És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
VERÒNICA DE BOSC
Veronica officinalis L. [1753, Sp. Pl. : 11] 2n = 18 (32,34,36)
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Dins les Escrofulariàcies, el gènere Veronica es caracteritza pel calze amb 4 lòbuls (o amb 5, però el cinquè molt menut), les flors de simetria bilateral, els pètals soldats, i pel parell d’estams amb filaments llargs. Recentment es col·loca el gènere Veronica dins la família de les Plantaginàcies. Dins el gènere, Veronica officinalis es distingeix per les fulles el·líptiques, oposades, sèssils o curtament peciolades (menys de 6 mm), finament dentades; disposades a tot el llarg de les tiges (a les ajagudes, dístiques o planes sobre el terra); bràctees superiors molt diferents de les fulles, i calze amb tricomes glandulífers en general; i tiges, unes ajagues, les altres ascendents; raïms axil·lars amb més de 10 flors en general, llavors de 0-8-2.3 mm, i càpsula glabra. És planta perenne que no viu en indrets inundats. Tiges de 10-40 cm, i formant una catifa densa, amb tricomes de 0.8-1 mm. Fulles de 20-35 × 10-20 mm, cobertes de tricomes de 0.5-0.8 mm, una mica coriàcies, amb pecíols de 25 mm. Raïms amb 10-35 flors en peduncles de 2-6 cm, amb tricomes similars als de les tiges i fulles, però més abundants i amb, a més, alguns altres de corbats curts eglandulars i altres adpresos. Bràctees de la inflorescència de 3-4 mm, més llargues que els pedicels, estretament ovals o lanceolades, amb tricomes com els de  les fulles.
