El corona un estil la cavitat estigmàtica del qual es dilata visiblement. Els òvuls són anàtrops, ascendents i en nombre indefinit. El seu micròpil és inferior-extern i inserit a l'angle intern. A més del disc epigin, el vèrtex de l'ovari porta 2 glòbuls o llengüetes còniques. El fruit és una càpsula loculicida subglobosa el·lipsoide. Les seves llavors, negres, brillants, contenen albumen. L'aril blanc, lacerat, prové de vegades del fil i de vegades del micròpil. A la família de les Zingiberàcies l’androceu queda reduït a un sol estam fèrtil, el posterior del verticil intern. L’estam anterior del verticil extern desapareix i els altres 4 estams queden reduïts a estaminodis estèrils. El periant té els sèpals soldats inferiorment formant un tub. El fruit és en càpsula i les tiges subterrànies formen rizomes, i les fulles tenen beines amb lígula. A més del gingebre, aquesta família comprèn també el cardamom, la cúrcuma, la grana del paradís, la zedoària, el zerumbet i la galanga.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Segurament sigui originari de les selves tropicals del Nord de l’Índia i SE de l’Àsia, però hom desconeix si es troba en algun indret silvestre, ja que sempre apareix cultivat. Vol sòls ben drenats de més de 30 cm de profunditat, clima càlid i plujós, amb pluges escadusseres abans del creixement i continuades però tampoc massa intenses durant el creixement.

CULTIU

Es cultivava ja 3000 anys abans de Crist al SE de l’Àsia, i la Melanèsia. Es va introduir a Ceilan i al Sud de l’Índia cap el 1500 a.C. I a Madagascar cap a l’any 1000d.C. A l’Orient Mitjà i a Grècia hi arribà el segle I. Als Analects de Confuci (segle V-III a.C.) citen que CONFUCI en menjava a cada àpat i que les vaixells xinesos en duien per prevenir l’escorbut. Actualment (2020) la producció en tones anualment és de 1.800.000 a l’Índia (SW, NE) 700.000 a Nigèria, 600.000 a la Xina, 300.000 al Nepal. 180.000 a Indonèsia, i 170.000 a Tailàndia. L‘Índia, però, no exporta més que l’1% de la seva producció de gingebre. Creix a gairebé totes les zones tropicals. Es propaga per divisió del rizoma (cultivars). Necessita terres fèrtils, esponjosos, pluges abundants i absència de freds o gelades. Prefereix una exposició no gaire intensa al sol (mitjana ombra). S'arrenca el rizoma quan la planta té només 10 mesos de vida. De març a abril, es planten els trossos de rizoma. D'agost a novembre floreixen les plantes. De novembre a abril, perden la part aèria (tiges i fulles). Les taques al rizoma poden ser degudes a Pseudomonas gingeri. A l’Índia en general són els homes són els qui compren les llavors del gingebre, fan la llaurada i el múixing, mentre que les dones solen treure les males herbes. Ambdós, però, comparteixen la feina d'aixada, excavació, plantació, aplicació de fems i collita. Qui fa la venda del gingebre varia a les diferents ciutats i estats de l'Índia. A Meghalaya, Mizoram i Nagaland (tots al NE de l'Índia) les dones són importants benefactores en la venda de gingebre, però a Sikkim, que també es troba a la regió del NE, els homes tenen un paper més important que les dones en la venda de gingebre. Com més gran sigui la peça de rizoma que es planti més ràpid creixerà el gingebre i, per tant, més ràpid es vendrà al mercat. Abans de plantar-lo cal tractar-lo per prevenir plagues, com la podridura del rizoma i altres malalties. Poden submergir els inòculs en emulsió de fems de vaca, fumar-los abans d'emmagatzemar-los o tractar-los amb aigua calenta. Un cop s'han tractat adequadament, el pagès ha d'excavar o llaurar a fons la terra de conreu. Després que el sòl estigui prou llaurat (almenys 3-5 vegades), es fan canals d'aigua a 18-24 m de distància per regar el cultiu. El següent pas és plantar l’inòcul del rizoma. A l'Índia, la plantació del cultiu de gingebre regat es fa generalment durant els mesos entre març i juny, ja que aquests mesos representen l'inici del monsó, o estació de pluges. Un cop finalitzada l'etapa de plantació, els agricultors passen a posar el múlxing per conservar la humitat i comprovar el creixement de les males herbes, així com comprovar l'escorrentia superficial per conservar el sòl. El múlxing es fa aplicant fulles verdes, directament després de la plantació i de nou 45 i 90 dies després. Després arriba el hilling, que és l'agitació i trencament del sòl per controlar el creixement de les males herbes, trencar la fermesa del sòl a causa de la pluja i conservar la humitat del sòl. Els pagesos han d'assegurar-se que el cultiu de gingebre rebi un reg suplementari si les pluges fossin escasses. A l'Índia, solen regar-ho cada dues setmanes com a mínim entre setembre i novembre (quan s'acaba el monsó) per garantir el màxim rendiment i un producte d'alta qualitat. L'etapa final és la collita. Per a verdura, refrescs i dolços, la collita s'ha de fer als quatre i els cinc mesos, mentre que quan es planta el rizoma per a productes com el gingebre sec o l'oli de gingebre, s'ha de fer entre als vuit i als deu mesos. El gingebre sec és una de les formes més populars de gingebre exportades comercialment. S'han de collir els rizomes en plena maduresa (8-10 mesos). Després s'han de remullar durant una nit i fregar-los bé per netejar-los. Després d'haver estat retirada de l'aigua, la pell exterior es raspa molt delicadament amb una estella de bambú o un ganivet de fusta. Després de ser comercialitzat internacionalment, el gingebre sec es mol als centres de consum als quals arriba, amb ajuda d’una mica de calç. El gingebre fresc no ha de ser processat posteriorment després de ser collit, i es pot collir molt abans que el gingebre sec.

