yo olvide a quien he querido siempre?

    USOS MEDICINALS

    • abscessos (pus) • afonia • Alzheimer • amenorrea • arteritis • artritis • aterosclerosis • berrugues • bronquitis aguda, asmàtica, crònica • bulímia (1 fruit) • càlculs biliars • càlculs renals • càncer (còlon, fetge, melanoma, pròstata, pulmó) • canes (cabell blanc) • carn-esqueixats UE • catarro (rel) • cel·lulitis UE (ferides mal cicatritzades) • ciàtica (fums) (cataplasma voluminós fulles escalfades) • contusions (cataplasma de fulles bullides o a la brasa) • colesterol alt • cremades UE • cucs intestinals • depressió • diabetis • dismenorrea (regla molt dolorosa i irregular) • dispèpsia • dispnea • EPOC • esplenitis • esquerdes a la pell • estrenyiment • favus/ tinya • febre • ferides • fístules • furóncols • glaucoma (banys amb infusió de fruits) • gola escanyada per tos seca • gota/ poagre/àcid úric • grans (amb greix de serp) • hemorroides • hepatitis • herpes (oli d’haver-hi fregit les fulles) • hipertensió (50 gotes tintura/dia) • hipertiroïdisme • icterícia • insolació • laringitis (afonia) • Leishmania infantum, L. tropica • leucorrea • mal de cap (suc aplicat als polsos) • mal als genolls (cataplasma de fulles bullides en vi) • mal de queixal • mal d’estómac • mala circulació • mastitis (esquerdes) (fulla aplicada sense epidermis) . menopausa • miocarditis • nafres • nerviosisme (ve amb fruits macerats dins) • neuràlgia/neuritis • obesitat • otitis • ozena • penellons • peu d’atleta • picades d’aranya (arrels) • picades d’insectes • picors a la pell • pòlips a les fosses nasals (irrigacions nasals) • polls (al cabell) • psoriasis • pulmonia • rascades • refredat • regles insuficients • retenció d’orina • reuma • rinitis en nens petits • sarna UE • sinusitis • sordesa • taques a la pell (efèlides) • tinya UE • torçades de turmell (bafs) • tos de coll (com escanyat • tos en nens petits • tos ferina (cataplasma de fulles amb llard)(vi macerat) (tintura fins a 50 gotes al dia) • tuberculosis • ulls de poll (cataplasma fulles bullides en vinagre) / fulles triturAades amb all. . varius a les cames.
    HOMEOPATIA bronquitis asmàtic/ càlculs biliars i angiocolitis/ hipertiroïdisme

    TOXICITAT

    S’han donat casos d’irritació en dermatitis de contacte, i fotosensibilitat. El falcarinol i el dehidro-falcarinol, presents tot l'any la planta, semblen ser els responsables de la irritació. Curiosament provoquen més reacció irritativa a baixes concentracions que no pas al 5%, per exemple. També el pol·len pot provocar al·lèrgia (rinitis, asma, conjuntivitis, dermatitis atòpica). Menjar més de dos fruits fa venir nàusees. Menjar-ne un o dos treu la gana durant unes hores. Prendre la infusió o decocció en dosis «normals» fa venir al·lucinacions, com ara veure’s a si mateix des de sobre el cap enlloc de des del punt de mira dels ulls. L¡heura presa interaccionaria amb medicaments, ja que inhibeix el citocrom CYP2C8 i CYP2C19 amb una IC50 de 3 i 6 mg/mL. Es va donar el cas a Paris d’un home que es va suïcidar atiborrant-se de fulles d’heura. Sembla ser que va morir per sufocació/asfíxia, ja que l’hederacòsid C es va trobar a l’estómac però no a la sang cardíaca. La boca la tenia plena de fulles triturades d’heura.

