L’escorça de l’arbre és brillant, grisosa marró i està lleugerament solcada longitudinalment. Les rames joves són glabres, com els borrons (inflats, obtusos, amb 4-6 escates). Branquillons de secció angulosa amb glàndules resinoses. Les fulles, suborbiculars, de 4-10(14) cm, són enganxoses, peciolades (1-2.5 cm) i amb la base cuneada, truncades o emarginades a l’àpex, irregularment sinuades al voltant. A l’aixella dels nervis tenen alguns pèls. Hi ha 6-9 parells de nervis secundaris. Aments masculins verds rimer, rojos després, de 3-7.5 cm de longitud i 2-6 mm de gruix. Pinyes femenines ovoides, roges, de 10-25 × 7-12 mm petites, pèndules, llargament persistents, reunides en grups de 2-5. Fruit pentagonal amb ala coriàcia més estreta que la llavor. El pol·len és pentagonal.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en marges de corrents d’aigua i en boscos molt humits. És espècie típica europea, introduïda a Amèrica i SE d’Austràlia. A la península hispànica manca a les regions més seques. A Catalunya es troba des de terra baixa fins l’estatge subalpí (1800 m snm). Prefereix sòls argilosos neutres, gens o poc salins, rics en matèria orgànica. Al Ripollès destaquen les vernedes del Segadell, entre Pardines i Ribes, i les del Rigard, entre Ribes i Planoles. A Collserola destaca el «vern dels tretze braços» sota Can Campreciós (Riera de Vallvidrera) pels seus 24 m d’alçària i 1.4 m de volt de canó i 20 m de diàmetre de la capçada. El vern amb volt de canó major (6.5 m) al món segurament sigui un d’ Hongria (Szilvásvárad, Szilvásvárad). El vern més alt probablement sigui un d’Alemanya (ImKaskadental, Bad Kissingen), de 39.5 m. I els més vells, de més de 200 anys es poden trobar a Bèlgica, Països Baixos, Polònia i Txèquia.