LITERATURA I ESOTERISME

A Àsia, s'ha reverenciat el gingebre des de la més remota antiguitat, fins al punt d'afirmar-se que procedia exactament del jardí de l'Edèn, juntament amb altres espècies riques com la canyella, el clau, la vainilla i el cardamom. “A ginger nibble a day keeps queasiness at bay”. ENRIC VIII d'Anglaterra, un rei obsessionat per imposar normes higièniques al seu temps, va recomanar el gingebre per als seus vassalls per tal que no es contagiessin de la pesta. Seguint llavors el seu mandat, els cuiners, sense roba, cuinaven al forn pans de gingebre en forma d'home panxut, i tothom se'ls menjaven amb humor anglès. Però, la llegenda assegura que un cop que un pastisser-cuiner havia elaborat un pa de gingebre en forma d'un esplèndid noi, aquest, mentre s'estava refredant en sortir del forn, va aixecar la mirada i va començar a incorporar-se davant de l'atònic creador. Després es va aixecar i va començar a córrer. Va sortir de la casa perseguit pel forner pastisser qui sentia del noi sempre la mateixa frase: “Corre, corre, que no em podràs atrapar, perquè sóc el noi del pa de gingebre”. Després el noi va passar per davant d'un gat, que li va pregar que s'aturés, però no li va fer cas, per por que se'l mengés. Els vilatans van córrer també a caçar el brioix errant, però sense èxit. A la vista del riu, i mentre aquest pensava com creuar-lo, va acudir-hi una guineu. Aquesta, fent-se la víctima, mentint, i enganyant, va aconseguir que el noi pugés sobre els seus lloms per travessar el corrent. Però, a mitja travessia, la guineu se’l va cruspir d'una mossegada. A Nova York, una pastisseria elabora tots els pastissos de gingebre ja directament amb clares formes sexuals. Les bruixes, a Dinamarca atrauen els nens a casa perquè estan fetes de pa de gingebre. “To remove the gilt off the gingerbread” significa despertar la crua realitat, tot i que sembla magnífica. Com amulet, el gingebre el duien els mariners britànics els darrers segles, i sembla que fins ara ningú els ha tret l’hegemonia. També els austromelanesis l’empraven per batejar les embarcacions i per protegir-se dels mals esperits. La rel es mastega abans de fer encanteris d’amor. Per fer-ne de diners s’escampa la pols de gingebre sobre unes monedes. Per frenar la progressió d’una malaltia s’escup sobre la zona afectada amb la boca plena de gingebre. Per calmar la mala mar s’escup contra el vent i les onades. Segons la santeria cubana el gingebre és planta d’Oggun i protegeix de la febre i de ferides (o operacions) fetes amb objectes metàl·lics. A Nova Guinea, el Gingebre s'empra com a pròleg per entrar en calor abans dels rituals de bruixeria. També se'n ritualitza l'ús com a protector de càrregues d'embarcacions, magatzems d'aliments, collites i, en general, per protegir tota la riquesa i la salut del poble. Somniar amb el gingebre pot indicar que la família es reunirà aviat per celebrar l’èxit d’algun membre, com ara haver assolit una plaça de funcionari, haver-se compromès per ben casar-se, l’arribada d’un viatge o l’èxit d’alguna empresa. Somniar que es fa servir el gingebre com a medecina por indicar que cal fer o s’està a punt de fer una depuració laboral. Somniar que se sent l’olor del gingebre sol indicar un gran amor a la vista, molt intens, però potser no per sempre.

HISTÒRIA

Per a DIOSCÒRIDES /(segle I), el gingebre és calorífic, digestiu, emol·lient intestinal i estomacal i eficaç contra les cataractes i com antídot. Plini (segle ) també coneixia la planta. PTOLOMEU (segle II) explicava que importaven el ginebre des de Ceilan. GALÈ (segle II) feia servir el gingebre per reduir tumors i paràlisis. AVICENNA (segle XI) el recomanava com afrodisíac. A l’Edat Mitjana el gingebre s’importava a Europa ja sigui tendre, ja sigui sec. El segle XIV una lliura (400 g) de gingebre costava tant com tot un xai. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), el «ginger» ajuda a pair, dona escalfor a l’estómac, clarifica la vista i és bo per als homes grans ja que escalfa les articulacions i alleuja la gota i treu el vent. És calent i sec en segon grau.

USOS CULINARIS

Les arrels o rizomes de gingebre es fan servir en pastisseria, i com a espècia per donar aroma i gust picant a verdures, i a begudes. Poden conservar-se dins de vinagre o de brandi.. Es poden fer bullir en aigua per fer un te, amb mel i suc de llimona. També se’n fan caramels i es posa a alguns vins. El suc de la rel tendra s’afegeix a nombrosos plants de l’Àsia sud-oriental. El gingebre en pols s’afegeix al pa especial o pastís de gingebre, galetes, cerveses i altres begudes alcohòliques. La rel de gingebre caramel·litzada es coneix a la Gran Bretanya com a «stem ginger». La rel tendre es conserva millor a la nevera si s’ha tallat o raspat. A l’Índia el gingebre l fan servir per fer el «masala xai», un te a base de te negre, llet, sucre o mel, gingebre, cardamom, canyella, anís estrellat, grans de fonoll, nou moscada, clau, vainilla, pebre negra i a vegades altres espècies com comí castellà, safrà, pebre de Jamaica i coriandre. El gingebre en pols és un dels ingredients del curri, que es fa sobre tot amb cúrcuma. La rel tendra sol posar-se a les llenties o a altres llegums cuits. Al Sud de l’Índia el «sambharam» és un iogurt amb gingebre, xilis verds, sal i fulles de Murraya keoningii. L’anomenat «katlu» és una barreja de gomoresina, mantega de iac, anous i sucre i pols de gingebre. Es dona les embarassades o a les dones que donin el pit. Al Japó el gingebre es ratlla per afegir al tofu o als fideus. La rel confitada es fa servir per fer el «beni shôga» i el «gari». El primer està fet a base de tires de gingebre confitat i vinagre d’umeboshi (amb Perilla frutescens var. crispa). So acompanyar l’arròs amb vedella (gyüdon). El segon consisteix en gingebre confitat en sucre i vinagre. Sol acompanyar el sushi. A Tailàndia sol menjar-se la pasta de gingebre amb all. A Myanmar es menja en amanides, triturat amb oli acompanyat de nous i diverses llavors. A Indonèsia la beguda «wedang jahe» està feta a base de gingebre i sucre de palma. A Malàisia el gingebre es fa servir molt a les sopes. El te de gingebre a les Filipines s’anomena «salabat». Al Vietnam les fulles tendres finament capolades s’afegeixen a la sopa de gambes i nyams (o moniato). A la Xina el gingebre tallat en fines llesques sol afegir ́se a plats a base de paix o de carn. També se’n fan caramels, tisanes o una mena de mató. Al carib so afegir-se a la tisana de karkadé (Hibiscus sabdarifa). A Europa se’n fan cerveses, vins, licors.

