Hi ha 2 bractèoles menors, linear-agudes, pubescents, subespinoses. Els 4 sèpals del calze són puberulents, no estan soldats; els 2 exteriors fan 4-5 cm i són oval-ròmbics i ciliats essent el superior porpra i fa com un llavo que protegeix la corol·la. Els 2 sèpals interiors són molt menors (0.6 mm). La nervació de la corol·la és porpra. El llavi únic fa 3.5-5 cm, és trilobulat, pubescent, blanquinós amb matisos morats. Hi ha 4 estams amb anteres uniloculars piloses (a la cara interior) i filaments sinuats. L’ovari és ovoide, pilós a l’àpex. Ovari bilocular amb 2 rudiments seminals de placentació axial a cada lòcul. Estil filiforme, més llarg que els estams. Estigma bífid. Fruit coriaci al madurar, de 2-3.5 cm. Llavors d’aproximadament 1 cm. MALURES: Cercospora beticola



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en talussos secs, terres remenades, al meu de muralles ombrívoles, lluny de les gelades, sobre sòls bàsics, secs, argilosos, rics en nutrients però pobres en matèria orgànica. En jardineria es deixa cobrint grans superfícies on poques altres plantes cobririen tan el terreny, ja que no deixen créixer res més. A l’hivern, però, la planta queda sense la part aèria. Hom suposa que és originària del Sud d’Europa (des de Portugal a Grècia).

PROPIETATS MEDICINALS

    Planta, en ús intern a raó de 20 g/L:
  • analgèsica
  • antidiarreica
  • antídot de picades d'aranya
  • antiinflamatòria
  • aperitiva
  • astringent
  • colerètica
  • depurativa
  • emol·lient
  • estimulant
  • estomacal
  • expectorant
  • hemostàtica
  • incrementa síntesis de 15(S)-HETE
  • inhibidor de LOX
  • laxant
  • mucolítica
  • nervina
  • neuroprotectora
  • tònica

Planta en ús extern: antifúngica, astringent, detergent, emol·lient, vulnerària

USOS MEDICINALS

Planta, en ús intern a raó de 20 g/L contra:
  • apendicitis (ènemes)
  • candidiasis
  • diarrea
  • disenteria (ènemes)
  • dispèpsies
  • esclerosi de melsa
  • espasmes de bufeta de l'orina (tintura de fruits que es prepara amb 2 cullerades d'aquests en 1⁄2 L d'alcohol de boca rebaixat i se’n prenen 10 gotes dues vegades al dia)
  • estomatitis (glopejar)
  • gastroenteritis
  • hemoptisis
  • hemorràgies internes
  • hemorroides (ènemes, banys de seient)
  • irregularitat de les regles (tintura de fruits)
  • mal de ventre
  • rectitis (ènemes)
  • refredat
  • uretritis
  • vaginitis (banys de seient)
Planta en ús extern:
  • candidiasis
  • contusions
  • cremades
  • dermatitis
  • dislocacions (pasta de FUL)
  • èczema
  • erisipela
  • herpes
  • inflamació visceral
  • mal de cremades
  • psoriasis
  • vulvitis
  • La decocció del suc de les fulles: contusions, cremades, erisipela, ferides, herpes i psoriasis.
  • Ènemes de decocció del suc de les fulles: contra inflamació intestinal i apendicitis.
  • L'arrel és astringent.
  • La flor pot usar–se com les fulles.

ALTRES USOS

Al Nord del Marroc les fulles s’empren com jaç per a les maduixes o altra fruita a l’hora d’exposar-la per vendre-la. El disseny dels capitells corintis sembla que es va inspirar en la forma de les fulles de l’acant, concretament d’un que va veure CALÍMAC (segle III a. C:) prop la tomba d’una noia.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document