Les arreles, per altra banda, exsuden un una substància nematicida. L’estil és curt i l’estigma capitat. Les llavors són nombroses (fins a 15 per lòcul), oblongues, sense ales i fan 1 × 0.4-0.6 mm. S’ha descrit la var. gracilis (parcialment estèril; la var. rubella (tota ella roja); var. microcarpum (2n=24); la var. occidentalis; la var. coronopifolia; la var. integrifolia; la var. minor; la var. thracius; var. orientalis. La planta pot ser atacada per fong com Albugo candida, Hyaloperonospora parasitica, Plasmodiophora brassicae. I pel virus BMYV (beet mild yellowing virus).



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És planta arvense i ruderal cosmopolita, mancant a bona part d’Àfrica, l'Amazònia i Sibèria. Prefereix terrenys remenats plans i nitrificats, i tolera força la salinitat. Cultivada a l’Índia i a l’Europa de l’est. A Catalunya arriba fins a l’estatge subalpí. Es fa als horts com una mala herba o en camps de conreu poc desherbats, en companyia d'Amaranthus sp. pl., Chenopodium sp. pl., Diplotaxis erucoides, Hordeum murinum, Lamium amplexicaule, Papaver rhoeas, Plantago major, Polygonum convolvulus, Senecio vulgaris, Setaria sp. pl., Sonchus sp. pl., Stellaria media, Veronica hederifolia.

HISTÒRIA I ESOTERISME

Per a DIOSCÒRIDES (segle I) la llavor és calorífica, colagoga. Es dona en lavatives contra la ciàtica. Beguda trenca les crostes internes, provoca la menstruació i elimina els embrions. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «Shepherd’s Purse» és planta de Saturn que pot florir 2 cops l’any, i és freda, seca i astringent. Estronca la sang de ferides internes o externes. Contra la icterícia va bé posar-se braçalets a mans i turmells fets amb la planta tendra. Contra l'ergotisme aplica la planta capolada. El suc cura l’otitis i els acúfens. El suc amb altres components cura en especial les ferides al cap.

LITERATURA

«Cuando el pan y queso florece, la oveja de hambre perece; cuando el pan y queso grana, la oveja engorda y echa lana».

PROPIETATS MEDICINALS

  • abortiva
  • analgèsica
  • anti-emètica
  • antibiòtica REL
  • antiespasmòdica
  • antifúngica REL
  • antihemorràgica
  • antiinflamatòria
  • antioxidant
  • antireumàtica
  • astringent
  • cardíaca
  • coagulant
  • comestible (amanida, bullida,fregida; amb arròs o amb soja)
  • constrictora de la musculatura llisa de la matriu
  • contraceptiva
  • cosmètica (+ Scabiosa + oli + llard)
  • depurativa
  • diürètica
  • ecbòlica
  • emmenagoga
  • estimulant del peristaltisme
  • estomacal
  • expectorant
  • febrífuga
  • hemostàtica
  • hipertensiva
  • inhibidora de l’acetil-colinesterasa
  • inhibidora de l’acetil-transferasa de la histona
  • inhibidora de la tirosinasa
  • litotríptica
  • refrescant
  • repel·lent d’insectes
  • tònica uterina
  • vasoconstrictora
  • vasodilatadora
  • vulnerària

USOS CULINARIS

Es poden fer pilotetes amb les fulles i es bullen per després sofregir-les amb all i arrebossar-les amb ou i pa ratllat. També es poden menjar les fulles crues afegides ales amanides. Bullides soles o amb altres fulles, es posen a plats orientals d’arròs o de soja. Les flors i les fruits també es poden menjar crus. La tisana de la planta es dona al bestiar quan tenen hemorràgies.

VETERINÀRIA

Tota la planta es dona las conills, gallines, vaques, porcs i cabres. Les rames fructificades es donen als canaris i altres ocells de gàbia. El bestiar la sol menjar directament del camp. Les llavors són molt estimades per les formigues. Per foragitar les mosques al bestiar operat de la cua, aplicar una pasta feta amb oli + llard + Scabiosa + Capsella.