PROPIETATS MEDICINALS

Convé a les persones Kapha (lentes, pesades, greixoses, xaixes). Desperta l'Agni (foc), evitant l'Ama (toxines). Molt important és recordar que el gingebre tendre és depuratiu. El gingebre cuit (al forn) estronca les hemorràgies. I el gingebre el pols elimina els coàguls (a les coronàries). El Gingebre és calent en tercer grau. És sec en segon grau. Prevé l ́excés d ́humitat. Dissipa l'aire. Rejoveneix. Coadjuva en el transport d'altres remeis per l'interior de l'organisme, ja des de l'absorció. Facilita el flux de l'energia, els fluids i les defenses immunitàries per restaurar els òrgans debilitats. Escalfa les regions centrals. Dispersa els bloquejos, si es pren sec, però cohesiona la sang si es pren rostit. O depura o purifica si es pren fresc. A la Xina es diu que el suc de gingebre resol la flegma i alleuja la constipació; mentre que la seva escorça modera la melsa i promou la diüresi. I el rizoma rostit escalfa i atura les hemorràgies. Com a antídot, s'empra des de l'època del rei MITRÍDATES (any 80 a C).

USOS MEDICINALS

  • abscessos
  • acidesa estomacal
  • afonia
  • alcoholisme
  • al·lèrgies
  • alopècia
  • Alzheimer
  • amenorrea
  • amigdalitis
  • anorèxia
  • anus inflamat (picors, fístules,esquerdes)
  • arterioesclerosis
  • artritis
  • asma
  • bronquitis
  • càlculs salivals
  • càncer: còlon, estómac, fetge, mama
  • cansament
  • caspa
  • cataractes UE
  • ciàtica UE
  • còlera
  • colesterol LDL-alt
  • colesterol HDL-baix
  • còlics
  • congestió
  • contusions UE
  • convulsions
  • cucs al peix cru
  • cucs intestinals
  • debilitat cardíaca
  • depressió
  • diabetis
  • diarrees verdes en nens
  • disenteria
  • dismenorrea
  • dispèpsia
  • dolors
  • dolors musculars
  • dolors reumàtics
  • enduriment de teixits
  • escorbut
  • esquizofrènia
  • estómac dèbil
  • excitació vestibular
  • faringitis
  • fartusseres
  • febres intermitents
  • ferides que no acaben de cicatritzar
  • fetus mal col·locat (UE sobre punt 67 BO)
  • fístules
  • flats
  • fred
  • fred a mans o peus
  • gasos digestius
  • gingivitis
  • gonartritis
  • gota
  • grip
  • halitosis
  • hemorràgies (cuit)
  • hemorroides
  • hepatitis
  • herpes labial
  • hipertensió
  • icterícia
  • impotència sexual (UE sobre punts 2,3,4 VG i 11R)
  • indigestions
  • indigestions
  • infeccions genitals
  • infeccions urinàries
  • infeccions víriques
  • inflamacions
  • intoxicació per radioactivitat
  • intoxicació per tabac (preventiu)
  • intoxicacions alimentàries (peix, gambes, carn)
  • laringitis
  • llúpies
  • mal d’esquena
  • mal d’estómac
  • mal de cap
  • mal de coll
  • mal de queixal
  • mal de ventre per fred
  • mala circulació
  • malaltia de Raynaud
  • malària
  • mossegades de gossos
  • mossegades de serps
  • nafres
  • nàusees
  • nàusees al viatjar
  • nàusees de l’embaràs
  • nàusees per anestèsia
  • nàusees per quimioteràpia
  • neuràlgies
  • obesitat
  • ossos trencats o esquerdats
  • paràlisis
  • paràlisis intestinal
  • Parkinson
  • part lent
  • penellons
  • pleuresia
  • polls (paràsits)
  • pols dèbil
  • puces
  • pulmonies infantils
  • ràbia (hidrofòbia)
  • refredat
  • refredat de cap
  • restrenyiment
  • reuma
  • rinitis
  • sífilis
  • síndrome metabólica
  • tètanus
  • tos-ferina
  • tos tova
  • tumors a la panxa o al cap
  • ull gandul
  • visió borrosa
  • xarampió

