CALCIDA
Cirsium arvense (L.) Scop. [1772, Fl. Carn., ed. 2,2: 126] 2n = 34
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Dins la gran família de les Compostes, la subfamília de les Cinarocèfales es distingeix per tenir les flors dels capítols totes tubuloses, bisexuades, i l’estil inflat sota la convergència de les branques i tenir l’aspecte dels cards. Dins aquesta subfamília, la tribu de les Cynarae Less. Es distingeix per tenir l’estil enter o amb 2 rames molt curtes i totes les flors del capítol de la mateixa forma i sexe. Dins la tribu de les Cynarae Less. el gènere Cirsium es distingeix per tenir un involucre comú a totes les flors del capítol, i els pèls del vil·là units per la base formant una anella, els filaments estaminals lliures, el receptacle cobert de pèls, el vil·là format per pèls molt plomosos, els aquenis oblongs obovals glabres, i per ser plantes espinoses, amb els folíols de l’involucre molt poc carnosos acabats en una punteta espinosa indivisa. I ja dins el gènere, Cirsium arvense es distingeix per tenir les fulles, no o molt poc decurrents, amb el dors amb la zona central sense espines, i tenir els capítols força menuts unisexuats i formant una panícula corimbiforme.
Cirsium arvense és un card vivaç de fins a 1 m d’alçària, de tija dreta, ramificada al capdamunt, no alada, glabrescent; amb fulles caulinars sèssils (algun cop una mica decurrents), blanques teranyinoses per sota o glabres, sempre oblongues- lanceolades, pinnatífides o pinnatipartides, amb marges ciliats espinosos; essent l’involucre obovoide o subcilíndric, glabrescent, amb folíols mitjans i exteriors lanceolats aguts, drets però amb la punta una mica girada cap enfora; i les flors porpra.
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
És espècia típica arvense, de conreus i herbassars nitròfils, en especial de zones amb força saó. És força comuna a l’hemisferi Nord. A Catalunya a terra baixa i muntanya mitjana poden acompanyar-la: Agrostema githago,Centaurea collina,Coronilla scorpioides,Eragrostis barrelieri,Lathyrus aphaca,Lithospermum arvense,Medicago polymorpha ,Papaver rhoeas,Polygonum convolvulus ,Reseda phyteuma,Scandix pecten-veneris ,Vicia sativa.
PROPIETATS I USOS MEDICINALS
- al·lèrgies a plantes sobre la pell
- amenorrea
- anorèxia
- antibiòtica contra: Bacillus subtilis; Escherichia coli; Pseudomonas aeruginosa; Salmonella typhi; Shigella flexneri; Staphylococcus aureus
- antiinflamatòria REL FUL
- astringent REL
- càncer FLO
- cucs intestinals
- diabetis FLO
- digestiva REL
- diürètica REL
- emmenagoga
- estomatitis
- fungicida FUL contra: Aspergillus flavus; Candida albicans; Candida glabrata; Fusarium solani; Microsporum canis; Trichophyton longifusus
- grans infectats (TIJ + llard: filtrat UE)
- hemorràgies
- hemorroides (REL + vinagre UE)
- hepàtica REL
- mal de queixal (REL crua mastegada)
- mal de ventre
- mala circulació
- paràsits intestinals REL UI UE
- sedant (caldo de TIJ bullides)
- sudorífica
- tònica REL
- tuberculosis
- voltadits (TIJ+ llard: filtrat UE)
- vomitiva
VETERINÀRIA
Per curar talls infectats al bestiar s’aplica el suc de la planta.
USOS ALIMENTARIS
Pot alimentar porcs, cabres i ases. Amb els capítols es pot quallar la llet. La rel jove es pot menjar crua o cuita com a prebiòtica. Les tiges es pelen i es mengen cuites, com espàrrecs. Les fulles, si s’aconsegueix lliurar-les de totes les punxes també es poden menjar cuites.
ALTRES USOS
Com que forma colònies grans és temuda com a invasora de cultius. Un cop arrancada i fermentada al compostatge aporta força nutrients com adob. Les flors, amb llur aroma, atrauen molts insectes. Amb el vil·là se’n pot fer esca per començar a encendre un foc. Les llavors contenen un 22% d’oli, aprofitable.
Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document
