És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
ASTRÀNCIA
Astrantia major L. [1753, Sp. Pl. : 235] 2n=14,28
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
És una umbel·lífera ben peculiar. Dins la família, el gènere Astrantia es distingeix per no tenir espines ni pèls estrellats, tenir les fulles de contorn orbicular, palmatisectes, i flors blanquinoses, pedicel·lades, en umbel·la simple, amb bràctees blanquinoses grans que ultrapassen la umbel·la, i fruit cobert d’esquames. Astrantia major és una herba amb fulles basals de 3-5 segments palmatífids, i dents del calze aguts, aristats, amb bractèoles coriàcies de 10-30 mm amb nervis anastomosats patents. Sol fer més de 40 cm d’alçària, fins a 1 m. La tija és solcada, ramificada només a la inflorescència. El pecíol de les fulles basals fa 5-15 cm i el limbe amb segments centrals palmatisectes de 6-9 × 2-3.5, i els lateral palmatífids menors. Fulles caulinars escasses, menors, amb 3-5 segments i beina ambla amb voraviu escariós. Fulles de la base de la inflorescència de 1-6 × 0.3-1 cm. Totes els fulles tenen els segments dentats amb dents agudes mucronades. Umbel·les laterals solitàries. Umbel·les centrals en grups de 3-4 amb peduncles desiguals de 4-10 cm. Bractèoles en nombre de 8-10 de 9-30 × 2-7 mm, coriàcies, enteres o amb 3 dents apicals, i amb 3 nervis verdosos i nombrosos nervis secundaris anastomosats, verdoses o una mica porpra a la punta. Cada umbel·la té 30- 50 flors, essent les centrals bisexuades i les exteriors masculines, amb pedicels homogenis de 7-10 mm de longitud similar a la de les bractèoles o una mica menor. Calze amb dents de prop de 2 mm, lanceolades, agudes, aristades.