DOSI I PREPARATS

Normalment hom recomana prendre cada dia entre 3 i 15 g de rizoma tendre. O bé 1-2 g de gingebre en pols (sec). D’extracte sec liofilitzat se’n recomana prendre només uns 100 mil·ligrams al dia. S'empra el rizoma fresc sencer (un trosset) per xuclar-lo; o ratllat (per barrejar amb el menjar); o bé la pols dessecada (mòlta amb calç). Aquest últim serveix per fer cataplasmes o per empolvorar sobre els guisats. Els cataplasmes de gingebre sec poden fer-se amb farina de llinosa o de fenigrec; o amb pebre negra en pols i clara d'ou (especial per a pleuresia). Però poden fer-se també amb polpa de gingebre i aigua calenta xopant una gasa, que es va escalfant amb més aigua molt calenta (però no bullint). També es fan compreses-cataplasmes amb nyame en pols i gingebre. Aquesta barreja macrobiòtica es coneix com a “arbi”. S’amassa amb aigua calenta, amb ajuda d'un drap de cotó, i s'estén sobre el lloc adolorit, i es cobreix amb un drap de llana. Es manté diverses hores. Un altre cataplasma recomanable és el de gingebre ratllat amb tofu. Aplicat a la pell, la desinflama, però tendeix a fer pujar la febre. Seguint les directrius de THOMPSON, a l’Amèrica del Nord es fan cataplasmes de gingebre sec amb 1⁄2 de caiena i 1⁄4 de Lobelia. Les compreses solen fer-se també amb sal marina (mètode macrobiòtic) i pols de gingebre. Es dilueix el gingebre en pols en aigua calenta i s’aplica sobre el lloc adolorit durant 1⁄2 hora. Després, cal abrigar bé la part tractada. La moxa amb gingebre es prepara col·locant una rodanxa de gingebre tendre damunt la pell a la zona (punt d'acupuntura) a estimular. A sobre, es col·loca un con d'Artemisia vulgaris, el material del qual estan fetes les moxes, triturada. Després, amb molta cura i prudència, se li cala foc. En els temps de l'antic Egipte s'emprava el rizoma fresc de gingebre, begut amb cervesa i una mica de Helleborus niger, aplicant també la mà sobre la zona cordial, per alleujar atacs de cor. En tisana, el gingebre es pot prendre sol o combinat amb d'altres espècies (te ayurvèdic, etc.). El iogui-tea es prepara amb gingebre (2 cullerades de polpa ratllada), 4 de cardamoms, 8 de clau, 1 barreta de canyella, i 8 tasses d'aigua bullent. Es bull fins a reducció a la meitat, i al final s'hi afegeix llet (1/2 tassa). Normalment, però, a occident se simplifica aquest mètode fins a la simple infusió, deixada reposar 1⁄4 d'hora. El Te amb gingebre treu el fred i alleuja el refredat. Se sol acompanyar també amb pell de mandarina. Altres opten per la barreja de suc de llimona, mel i gingebre fresc ratllat. El mode d’aplicació és el lògic en cada cas. Per exemple, contra amigdalitis, gargarismes. Per mantenir-se actiu durant els dejunis, es pot prendre amb mel i suc de llimona. Per prevenir el mareig, es pot prendre sec, però preferiblement unes 4 hores abans d'iniciar el viatge i fins que comenci. Un preparat especial consta de polpa de gingebre, vinagre, sucre i caiena en pols. Es bull una mica i s'empassa per combatre la tos. L'oli essencial se sol falsificar. S'hauria d'aplicar (5 gotes) barrejat amb oli carrier (qualsevol dels alimentaris) a la zona adolorida. Si fos pur, es podria prendre a raó d'1-2 gotes en llet amb mel. La tintura, digestiva i contra el mareig, es pren a dosi de 30 gotes, amb aigua, 2-3 vegades al dia. Poden barrejar-se 180 g de tintura amb 6 g d'olis essencials d'orenga, ginebre i xiprer; i 12 g de turpentina, i 440 g d'alcohol de romaní (fórmula del Dr. VALNET), per obtenir un liniment contra dolors reumàtics. L'hidrolat de gingebre (destil·lat aquós) és tingut com el millor remei contra les cataractes. El vi d'arròs o mill i gingebre sol elaborar-se també amb safrà, flors de crisantem, flors de magraner i, de vegades, amb pebre. El gingebre es conserva en almívar com una llaminadura (picant). O bé en mel o sucre gebrats (cristal·litzats). La sopa de miso amb Gingebre és deliciosa. És ideal per recuperar forces després d'haver passat alguna malaltia. Es prepara amb Gingebre fresc, brou vegetal, miso (pasta de Soja fermentada) i Porros (picats). Es condimenta amb salsa tamari (de Soja). La sopa de vinagre i Gingebre és una especialitat xinesa especialment recomanada per després del part, per la seva aportació a Ferro. Les famoses pólvores de la reina Isabel I d'Anglaterra consistien en una barreja de gingebre, canyella, comí de prat, anís verd i fonoll. Es prenien per afavorir la digestió i evitar inflor (gasos) de panxa. El trikatu, en medicina ayurvèdica, consisteix en una barreja de Gingebre, Pebre Negre i Pebre Llarg. De vegades, s'hi afegeix també Anís Verde i Coriandre. Tot es barreja amb mel fins a compondre unes pastilles allargades. Una altra barreja ayurvèdica és la de Gingebre, Regalèssia, Pebre Negre i Alfàbrega. Bullir fins a reducció del líquid a la meitat. Recordeu la barreja nervina contra la depressió esquizofrènica amb gingebre, Perilla, Pinellia i Magnolia officinalis. Cinturons anticastedat són portats per dones senegaleses per despertar la libido de les seves parelles. Estan fets amb tiges de gingebre. La pomada rectal de Gingebre es fa servir per mantenir alta la cua del cavall (en concursos). L'oli de sèsam combina molt bé amb el suc de Gingebre. Aquesta barreja es fa servir externament contra el mal d'orelles o el mal de cap. La tisana de Gingebre es prepara amb aigua bullint, Gingebre ratllat i, al final, mel i suc de Llimona. Es pot bullir el rizoma durant uns moments o fins a 5 minuts. El Dai-Kenchu-To és una barreja de maltosa amb gingebre, ginseng i Zanthoxylum clava- herculis. S'empra com a regulador intestinal. Als Estats Units, com a antiinflamatòria, es prepara la barreja de Regalèssia, Gingebre i Slippery Elm, especialment entre els afectats per la sida. L'oli essencial de Gingebre s'empra per perfumar sabons, cremes, colònies i altres cosmètics. La sopa de miso amb gingebre és deliciosa. És ideal per recuperar forces després d'haver passat alguna malaltia. Es prepara amb gingebre fresc, brou vegetal, miso (pasta de soja fermentada) i porros (picats). Es condimenta amb salsa tamari (de soja). La sopa de vinagre i gingebre és una especialitat xinesa especialment recomanada per després del part, per la seva aportació a Ferro. Les famoses pólvores de la reina ISABEL I d'Anglaterra consistien en una barreja de gingebre, canyella, comí de prat, matafaluga i fonoll. Es prenien per afavorir la digestió i evitar inflor (gasos) de panxa. El trikatu, en medicina ayurvèdica, consisteix en una barreja de gingebre, pebre negre i pebre allargat (Piper longum). De vegades, s'hi afegeix també matafaluga i coriandre. Tot es barreja amb mel fins a compondre unes pastilles allargades. Una altra barreja ayurvèdica és la de gingebre, regalèssia, pebre negre i alfàbrega. Es bull fins a reducció del líquid a la meitat. Recordeu la barreja nervina contra la depressió esquizofrènica amb gingebre, Perilla, Pinellia i Magnolia officinalis. Cinturons anticastedat són portats per dones senegaleses per despertar la libido de les seves parelles. Estan fets amb tiges de gingebre. La pomada rectal de gingebre es fa servir per mantenir alta la cua del cavall (en concursos). L'oli de sèsam combina molt bé amb el suc de gingebre. Aquesta barreja es fa servir externament contra el mal d'orelles o el mal de cap. La tisana de gingebre es prepara amb aigua bullint, gingebre ratllat i, al final, mel i suc de llimona. Es pot bullir el rizoma durant uns moments o fins a 5 minuts. El Dai-Kenchu-To és una barreja de maltosa amb gingebre, ginseng i Zanthoxylum clava- herculis. S'empra com a regulador intestinal. Als Estats Units, com a antiinflamatòria, es prepara la barreja de regalèssia, gingebre i slippery elm, especialment entre els afectats per la sida. L'oli essencial de gingebre s'empra per perfumar sabons, cremes, colònies i altres cosmètics. Un preparat basat en coneixements ayurvèdics, però recentment patentat, és la sal anomenada amrita bindu o sal de l'Himàlaia. La seva elaboració és molt complexa. A més del gingebre, conté pebre negre, pebre allargat, Plumbago zeylanica, Cyperus rotundus, Terminalia chebula, Phyllanthus emblica, cendres de bambú, aroma de Calotropis gigantea, i sobretot, Tribulus terrestris, a més de les sals [ClK, Cl)2 Ca3, CO3Ca, CO3 Na2, SiO2, Bo]. A més de substituir la sal comuna, activa la capacitat antioxidant del cos, disminueix la severitat de les retinopaties i baixa el nivell d'IgE (relacionada amb les al·lèrgies). Les barretes d'encens (japonès) de gingebre s'elaboren com les altres, amb resines aromàtiques, serradures d'excrement de vaca i oli essencial. La moxibustió de gingebre en pols (sense excrement de vaca) es pot aplicar a punts d'acupuntura (per tractar la impotència).

