Salvia verbanaca (sensu lato) és una herba vivaç de tiges dretes, de secció quadrangular, poc ramificades,, amb pèls eglandulars de 0.2-3 mm i pèls glandulífers de 0.2-1 mm a la part superior, i també glàndules esferoidals sèssils. Les fulles basals solens ser simples, amb pèls eglandulars de 0.1-2.5 mm, i sovint també hi ha pèls glandulars de 0.2-0.5 mm i glàndules esferoidals sèssils. El limbe foliar sol fer 2-15 × 1.7-7 cm i ser oval, oblong-obtús, i entre pinnatífid i pinnatipartit, essent ambdues cares verdes, la base més o menys cordada o truncada o cuneada. El pecíol de les fulles basals sol fer menys de 12 cm. Les fulles superiors, menors, són sèssils, una mica amplexicaules. Inflorescència de 4-60 cm, simple o poc ramificada, amb verticil·lastres de 4-8 flors. Bràctees de 5-14 × 4-9 mm, ovals, acuminades, verdes (o tenyides de porpra), persistents. Flors amb pedicels de 2-3 mm, no comprimits, erecto-patents, amb pèls eglandulars de 0.2-1.5 mm i pèls glandulífers de 0.2-0.7 mm. Calze de 5-12 mm, bilabiat, tubulat-campanulat, verd (sovint tenyit de porpra-violeta), amb pèls eglandulars de 0.1-1.5 mm, i pèls glandulífers de 0.2-0.8 mm i glàndules esferoidals sèssils. Llavi superior còncau, bisolcat en la fructificació, tridentat, amb dents de 0.6-0.8 mm, triangulars, subiguals, no espinescents. Llavi inferior bidentat, amb dents de 3.3-3.6 mm, triangulars-lanceolats, no espinescents. Corol·la de 6-16 mm, de color violeta (blanc o rosa), amb el tub de 5-10 mm més o menys recte, sense anell de pèls a l¡interior, sense gibositat ni invaginació ventral. Les dimensions són menors per a les flors clistògames i majors per a les casmògames. Llavi superior falcat o recte, comprimit més o menys lateralment. Llavi inferior sovint de color més clar. Estams amb el connectiu més llarg que el filament, amb la rama superior més llarga que la inferior. Teca inferior estèril, subrectangular. Núcules (llavors) de 1.7-2.4 × 1.6-2.3 mm, subgloboses, de color castany i, al madurar, negrós. S’inflen ràpidament amb contacte amb aigua per donar una esfera de moc blanquinós transparent.



SUBESPÈCIES

  • Subespècie horminoides: planta vivaç de 30 a 80 cm, peluda, poc olorosa, amb tija robusta, sovint ramificada, peluda fins la base, amb força fulles oval-oblongues, de 3-6 cm d’amplada, pinnatilobades; les superiors sèssils, amplament triangulars. Flors menudes, d’un blau violeta, en verticils separats formant una raïm molt allargat, truncat al cim. Calze fructífer molt obert, amb pèls estrellats. Corol·la de 5-10 mm, a penes la meitat més llarga que el calze, amb els llavis aproximats, quasi iguals, el superior còncau, quasi dret, no comprimit ni corbat en falç. Estil inclòs. Floració tardana. Pròpia d’herbeis frescals.
  • Subespècie multifida (=clandestina): planta vivaç de 8-30 cm, peluda al cim, olorosa, amb tija simple, amb pubescència curta a la base, amb poques fulles, les radicals profundament incises o pinnatífides amb els segments sublinears separats entres ells; les caulinars sèssils. Flors menudes, d’un blau pàl·lid, amb el lòbul del mig blanquinós, en verticils normalment condensats formant un raïm curt. Calze fructífer amb llavis quasi closos, amb pèls estrellats. Corol·la de 10-15 mm, el doble de llarga que el calze, amb els llavis separats, molt desiguals; el superior comprimit i corbat en falç. Estil poc o gens sobresortint. És pròpia d’ambients molt àrids.
  • Subespècie verbenaca: fulles oblongues, de 2-3 cm d’amplada, profundament dentades o inciso-lobulades, però no laciniada; corol·la almenys un cop més llarga que el calze, amb llavis força separats, essent el superior una mica arquejat al cim; planta de 20-50 cm, força prima, de floració precoç.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en terrenys argilosos secs, herbeis àrids, marges de camins, pedregars, terres remenades. Es fa a Europa meridional i occidental, Nord d’Àfrica, Àsia occidental i, naturalitzada, a Amèrica, Sud-Àfrica, Austràlia meridional i Nova Zelanda.

