És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
GAÓ
ONONIS SPINOSA L. [1753, Sp. Pl. : 716] 2n= 30
ETIMOLOGIA
«onos» (ase), «oninemi» (que agrada als ases). En mengen i s’hi graten.
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Petit arbust molt ramificat i intricat, que no sembla espinós vist fins i tot de la vora, però sí que te punxes amagades, i les tiges fortes, lignificades, i les arrels encara més fortes, capaces d’aturar l’arada, i amb olor acre, dolça, i nauseabunda, negroses per fora, blanquinoses per dins. La rel pot engendrar, un cop partida en diversos trams, plantes noves. Tiges cilíndriques, més o menys dretes, que no superen el metre d’alçada. A més de les espines, tenen dos rengles de pèls. Fulles trifoliades, curtament peciolades, excepte les superiors, simples, oboblongues, dentades, com els folíols de les inferiors. Folíol central de les fulles netament peciolulat, dentat, de menys d’1 cm d’amplada, oblong. Estípules ala base de les fulles, triangulars-lanceolades, soldades a la base del pecíol. Flors en raïms laxes barrejats amb fulles, solitaris als nusos, subsèssils, papilionàcies, zigomorfes, rosades i més o menys tenyides de blanc o de lila, sobre un peduncle més curt que el calze. Calze de 7-8 mm amb el tub més curt que les dents. Estendard redreçat, suborbicular; ales estretes, oboblongues, amb àpex corbat i en punta. Carena típica. Estams 9-10, monadelfes, amb filaments glabres. Estil cilíndric; ovari súper. Fruit clos dins el calze, però el sobrepassa una miqueta. Llegum unilocular, glabre o una miqueta peluda, oblonga- el·lipsoïdal, amb una sola grana en la subsp. antiquorum o fins a 4 el la subsp. spinosa; dehiscent. Llavor reniforme de superfície rugosa, de color entre verd oliva i negre. La recent Flora dels Països Catalans reconeix 3 subespècies.