ESPÈCIES SIMILARS

  • Alnus cordata: originari d’Itàlia, i les illes de Còrsega i Ísquia (Nàpols). Arbre caducifoli, monoic, de fins a 20- 25 m d'alçària, amb la capçada densa, cònica quan jove, i un tronc recte amb l'escorça de color gris marró, llisa, amb algunes fissures verticals, que es torna escamosa i esquerdada als arbres vells. Gemmes ovoides, pedunculades, verdoses, de 4-7 mm de llarg, amb 2-3 parells d'escates; branquillons grisencs, amb lenticel·les. Fulles alternes, d'amplament ovades a arrodonides, de 6-12 x 5-8 cm, amb la base cordada, el marge finament serrat i l'àpex acuminat; són de color verd fosc llustrós pel dors i una mica més pàl·lides pel revers, glabres excepte per alguns plomalls de pèls a les aixelles dels nervis pel revers. 5-6 parells de nervis secundaris, impresos al dors i prominents pel revers. Pecíol glabre, de 2-3 cm de llarg. Aments masculins penjants, en grups de 3-5, cilíndrics, de 4-8 cm de longitud i 5-6 mm de diàmetre, de color porpra pàl·lid tornant-se daurats i allargant-se al final de la pol·linització. Flors en grups de 3, sense periant i amb 4 estams d'anteres vermelloses, sustentades per una bràctea i 4 bractèoles. Aments femenins erectes, cilíndrics, en grups de 1-2, situats per sota dels masculins, sobre peduncles de 8-12 mm de llarg, amb flors en grups de 2, sense periant i amb dos estigmes filiformes vermell-purpuris, sustentades per una bràctea verda triangular-ovada. Infructescència estrobiliforme, persistent a l'arbre gairebé un any després d'obrir-se, ovoide o el·lipsoide, pedunculada, solitària o en grups, de 2,5-3 x 1,5- 2 cm, al principi de color verd, tornant-se marró fosc a la maduresa. Aquenis el·líptics, de 5-6 mm de llarg, amb els marges membranosos a mode d'ales. Tolera sòls no gaire humits. Es planta sobre tot per fer de barrera o per evitar esllavissades. Plantat almenys al Baix Camp, Baix Llobregat, les Guilleries, Gironès i Vallespir.
  • Alnus viridis: És un arbust o arbre de 3-12 m d'alçada amb escorça llisa grisenca fins i tot en exemplars vells. Fulles verdes brillants, ovoides, de 3-8 cm de longitud i 2-6 cm d'amplada. Els aments apareixent tard a la primavera després que les fulles hagin emergit (a diferència d'altres verns on les flors antecedeixen a les fulles). Aments masculins són pènduls, de 4-8 cm de llarg. Aments femenins o pinyes d'1 cm de longitud i 7 mm d'amplada, que maduren a finals de la tardor, en grups de 3-10 en una branca central. Llavors petites, 1-2 mm de llarg, de color marró clar amb una prima ala circular. El sistema radicular és superficial. Requereix il·luminació i crei ràpid creixement en sòls pobres. Colonitzador d'esllavissades en vessants de muntanyes. Aquest vern hi sobreviu gràcies a la seva habilitat de créixer a partir d’arrels i soques trencades. No requereix de sòl humit, colonitzant amb èxit vessants desforestats rocosos. Creix també a costes de rius subàrtics, particularment del nord de Sibèria, Alaska, Canadà, ocupant àrees degradades per erosió del gel durant primavera, amb salzes arbustius. Plantat pel centre d’Europa. Plantat a la Vall d’Aran.
  • Alnus incana: arbre o arbust d’escorça llisa platejada. Branquillons i gemmes pubescents. Fulles peciolades, oval-agudes o breument acuminades, doblement i finament dentades en serreta o una mica lobulades, verdes per sobre i pubescents blanquinoses o rossenques per sota, amb 10-15 parelles de nervis secundaris. Aments masculins en grups de 2-4. Pinyes femenines ovoides, mitjanes, denses, subsèssils. Fruit pentagonal, amb ala coriàcia, quasi tan ampla con la llavor. Es fa en marges de curos d’aigua al Jura però plantat arreu (Àsia, Amèrica del Nord). Plantat a la costa al Nord de Llançà.

ESOTERISME

El vern s’associa a la resurrecció i a la connexió entre la terra, l’aigua i l’aire. Era un arbre sagrat per als nòrdics europeus que creien que el primer home va ser fet a partir de a fusta d’un vern. Tallar un ver és mal presagi ja que alguns creuen que aleshores la casa del qui l’ha tallat es cremarà. L’arbre dona clarividència i capacitat per a preveure el futur. Per als grecs antics estava associat al déu Pan. Per als russos l’arbre uneix les diverses generacions d’una mateixa família.

PROPIETATS MEDICINALS

  • antiadipogènic
  • antibacterià (p.p. oregonina)
  • anticancerós
  • antihelmíntic
  • antihemorràgic
  • antiinflamatori
  • antineuràlgic FUL
  • antioxidant
  • antiparasitari
  • antireumàtic
  • antiulcerós extern FUL
  • antivíric (HIV)
  • astringent
  • colerètic
  • diürètic FUL
  • febrífug
  • galactòfug FUL
  • hepatoprotector
  • inhibidor de l’acetil-colinesterasa
  • inhibidor de l’alfa-amilasa
  • inhibidor de la hialuronidasa (p.p. àcid shikímic)
  • inhibidor de la proteasa
  • protector de l’ADN dels glòbuls blancs
  • protisticida (FLO ♂)
  • trampa per a puces i insectes diversos
  • vomitiu (ESC)
  • vulnerari