EFECTES FISIOLÒGICS

  • androgènic i contraceptiu: El gingebre té un efecte androgènic (augment de la mida de testicles, de vesícula seminal, de pròstata, així com de producció de testosterona). Administrat a rates recentment embarassades, els fa perdre la meitat dels embrions, essent els supervivents majors del normal (especialment les femelles).
  • antibiòtic, antivíric, antifúngic, parasiticida: L'activitat antibiòtica del gingebre, almenys, és notable envers Helicobacter pylori, Pseudomones aeruginosa, Salmonella typhimurinum, Vibrio cholerae, Escherichia coli, Micrococcus luteus, Candida albicans (llevat). També davant de Mycobacterium tuberculosis (encara que una mica menys que el romamí o la cúrcuma). El gingebre també actua contra altres bacteris: Haemophilus influenzae, Streptococcus pneumoniae, Streptococcus pyogenes. Davant d'aquestes tres darrers, les concentracions mitjanes inhibitòries van de 0.0003 micrograms/mL a 0.7 micrograms/mL. I les bactericides van de 0,13 a 2 micrograms/mL. D'altra banda, l'oli essencial de gingebre actua destacadament contra Campylobacter jejuni.El gingebre (rizoma) conté gingerols (amb el grup OH en 6, 8, 10, respectivament). El més important és el 6-gingerol. També hi ha 6-gingerdiol. A dosi <1 per mil, actuen com a antifúngics, especialment quan es tracta d'espècimens africans silvestres, ja que són 3 vegades més potents que els cultivars comuns.Els extractes normals de gingebre actuen sobre soques de fongs patògens per a humans resistents al kerotonazol i a l'amfoterecina-B. La dehidrozingerona actua com a antifúngic potent (EC50 = 85 mg/L) davant de Rhizoctonia solani.Els extractes de gingebre són particularment actius contra els rinovirus. El beta-sesqui- felandrè té una IC50 de 0.44 microM davant del rinovirus IB.El rizoma de gingebre fresc conté bacteris. En concret, els seus Lactococcus lactis contenen una bacteriocina de PM 3900 aproximadament, amb gran efecte, no alterat per temperatures de cuinat, contra Bacillus, Clostridium, Listeria, Enterococcus, Leuconostoc, Pediococcus, Staphyllococcus.L'extracte (amb etil-acetat) de gingebre actua a 200 mg/L durant 24 hores, gairebé amb el 100% d'eficàcia, contra Schistosoma mansoni. I extractes aquosos al 2.5% de rizoma de gingebre actuen eficaçment contra Trichomonas vaginalis. Els residus de l'extracte alcohòlic de gingebre es van injectar subcutàniament en gossos afectats de filariosis (Dirofilaria immitis) amb un 80% d'eficàcia a la pell, 2 mesos després del tractament (12 injeccions de 100 mg/Kg) o d'un 98% en sang, immediatament després.
  • anticancerigen: Com a anticancerigen, el gingebre s'ha testat contra cèl·lules de càncer de pulmó, mama, còlon, pròstata, ronyó, melanoma o leucèmia. Sembla tenir, però, una mica menys d'activitat que la cúrcuma o el romaní.Els paradols del gingebre més actius com a pro-apoptòtics, via la pro-caspa-3, en carcinoma escamós oral (en rata), són (IC50<40 microM) el 3-dehidro-paradol i el 6- dehidro-paradol. I de menor eficàcia són el 6-paradol, el 10-paradol i el 10-dehidro- paradol.Tant el 6-paradol com el 6-gingerol bloquegen el factor epidèrmic de creixement quan aquest tracta d'activar l'AP-1 (proteïna tumorigènica). Tots dos inhibeixen també la proliferació de les cèl·lules denominades HL-60 (leucèmia promielocítica), afavorint la seva apoptosis.L'oli essencial de gingebre inhibeix els ADN-adduïts per l'aflatoxina-B1 (un potent cancerigen), però té poca inhibició envers altres aflatoxines d'Aspergillus parasiticus.
  • antiemètic i regulador intestinal: Les nàusees típiques de l'embaràs poden disminueir amb l'extracte de gingebre; i més si s'administren juntament amb vitamina B6 i doxilamina. El 20% de les australianes recorren al gingebre contra les nàusees de l'embaràs. Les nàusees degudes a la quimioteràpia (cisplatina, etc.) o a l'oxsoralè (agent pigmentari) disminueixen també amb el rizoma de gingebre. Però el gingebre no té una activitat directa sobre l'oïda intern.Els extractes de gingebre corregeixen les disrítmies gàstriques associades a la hiperglicèmia, mitjançant la inhibició de la producció (que no de l'activitat) de la prostaglandina PGE1. El 6-gingerol, a dosi de 30 microM, activa immediatament la contracció de l'ili, competint amb la capsaïcina i inhibit per l'atropina.La presència de Helicobacter pylori pot promocionar, més del normal, nàusees o vòmits en embarassades. El gingebre inhibeix aquestes nàusees, també juntament amb la vitamina B6, la doxilamina (i els corticoides). El Gingebre regula, així mateix, les nàusees degudes a la laparoscòpia ginecològica. Les nàusees del moviment circular són concomitants amb una elevació de la vasopresina en plasma. Extractes (1-2 g) de gingebre redueixen aquests nivells i, per tant, les nàusees, si es prenen 4 hores abans del moviment giratori accelerat. [De tota manera, en proves molt dures, és més eficaç la barreja de 0,6 mg d'escopolamina amb 10 mg de D-amfetamina].Del Gingebre, el 6-shogaol, el 8-shogaol, i el 10-shogaol actuen com a destacats antifètids, estris contra l'halitosi i el meteorisme.El peristaltisme intestinal és incrementat pel 6-shogaol del Gingebre. Fins i tot augmenta de manera sinergística el peristaltisme estimulat pel clorur de Bari. El buidatge d'estómac també s'accelera, contrarestant l'efecte del pirogal·lol, quan s'administra gingebre en quantitats suficients. No obstant això, in situ, el shogaol i el gingerol disminueixen el peristaltisme estomacal a baixes dosi. A dosi petites en injeccions endovenoses (2.5 mg/kg de 6-gingerol o de 6-shogaol), el 6-gingerol excita el peristaltisme de l'estómac, mentre que el 6-shogaol el calma. Això canvia a dosi grans (35 mg/Kg), doncs llavors el 6-shogaol torna a excitar el peristaltisme. La isquèmia intestinal és corregida pel gingebre (rubefaent) per la mateixa via per la qual la inhibeixen els antagonistes del pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina.El gingebre, combinat amb ginseng i Zanthoxylum clava-herculis (i maltosa), inhibeix l'electroestimulació intestinal a l'intestí excitat, a dosi d'1/100000 g/mL. A dosi més grans de 1/1000 g/mL, el gingebre inhibeix les contraccions provocades pel ClK.