PROPIETATS MEDICINALS

  • analgèsic
  • antibacterià
  • anticancerigen OE
  • antihemolític
  • antihistamínic
  • antiinflamatori
  • antioxidant
  • digestiu
  • diürètic
  • estomacal
  • inhibidor de l’alfa-amilasa
  • inhibidor de l’alfa-glucosidasa
  • inhibidor de la xantina-oxidasa
  • oftàlmic
  • re-epitelitzant
  • resolutiu
  • vulnerari

USOS MEDICINALS

  • Abscessos
  • Acinetobacter baumanii
  • al·lèrgies
  • Alzheimer
  • asma
  • Bacillus cereus
  • bronquitis
  • càlculs renals (FUL mastegades)
  • càncer
  • cataractes LLA
  • catarro
  • Clostridium freundi
  • colesterol alt
  • conjuntivitis LLA
  • diabetis
  • dispèpsia
  • emfisema pulmonar
  • Enterococcus faecalis
  • Escherichia coli
  • ferides
  • flegmons
  • furóncols
  • gingivitis
  • hemorroides
  • infeccions d’orina
  • Listeria monocytogenes
  • mal de coll
  • mal de queixal
  • melanoma OE
  • Proteus mirabilis
  • Pseudomonas aeruginosa
  • Staphylococcus aureus
  • suors excessives
  • talls
  • tos
  • úlceres
  • vellesa
  • vista cansada LLA

PREPARATS

  • Contra la menorràgia: Salvia verbenaca + Cistus albidus + Calamintha menthifolia + Paeonia sp. (FUL) + Valeriana officinalis + Cannabis sativa FUL. Tot triturat i amb el boll fer massatges als malucs.
  • Unes poques llavors es deixen en remull en aigua uns minuts. Un cop inflades amb la mucositat envoltant-les es dipositen amb molt de compta, amb la punta d’un dit de la ma sobre la còrnia de l’ull. Es pot dormir tota la nit amb les llavors dins l’ull. Essent demà l’ull apareixerà ple de lleganyes, resultat de la neteja interna de l’ull.

ALTRES USOS

La planta és comestible. Les fulles, crues o cuites. Les fulles més tendres, fregides, o ensucrades. Les flors, crues, afegides a les amanides.

EFECTES FISIOLÒGICS

La planta és rica en diterpens fenòlics (verbenacina, salvinina, etc.). Particularment, és rica en àcid rosmarínic i en metil-carnosat. Es capté com a antioxidant, en particular dels àcids grassos. El trans-sabinè-hidrat escasseja a les fulles però abunda a la resta. En algunes zones geogràfiques el trans-sabinè hidrat és substituït pel trans-sabinè- acetat.

  • Hi ha diterpens a la part aèria de la planta: verbenacina (=3-alfa-hidroxi-19-carboxi- kaur-15-è) ) i salvinina (19-hidroxi-12,14-dioxo-labda-15,17-diè).
  • L’oli de la planta és ric en àcid hexadecanoic i en àcids grassos omega-3 i omega-6. En tot cas, és actiu com a proapoptòtic en melanoma, especialment si la planta és cultivada.
  • L’oli essencial de la planta conté àcids grassos (40%) i una part carbonílica (20%). La part carbonílica de l’oli essencial, a més de l’àcid hexadecanoic (23%), conté àcid (Z)-9- octadecanoic (11%) i benzaldheid (7%).
  • L’oli essencial dels fruits conté beta-cariofil·lè (23%), cariofil·lè-òxid (16%), camfè (6%), alfa-humulè (6%) i viridiflorol (4%).
  • L’oli essencial de les llavors conté càmfora (34%), alfa-pinè (48%) i octà (27%), segons la zona, com a compostos majoritaris.
  • L’oli essencial de les tiges conté monoterpens (26%) com càmfora (11%) i viridiflorol (10%).
  • L’oli essencial de les fulles conté diterpens del labdà en un 15%, com epi-13-manool (1$) i manool (11%).
  • Les arrels contenen abiteà-diterpè-quinones (6-beta-OH-7-alfa-acetoxi-royleanona/5- OH-7,4’-metoxi-flavona), i en part també són responsables de l’efecte contra les hemorroides i de l’efecte antibiòtic (contra Staphylococcus aureus, Mycobacterium smegmatis, Candida albicans).


    • Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document