
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Els sèpals són triangulars-ovals i estan soldats en bona part excepte l’àpex i també tenen pubescència marró. Els 5 pètals són lliures, de color blanc crema, oblongs ovals, de 5-9 × 4 mm, amb la punta obtusa o emarginada. Els estams són molt nombrosos (prop de 20). L’ovari és ínfer i pubescent al cim; té 5 lòculs amb 2 òvuls a cadascun. Hi ha 5 estils lliures a cada flor. Comença a florir ja a la tardor i tot l’hivern. El fruit és una pometa piriforme subglobulosa, de 3-6 × 1.5-5 cm, amb l’epicarpi pilós (o glabre al madurar), de color groc ataronjat (més al madurar). La polpa és suculenta i dolça (més al madurar), àcida (més abans de madurar), de color groc ataronjat més clar o més intens, segons la varietat; n’hi ha també de roja. El pedicel fructífer fa 3-8 mm i primer és tomentós. El nombre de llavors per fruit varia entre 1 i 5. Les llavors són grans, amb angles roms, de color bronze clar, de secció el·líptica, amb la testa llisa, brillant.
El nesprer del Japó és originari del SE de la Xina, on es conreava almenys ja fa dos mil anys. Actualment s’hi recullen prop d’un milió de tones de nispros l’any. De la Xina va passar durant la dinastia Tang (segles VII-IX) al Japó; i després a l’Índia, i el segle XVIII a la conca del Mediterrani i illes Canàries, Gran Bretanya, Pakistan, Argentina, Hawaii, i molts més països de clima temperat o subtropical. Resisteix bé les sequeres i gelades suaus (o les intenses però curtes), i agraeix una exposició a ple sol, tot i que viu també bé a mitja ombra.
Licor (nespolino) (LLA), vi (FRU, batuts (FRU), melmelades (FRU) [400 g de polpa + 200 g de sucre + suc de llimona], suc, pastissos, fruita/polpa madura (amb pell o no i refusant els pinyols) madura, o en almívar o confitada. El nispro madur és més bo agafat directament de l’arbre i menjat, té més bon sabor. Un cop collit ja no madurarà més. Per evitar que es malmeti després es pot conservar en atmosfera reductora amb 1-metil ciclo- propè o metil-jasmonat. Amb les llavors se’n fa una mena d’orxata, i amb les llavors torrades un substitut del cafè. Els pinyols contenen quantitats variables de cianurs, i per això a la llarga podrien resultar tòxics. Per fer una beguda amb les fulles a la Xina les rosteixen durant mitja hora abans de fer-ne infusió. O també enrotlles fulles de nesprer amb fulles de te verd per fer-ne una beguda després que hagin fermentat una mica.
Hi ha unes poques persones que tenen reaccions al·lèrgiques al menjar nispros o al respirar aire amb pol·len de la flor del nesprer. Els fruits immadurs són indigestos. Les llavors empassades senceres poden provocar ennuegament i fins i tot la mort per asfíxia. I si es trituren aleshores poden alliberar massa cianur i també poden causar la mort a animals o persones.