  • antiinflamatori: L'edema produït en laboratori en pell o pota de ratolí per la carragahenina és contrarestat significativament per l’extracte hidroalcohòlic de gingebre, per la via dels receptors de la serotonina. Per contra, aquest extracte no pot corregir l'edema causat per la bradikinina.La inflamació peritoneal produïda per extractes de Pinellia ternata sí que és contrarestada pel gingebre. D'una banda, baixa la concentració de PGE2 a la cavitat peritoneal, però, de l'altra, aquesta augmenta a l'estómac, alhora que es protegeix la mucosa gàstrica. El gingebre actua, en aquest cas, com a desintoxicant.El 8-paradol actua (IC50 1 microM) inhibint la COX-2. Diverses altres molècules semblants comparteixen tres característiques amb el 8-paradol: 1) el grup OH i l'OH-Me a l'anell; 2) l'OH o el COO— a la cadena; 3) la gran lipofília del costat alquílic (=) de la cadena.
  • antioxidant: Com a antioxidant el gingebre actua com a carronyer dels radicals lliures O=· i ·-OH. No només en fresc, sinó també després de bullir-lo 1⁄2 hora. La zingerona inhibeix la formació de radicals lliures peròxid fins a un 23%. Això és detectable per la reducció de l'NBT («nitroblue-tetrazolium») al sistema xantina-xantina oxidasa.El gingebre determina, amb 150 μM de zingerona, una disminució dels productes derivats de la peroxidació lipídica (MDH), encara que unes 30 vegades menor que la curcumina, i estalvia feina al GH (glutatió). De tota manera, el seu poder equival gairebé al de la vitamina C, així que manté els nivells de SOD, catalasa i GSH-pX. D'altra banda, el gingebre fa disminuir el nivell de lípids en plasma i corregeix, a la llarga, l'ateroesclerosis.L'estrès oxidatiu causat pel malatió (un pesticida organofosforat) és revertit almenys en part pel gingebre.A la malaltia de Kashin-Beck, el gingebre inhibeix la formació d'hidroperòxid com a resultat de l'activació per l'àcid fúlvic provinent de les àrees malaltes als condròcits sans. Extractes de gingebre es comporten com a bons preventius del dany causat per la radioactivitat (12 Gy de raigs gamma) al còlon (colitis) i a la medul·la òssia (anèmia pancitopènica).En assaigs amb 12-O-tetradecanoil-forbol-13 acetat (un potent desencadenant de radicals lliures superòxid O2 — ·), el gingebre es comporta com el millor antioxidant (davant d'altres plantes).
  • antireumàtic: L’extracte d'arrel de gingebre administrat durant 3-6 mesos a pacients amb gonartrosi (artrosi de genoll) en millora sensiblement el llur estat respecte del control (amb placebo). Pel que sembla, l'efecte antiinflamatori es reforça amb SAMe (S-adenosil- metionina).A la Xina, s'injecta suc de rizoma de gingebre a les zones adolorides pel reuma, amb millores notables o resultats molt satisfactoris.Alguns experiments han posat en clar el poder antiinflamatori del gingebre en artritis reumatoide, osteoartritis i en dolors musculars diversos.Amb oli essencial de gingebre, la gonartrosi provocada per Mycobacterium tunberculosis remet gairebé totalment.
  • antiulcerós: Com a cicatritzant i antiulcerós, el principi actiu més potent del gingebre és l'àcid 6- ginge-sulfònic. El segueixen els ginger-glicerols i el (+) angèlic-idenol-2-O-beta-D-gluco- piranòsid. Però també actuen molt el beta-sesqui-fel·landrè, el beta-bisabolol, l'ar- curcumen, el 6-shogaol i el (3S,5S)-dihidroxi-1-(4'-hidroxi-3',5'-dimetoxi-fenil )-7-(4”- hidroxi-3”metoxi-fenil)-heptà. Actuen protegint la mucosa gàstrica de concentracions elevades d'etanol, d'hidròxid sòdic, de clorur sòdic, o dels antiinflamatoris no esteroidals, aspirina, indometacina, etc. L'efecte anti-catàrtic o contra-irritant del gingebre es deu en gran part al 6-shogaol i, en menor mesura, a la 6-dehidro-gingerdiona i al 8-gingerol i al 10-gingerol.
  • digestiu: El gingebre actua com a colerètic. Activa molt la colesterol-7-hidroxilasa, enzim que converteix el colesterol (molt present en microsomes) en àcids biliars, però alhora afavoreix més síntesi de colesterol. Com a colagogs, els principis actius més potents del gingebre semblen ser el 6-gingerol i el 10-gingerol.El gingebre activa la lipasa i la tripsina pancreàtiques. I la lipasa i sacarasa i maltasa intestinals.
  • immunomodulador: El gingerol del gingebre determina una disminució als macròfags de la producció excessiva de NO i d'ONOO*—. Si aquests nivells es disparessin es crearien les condicions favorables per a la carcinogènesi i l'alteració de l'ADN (teratogènesis). En trasplantats, el gingebre seria convenient ja que redueix la IL-2 en cultius mixts limfocitaris. (La IL-2 activa els macròfags). En truites de riu, l'alimentació amb un 1-2% de gingebre repercuteix en un augment de la fagocitosi (Th1), així com en un augment dels nivells de globulines (anticossos) (Th2). En humans, el gingebre incrementa el nombre de leucòcits. En ratolins (10 g/Kg), el gingebre incrementa l'activitat del timus i la de la melsa. I activa la fagocitosi i fa pujar els alfa-ANAE+ i la IgM (estimulant dels pre-receptors d'antígens) els efectes dels quals són beneficiosos en la lluita contra els tumors.
