
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Es fa, segurament subespontània, en ribes de rieres, amb molta matèria orgànica, a Europa, Nord d’Àfrica i Àsia. Introduïda a Amèrica i a Austràlia. A Ladakh (Kashmir) es fa entre 2500 i 4500 m snm. És activa a 42o C i resisteix fredorades i sequeres intenses. Pot ser invasiva.
PLINI EL VELL (segle I) deia que contra la ciàtica, gota o dolors a les articulacions va molt bé capolar les fulles i barrejar-les amb llard vell sobre la zona adolorida durant 2 hores (dones) o 4 hores (homes). Recomanava després aplicar-hi la barreja d’oli amb vi i tapar- ho amb llana fins que se suï. Per a NICHOLAS CULPEPER, (segle XVII), a més, la fulla lleva les impureses o decoloracions de la pell, i també les marques de cicatrius, cremades o crostes. I el suc, amb cervesa, fa que el part vagi més de pressa. La filla de LINNÉ, CRISTINA, observà durant les nits que salten guspires entre les flors, de manera espontània.
L’extracte ataca la Varroa destructor dels ruscs, respectant les abelles.
L’epi-tio-nitril-1-ciano-2,3-epi-tio-propà té efecte anticanerigen ja que promou l’apoptosis tant per la via intrínseca com per la via extrínseca.