    PREPARATS I BARREGES

    • Bafs: contra sinusitis i refredats de cap.
    • Barreja pectoral: heura + farigola + anís + rel de malví
    • Cataplasma de farina de llinosa i fulles d’heura triturades (3:1).
    • Compreses amb aigua de fer bullir 10 minuts 50 g /L. Contra inflamacions.
    • Cosmètica: barreja per aclarir taques a la pell a base de fulles d’heura, arrel de genciana, i arrel de dent de lleó, a parts iguals en volum, triturat, se’n posa una cullerada a bullir en una tasseta d’aigua durant 5 minuts. Un cop refredat s’hi afegeix el suc d’una llimona i s’aplica amb ajuda d’un cotó fluix 3 cops al dia [herbolaris FERRAN & FERRANDO]
    • Fulla tendra (pecíol) mastegada : contra mal de queixal o per fer abaixar la pressió.
    • Infusió de mitja fulla per got, deixar reposar 5 minuts. Prendre’n només una culleradeta cada 1-2 hores.
    • Pastilles per llepar : amb rel de malví (Althaea officinalis), Hedera helix i Sysimbrium irio. Contra el mal de gola i la tos.
    • Pomada: Heura + Llorer + oli d’oliva: per guarir cremades. B) Pomada del Dr. HENRI LECLERC: alcoholatur d’Hedera helix 10 g + lanolina anhidra 10 g + oli essencial d’orenga 20 gotes + vaselina 80 g. Per massatges de zones inflamades (nervis, articulacions).
    • Supositoris per a nens de 4 a 10 anys: 960 mg d’extracte/dia.
    • Tintura o extracte hidroalcohòlic: 20 mg en ens de 0 a 1 anys. 50 mg en ens de 1 a 4 anys. 150 mg en nens de 4 a 12 anys. 250 -400 mg en adults.
    • Tisana antitussígena: fulles d’Heura + closques d’ametlla.
    • Tisana hipotensora: Heura + Olivera (fulles) + Ortiga + Freixe + Genciana (rel).
    • Vi posat a macerar unes hores en un forat excavat a la tija gruixuda de l’heura. Contra la tos ferina.

    ALTRES USOS

    • Arcs per disparar fletxes fets amb tiges molt gruixudes.
    • Botes de vi: l’aigua neteja les botes de vi.
    • Cabell: Per rentar el cabell.
    • Fusta: de la fusta de les tiges molt grans se’n feien culleres i gots.
    • Goma (gomo-resina): cremada fa olor com d’encens. Se’n feia vernís. A més d’emprar-la en depilació.
    • Jardins: en jardineria entapissa talussos per evitar despreniments o simplement per fer un mur verd que també protegeixi de les gelades, o també perquè s’hi dipositi la pols del carrer evitant que entri a les cases, o per purificar l’aire de residus da gasolina o similars (bromo-toluè, formaldehid). O per donar ombra i frescor a les teuladetes. O per protegir les plantes joves de les gelades. La planta és enemiga de nematodes com Meloidogyne javanica, del sòl.
    • Plata: Les fulles netegen la plata.
    • Teixits: l’aigua de bullit fulles d’heura es feia servir per rentar la roba negra perquè quedés més brillant.
    • Usos festius/religiosos: corones de Tots Sants, rams per Sant Pere (amb teix), rams pel Diumenge de Rams, pessebre de Nadal (amb molsa), corones de morts, arcs per als nuvis a les bodes, o a les tavernes per sobre les botes de vi.
    • Vasos: gots de fusta de tiges gruixudes.

    VETERINÀRIA

    • Bestiar: Heura + Coptis chinensis (100+100 mg/Kg) treu la tos dels animals i exteriorment, per curar ferides. Cucs (heura sola).
    • Cabres: la diarrea se’ls envà amb aigua on s’hagi macerat fulles d’heura, afegint-hi una mica d’oli d’oliva. Per millorar l’estat de salut d’una cabra malalta, bafs a la quadra amb fulles d‘heura bullint en un perol. Contra icterícia: menjar fulles. Per expulsa la placenta. Cucs.
    • Cavalls: ferides al capar-los: rentar la ferida amb infusió de fulles d’heura. Per enfortir les peüngles: fruits d’heura triturats + alum deixat tota la nit a la pota. Per enfortir les potes quan hi ha infeccions: empastifar-les amb cendra de tiges d’heura. Cucs.
    • Conills: menjar-ne els resulta anafrodisíac.
    • Ovelles: Nematodes (Haemonchus contortus) en ovelles, amb ED50 contra eclosió dels ous de l’extracte hidroalcohòlic a 0.15 mg/mL. Un tractament de 2 setmanes aconsegueix reduir la presència d’ous a un 35 % respecte el valor inicial. La Fasciola hepatica i el Dicrocoelium en ovelles desapareixen gràcies a un tractament amb alfa-hederina (0.005 i 0.001 mg/mL). En ovelles infectades de molt amb Dicrocoelium l’extracte amb saponines (al 60%) a raó de 500 mg/Kg el fa desaparèixer. Per expulsar la placenta. Cucs.
    • Vaques: les mamelles esquerdades es curen amb cataplasma de fulles d'heura fregides amb oli. Si mengen fulles d’heura això els ajuda a expulsar la placenta. Però l’heura fa que produeixin menys llet. Contra infeccions post-part: lavativa amb infusió de fulles. O purga després d’un avortament. Cataractes (banys). Cucs.
      • Toxicitat en animals: pot provocar diarrea, timpanisme (panxa inflada), pèrdua de visió temporal, hipotensió.

    Per llegir més sobre l'heura, descarrega't el document