TOXICITAT

S’han descrit els símptomes de la intoxicació per sobredosis com palpitacions, dilatació de les ninetes, dificultat per respirar, i paràlisis muscular. A més, les llavors podrien irritar la pell. No recomanable en embaràs i lactància, trastorns cardíacs severs i hipotiroïdisme i hipertensió. Tampoc es recomana prendre-la amb anticoagulants, diürètics i sedants o IMAOs. Si els animals mengen la planta molla poden tenir indigestió. Si en mengen molta i ha estat molt adobada, poden intoxicar-se pels nitrits, almenys els porcs.

PREPARATS

  • Infusió de 30 g/L, reposant 1/2 hora. Tres tasses al dia entre menjars.
  • Extracte fluid: 1-3 culleradetes de cafè al dia.
  • Tintura: 15-30 gotes 2-3 cops al diabetis.
  • Poció antihemorràgica: extracte fluid de Capsella bursa-pastoris 10 g + elixir de GARUS* 25 g + xarop simple q.s.p. 150 mL. Prendre’n una cullerada sopera cada 2 hores.
  • Tintura: alcoholat de bosses de pastor 1 L + planta tendra 350 g: es deixa macerar 9 dies, es filtra. Molt eficaç contra hemorràgies en ús extern_ 60-120 mL.
  • Tisana contra dismenorrea (dolor excessiu de la regla): bosses de pastor 50 g + Artemisia vulgaris 50 g + aigua 1 L. Es bull 5 minuts. Es cola i se’n beu un got quan comencin els dolors, i un segon got 1 hora més endavant. Això durant 4 dies si és que la regla ve irregularment o quan ve massa forta.

L’elixir de GARUS (metge de Montpeller del segles XVII-XVIII). Exactament la preparació era la següent. Es prenen 12 g de cadascuna de les espècies mirra en pols, clau i nou moscada, tot triturat; i 16 g de canyella molguda i 4 L d’aiguardent. Es posa tot a macerar durant 12 hores al bany-Maria, i estant encara al mateix bany-Maria es destil·la fins que s’hagin produït 3600 g d’un primer licor. A part, es posen a macerar al bany- Maria 120 de falzia de pou, 15 g de rel de regalèssia triturada, 100 g de figues seques xafades en 3200 g d’aigua de riu destil·lada; es cola sense exprimir i es filtre per paper d’estrassa; s’hi afegeix 200 g d’aiguanaf; després es destil·la en 2.4 L d’infusió de sucre blanc. I, per últim, es barregen els 3600 g del primer licor amb aquest licor, i d’això en resultarà el famós elixir de GARÚS, que cal conservar ben tapat en ampolletes. La dosis recomanada és de 4 g al dia, però pot ser menor o major (fins a 60 g).

EFECTES FISIOLÒGICS

La icaritina és pressent a l'extracte eetanòlic de la planta a raó de 17 mg/Kg d’extracte. La icaritina té una acció hipocolesterolemiant per la via del receptor de LDL i del PCSK9 (pro-protein convertase subtilisin/kexin type 9) en ratolins obesos i en cèl·lules HepG2. L’extracte atenua els nivells totals de LDL-colesterol i de colesterol total en aquest ratolins, i això de forma concomitant amb una davallada de l'expressió genètica de PCSK. Cèl·lules GepG2 cultivades en sèrum sense lípids mantenen els nivells del receptor de LDL i redueixen el PCSK9 gràcies a l’extracte. Combinant-lo amb rosuvastatina fa que s'atenuï l’expressió del PCSK9 mediada per l’estatina i a més que s’incrementi el receptor de LDL. La icaritina de l'extracte abaixa el nivell intracel·lular de PCSK9 i del receptor LDL i ho fa suprimint la transcripció dels factors SREBP2 i HNF-1lafa. La icartina també suprimeix el nivell extracel·lular de PCSK9, la qual cosa contribueix a l'estabilització post-translacional del receptor de LDL a les cèl·lules HepG2. L’efecte antiinflamatori de la planta es palesa per una davallada als RAW-264.7 estimulats amb LPS dels nivells de NO, PGE2, TNF-alfa, OIL-6. Per altra banda l’extracte inhibeix la producció de ROS i augmenta la de HO-1 (heme-oxigenasa-1). I també inhibeix la fosforilació del p38/MAPK i inhibeix el NF-kappaB.


Per llegir més sobre les bosses de pastor, descarrega't el document