USOS MEDICINALS

  • amigdalitis ESC
  • aterosclerosis
  • càncer (FUL(ESC) de :◦cara, ◦còlon HT-29, ◦duodè, ◦esòfag, ◦gola, ◦llengua, ◦mama, ◦matriu HeLa, ◦pàncreas, ◦pílor, ◦pròstata PC-3, ◦pulmó NCI-H460 , ◦recte.
  • catarro
  • ciàtica FUL (calentes UE)
  • colesterol alt ESC
  • cremades FUL
  • cucs intestinals
  • dermatitis atòpica
  • diabetis
  • diarrea ESC
  • dolors musculars
  • Escherichia coli LLA
  • estomatitis ESC
  • faringitis ESC
  • febre
  • gingivitis ESC FUL
  • glaucoma (p.p.hirsutenona)
  • grip A (H9N2)
  • hemorràgies ESC
  • hemorroides
  • leucorrea
  • llet escassa
  • mal de coll
  • mal de coll FUL
  • mal de queixal FUL ESC
  • nafres per mal calçat
  • paràsits
  • peus adolorits FUL
  • reuma FUL UE (calentes)
  • sarna ESC FUL
  • Staphylococcus aureus MRSA LLA
  • suor excessiva als peus FUL UE
  • Toxoplasma gondii ESC
  • Tripanosoma brucei
  • úlceres externes [SANTA HILDEGARDA VON BÎNGEN]

ALTRES USOS

Les llavors es donen de menjar als Carduelis spinus (lluer, ocell semblant a la cadernera). Les pinyetes ja seques es posen dins els aquaris perquè criïn bé els crustacis (gambes) petits: se’n posa una per cada 10 L, però prèviament s’ha d’haver esterilitzat uns 30 segons al microones. La fusta de vern no es podreix amb l’aigua. S’empra per fer alguns mobles, mànecs de pinzells, marcs de finestres o portes, joguines, esclops, tasses, perxes de tartanes, bigues, culleres, forquilles, i peces del parquet. És clara primer però de seguida es torna vermellosa. Les branques s’han emprat en la construcció de poblaments lacustres o palafits i en fonaments d’edificis rodejats d’aigua coma passa a Venècia. A Finlàndia les estelles de la fusta de vern s’empren per cremar-les i fumar el peix. Amb diferents mordents la fusta dona tints marrons, grocs, taronges, rojos, blaus (amb sulfat de Coure) o negra (amb sulfat de Ferro) a la llana, lli, cotó o seda. L’escorça s’ha emprat per adobar pells. Els aments donen un tint verd. La fusta recent tallada dona un color castany rosat. El carbó de la llenya de vern és molt bo. Les puces queden enganxades a les fulles tendres. L’escorça interna bullida amb vinagre deslliura la pell de paràsits. El bestiar, excepte els porcs, mengen les fulles de vern. Als cavalls els ennegreix la llengua.

POSSIBLE TOXICITAT

El pol·len sol produir al·lèrgies. La infusió de l’escorça massa concentrada port fer venir nàusees. Les arrels poden contenir Acanthamoeba i seria una imprudència refregar-les pels ulls ja que hi podrien causar queratitis.

EFECTES FISIOLÒGICS

La hirsutanona aïllada d'Alnus glutinosa (extracte de fulles) mostra activitat citotòxica contra les línies cel·lulars PC-3 i HeLa. I contra cèl·lules de carcinoma de còlon humà HT-29. El pre-tractament amb els antioxidants NAC (N-acetilcisteïna) i MnTMPyP (Mn(III)tetrakis-(1-metil-4-piridil)portirina) redueix aquesta activitat, cosa que suggereix que les espècies reactives d'oxigen (ROS) participen contra el càncer. Utilitzant la topo II humana i una forma superenrotllada d'ADN, es va trobar que la hirsutanona estabilitzava els complexos d'escissió de la topo II-ADN, actuant com un verí de la topo II. Com en el cas de la curcumina, una inducció de l'estrès oxidatiu i el dany a l'ADN mediat per la topo II poden tenir un paper en la mort de cèl·lules canceroses induïda per hirsutanona. Ambdós compostos, la curcumina i la hirsutanona, comparteixen una estructura i un perfil citotòxic similars. La curcumina es prova en assaigs clínics per al tractament del càncer. Això, doncs, justificaria poder avaluar el potencial anticancerígen de la hirsutanona en assaigs clínics.


Per llegir molt més sobre el vern, descarrega't el document