• procurrens (Wallr.) Briq. (= Ononis repens L.). 2n=60. Llegum més curt que el calze; tiges prostrades o ascendents, amb pèls tot al voltant; estolons subterranis i tiges radicants; flors de 10-15 mm; espines ben escasses. Es fa a herbassars una mica humits.
  • antiquorum (L.) Arcang. Llegum amb una sola grana i tan o més llarg que el calze; tija flexuosa; corol·la de 6-10 mm i poc més llarga que el calze. Prats herbassars ben poc humits. Segurament és la més comuna.
  • spinosa. Llegum amb 2- 4 granes; 2 rengles de pèls a les tiges joves; tiges velles poc flexuoses; corol·la de 10-20 mm Es fa a herbassars ben secs.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es troba preferentment en terrenys calcaris assolellats, el marges de prats secs i camins o camps, talussos, guarets. Es troba per Europa, Àsia (Turquia, Síria, Líban, Jordània, Palestina/Israel, Iran, Iraq, Afganistan, Armènia, Axerbaijan, i l’Índia), Àfrica del Nord (Algèria, Líbia, Marroc, Tunísia). No sol superar la cota 1500 m snm. Introduïda als Estats Units coma fixadora de Nitrogen. No suporta la humitat permanent ni la salinitat. És un bon indicador de la qualitat del sòl apte per a cultiu. MICROBIOTA: Dematiopleospora mariae és un ascomicet que pot envair les arrels.

LITERATURA I ESOTERISME

Expliquen l’anècdota d’un cec que preguntava si al camp que volien cendre-li hi havia userda i graülls, i al respondre-li que no, va renunciar a comprar-lo. La rel s’ha emprat com un amulet potent per prevenir ser robat als camins i tenir qualsevol accident durant el viatge. Es du penjada del coll dins una bosseta.

VETERINÀRIA

La planta (rel) s’empra igualment per al bestiar quan tenen càlculs o problemes per orinar.

HISTÒRIA

TEOFRAST D’ÈRESOS al segle IV a-C. Va descriure la planta, que ja era emprada com a diürètica. També GALÈ (segle II) l’emprava contra càlculs urinaris. P. A. MATTHIOLI (segle XVII) la recomanava per desfer les pedres que obstrueixin les vies urinàries i, en vi, pres durant 3 mesos seguits, contra l’hèrnia carnosa. Per a NICHOLAS CULPER (segle XVII), és planta regida per Mars. El vinagre on s’hagi bullit la rel en gargarismes treu el mal de queixal i presa desbloqueja el fetge i la melsa. També es pot preparar el destil·lat de bullir la rel esmicolada en vi de Canàries, perquè és un bon remei per netejar les vies urinàries. La pols de la rel aplicada a les úlceres les cura. HENRI LECLERC (segle XX) recomana fer la decocció amb 20g de rels per 1 L i havent-se reduït d’un 1/4 el líquid, afegir 5 g de llavors de fonoll i deixar reposar 5 minuts abans d’ensucrar, per anar prenent durant el dia. O això, o prendre 2.4 g d’extracte aquós de la rel.

PROPIETATS MEDICINALS

  • analgèsica (p.p. ononetina)
  • antiadhesiva (versus Escherichia coli)
  • antibacteriana (p.p. espinonina, ononina): Streptococcus pneumoniae,Strteptococcus pyogenes, Staphylococcus aureus, Staphylococcus epidermidis, Myocbacterium tuberculosis, Mycobacterium avium, Klebsiella pneumoniae, Haemophilus influenzae, Pseudomonas aeruginosa, Acinetobacter baumannii
  • antiinflamatòria (p.p. medicarpina)
  • antifúngica: Aspergillus flavus, Fusarium moniliforme, Penicillium aurantiogriseum, Candida sp. [p.p. extracte amb etanol de cendres], C. albicans, C. tropicalis, C. parapsilosis, C. krusei, Trichophyton rubrum, Epidermopthyon floccosum, Micorsporum gypseum
  • antioxidant
  • antisèptica
  • antitumoral
  • antitussiva
  • antivírica
  • aperitiva
  • astringent
  • cardíaca
  • colagoga
  • cosmètica
  • depurativa
  • diürètica del Sodi (p.p. genisteïna; sativanona)
  • inhibidora de l’elastasa (p.p. sativanona-7-O-glucòsid)
  • inhibidora de la hialuronidasa (p.p. extracte amb diclorometà; sativanona-7-O- glucòsid)
  • laxant (part aèria)
  • litotríptica
  • mucolítica
  • purgant
  • sudorífica

USOS I APLICACIONS

  • albuminúria
  • al·lèrgies
  • amigdalitis (gargarismes amb part aèria)
  • artritis reumàtica
  • asma
  • bronquitis
  • càlculs a la bufeta de l’orina
  • càlculs a la uretra
  • càlculs urinaris
  • càncer
  • Candida albicans, C. krusei
  • cistitis
  • còlic nefrític
  • dermatitis
  • èczema
  • edema cardíac
  • edemes
  • Escherichia coli
  • escorbut
  • esplenomegàlia
  • ferides per la falç (part aèria capolada UE)
  • genolls inflamats (cataplasma de part aèria de la planta)
  • gingivitis sagnant
  • gota
  • halitosis
  • hepatitis
  • herpes zòster
  • histèria
  • icterícia
  • infeccions de vies urinàries
  • Listeria monocytogenes
  • mal de queixal
  • mucositat als bronquis
  • nefritis
  • orquitis
  • pielonefritis
  • Pseudomonas aeruginosa
  • retenció de líquids
  • reuma
  • Staphylococcus aureus
  • Streptococcus beta-hemolítics (p.p. ononina)
  • tos
  • úlceres
  • uretritis
  • varicocele (testicles)

PREPARATS

  • Infusió estricta. Segons ANDREW CHEVALIER, si es fa bullir es per la part volàtil que és la diürètica, i que la part no volàtil que és antidiürètica.
  • Tisanes diürètiques:
  • A)Ononis spinosa + Mentha sp. + Salvia lavandulifolia + Juniperus communis (gàlbuls) + Pimpinella anisum. Bullir 5 minuts.
  • B) Ononis spinosa + Achillea millefolium + Equisetum arvense + Tilia sp.
  • Xarop antidiarreic infantil: Ceratonia siliqua + Cynodon dactylon + Ononis spinosa

TOXICITAT

Més que de toxicitat es pot parlar d’agressivitat, ja que les punxes poden fer mal i fer que s’infectin les ferides que provoquen. A l’Aragó curen les ferides d’aquestes punxes amb greix de serp.


Per llegir sobre els principis actius i els seus noms populars, descarrega't el document