Flors d’un groc pàl·lid disposades en petites cimes axil·lars i terminals. Corol·la amb lòbuls bruscament acabats en una punta estreta. Anteres ovals o suborbiculars. Estigmes en caparró. Baies subglobuloses, negres i brillants al madurar, de 4-6 mm.



NOMS POPULARS

  • Català: Rogeta/Esgarrallengües / Herba aferradissa / Herba de remuc / Herba remugadora / Herba remuguera / Lligacames / Raspeta / Rotgeta/apegalós, congret d' ase, corona de Crist, emparrilla, esgarrallengua, esgarrapallengua, granza, herba aferradissa, herba apegalenca, herba apegalosa, herba aspra, herba de remuc, herba pegallosa, herba rapossa, herba raspenta, herba rasposa, herba remuc, herba remugadora, herba remuguera, herba rumaguera, llapassa, llapissa, llapissó, lligacama, lligacames, rapa, raspanyeula, raspeta, remuguera, rogeta, roja, roseta, rotgeta, règola, rèvola.
  • Castellà: Raspalenguas, agarrarropa, amarroya, carrasquilla, enreosa, esparrilla, garanza, garanza brava, grapa, hierba pegajosa, hierba rasposa, lapa, lapa menchonera, lulo (FRU), luza, marroya, mermasangres, pegajosa, pegajosos, peganovios, pegatinas, rascalenguas, raspagüello, raspalengua, raspialla, risca, roja, roya, rubia, rubia brava, rubia silvestre, tinta huevos, yerba de serpiente, yerba pegajosa, yerba pegalosa, yerba vaquera, yerba áspera, zarzaparrilla menchonera.
  • Gallec: granza, herba-dos-dedos, rubia.
  • Portuguès: Granza-brava / Pegamaço / Pegamasso / Raspa-língua / Raspa-saias / Ruiva-brava/ ruiva/ ruiva-brava.
  • Euskera: otxar, otxar basati, otxar basatia, otxara.
  • Francès: Garance voyageuse.
  • Anglès: Wild madder.
  • Alemany: Wilder krapp/Fremde färberröte / Kletten-krapp / Wilde krapp.
  • Danès: Vild krap / Vild kraprod.
  • Norueg: Vandrekrapp / Vill krapp.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en marges d’alzinars, garrigues i màquies. Als alzinars la poden acompanyar-la altres plantes enfiladisses: Clematis flammula, Clematis vitalba, Hedera helix, Lonicera implexa, Smilax aspera. Es troba a la conca Mediterrània, excepte a Egipte i l’Orient Mitjà, i arriba a l’Europa central.

VARIETATS

Se n’han descrit varietats i subespècies. De fulles ovals: Rubia lucida. De fulles molt estretes: Rubia angustifolia, Rubia longifolia, Rubia requienii.

  • Rubia angustifolia L. (= Rubia peregrina L. var. balearica Willk.). De fulles sublinears de 10-20 × 1-2 mm; planta gràcil cespitosa de fins a 30 cm; fulles amb aculèols retrorsos. Flors d’un verd grogues, de 3.5-4.5 mm. De Mallorca i Eivissa. A Cabrera hi la var. caespitosa.
  • Rubia latifolia Gren. in Gren. et Godr. Planta robusta, fulles ovals o obovals- el·líptiques, breument cuspidades; tiges escabres.
  • Rubia longifolia Poiret. Fulles estretes, lanceolades, de 3-8 mm d’amplada disposades en verticils de 6; liana vigorosa que pot arribar als 8 m. Comuna les Balears, més aviat rara al País Valencià, Catalunya i Rosselló. 2n=44
  • Rubia lucida L. Planta prima, fulles el·líptiques, acuminades, a penes escabres; tiges llises.
  • Rubia requienii (Duby) Cardona & Sierra Ràfols. 2N=66. Del grup de Rubia angustifolia. Es fa a Còrsega i Menorca.

PROPIETATS MEDICINALS

  • abortiva
  • afrodisíaca
  • antioxidant
  • antitumoral
  • digestiva
  • diürètica
  • emmenagoga
  • hepatoprotectora

PREPARATS

  • Tisana anticatarral: Rubia peregrina + tiges de parra + palla de civada + figues seques, fulla de llorer + farigola.
  • Tisana digestiva: Rubia peregrina + Hyssopus officinalis + Aloysia citriodora
  • Tisana hepàtica: Rubia peregrina + Ruscus aculeatus + Foeniculum vulgare

EFECTES FISIOLÒGICS

Les antocianines de les baies promocionen l’autofàgia, però si s’inhibeix l’autofàgia aleshores provoquen apoptosis a les cèl·lules de carcinoma hepatocel·lular.


Descarrega't el document