  • neurotònic: El tractament tradicional xinès de la depressió esquizofrènica amb extractes de gingebre, Perilla, Magnolia, i Pinellia té resultats semblants al tractament amb fluoxetina, encara que la via fisiològica és diferent.L'estrès nerviós (en rates) actua fisiològicament augmentant els nivells de SOD (superòxid-dismutasa), i de NOS (NO-sintetasa), TG (triglicèrids) i MDA (malon- dialdehid). En canvi, provoca una disminució dels nivells de 5HT (5-hidroxitriptamina), 5HIAA (àcid 5-hidroxi-indol-acètic), IL-2 (interleukina-2), TC (colesterol total), LDLc (colesterol associat a lipoproteïnes de baixa densitat), NK («natural killers»), i LAK («limphokine-activated killer»). La barreja xinesa suara esmentada corregeix aquests paràmetres i l'anorèxia (envers allò dolç) associada a l'estrès.La barreja d'extractes secs de gingebre i Ginkgo biloba incrementa la capacitat d'aprenentatge espacial en animals vells, i redueix l'estrès oxidatiu als cervells. Aquesta és una barreja òptima com a ansiolítica (per no tenir efectes nocius sobre la capacitat d'aprenentatge, més aviat al contrari).La fracció benzènica de l'extracte amb èter de petroli del rizoma de gingebre actua com a anticonvulsiva, ansiolítica i antiemètica. Especialment, el 6-shogaol i, en menor mesura, el 6-gingerol, disminueixen la temperatura corporal quan s'administra per vena (2.5 mg/Kg), augmenten l'efecte dels sedants, relaxen la tos, baixen la pressió i el ritme cardíacs i alleugen els dolors. Sobre l'electroencefalograma, ambdós promouen durant uns 5 minuts una sèrie de baixa amplitud i més freqüència, seguida del model típic de la modorra, durant 1 hora. Per això no és gaire recomanable el gingebre just abans de començar una activitat esportiva de competició.Els shogaols del gingebre, i més en especial els de cadenes laterals més llargues, protegeixen contra la degeneració cap a beta-amiloides a les neurones i, en especial, a les afectades per un neuroblastoma. Els shogaols són també els més anestèsics d’entre elsprincipis actius del gingebre. El 6-shogaol ajuda a alliberar més substància P de la medul·la espinal.La galango-lactona actua com a antagonista en els receptors de la serotonina. Això es tradueix en un bon efecte contra les migranyes o contra la irritació gastrointestinal.A la mosca de la fruita coneguda com Ceratis capitata, l'aroma de gingebre actua com un potent afrodisíac.
  • tònic circulatori: El gingebre tonifica el cor. És tant inotròpic com cronotròpic. El 8-gingerol incrementa el bombeig de calcions cap a l'interior del reticle sarcoplasmàtic de l'aurícula, intervingut per l'ATPAsa (en cor de conillet d’Índies). El gingebre és un vasodilatador dels vasos sanguinis perifèrics i centrals. Promociona l'acció dilatadora de les prostaglandines PGF2-alfa, PGE2, PG2-Na, PGI2. Però inhibeix la dels leucotriens LTC4 i LTD4, del tromboxà TXA2 i de la prostaglandina PGD2, així com la de la noradrenalina i de la fenilefrina. L'extracte cru i el 6-gingerol actuen així. Però l'extracte elaborat i el 6-shogaol inhibeix almenys la contracció derivada de la PGF2.-alfa. L'extracte aquós de gingebre promociona la incorporació d'àcid araquidònic a l'interior de les plaquetes per integrar-se als fosfolípids, sense que la fosfolipasa es dispari, i baixant la producció del TXB2.El gingebre inhibeix l'agregació plaquetària (en dosi altes de 10 g, si és sec). Una sola dosis de 10 g de gingebre en pols, presa per pacients amb malaltia coronària, fa baixar l'agregació plaquetària induïda per l'epinefrina/A.DP. Dosis menors (4 g) són inoperants, excepte si l'agregació plaquetària estava estimulada per una sobrealimentació greixosa (100 de mantega al dia). Només 5 g de gingebre fresc poden ja actuar inhibint la tendència antifibrinolítica del greix ingerit (50 g), és a dir, activant la lisis del fibrinogen. El gingebre sec actua, per tant, com anticoagulant.El potencial antioxidant i trombolític del gingebre equival, en pes, al de 15 vegades el de la Ceba. I baixa els nivells de colesterol, a causa del (E)-8beta,17-epoxi-labd-12-en 15,16-dial.Una dosi cada canvi d’estació de 9-10 grams de gingebre en pols presa amb alguna llet vegetal o animal fa que quedi lliur eel pas de la sang per les artèries coronàries.El Gingebre és termogènic. La serotonina baixaria la temperatura, però el gingebre inhibeix aquest efecte. La zingerona determina una major secreció d'epinefrina per part de l'escorça suprarenal, fins i tot en rates anestesiades. I l'epinefrina és termogènica. El gingerol augmenta la permeabilitat de la membrana i el consum cel·lular d'Oxigen, fins a un cert límit. Determina, així mateix, una major producció de lactat. Aquests paràmetres són intrínsecs a la termogènesi. I el 6-shogaol també té una marcada acció termogènica, antagònica a la de la serotonina (hipotèrmia).En ratolins amb deficiència de l'apo-lipoproteïna-E, alimentats amb 250 micrograms d'extracte alcohòlic de gingebre, les lesions ateroescleròtiques a l'aorta es redueixen un 45%. El nivell de colesterol intracel·lular es redueix en un 75%. El VLDL i el LDL es redueixen un 45%. El colesterol total i els triglicèrids es redueixen un 30%.A la malaltia de Kawasaki (inflamació muco-cutània-limfàtica infantil) està indicat el gingebre amb CO2.

