• BARBAREA VERNA: planta bisanual, de gust picant agradable, erecta, de fins a 60 cm, de tija angulosa. Fulles basals divaricades, amb el lòbul terminal oval-oblong. Fulles superiors pinnatífides, amb els lòbuls laterals linears, enters. Flors grans (7 mm). Sèpals una mica més llargs que el pedicel. Raïm fructífer molt laxe, amb pedicels curts, molt gruixuts, quasi tant com les síliqües. Síliqües de 4-6 cm de longitud, espaiades, erectes- divaricades, amb el bec curt.
  • BARBAREA VULGARIS: planta bisanual o vivaç, de gust dolent. Tija de fins a 80 cm, canaliculada. Fulles inferiors lirades, amb el lòbul terminal oval o arrodonit, i amb 2.4 parells de lòbuls laterals oblongs. Fulles superiors ovals, dentades o incises. Flors força grans (6 mm). Pedicels igualant els sèpals, i molt més curt que les síliqües. Síliqües erectes o una mica divaricades, de bec llarg. La var. arcuata Reich. té les síliqües joves arquejades. La var. rivularis Martr. té els lòbuls laterals de les fulles inferiors menuts, les flors menudes, i les síliqües arrapades a l’eix.


HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fan a marges de camins humits, vora les masies, a la muntanya mitjana. Barbarea internedia es fa sobre tot a la meitat Nord de la península hispànica i a Catalunya també a la franja més septentrional. Al món es fa a Europa, Himàlaia, muntanyes del corn africà i SE d’Austràlia. Barbarea verna és més abundant a la demarcació de Girona. En canvi és més rara a la península, on es troba principalment a les serralades centrals i Sistema Ibèric, més de a Serra Nevada. Al món es fa a més a Amèrica del Nord, prop d’ambdues costes i es pot trobar per Amèrica del Sud i l’extrem Sud d’Àfrica, molt escadussera. Barbarea vulgaris és fa a la Serralada Transversal catalana i al Pre-Pirineu lleidetà i en general a la meitat septentrional de la península hispànica. Al món es troba a Europa, Àsia temperada i Amèrica del Nord.

ESPÈCIES DE CATALUNYA

A Catalunya hi ha 3 espècies força similars, però es poden distingir si estan ben desenvolupades. Barbarea vulgaris té les fulles caulinars superiors ovades una mica lobulades. Barbarea intermedia té totes les fulles profundament dividides tenint les inferiors 3-5 parells de segments laterals. Barbarea verna les té amb 6-10 parells.

ESOTERISME

A les masies se li té devoció ja que hom creu que protegeix dels llamps. D’aquí li ve el nom de Santa Bàrbara, protector també dels llamps, tot i que un llampa va matar qui la va acusar per condemnar-la a mort.

PROPIETATS MEDICINALS

Hom pot considerar les tres espècies pràcticament equivalents a l’hora de calibrar-ne les virtuts medicinals, si bé pel sabor, Barbarea verna seria la millor.

  • aperitives
  • depuratives
  • detersives
  • diürètiques
  • hepàtiques
  • vulneràries

USOS MEDICINALS

  • anorèxia
  • cabell debilitat
  • càlculs a les vies urinàries
  • edemes
  • escorbut
  • fatiga primaveral
  • febre
  • fetge congestionat
  • gota
  • nafres
  • talls

Descarrega't el document