És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
GRAM
Cynodon dactylon (L.) Pers. [1805, Syn. Pl., 1 : 85] 2n = 36, 40
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Dins les Gramínies aquest gènere, de la tribu de les Espartínies, es caracteritza per tenir la inflorescència formada per diverses espigues o raïms ben individualitzats, simples, no compostos, bisexuats, unilaterals, comprimides lateralment, amb la glumel·la inferior mútica, carenada al dors, i lígula, de 0.3 mm, en forma de pèls; espigues situades al capdamunt de la tija fent una inflorescència digitada, espigues amb una sola flor fèrtil, inserides sobre un eix pla glumel·les desiguals, la inferior amb 1-3 nervis; glumes gairebé iguals, una mica divaricades, més curtes que la flor; planta vivaç de base subterrània molt estesa i difícil d’arrencar. Les tiges no pugen gaire, fins 40 cm com a molt, són de secció el·líptica, i a vegades es tenyeixen de porpra. Les rames amb fulles solen formar una massa arran de terra, almenys al principi. Planta peluda pel que fa a les fulles, dístiques, glauques, curtes, planes, amb lígula peluda. Si reben molta aigua es tornen d’un verd no glauc i quan hi ha molta sequera es tornen gairebé blanques, amb les puntes vermelles. Fan 05-65 × 1-3.5 mm i tenen marges membranosos; aplanades, una mica aspres, doblegades longitudinalment amb molta sequera; ciliades darrere la lígula i als marges inferiors o en ambdues superfícies. Les beines fan 1.5-7 mm i són més curtes que els entrenusos; son peludetes a la punta i les inferiors són quillades. Panícula digitada amb 4-7 espigues unilaterals de 1.5-6 cm, primes, divaricades, a vegades tenyides de morat.