INTERFERÈNCIES AMB MEDICAMENTS

El gingebre (sec) combina malament amb l'aspirina, ja que podria reforçar massa l'efecte anticoagulant/antiplaquetari. En canvi, el gingebre sembla actuar satisfactòriament per contrarestar els múltiples efectes nocius de la teràpia amb interferó, en hepatitis C. També evita, sempre que sigui fresc, el mal d'estómac o nafra, així com els recargolaments de budells que l'alcohol i alguns medicaments (laxants, antiinflamatoris) provoquen. Alguns afectats per la sida han trobat molta millora en deixar el tractament oficial complet i substituir-lo per la presa de naltrexona, all, gingebre i oli de coco verge de màxima qualitat. I, de vegades, també NK91 La suposada interacció amb l'anticoagulant warfarina, a la pràctica es desconeix o no comporta perill. Almenys en rates, es demostra que és nul·l La combinació d’all tendre i gingebre fresc és millor que gingebre sol per baixar el nivell de colesterol i de glucosa en rates albines.

POSSIBLE TOXICITAT

L'efecte mutagènic d'alguns components del gingebre queda anul·lat per molts altres amb efectes antimutagènics. En concret, la zingerona no és mutagènica, però, a més, corregeix la mutagenicitat del gingerol i del shogaol (en soques de Salmonella tiphymurinum). La prova és que si s'administra fins a 1 g/kg a rates embarassades, no hi ha alteracions de l'ADN. Però l'oli essencial sí que té un efecte clastogènic sobre els cromosomes de les cèl·lules de la medul·la òssia. S'han observat poques al·lèrgies cutànies degudes al gingebre als tests de pell d'avantbraç (10 casos sobre 100 d'al·lèrgies cutànies o sobre 1000 d'al·lèrgies totals. Però el 73% de les treballadores d'una factoria d'espècies donaven positiu al test cutani a diverses espècies barrejades, entre elles el gingebre, i també el 37%, davant del 10% del control, tenien nivells elevats d'IgE, pebre de Jamaica i all). Les espècies (inclòs el gingebre) determinen el 4-5-6% de les al·lèrgies. Quan donen reacció, solen ocasionar mareig passatger i palpitacions. Però sol ser una reacció passatgera. No és recomanable prendre gingebre quan es té febre molt alta, sequedat de boca, pell enrogida, o deshidratació, ja que el gingebre reaguditzaria aquests símptomes. Durant l'exercici esportiu determinaria més sequedat de boca i necessitat d'hidratar-se. El gingebre sec (en pols) pot, a dosis de 6 g diaris, provocar una exfoliació de la mucosa gàstrica. El gingebre està contraindicat quan es pateix de càlculs biliars o de mareig matutí. De tota manera, alguns recomanen olorar l'oli essencial en aquest darrer cas. L'oli essencial, per altra banda, pot causar irritació dèrmica, gastrointestinal o urinària, ja sigui per si mateix, en estat massa concentrat, ja sigui per estar adulterat amb dissolvents irritants. També activa molt l'AHH (aril-hidrocarbon-hidroxilasa), cosa que podria donar lloc a càncer de pulmó en atmosfera molt contaminada. La DL30 és de 3.5 g/kg en ratolins. Compareu aquesta xifra amb la DL25 de l'aspirina (=0.6 g/Kg). A dosi normals, no hi ha alteracions del nivell de glucosa, de la coagulació de la sang o de la pressió i el ritme cardíacs. Cap al 1920, a la dècada de la llei seca, es bevia molt jake, una beguda lleugerament alcohòlica de gingebre. Però molts lots contenien també restes de tri-orto-cressil-fosfat, un pesticida organofosforat. Això va repercutir en la salut d'uns 50.000 nord-americans. Les cames van quedar paralitzades o gairebé. I la culpa no era del gingebre sinó del pesticida i de l’alcohol desnaturalitzat o amb metanol. Alguns pastissos de gingebre s'adulteren amb àcid fòrmic (fins a 1 g/Kg). Això pot tenir seqüeles a la mucosa gàstrica que no haurien d'atribuir-se al gingebre en si.


Per llegir molt més sobre el gingebre, descarrega't el document